| dbo:abstract
|
- Voleron (en grec medieval Βολερόν) va ser el nom d'una regió i d'un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud-oest de Tràcia i que va existir durant l'edat mitjana. La regió es menciona per primera vegada a la meitat del segle ix a la Vida de Sant Gregori de Decàpolis, i designava la zona inclosa entre el riu Nestos a l'oest, la serralada de Ròdope al nord, el congost de Korpiles a l'est i la mar Egea al sud. A principis del segle xi es va convertir en una unitat administrativa diferenciada, però la seva història és confosa. Era una diòcesi (districte fiscal) el 1047. El 1083 hi ha constància que era un tema independent amb almenys dues bandes conegudes, Mosinòpolis i Periteorion, però de forma més freqüent es diu que forma part d'una província que reagrupava els temes més antics de Tessalònica i Estrimó. Després de la dissolució de l'Imperi Romà d'Orient per la Quarta Croada, la regió es va incorporar als territoris del Regne de Tessalònica i va seguir la seva mateixa sort fins que va ser conquerida per l'Imperi de Nicea. Aproximadament cap al 1246, Joan III Ducas Vatatzes va establir la província separada de Voleron-Mosinopolis. A principis del segle xiv, sota els emperadors Paleòlegs, es va tornar a unir amb Estrimó i amb Serres formant un tema més ampli, però cap al 1344 ja no tenia gaire importància, ja que un document datat a aquell any considera Voleron (juntament amb Serres, Estrimó i altres localitats) un simple kastron (un petit districte al voltant d'un assentament fortificat) en lloc d'un tema. (ca)
- Το Θέμα Βολερού ήταν διοικητική διαίρεση (θέμα) της Βυζαντινής Αυτοκρατορίας στη σημερινή δυτική Θράκη. Διοικητικό κέντρο του Θέματος ήταν η Μοσυνόπολις. Το θέμα Βολερού αρχικά ήταν τούρμα που δημιουργήθηκε κατά τα τέλη του 9ου αιώνα για να εξελιχθεί σε θέμα πιθανότατα τον 11ο αιώνα, στα τέλη του ίδιου αιώνα διοικούνταν από κοινού με τα Θέματα Θεσσαλονίκης και Στρυμώνος. Το θέμα χωριζόταν σε δύο υποδιαιρέσεις, «βάνδες» όπως λέγονταν, την Βάνδα Μοσυνούπολης και την Βάνδα Περιθώριου. Στα όρια του θέματος αναφέρεται και η νήσος Καυκανάδες. Μέχρι τον 12ο αιώνα το θέμα διοικούσαν κατώτεροι υπάλληλοι, κριτές και αναγραφείς, έπειτα την διοίκηση ανέλαβε δουξ. Γνωστοί διοικητές ήταν οι :
* Θεοφύλακτος, περ. 940-980
* , περ. 1029-1030
* Ανδρόνικος, περ. 1033
* , περ. 1037
* Ιωάννης, περ. 1040
* , ανάμεσα 1047 και 1055
* Βασίλειος, ανάμεσα 1047 και 1061
* , περ. 1056 και περ. 1064
* Κυρίτζης, περ. 1062
* , περ. 1062
* Λέων, περ. 1064
* , περ. 1074
* Χριστόφορος, περ. 1068
* , περ. 1088
* Ευθύμιος, 1095
* (el)
- Boleron (Greek: Βολερόν) was the name of a region and a Byzantine province in southwestern Thrace during the Middle Ages. The region is first mentioned in the mid-9th century Life of Saint Gregory of Dekapolis, and designated the area enclosed between the Nestos River in the west, the Rhodope Mountains to the north, the Korpiles defile to the east, and the Aegean Sea to the south. In the early 11th century, it became a distinct administrative unit, but had a chequered history: a dioikesis (fiscal district) in 1047, it is attested as a separate theme—with at least two known banda, Mosynopolis and Peritheorion—in 1083, but most often it is found as part of a composite province along with the older themes of Thessalonica and Strymon. After the dissolution of the Byzantine Empire following the Fourth Crusade, the region fell to the Kingdom of Thessalonica and followed its fortunes until its conquest by the Empire of Nicaea. In ca. 1246, John III Vatatzes reconstituted Boleron as the separate province of Boleron-Mosynopolis. In the early 14th century, under the Palaiologos emperors, it was again united with Strymon and Serres into a broader theme, but by 1344 it had declined in status, as a document dated to that year considers Boleron (along with Serres, Strymon, and other localities) a mere kastron (a small district centred on a fortified settlement), rather than proper themes. (en)
- Le Boléron (en grec byzantin Βολερόν / Bolerón) est une région de l'Empire byzantin en actuelle Thrace, située entre les Rhodopes et la mer, et limitée à l'Ouest par le Nestos et à l'Est par le défilé des Korpiles. Il devient une région administrative au XIe siècle, et un thème à part entière, attesté dans le typikon de Grégoire Pakourianos à la fin du siècle : il compte alors au moins deux banda à (en) et Périthéorion. Il fusionne ensuite avec les thèmes de Thessalonique et de Strymon. La région tombe sous la domination du royaume latin de Thessalonique après la Quatrième croisade (1204). (fr)
- Bolero (em grego: Βολερόν; romaniz.: Bolerón) foi uma região e uma província bizantina ao sul da Trácia durante a Idade Média. A região é mencionada pela primeira vez em meados do século IX, na Vida de São Gregório da Decápolis, e designava a área anexa entre o rio Nesto no leste, as montanhas Ródope a norte, o Desfiladeiro de Corpiles a oeste, e o Mar Egeu ao sul. No começo do século XI, tornou-se uma unidade administrativa distinta, mas teve um histórico conturbado: uma diocese (distrito fiscal) em 1047, é atestada como um tema separado - com ao menos dois bandos conhecidos, Mosinópolis e - em 1083, mas mais frequentemente é registrada como parte de uma província composta junto com os antigos temas de Tessalônica e Estrimão. Após a dissolução do Império Bizantino com a Quarta Cruzada em 1204, a região permaneceu sob controle do Reino da Tessalônica e seguiu sua sorte até sua conquista pelo Império de Niceia. Em ca. 1246, João III Ducas Vatatzes (r. 1222–1254) reconstituiu Bolero como a província separada de Bolero-Mosinópolis. No começo do século XIV, sob os imperadores Paleólogos, foi novamente unida com Estrimão e Serres em um tema mais amplo, mas por 1344 declinou em estatuto, como um documento datado daquele ano considerando Bolero (junto com Serres, Estrimão e outras localidades) um mero castro (um pequeno distrito centrado em um assentamento fortificado), ao invés de temas próprios. (pt)
- Фема Болерон (грец. θέμα Βολερού) — військово-адміністративна одиниця Візантійської імперії (фема), яка розташовувалась на сході Балканського півострова (сучасна Греція). Відносилася до так званих «малих фем». Отримала назву за регіоном Болерон. Утворено у 970-х роках. Остаточно припинила існування близько 1320 року внаслідок реформування. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Le Boléron (en grec byzantin Βολερόν / Bolerón) est une région de l'Empire byzantin en actuelle Thrace, située entre les Rhodopes et la mer, et limitée à l'Ouest par le Nestos et à l'Est par le défilé des Korpiles. Il devient une région administrative au XIe siècle, et un thème à part entière, attesté dans le typikon de Grégoire Pakourianos à la fin du siècle : il compte alors au moins deux banda à (en) et Périthéorion. Il fusionne ensuite avec les thèmes de Thessalonique et de Strymon. La région tombe sous la domination du royaume latin de Thessalonique après la Quatrième croisade (1204). (fr)
- Фема Болерон (грец. θέμα Βολερού) — військово-адміністративна одиниця Візантійської імперії (фема), яка розташовувалась на сході Балканського півострова (сучасна Греція). Відносилася до так званих «малих фем». Отримала назву за регіоном Болерон. Утворено у 970-х роках. Остаточно припинила існування близько 1320 року внаслідок реформування. (uk)
- Voleron (en grec medieval Βολερόν) va ser el nom d'una regió i d'un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud-oest de Tràcia i que va existir durant l'edat mitjana. La regió es menciona per primera vegada a la meitat del segle ix a la Vida de Sant Gregori de Decàpolis, i designava la zona inclosa entre el riu Nestos a l'oest, la serralada de Ròdope al nord, el congost de Korpiles a l'est i la mar Egea al sud. A principis del segle xi es va convertir en una unitat administrativa diferenciada, però la seva història és confosa. Era una diòcesi (districte fiscal) el 1047. El 1083 hi ha constància que era un tema independent amb almenys dues bandes conegudes, Mosinòpolis i Periteorion, però de forma més freqüent es diu que forma part d'una província que reagrupav (ca)
- Το Θέμα Βολερού ήταν διοικητική διαίρεση (θέμα) της Βυζαντινής Αυτοκρατορίας στη σημερινή δυτική Θράκη. Διοικητικό κέντρο του Θέματος ήταν η Μοσυνόπολις. Το θέμα Βολερού αρχικά ήταν τούρμα που δημιουργήθηκε κατά τα τέλη του 9ου αιώνα για να εξελιχθεί σε θέμα πιθανότατα τον 11ο αιώνα, στα τέλη του ίδιου αιώνα διοικούνταν από κοινού με τα Θέματα Θεσσαλονίκης και Στρυμώνος. Γνωστοί διοικητές ήταν οι : (el)
- Boleron (Greek: Βολερόν) was the name of a region and a Byzantine province in southwestern Thrace during the Middle Ages. The region is first mentioned in the mid-9th century Life of Saint Gregory of Dekapolis, and designated the area enclosed between the Nestos River in the west, the Rhodope Mountains to the north, the Korpiles defile to the east, and the Aegean Sea to the south. In the early 11th century, it became a distinct administrative unit, but had a chequered history: a dioikesis (fiscal district) in 1047, it is attested as a separate theme—with at least two known banda, Mosynopolis and Peritheorion—in 1083, but most often it is found as part of a composite province along with the older themes of Thessalonica and Strymon. (en)
- Bolero (em grego: Βολερόν; romaniz.: Bolerón) foi uma região e uma província bizantina ao sul da Trácia durante a Idade Média. A região é mencionada pela primeira vez em meados do século IX, na Vida de São Gregório da Decápolis, e designava a área anexa entre o rio Nesto no leste, as montanhas Ródope a norte, o Desfiladeiro de Corpiles a oeste, e o Mar Egeu ao sul. No começo do século XI, tornou-se uma unidade administrativa distinta, mas teve um histórico conturbado: uma diocese (distrito fiscal) em 1047, é atestada como um tema separado - com ao menos dois bandos conhecidos, Mosinópolis e - em 1083, mas mais frequentemente é registrada como parte de uma província composta junto com os antigos temas de Tessalônica e Estrimão. (pt)
|
.png?width=300)
.png){kind=link}
.png){kind=link}