| dbo:abstract
|
- Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicencio, (Cadis, 22 de juliol de 1789 - Madrid, 11 d'abril de 1865) fou un polític i escriptor espanyol. Fou Ministre de Marina en 1836, i nomenat Ministre de Foment en 1864-1865. Elegir diputar en 1822 per Cadis, va repetir en deu legislatures per Cadis, Pontevedra, Barcelona i Madrid fins a ser baixa per defunció.Va pertànyer a una influent família de militars com a fill del marí Dionisio Alcalá Galiano, mort en la batalla de Trafalgar, oncle de l'escriptor Juan Valera y Alcalá Galiano; i nebot del capità general de l'Armada , regent del Regne, durant l'estada de Ferran VII a Baiona. Després dels seus estudis en el de Cabra, va recórrer amb el seu pare el Mediterrani en 1802, detenint-se a Nàpols. En 1806 va ingressar com a cadet de Guàrdies Marines Espanyoles i a l'any següent va ser fet . El 8 de novembre de 1808 va casar-se amb María Dolores Aguilar, de la qual va tenir un fill i es va separar, presumptament per infidelitat de l'esposa en 1815. En aquells dies tenia fama de llibertí i borratxo. Era, a més, força lleig. Va abandonar la carrera militar en 1812. Dotzeanyista en la seva joventut, va prendre partit juntament amb José Joaquín de Mora en 1814 contra la introducció del romanticisme reaccionari germànic per a Cadis, però després de la seva emigració londinenca va donar suport a la nova estètica, del que dona fe el seu "Pròleg" a El moro expósito del seu gran amic Àngel de Saavedra, Duc de Rivas, que suposa de fet el manifest del Romanticisme espanyol. Va participar en la conspiració que va acabar amb el triomf del liberal Rafael del Riego en 1820 i la proclamació de la Constitució de Cadis derogada per Ferran VII. Va ser considerat com un gran orador i va defensar el liberalisme exaltat en la durant el Trienni Liberal, en què va militar en la societat secreta Confederación de Caballeros Comuneros, però després es va passar a la Maçoneria i al partit moderat i va haver d'anar-se'n a l'exili en votar la incapacitat del rei Ferran VII en 1823. A Londres va sobreviure ensenyant llengua i literatura espanyola. Fins llavors era fonamentalment un gran lector de Montesquieu; a partir de llavors es va imbuir del pensament polític anglès i d'acord amb el liberalisme moderat d'Edmund Burke va rebutjar la política de principis abstractes i es va inclinar per l'utilitarisme fins a convertir-se al d'Alexis de Tocqueville i . Durant la regència fou nomenat Ministre de Marina de maig a agost de 1836 en un gabinet de Francisco Javier Istúriz Montero. Tornaria a ser ministre novament en 1864 en el govern de Ramón María Narváez. Els seus coetanis són unànimes en afirmar que Antonio Alcalá Galiano destacava com a orador. A més és autor d'una de les millors autobiografies del segle xix, redactada en dues versions: els Recuerdos de un anciano (1878) i les Memorias (1886), una mica més detallades. D'altra banda, fou també un gran crític literari, com demostren les seves Lecciones de literatura española, francesa, inglesa e italiana del siglo XVIII. Compusà endemés unes Lecciones de derecho político y constitucional (1843). (ca)
- Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicencio, (22 July 1789, Cádiz – 11 April 1865, Madrid) was a Spanish politician and writer who served as Minister of the Navy (1836) and Minister of Public Works (1865). He was elected a Deputy for Cádiz in 1822 and served sporadically through ten successive legislatures, until his death. (en)
- Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicencio, grafo de Casa-Valencia (naskiĝis la 22-an de julio 1789 en Kadizo, mortis la 11-an de aprilo 1865) en Madrido) estis hispana politikisto kaj verkisto. Li estis ministro pri maro en 1836, kaj pri infrastrukturoj en aprilo de 1865. Elektita deputito en 1822 el Kadizo, kaj ripete en dek pliaj administradoj el la provincoj Kadizo, Pontevedro, Barcelono kaj Madrido ĝis sia morto. (eo)
- Antonio Alcalá Galiano (* 22. Juli 1789 in Cádiz; † 11. April 1865 in Madrid) war ein liberaler spanischer Politiker, Autor, Romanist und Hispanist, der zeitweilig in England wirkte. (de)
- Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicencio (Cádiz, 22 de julio de 1789 – Madrid, 11 de abril de 1865) fue un político y escritor español. Fue ministro de Marina en 1836, y nombrado ministro de Fomento en abril de 1865. Elegido diputado en 1822 por Cádiz, repitiendo en diez legislaturas por Cádiz, Pontevedra, Barcelona y Madrid hasta su fallecimiento. (es)
- Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicencio (22 juillet 1798, Cadix - 11 avril 1865, Madrid) est un homme politique et écrivain romantique espagnol. Il a été ministre de la Marine en 1836, et nommé ministre de l'Équipement en 1864. Il a été élu au Congrès des députés à Cadix, Pontevedra, Barcelone et Madrid entre 1822 à 1845. (fr)
- Antonio Maria Alcalá Galiano (Cadice, 1789 – Madrid, 1865) è stato uno scrittore spagnolo. Prolifico autore, lasciò scritti politici e di critica letteraria e diverse opere autobiografiche. Massone, fu membro della Loggia Taller Sublime di Cadice, insieme con Francisco Istúriz e Juan Álvarez Mendizábal. (it)
- Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicencio, född den 22 juli 1789 i Cádiz, död den 11 april 1865 i Madrid, var en spansk statsman, son till sjöofficeren , morbror till författaren Juan Valera y Alcalá-Galiano. Galiano var 1813-14 legationssekreterare i Stockholm. Han deltog ivrigt i revolutionen 1820 och måste 1823 efter Cádiz kapitulation gå i landsflykt samt uppehöll sig sedan som publicist och språklärare i England och Frankrike, tills han 1834 efter Ferdinand VII:s död vågade återvända till Spanien. Åren 1835-36 var han medlem av Mendizábals liberala ministär och deltog ivrigt i de följande årens våldsamma politiska strider. Under sina senare år användes han i diplomatiska värv och inträdde som en av de moderatas ledare 1864 i Narváez ministär, men dog plötsligt året dårpå. Galiano skildrade själv sitt växlingsrika liv i Memorias (1886). Wikimedia Commons har media relaterad till Antonio Alcalá Galiano. (sv)
- Антóнио Алькалá Галья́но (исп. Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicentio; 22 июля 1789, Кадис — 11 апреля 1865, Мадрид) — испанский политический деятель, писатель. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicencio, (22 July 1789, Cádiz – 11 April 1865, Madrid) was a Spanish politician and writer who served as Minister of the Navy (1836) and Minister of Public Works (1865). He was elected a Deputy for Cádiz in 1822 and served sporadically through ten successive legislatures, until his death. (en)
- Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicencio, grafo de Casa-Valencia (naskiĝis la 22-an de julio 1789 en Kadizo, mortis la 11-an de aprilo 1865) en Madrido) estis hispana politikisto kaj verkisto. Li estis ministro pri maro en 1836, kaj pri infrastrukturoj en aprilo de 1865. Elektita deputito en 1822 el Kadizo, kaj ripete en dek pliaj administradoj el la provincoj Kadizo, Pontevedro, Barcelono kaj Madrido ĝis sia morto. (eo)
- Antonio Alcalá Galiano (* 22. Juli 1789 in Cádiz; † 11. April 1865 in Madrid) war ein liberaler spanischer Politiker, Autor, Romanist und Hispanist, der zeitweilig in England wirkte. (de)
- Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicencio (Cádiz, 22 de julio de 1789 – Madrid, 11 de abril de 1865) fue un político y escritor español. Fue ministro de Marina en 1836, y nombrado ministro de Fomento en abril de 1865. Elegido diputado en 1822 por Cádiz, repitiendo en diez legislaturas por Cádiz, Pontevedra, Barcelona y Madrid hasta su fallecimiento. (es)
- Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicencio (22 juillet 1798, Cadix - 11 avril 1865, Madrid) est un homme politique et écrivain romantique espagnol. Il a été ministre de la Marine en 1836, et nommé ministre de l'Équipement en 1864. Il a été élu au Congrès des députés à Cadix, Pontevedra, Barcelone et Madrid entre 1822 à 1845. (fr)
- Antonio Maria Alcalá Galiano (Cadice, 1789 – Madrid, 1865) è stato uno scrittore spagnolo. Prolifico autore, lasciò scritti politici e di critica letteraria e diverse opere autobiografiche. Massone, fu membro della Loggia Taller Sublime di Cadice, insieme con Francisco Istúriz e Juan Álvarez Mendizábal. (it)
- Антóнио Алькалá Галья́но (исп. Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicentio; 22 июля 1789, Кадис — 11 апреля 1865, Мадрид) — испанский политический деятель, писатель. (ru)
- Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicencio, (Cadis, 22 de juliol de 1789 - Madrid, 11 d'abril de 1865) fou un polític i escriptor espanyol. Fou Ministre de Marina en 1836, i nomenat Ministre de Foment en 1864-1865. Elegir diputar en 1822 per Cadis, va repetir en deu legislatures per Cadis, Pontevedra, Barcelona i Madrid fins a ser baixa per defunció.Va pertànyer a una influent família de militars com a fill del marí Dionisio Alcalá Galiano, mort en la batalla de Trafalgar, oncle de l'escriptor Juan Valera y Alcalá Galiano; i nebot del capità general de l'Armada , regent del Regne, durant l'estada de Ferran VII a Baiona. (ca)
- Antonio Alcalá Galiano y Fernández de Villavicencio, född den 22 juli 1789 i Cádiz, död den 11 april 1865 i Madrid, var en spansk statsman, son till sjöofficeren , morbror till författaren Juan Valera y Alcalá-Galiano. Galiano var 1813-14 legationssekreterare i Stockholm. Han deltog ivrigt i revolutionen 1820 och måste 1823 efter Cádiz kapitulation gå i landsflykt samt uppehöll sig sedan som publicist och språklärare i England och Frankrike, tills han 1834 efter Ferdinand VII:s död vågade återvända till Spanien. Wikimedia Commons har media relaterad till Antonio Alcalá Galiano. (sv)
|
.jpg?width=300)
.jpg?width=300){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}