| dbo:abstract
|
- الحت الحيوي Bioerosion هو عملية تأكل الطبقات السفلية للمحيط بسبب الكائنات الحية. يحدث على الشاطئ أو الشعب المرجانية وحتى السفن
*
*
*
*
*
*
* (ar)
- La bioerosió descriu la descomposició dels substrats oceànics durs -i menys sovint els terrestres- per organismes vius. La bioerosió marina pot ser causada per mol·luscs, poliquets, foronidis, esponges, crustacis, eriçons de mar i peixos; pot ocórrer a les costes, als esculls de corall i als vaixells; els seus mecanismes inclouen la perforació, la perforació biòtica, i el raspat. En terra ferma, la bioerosió la solen efectuar les plantes pioneres o organismes semblants a les plantes, com el liquen, i en la major part és de caràcter químic (per exemple, per secrecions àcides en la pedra calcària) o mecànic (per exemple, per les arrels que creixen a les escletxes) en la natura. La bioerosió dels esculls de corall genera l'arena de corall fina i blanca, característica de les illes tropicals. El corall es converteix en arena pels bioerosionadors interns com algues, fongs, bacteris i esponges (cliònids), bivalves (incloent-hi Lithophaga), sipuncúlids, poliquets, percebes acrotoràcics i foronidis, que generen un sediment extremament fi amb diàmetres de 10 a 100 micròmetres. Entre els bioerosionadors externs hi ha els eriçons de mar (com Diadema) i els poliplacòfors. Aquestes forces en conjunt produeixen una gran erosió. Per exemple, l'erosió del carbonat càlcic per part dels eriçons de mar en alguns esculls en taxes anuals superen els 20 kg/m2. Els peixos també erosionen el corall en menjar algues. Els escàrids causen una gran quantitat de bioerosió usant els músculs de la mandíbula ben desenvolupats, l'armadura de les dents i un molí faringi per moldre el material ingerit en partícules de la grandària de l'arena. La bioerosió de l'aragonita d'escull de corall per part dels escàrids pot oscil·lar entre 1017,7±186,3 kg/any (0,41±0,07 m3/any)(Bellwood, 1995). La bioerosió també és molt coneguda en el registre fòssil de petxines i sòls durs (Bromley, 1970), amb rastres d'aquesta activitat que es remunten fins a ben entrat el precambrià (Taylor & Wilson, 2003). La macrobioerosió, que produeix perforacions visibles a ull nu, mostra dues radiacions adaptatives distintes. Una se'n produí en l'ordovicià mitjà (la revolució de la bioerosió de l'ordovicià; vegeu Wilson & Palmer, 2006) i l'altra en el juràssic (vegeu Taylor & Wilson, 2003; Bromley, 2004; Wilson, 2007). La microbioerosió també té un llarg registre fòssil i les seues pròpies radiacions (vegeu Glaub & Vogel, 2004; Glaub et al., 2007). (ca)
- Bioerosion describes the breakdown of hard ocean substrates – and less often terrestrial substrates – by living organisms. Marine bioerosion can be caused by mollusks, polychaete worms, phoronids, sponges, crustaceans, echinoids, and fish; it can occur on coastlines, on coral reefs, and on ships; its mechanisms include biotic boring, drilling, rasping, and scraping. On dry land, bioerosion is typically performed by pioneer plants or plant-like organisms such as lichen, and mostly chemical (e.g. by acidic secretions on limestone) or mechanical (e.g. by roots growing into cracks) in nature. Bioerosion of coral reefs generates the fine and white coral sand characteristic of tropical islands. The coral is converted to sand by internal bioeroders such as algae, fungi, bacteria (microborers) and sponges (Clionaidae), bivalves (including Lithophaga), sipunculans, polychaetes, acrothoracican barnacles and phoronids, generating extremely fine sediment with diameters of 10 to 100 micrometres. External bioeroders include sea urchins (such as Diadema) and chitons. These forces in concert produce a great deal of erosion. Sea urchin erosion of calcium carbonate has been reported in some reefs at annual rates exceeding 20 kg/m2. Fish also erode coral while eating algae. Parrotfish cause a great deal of bioerosion using well developed jaw muscles, tooth armature, and a pharyngeal mill, to grind ingested material into sand-sized particles. Bioerosion of coral reef aragonite by parrotfish can range from 1017.7±186.3 kg/yr (0.41±0.07 m3/yr) for Chlorurus gibbus and 23.6±3.4 kg/yr (9.7 10−3±1.3 10−3 m2/yr) for Chlorurus sordidus (Bellwood, 1995). Bioerosion is also well known in the fossil record on shells and hardgrounds (Bromley, 1970), with traces of this activity stretching back well into the Precambrian (Taylor & Wilson, 2003). Macrobioerosion, which produces borings visible to the naked eye, shows two distinct evolutionary radiations. One was in the Middle Ordovician (the Ordovician Bioerosion Revolution; see Wilson & Palmer, 2006) and the other in the Jurassic (see Taylor & Wilson, 2003; Bromley, 2004; Wilson, 2007). Microbioerosion also has a long fossil record and its own radiations (see Glaub & Vogel, 2004; Glaub et al., 2007). (en)
- La bioerosión es la remoción de sustratos minerales o líticos por la acción directa de organismos vivos. Puede ocurrir tanto en el medio terrestre como marino. La bioerosión marina puede ser causada por moluscos, gusanos poliquetos, forónidos, esponjas, crustáceos, equinoides y peces; puede ocurrir en las costas, en los arrecifes de coral y en los barcos; sus mecanismos incluyen la perforación biótica, la perforación, y el raspado. En tierra firme, la bioerosión suele ser realizada por plantas pioneras u organismos similares a las plantas, como el liquen, y en su mayor parte es de carácter químico (por ejemplo, mediante secreciones ácidas en la piedra caliza) o mecánico (por ejemplo, mediante las raíces que crecen en las grietas) en la naturaleza. (es)
|
| rdfs:comment
|
- الحت الحيوي Bioerosion هو عملية تأكل الطبقات السفلية للمحيط بسبب الكائنات الحية. يحدث على الشاطئ أو الشعب المرجانية وحتى السفن
*
*
*
*
*
*
* (ar)
- La bioerosión es la remoción de sustratos minerales o líticos por la acción directa de organismos vivos. Puede ocurrir tanto en el medio terrestre como marino. La bioerosión marina puede ser causada por moluscos, gusanos poliquetos, forónidos, esponjas, crustáceos, equinoides y peces; puede ocurrir en las costas, en los arrecifes de coral y en los barcos; sus mecanismos incluyen la perforación biótica, la perforación, y el raspado. En tierra firme, la bioerosión suele ser realizada por plantas pioneras u organismos similares a las plantas, como el liquen, y en su mayor parte es de carácter químico (por ejemplo, mediante secreciones ácidas en la piedra caliza) o mecánico (por ejemplo, mediante las raíces que crecen en las grietas) en la naturaleza. (es)
- La bioerosió descriu la descomposició dels substrats oceànics durs -i menys sovint els terrestres- per organismes vius. La bioerosió marina pot ser causada per mol·luscs, poliquets, foronidis, esponges, crustacis, eriçons de mar i peixos; pot ocórrer a les costes, als esculls de corall i als vaixells; els seus mecanismes inclouen la perforació, la perforació biòtica, i el raspat. En terra ferma, la bioerosió la solen efectuar les plantes pioneres o organismes semblants a les plantes, com el liquen, i en la major part és de caràcter químic (per exemple, per secrecions àcides en la pedra calcària) o mecànic (per exemple, per les arrels que creixen a les escletxes) en la natura. (ca)
- Bioerosion describes the breakdown of hard ocean substrates – and less often terrestrial substrates – by living organisms. Marine bioerosion can be caused by mollusks, polychaete worms, phoronids, sponges, crustaceans, echinoids, and fish; it can occur on coastlines, on coral reefs, and on ships; its mechanisms include biotic boring, drilling, rasping, and scraping. On dry land, bioerosion is typically performed by pioneer plants or plant-like organisms such as lichen, and mostly chemical (e.g. by acidic secretions on limestone) or mechanical (e.g. by roots growing into cracks) in nature. (en)
|
