| dbo:abstract
|
- El símil de la línia és una al·legoria proposada per Plató a La República, en la qual es planteja els graus de l'ésser i del conèixer del món. En relació amb la seva pertinença al món de les idees o al món sensible, hi ha diferents maneres de l'ésser, que es coneixen mitjançant diferents mètodes. En el seu ascens dialèctic, Plató parla d'un trajecte de coneixements que s'ha de dur a terme per arribar finalment a la , la qual permet conèixer tant el món de les idees com el sensible i comprendre totes les relacions esbossades per cada ens. Segons Plató hi ha tantes categories de coneixements com classes d'ens. El paradigma platònic de la línia divideix el món en dues parts: el món intel·ligible (l'episteme o ciència), i el món sensible (la doxa o opinió), en les quals es troben com a maneres de coneixements adossats a aquestes esferes de l'intel·lecte. Alhora produeix una divisió en cadascuna d'aquestes esferes. Els ens del món sensible estan dividits en dos tipus: les imatges i els objectes representats per aquestes imatges, és a dir les coses mateixes. A cada subdivisió li assigna com a facultats de coneixement la imaginació o eikasia, i la creença o pistis. És a dir, la doxa abasta a la imaginació i a la creença. És en aquesta part del món de les idees on Plató col·loca els objectes intel·ligibles inferiors: les idees que necessiten representació material, a les quals s'arriba mitjançant superposicions. A la segona part situa els objectes intel·ligibles superiors, l'episteme, coneixement cert o veritable que s'integra entre el pensament discursiu i el coneixement dialèctic, que finalment és el que permet ascendir fins al coneixement de la Idea del Bé, la qual propicia arribar a entendre les relacions entre totes les idees. Són les idees que no necessiten representació i que són principis als quals s'arriba mitjançant la dialèctica. O sigui, només recorren a les idees considerades en si mateixes. A la part primera li fixa com a mitjà cognoscitiu la diánoia. En segon, la intel·ligència o noesis. Tal com Plató el concep, l'enteniment és la part del coneixement que necessita remetre a principis hipotètics, els quals serveixen de base per al raonament. Posa com a exemple les entitats matemàtiques i de les ciències, que es coneixen mitjançant l'enteniment discursiu. Per contra, la intel·ligència se serveix només de la dialèctica, la qual, si bé utilitza hipòtesis, ho fa a manera de graons, per tal d'arribar als veritables principis sense utilitzar ens sensibles, sinó de les idees considerades en si mateixes. Són aquestes les idees morals i metafísiques que es coneixen de manera dialèctica mitjançant la intel·lecció. (ca)
- Das Liniengleichnis ist ein bekanntes Gleichnis der antiken Philosophie. Es stammt von dem griechischen Philosophen Platon (428/427–348/347 v. Chr.), der es am Ende des sechsten Buches seines Dialogs Politeia von seinem Lehrer Sokrates erzählen lässt. Unmittelbar zuvor hat Sokrates das Sonnengleichnis vorgetragen. Am Anfang des siebten Buches folgt das Höhlengleichnis, das letzte der drei berühmten Gleichnisse in der Politeia. Alle drei Gleichnisse veranschaulichen Aussagen von Platons Ontologie und Erkenntnistheorie. In den drei Gleichnissen wird spezifisch platonisches Gedankengut vorgetragen. Der „platonische“ Sokrates, der hier als Sprecher auftritt und die Gleichnisse erzählt, ist eine literarisch gestaltete Figur. Seine Position kann daher nicht mit der des historischen Sokrates gleichgesetzt werden. Im Liniengleichnis wird die gesamte erkennbare Wirklichkeit mit einer senkrecht vorgestellten Linie verglichen. Die Linie ist in vier ungleiche Abschnitte geteilt, die für vier Erkenntnisweisen und die diesen zugeordneten Erkenntnisgegenstände stehen. Zwischen ihnen besteht eine hierarchische Ordnung. Die Erkenntnisweisen sind nach ihrer Zuverlässigkeit, die Erkenntnisgegenstände nach ihrem Rang geordnet. Den zwei Hauptabschnitten der Linie entsprechen die Bereiche des sinnlich Wahrnehmbaren (unten) und des rein Geistigen (oben). (de)
- The analogy of the divided line (Greek: γραμμὴ δίχα τετμημένη, translit. grammē dicha tetmēmenē) is presented by the Greek philosopher Plato in the Republic (509d–511e). It is written as a dialogue between Glaucon and Socrates, in which the latter further elaborates upon the immediately preceding analogy of the sun at the former's request. Socrates asks Glaucon to not only envision this unequally bisected line but to imagine further bisecting each of the two segments. Socrates explains that the four resulting segments represent four separate 'affections' (παθήματα) of the psyche. The lower two sections are said to represent the visible while the higher two are said to represent the intelligible. These affections are described in succession as corresponding to increasing levels of reality and truth from conjecture (εἰκασία) to belief (πίστις) to thought (διάνοια) and finally to understanding (νόησις). Furthermore, this analogy not only elaborates a theory of the psyche but also presents metaphysical and epistemological views. (en)
- El símil o analogía de la línea fue propuesto por Platón en el libro VI de la República (509d–511e), en el cual se plantea los grados del ser y del conocer del mundo. En relación con su pertenencia al mundo de las ideas o al mundo sensible, existen distintas maneras del ser, que se conocen mediante diferentes métodos. En su ascenso dialéctico, Platón habla de un trayecto de conocimientos que se debe llevar a cabo para llegar finalmente a la Idea de Bien, la que permite conocer tanto el mundo de las ideas como el sensible y comprender todas las relaciones esbozadas por cada ente. (es)
- L'analogie de la ligne est une analogie de Platon représentant sous la forme d'une ligne segmentée les différentes formes de savoirs et leurs rapports d'imitation. (fr)
- 線分の比喩（せんぶんのひゆ）とは、プラトンが『国家』第6巻の中で、善のイデアを説明するのに用いた比喩の1つ。 (ja)
- La cosiddetta Teoria della linea, esposta da Platone nel dialogo la "Repubblica" nel libro VI (509d-511e), esplica il rapporto tra la filosofia ed il suo metodo specifico e le altre cosiddette scienze con i propri. Con questa teoria, Platone vuole sancire l'enorme differenza tra il mondo dell'opinione, e quello della verità, tra il sensibile e l'intelligibile, e la differenza metodologica da adottare per ottenere l'ascensione dialettica dalla conoscenza dal mondo del materiale a quello razionale. Immaginiamo un segmento bisecato, rappresentante il mondo visibile da una parte (A-C), e il mondo intelligibile dall'altra (C-E). Questi due segmenti sono disuguali in quanto aventi due diversi gradi di chiarezza, quello del mondo intellegibile e quello del mondo sensibile. Platone non si esprime sulla lunghezza relativa dei segmenti. Suddividiamo poi ulteriormente i due segmenti, in modo da ottenere quattro parti. Divisione in due e poi quattro segmenti Secondo Platone la conoscenza si articola in 2 stadi: 1.
* l'opinione (in greco antico: δόξα, dóxa) e 2.
* la scienza (in greco antico: ἐπιστήμη, epistémē). L'opinione a propria volta si divide in immaginazione (in greco antico: εἰκασία, eikasía) e credenza (in greco antico: πίστις, pístis), mentre la scienza si divide in ragione discorsiva (in greco antico: διάνοια, diánoia) e intellezione (in greco antico: νόησις, nóēsis). Si ottiene così la seguente scala ascendente:
* Εἰκασία - Le manifestazioni di oggetti visibili (A–B), ossia le immagini: le ombre, i riflessi nell'acqua, i miraggi, le illusioni ottiche ecc.
* Πίστις - Gli oggetti visibili (B–C): gli animali, le piante, gli uomini e tutte le loro produzioni.
* Διάνοια - Forme di verità intelligibili, ma meno alte, perché basate su un riscontro mediato dalla ragione (C–D): la geometria e le scienze in genere.
* Νόησις - Forme intelligibili supreme, perché raggiunte e sviluppate per via puramente intuitiva (D–E): la concentrazione dell'idea di bene. (it)
- A analogia da linha dividida (em grego: γραμμὴ δίχα τετμημένη) é apresentada pelo filósofo grego Platão na República (509d-511e). Está escrita como um diálogo entre e Sócrates, no qual este detalha ainda mais a Analogia do Sol imediatamente anterior, a pedido do primeiro. Sócrates pede a Glaucão que não apenas visualize tal linha desigualmente dividida, mas que imagine dividir ainda mais cada um dos dois segmentos. Sócrates explica que os quatro segmentos resultantes representam quatro 'afetos' (παθήματα) da psique separados. As duas seções inferiores representam o visível, enquanto as duas superiores representam o . Essas afeições são descritas em sucessão como correspondendo a níveis crescentes de realidade e verdade, da conjectura (εἰκασία) à crença (πίστις), ao pensamento (διάνοια) e, finalmente, à compreensão (νόησις). Além disso, essa analogia não apenas elabora uma teoria da psique, mas também apresenta visões metafísicas e epistemológicas. (pt)
- 線喻（希腊语：γραμμὴ δίχα τετμημένη ）由希腊哲学家柏拉图描寫蘇格拉底和格老孔之間的對話時（509d–511e）提出，當蘇格拉底描述完時，格老孔要求蘇格拉底进一步解釋「日喻」時提出了線喻 。苏格拉底要求格老孔（Glaucon）设想一条不等分的线，然後把這條線分成两部分。苏格拉底解释说，由此产生了四个部分，這四部份分別代表了四个“層次”（παθήματα）。较低的两个部分為感官，而较高的两个部分為可理解性。这些分別闡述了從猜想（ εἰκασία ）到信念（ πίστις ）、從思想（ διάνοια ）到最終理解（ νόησις ）。這顯示了從现实一直提升到最高真理。此外，这种类比不仅阐述了形而上學的理论，而且牽涉到心理學和知识论的观点。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- El símil o analogía de la línea fue propuesto por Platón en el libro VI de la República (509d–511e), en el cual se plantea los grados del ser y del conocer del mundo. En relación con su pertenencia al mundo de las ideas o al mundo sensible, existen distintas maneras del ser, que se conocen mediante diferentes métodos. En su ascenso dialéctico, Platón habla de un trayecto de conocimientos que se debe llevar a cabo para llegar finalmente a la Idea de Bien, la que permite conocer tanto el mundo de las ideas como el sensible y comprender todas las relaciones esbozadas por cada ente. (es)
- L'analogie de la ligne est une analogie de Platon représentant sous la forme d'une ligne segmentée les différentes formes de savoirs et leurs rapports d'imitation. (fr)
- 線分の比喩（せんぶんのひゆ）とは、プラトンが『国家』第6巻の中で、善のイデアを説明するのに用いた比喩の1つ。 (ja)
- 線喻（希腊语：γραμμὴ δίχα τετμημένη ）由希腊哲学家柏拉图描寫蘇格拉底和格老孔之間的對話時（509d–511e）提出，當蘇格拉底描述完時，格老孔要求蘇格拉底进一步解釋「日喻」時提出了線喻 。苏格拉底要求格老孔（Glaucon）设想一条不等分的线，然後把這條線分成两部分。苏格拉底解释说，由此产生了四个部分，這四部份分別代表了四个“層次”（παθήματα）。较低的两个部分為感官，而较高的两个部分為可理解性。这些分別闡述了從猜想（ εἰκασία ）到信念（ πίστις ）、從思想（ διάνοια ）到最終理解（ νόησις ）。這顯示了從现实一直提升到最高真理。此外，这种类比不仅阐述了形而上學的理论，而且牽涉到心理學和知识论的观点。 (zh)
- El símil de la línia és una al·legoria proposada per Plató a La República, en la qual es planteja els graus de l'ésser i del conèixer del món. En relació amb la seva pertinença al món de les idees o al món sensible, hi ha diferents maneres de l'ésser, que es coneixen mitjançant diferents mètodes. En el seu ascens dialèctic, Plató parla d'un trajecte de coneixements que s'ha de dur a terme per arribar finalment a la , la qual permet conèixer tant el món de les idees com el sensible i comprendre totes les relacions esbossades per cada ens. (ca)
- Das Liniengleichnis ist ein bekanntes Gleichnis der antiken Philosophie. Es stammt von dem griechischen Philosophen Platon (428/427–348/347 v. Chr.), der es am Ende des sechsten Buches seines Dialogs Politeia von seinem Lehrer Sokrates erzählen lässt. Unmittelbar zuvor hat Sokrates das Sonnengleichnis vorgetragen. Am Anfang des siebten Buches folgt das Höhlengleichnis, das letzte der drei berühmten Gleichnisse in der Politeia. Alle drei Gleichnisse veranschaulichen Aussagen von Platons Ontologie und Erkenntnistheorie. (de)
- The analogy of the divided line (Greek: γραμμὴ δίχα τετμημένη, translit. grammē dicha tetmēmenē) is presented by the Greek philosopher Plato in the Republic (509d–511e). It is written as a dialogue between Glaucon and Socrates, in which the latter further elaborates upon the immediately preceding analogy of the sun at the former's request. Socrates asks Glaucon to not only envision this unequally bisected line but to imagine further bisecting each of the two segments. Socrates explains that the four resulting segments represent four separate 'affections' (παθήματα) of the psyche. The lower two sections are said to represent the visible while the higher two are said to represent the intelligible. These affections are described in succession as corresponding to increasing levels of reality a (en)
- La cosiddetta Teoria della linea, esposta da Platone nel dialogo la "Repubblica" nel libro VI (509d-511e), esplica il rapporto tra la filosofia ed il suo metodo specifico e le altre cosiddette scienze con i propri. Con questa teoria, Platone vuole sancire l'enorme differenza tra il mondo dell'opinione, e quello della verità, tra il sensibile e l'intelligibile, e la differenza metodologica da adottare per ottenere l'ascensione dialettica dalla conoscenza dal mondo del materiale a quello razionale. Suddividiamo poi ulteriormente i due segmenti, in modo da ottenere quattro parti. (it)
- A analogia da linha dividida (em grego: γραμμὴ δίχα τετμημένη) é apresentada pelo filósofo grego Platão na República (509d-511e). Está escrita como um diálogo entre e Sócrates, no qual este detalha ainda mais a Analogia do Sol imediatamente anterior, a pedido do primeiro. Sócrates pede a Glaucão que não apenas visualize tal linha desigualmente dividida, mas que imagine dividir ainda mais cada um dos dois segmentos. Sócrates explica que os quatro segmentos resultantes representam quatro 'afetos' (παθήματα) da psique separados. As duas seções inferiores representam o visível, enquanto as duas superiores representam o . Essas afeições são descritas em sucessão como correspondendo a níveis crescentes de realidade e verdade, da conjectura (εἰκασία) à crença (πίστις), ao pensamento (διάνοια) e (pt)
|
