| dbo:abstract
|
- Clovis Hugues (Ménerbes, Valclusa, 3 de novembre de 1851 - París, 12 de juny de 1907) fou un poeta i polític francès. La seva muller Jeanne es dedicà amb força èxit a l'escultura, i se li deu un bust del seu marit i una estàtua titulada L'abandó (1888). El 1884, aquesta va matar a trets en els passadissos del Palau de Justícia el director d'una agència d'informació que la perseguia amb les seves difamacions. L'any següent fou absolta. Feu els seus primers estudis al seminari de , però no sentint-se amb vocació per la carrera eclesiàstica, des dels divuit anys es dedicà al periodisme actiu a Marsella, i fou redactor del diari radical Le Peuple. El 1871 fou condemnat a tres anys de presó i a 6.000 francs de costes per un article publicat a La Fraternité. Complida la seva condemna, el 1875 entrà en la redacció de La Jeune République però el 1877 hagué de fugir a Nàpols per haver mort en un duel un redactor del diari bonapartista L'Aigle. L'any següent retornà a França i fou absolt pels tribunals. El 1881 fou elegit diputat pel departament de les Boques del Roine i figurà en l'extrema esquerra, distingint-se per la violència de les seves intervencions, fins al punt d'esser exclòs temporalment de la Cambra de Representants. Reelegit el 1885, fou un dels més entusiastes partidaris del general . El 1893 fou reelegit, aquest cop pel departament del Sena, com a diputat socialista. Polític fogós i apassionat, aconseguí gran popularitat, però escassa influència. El 1906 es retirà a la vida privada. Poeta i novel·lista de talent, les seves obres ofereixen les mateixes qualitats i defectes que la seva oratòria. Les més conegudes són:
* La femme dans son état plus interessant: (Marsella, 1870)
* Les intransigeants: (1875)
* La petite Muse: (Marsella, 1877)
* Poèmes de Prison,
* Les soirs de bataille: (París, 1882)
* Les jours de combat: (París, 1883)
* Les evocations: (París, 1886)
* L'araiguée des jardins: musicada pel compositor Gabriel Parés
* Poésies choisies: (París, 1886)
* Madame Phaeton: novel·la (París, 1888)
* Le sommeil de Danton:, drama que només assoli una sola representació (París, 1889)
* París vivant,
* Le journal: (París, 1890)
* Le grève des mineurs: (París, 1891)
* Les Marionettes: (París, 1891)
* Monsieur le gendarme: novel·la (París, 1891)
* La chanson de Jeanne d'Arc: (París, 1897)
* Les classiques primaires: (París, 1900)
* Les roses du laurier: (París, 1904)
* Poésies socialistes: (París, 1916). El 1889 l'Acadèmia Francesa premià una col·lecció de les seves peces amb 2.000 francs. (ca)
- Clovis Hugues (* 3. November 1851 in Ménerbes (Département Vaucluse); † 11. Juni 1907 in Paris) war ein französischer Politiker. (de)
- Clovis Hugues (November 3, 1851 – June 11, 1907) was a French poet, journalist, dramatist, novelist, and socialist activist. He wrote some of his works in Provençal and un 1898 was elected a majoral of the Félibrige, a society for the promotion of the Occitan language and culture. (en)
- Clovis Hubert Hugues, né à Ménerbes (Vaucluse) le 3 novembre 1851, et mort à Paris le 11 juin 1907, est un poète, romancier et homme politique français. Il est l'époux de la sculptrice Jeanne Royannez (1855-1932). (fr)
- Clovis Hugues, född den 3 november 1851 i Ménerbes, departementet Vaucluse, död den 11 juni 1907 i Paris, var en fransk skald och politiker. Han var gift med Jeanne Royannez. Hugues ägnade sig efter avslutade skolstudier i ett teologiskt seminarium åt tidningsmannaskap, medarbetade från 1870 i en radikal Marseilletidning, där hans våldsamma språk ådrog honom ett treårigt fängelsestraff. År 1877 dödade han i duell den bonapartistiske redaktören för "L'aigle", men frikändes av juryn. År 1881 invaldes han av Marseille i deputeradekammaren, där han slöt sig till yttersta vänstern, övergick 1888 till boulangisterna och ivrade för en författningsrevision. Efter att 1889 ha avstått från sitt mandat invaldes Hugues 1893 ånyo som socialistisk deputerad för Paris. Hugues publicerade ett flertal diktsamlingar (Poèmes de prison, 1875, Les soirs de bataille, 1882, Les jours de combat, 1883, Les évocations, 1885, med flera), den arkaiserande dikten Jehanne d'Arc (1899), prisbelönt av Franska akademien, skådespel (Une étoile, 1888, och Le sommeil de Danton, 1889) och romaner (Madame Phaéton, 1888, och Monsieur le gendarme, 1891). Wikimedia Commons har media relaterad till Clovis Hugues. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Clovis Hugues (* 3. November 1851 in Ménerbes (Département Vaucluse); † 11. Juni 1907 in Paris) war ein französischer Politiker. (de)
- Clovis Hugues (November 3, 1851 – June 11, 1907) was a French poet, journalist, dramatist, novelist, and socialist activist. He wrote some of his works in Provençal and un 1898 was elected a majoral of the Félibrige, a society for the promotion of the Occitan language and culture. (en)
- Clovis Hubert Hugues, né à Ménerbes (Vaucluse) le 3 novembre 1851, et mort à Paris le 11 juin 1907, est un poète, romancier et homme politique français. Il est l'époux de la sculptrice Jeanne Royannez (1855-1932). (fr)
- Clovis Hugues (Ménerbes, Valclusa, 3 de novembre de 1851 - París, 12 de juny de 1907) fou un poeta i polític francès. La seva muller Jeanne es dedicà amb força èxit a l'escultura, i se li deu un bust del seu marit i una estàtua titulada L'abandó (1888). El 1884, aquesta va matar a trets en els passadissos del Palau de Justícia el director d'una agència d'informació que la perseguia amb les seves difamacions. L'any següent fou absolta. El 1889 l'Acadèmia Francesa premià una col·lecció de les seves peces amb 2.000 francs. (ca)
- Clovis Hugues, född den 3 november 1851 i Ménerbes, departementet Vaucluse, död den 11 juni 1907 i Paris, var en fransk skald och politiker. Han var gift med Jeanne Royannez. Hugues ägnade sig efter avslutade skolstudier i ett teologiskt seminarium åt tidningsmannaskap, medarbetade från 1870 i en radikal Marseilletidning, där hans våldsamma språk ådrog honom ett treårigt fängelsestraff. År 1877 dödade han i duell den bonapartistiske redaktören för "L'aigle", men frikändes av juryn. År 1881 invaldes han av Marseille i deputeradekammaren, där han slöt sig till yttersta vänstern, övergick 1888 till boulangisterna och ivrade för en författningsrevision. Efter att 1889 ha avstått från sitt mandat invaldes Hugues 1893 ånyo som socialistisk deputerad för Paris. Hugues publicerade ett flertal dikt (sv)
|
