| dbo:abstract
|
- Basili Boioannes (Βασίλειος Βοϊωάννης) fou catepà d'Itàlia (1017 - 1027) i un dels principals generals romans d'Orient del seu temps. Els seus èxits van permetre que l'Imperi es restablís com una força important al sud d'Itàlia, després de segles de decadència. No obstant això, els aventurers normands, introduïts en l'estructura de poder del Mezzogiorno, en serien els beneficiaris en última instància. Després del seu nomenament per l'emperador Basili II, el desembre de 1017, va demanar immediatament reforços a Constantinoble per combatre la insurgència del general longobard Melus de Bari i els seus mercenaris normands. La sol·licitud es va atorgar: es va enviar un destacament de la Guàrdia Varega d'elit. Les dues forces es van reunir al riu Ofanto, prop de Cannes, el lloc de la victòria d'Anníbal sobre els romans el 216 aC. A la segona batalla de Cannes, Boioannes va aconseguir una victòria igualment decisiva. Boioannes va protegir els seus guanys construint immediatament una gran fortalesa al pas dels Apenins que custodiava l'entrada de la plana de la Pulla. Troia, batejada amb el nom de l'antiga ciutat d'Anatòlia, fou protegida pel mateix contingent de les tropes normandes de Boioannes el 1019. Aviat, tot el Mezzogiorno s'havia sotmès a l'autoritat romana d'Orient, a excepció del Ducat de Benevent, que va romandre fidel al Papat. Atemorit pel canvi de dinamisme al sud, el papa Benet VIII es dirigí al nord el 1020 a Bamberg per a demanar ajuda a l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric II. L'emperador no va prendre cap actuació immediata, però els esdeveniments de l'any següent el van convèncer perquè hi intervingués. Boioannes i el seu nou aliat, el príncep Pandulf IV de Càpua, van marxar contra el cunyat de Melus, , i el van capturar a la seva torre del Garigliano. El 15 de juny, Datus va ser lligat en un sac amb un mico, un gall i una serp i va ser llançat al mar. L'any següent, com a resposta, un enorme exèrcit imperial va marxar cap al sud per atacar la nova fortalesa de Troia. La guarnició es va resistir i no va caure mai. Boioannes va atorgar privilegis a la ciutat per la seva lleialtat. El 1025, Boioannes es preparava per dirigir amb Basili II, una expedició contra l'emirat de Sicília, quan l'emperador va morir. Constantí VIII, el seu co-governant i successor, va cancel·lar l'expedició, i el catepà va tornar al nord per ajudar a Pandulf a recapturar Càpua, que Enric II havia capturat tres anys abans. Boioannes va oferir al nou príncep de Càpua, , un pas segur a Nàpols i va acceptar la seva rendició el maig de 1026. Aquesta va ser la seva última gran campanya. El 1027, fou revocat. Els seus successors amb prou feines van estar a l'altura de l'efectivitat militar que va establir. Durant el segle següent, la influència romana d'Orient a Itàlia va disminuir constantment fins a la seva desaparició. El 1041, el fill de Boioannes, , va ser nomenat catèpà, però no va durar ni un any en aquest càrrec. (ca)
- باسيل الثالث والمعروف ببويوانس (باليونانية: Βασίλειος Βοϊωάννης) هو كتبان إيطاليا البيزنطي بين عامي 1017-1027 وأحد أعظم الجنرالات البيزنطيين في وقته. مكنت إنجازاته الإمبراطورية من إعادة تأسيس نفسها كقوة رئيسية في جنوب إيطاليا بعد قرون من الانحدار. ومع ذلك، فإن المغامرين النورمان الذين أدخلوا إلى هيكل السلطة في الجنوب الإيطالي كانوا المستفيد الأكبر. (ar)
- Ο Βασίλειος Βοϊωάννης, Βουγιανός από τους λατίνους συγγραφείς, ήταν βυζαντινός στρατηγός και Κατεπάνω της Ιταλίας από το 1017 έως το 1027. Ένας από τις μεγαλύτερους βυζαντινούς στρατηγούς του χρόνου του. Με τα κατορθώματά του έδωσε τη δυνατότητα στην βυζαντινή αυτοκρατορία να γίνει υπολογίσιμη δύναμη στη νότια Ιταλία μετά από αιώνες παρακμής. Μετά το διορισμό του από τον Αυτοκράτορα Βασίλειος Β΄ τον Δεκέμβριο του 1017, ζήτησε αμέσως ενισχύσεις από την Κωνσταντινούπολη για να αντιμετωπίσει την εξέγερση του Λομβαρδού ηγέτη . Το αίτημα του έγινε δεκτό και στάλθηκε η ελίτ της φρουράς των Βάραγγων. Οι δύο δυνάμεις συναντήθηκαν στις όχθες του ποταμού Οφάντο κοντά στις Κάννες, όπου ο Βασίλειος πέτυχε αποφασιστική νίκη. Ο Βοϊωάννης για προστασία της περιοχής έχτισε ένα μεγάλο φρούριο στα Απέννινα όπου φύλαγε την είσοδο του κάμπου της Απουλίας. Ίδρυσε την μία νέα πόλη δίνοντας το όνομά της αρχαίας πόλης της Μικράς Ασίας. Σύντομα, όλο το Μεσοτζιόρνο είχε περάσει στην βυζαντινή εξουσία, με εξαίρεση το Δουκάτο του Μπενεβέντο, το οποίο παρέμεινε πιστό στον παπισμό. Τρομαγμένος από την αλλαγή στο νότο, ο Πάπας Βενέδικτος πήγε βόρεια το 1020 στο Μπάμπεργκ να συνεννοηθεί με τον αυτοκράτορα της Αγίας Ρωμαϊκής Αυτοκρατορίας, Ερρίκο Β΄. Ο αυτοκράτορας δεν έλαβε άμεση δράση, αλλά τα γεγονότα του επόμενου έτους τον έπεισαν να παρέμβει. Ο Βοϊωάννης και ο νέος σύμμαχος του Πρίγκιπας Πανδόλφος της Κάπουα βάδισε κατά του Μέλη και του Ντάτους και κατέλαβαν τον πύργο του στο Καριγκλιάμο. Στις 15 Ιουνίου, ο Ντάτους ήταν δεμένος σε ένα σακί μαζί με μια μαϊμού, έναν κόκορα, και ένα φίδι και ρίχτηκε στη θάλασσα. Το επόμενο έτος, σε απάντηση, ένας τεράστιος ρωμαϊκός αυτοκρατορικός στρατός βάδισε στο νότο για να επιτεθεί στο νέο φρούριο της Τροίας. Η φρουρά δεν έπεσε ποτέ. Ο Βοϊωάννης χορήγησε προνόμια στην πόλη για την πίστη της σε αυτόν. Το 1025, ο Βοϊωάννης ετοιμαζόταν να οδηγήσει μια νέα Σικελική εκστρατεία με εντολή του αυτοκράτορα Βασίλειου Β', όταν ο αυτοκράτορας πέθανε. Ο νέος αυτοκράτορας Κωνσταντίνος ακύρωσε την αποστολή, και ο κατεπάνω πήγε βόρεια να βοηθήσει τον Πανδούλφο να ανακαταλάβει την που είχε καταλάβει ο Ερρίκος Β΄ τρία χρόνια νωρίτερα. Ο Βοϊωάννης πρόσφερε στον νέο πρίγκιπα της Κάπουα, Πανδούλφο της Τιάνο, ασφαλή μετάβαση στη Νάπολη και την αποδοχή της παραίτησης του τον Μάιο του 1026. Αυτή ήταν η τελευταία σημαντική εκστρατεία του. Στο 1027, ανεκλήθη. Κατά τη διάρκεια του επόμενου αιώνα, η βυζαντινή επιρροή στην Ιταλία μειώθηκε σταθερά στο μηδέν. Το 1041, ο γιος του Εξακουστός Βοϊωάννης ονομάστηκε κατεπάνω, αλλά δεν κράτησε παραπάνω από ένα χρόνο στην θέση. (el)
- Basil Boioannes (Greek: Βασίλειος Βοϊωάννης, translit. Basíleios Boïōánnēs, Byzantine Greek: [vaˈsi.li.os voj.joˈa.nis]; Latin: Basilius Bugianus, Medieval Latin: [baˈsi.li.us bu.d͡ʒiˈa.nus]), in Italian called Bugiano (Italian: [buˈd͡ʒa.no]), was the Byzantine catapan of Italy (1017 – 1027) and one of the greatest Byzantine generals of his time. His accomplishments enabled the Empire to reestablish itself as a major force in southern Italy after centuries of decline. Yet, the Norman adventurers introduced into the power structure of the Mezzogiorno would be the eventual beneficiaries. (en)
- Basilio III.a, Boianes deitua, (grezieraz: Βασίλειος Βοϊωάννης, italieraz: Basilio Bugiano) Italiako katapana izan zen 1017tik 1027ra, eta bizantziar jeneral oso garrantzitsua. Bere agintean zehar Bizantziar inperioak berriro ere Italiako hegoaldean indarra hartzea lortu zuen, mendeak gainbeheran egon ostean. Normandiar abenturazaleak sartu zituen botere egituratan, denbora pasata eurak izango zirelarik bizantziar aginte horren jagoleak. (eu)
- Basilio, llamado Boioanes (Βασίλειος Βοϊωάννης) en griego y Bugiano en italiano, fue catapán de Italia (1017 - 1027) y uno de los más grandes generales bizantinos de su tiempo. Sus realizaciones permitieron al Imperio bizantino restablecerse como fuerza importante en Italia meridional después de siglos de declive. Con todo, los aventureros normandos introducidos por este general en la estructura de poder del Mezzogiorno serían los eventuales beneficiarios de este último auge bizantino en el sur de Italia. (es)
- Basilio, detto Boioannes (in greco: Βασίλειος Βοϊωάννης in italiano: Bugiano; ... – ...; fl. XI secolo), è stato un generale bizantino fra i più importanti del suo tempo e catapano d’Italia dal settembre 1017 al 1027. (it)
- Basileios III, genoemd Boioannes (Βασίλειος Βοϊωάννης) in het Oudgrieks en Bugiano in het Italiaans was het Byzantijnse katapanaat van Italië (1017 - 1027) en een van de bekwaamste Byzantijnse generaals van zijn tijd. Zijn prestaties stelden het Byzantijnse Rijk in staat om zich na eeuwen van verval te herstellen als een belangrijke kracht in Zuid-Italië. Toch zouden de Normandische avonturiers die door dit conflict in de machtsstructuren van de Mezzogiorno werden geïntroduceerd uiteindelijk aan het langste eind trekken. (nl)
- Василь Боіоанн (д/н — після 1027) — військовий діяч Візантійської імперії. Відомий також як «Виоанн» або «Боян». (uk)
- Basil Boioannes (Βασίλειος Βοϊωάννης) på grekiska och Bugiano på italienska), var det bysantinska kejsardömets catapan (guvernör/vicekung) i Italien (1017 – 1027) och var en av de mest berömda bysantinska generalerna på sin tid. Hans insats gjorde det möjligt för kejsardömet att återetablera sin makt i Syditalien efter flera århundraden av tillbakagång. När han var borta förmådde hans efterföljare dock inte att vidhålla erövringarna, och under de nästkommande årtiondena kom hela Syditalien att i efterhand läggas under det normandiska herradömet. (sv)
- Basílio Boiano (em latim: Basilius Boianus; em grego medieval: Βασίλειος Βοϊωάννης; romaniz.: Basíleios Boioánnes), Bugiano (em latim: Bugianus) ou Vulcano (em latim: Vulcanus), por vezes chamado João (em latim: Ioannes) ou Joanício (em latim: Joannicius), foi um oficial bizantino do século XI, ativo durante o reinado do imperador Basílio II (r. 976–1025). Serviu como catepano da Itália e teve que enfrentar a revolta de Melo de Bari. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- باسيل الثالث والمعروف ببويوانس (باليونانية: Βασίλειος Βοϊωάννης) هو كتبان إيطاليا البيزنطي بين عامي 1017-1027 وأحد أعظم الجنرالات البيزنطيين في وقته. مكنت إنجازاته الإمبراطورية من إعادة تأسيس نفسها كقوة رئيسية في جنوب إيطاليا بعد قرون من الانحدار. ومع ذلك، فإن المغامرين النورمان الذين أدخلوا إلى هيكل السلطة في الجنوب الإيطالي كانوا المستفيد الأكبر. (ar)
- Basil Boioannes (Greek: Βασίλειος Βοϊωάννης, translit. Basíleios Boïōánnēs, Byzantine Greek: [vaˈsi.li.os voj.joˈa.nis]; Latin: Basilius Bugianus, Medieval Latin: [baˈsi.li.us bu.d͡ʒiˈa.nus]), in Italian called Bugiano (Italian: [buˈd͡ʒa.no]), was the Byzantine catapan of Italy (1017 – 1027) and one of the greatest Byzantine generals of his time. His accomplishments enabled the Empire to reestablish itself as a major force in southern Italy after centuries of decline. Yet, the Norman adventurers introduced into the power structure of the Mezzogiorno would be the eventual beneficiaries. (en)
- Basilio III.a, Boianes deitua, (grezieraz: Βασίλειος Βοϊωάννης, italieraz: Basilio Bugiano) Italiako katapana izan zen 1017tik 1027ra, eta bizantziar jeneral oso garrantzitsua. Bere agintean zehar Bizantziar inperioak berriro ere Italiako hegoaldean indarra hartzea lortu zuen, mendeak gainbeheran egon ostean. Normandiar abenturazaleak sartu zituen botere egituratan, denbora pasata eurak izango zirelarik bizantziar aginte horren jagoleak. (eu)
- Basilio, llamado Boioanes (Βασίλειος Βοϊωάννης) en griego y Bugiano en italiano, fue catapán de Italia (1017 - 1027) y uno de los más grandes generales bizantinos de su tiempo. Sus realizaciones permitieron al Imperio bizantino restablecerse como fuerza importante en Italia meridional después de siglos de declive. Con todo, los aventureros normandos introducidos por este general en la estructura de poder del Mezzogiorno serían los eventuales beneficiarios de este último auge bizantino en el sur de Italia. (es)
- Basilio, detto Boioannes (in greco: Βασίλειος Βοϊωάννης in italiano: Bugiano; ... – ...; fl. XI secolo), è stato un generale bizantino fra i più importanti del suo tempo e catapano d’Italia dal settembre 1017 al 1027. (it)
- Basileios III, genoemd Boioannes (Βασίλειος Βοϊωάννης) in het Oudgrieks en Bugiano in het Italiaans was het Byzantijnse katapanaat van Italië (1017 - 1027) en een van de bekwaamste Byzantijnse generaals van zijn tijd. Zijn prestaties stelden het Byzantijnse Rijk in staat om zich na eeuwen van verval te herstellen als een belangrijke kracht in Zuid-Italië. Toch zouden de Normandische avonturiers die door dit conflict in de machtsstructuren van de Mezzogiorno werden geïntroduceerd uiteindelijk aan het langste eind trekken. (nl)
- Василь Боіоанн (д/н — після 1027) — військовий діяч Візантійської імперії. Відомий також як «Виоанн» або «Боян». (uk)
- Basil Boioannes (Βασίλειος Βοϊωάννης) på grekiska och Bugiano på italienska), var det bysantinska kejsardömets catapan (guvernör/vicekung) i Italien (1017 – 1027) och var en av de mest berömda bysantinska generalerna på sin tid. Hans insats gjorde det möjligt för kejsardömet att återetablera sin makt i Syditalien efter flera århundraden av tillbakagång. När han var borta förmådde hans efterföljare dock inte att vidhålla erövringarna, och under de nästkommande årtiondena kom hela Syditalien att i efterhand läggas under det normandiska herradömet. (sv)
- Basílio Boiano (em latim: Basilius Boianus; em grego medieval: Βασίλειος Βοϊωάννης; romaniz.: Basíleios Boioánnes), Bugiano (em latim: Bugianus) ou Vulcano (em latim: Vulcanus), por vezes chamado João (em latim: Ioannes) ou Joanício (em latim: Joannicius), foi um oficial bizantino do século XI, ativo durante o reinado do imperador Basílio II (r. 976–1025). Serviu como catepano da Itália e teve que enfrentar a revolta de Melo de Bari. (pt)
- Basili Boioannes (Βασίλειος Βοϊωάννης) fou catepà d'Itàlia (1017 - 1027) i un dels principals generals romans d'Orient del seu temps. Els seus èxits van permetre que l'Imperi es restablís com una força important al sud d'Itàlia, després de segles de decadència. No obstant això, els aventurers normands, introduïts en l'estructura de poder del Mezzogiorno, en serien els beneficiaris en última instància. El 1041, el fill de Boioannes, , va ser nomenat catèpà, però no va durar ni un any en aquest càrrec. (ca)
- Ο Βασίλειος Βοϊωάννης, Βουγιανός από τους λατίνους συγγραφείς, ήταν βυζαντινός στρατηγός και Κατεπάνω της Ιταλίας από το 1017 έως το 1027. Ένας από τις μεγαλύτερους βυζαντινούς στρατηγούς του χρόνου του. Με τα κατορθώματά του έδωσε τη δυνατότητα στην βυζαντινή αυτοκρατορία να γίνει υπολογίσιμη δύναμη στη νότια Ιταλία μετά από αιώνες παρακμής. Το 1041, ο γιος του Εξακουστός Βοϊωάννης ονομάστηκε κατεπάνω, αλλά δεν κράτησε παραπάνω από ένα χρόνο στην θέση. (el)
|
