| dbo:abstract
|
- Abel François Villemain (París, 9 de juny, 1790 - idem. 8 de maig, 1870) va ser un polític i escriptor francès. (ca)
- Ο Αμπέλ-Φρανσουά Βιλεμάν (γαλλικά: Abel-François Villemain) (9 Ιουνίου 1790 - 8 Μαΐου 1870) ήταν Γάλλος πολιτικός και συγγραφέας. (el)
- Abel-François Villemain (* 9. Juni 1790 in Paris; † 8. Mai 1870 ebenda) war ein französischer Gelehrter und Politiker. (de)
- Abel-François Villemain (9 June 1790 – 8 May 1870) was a French politician and writer. (en)
- Abel-François Villemain (9 de junio de 1790 - 8 de mayo de 1870) fue un político y escritor francés. Villemain nació en París, Francia y estudió en el Lycée Louis-le-Grand. Se convirtió en maestro asistente en el Lycée Charlemagne, y subsecuentemente en la . En 1812 ganó un premio de la academia con un ensayo sobre Michel de Montaigne. Fue contratado por la restauración, primero como profesor asistente de historia moderna, y después como profesor de elocuencia francesa en La Sorbona. Donde otorgó una serie de conferencias literarias con un extraordinario efecto en sus contemporáneos de menor edad. Villemain tuvo la gran ventaja de encontrarse justo antes del movimiento romántico, de tener un profundo amor a la literatura sin ser un extremista. La mayoría de los ingeniosos jóvenes de la generación de 1830 estuvieron bajo su influencia; y, mientras satisfacía a los románticos por su franca apreciación de las bondades de las poesía inglesa, alemana, italiana y española, no despreció a los clásicos, ni los clásicos propiamente dichos como aquellos de Grecia y Roma o los llamados clásicos de Francia. En 1819 publicó un libro sobre Oliver Cromwell, y dos años después fue elegido por la academia. Villemain fue contratado por el gobierno de la restauración como Chef de l'imprimerie et de la librairie, un puesto que suponía un cierto tipo de censura irregular hacia la prensa, y después tomó el cargo de director de peticiones. (es)
- Abel François Villemain, né le 9 juin 1790 à Paris où il est mort le 8 mai 1870, est un écrivain, universitaire et homme politique français, qui a notamment été professeur à la Sorbonne et à l'Ecole normale supérieure, et ministre de l'Instruction publique de 1839 à 1845. (fr)
- Abel-François Villemain (Parigi, 9 giugno 1790 – Parigi, 8 maggio 1870) è stato uno scrittore e politico francese. Il nome del Villemain è legato indissolubilmente alla sua carriera (è stato infatti professore in Sorbona, Accademico di Francia, pari di Francia e due volte ministro dell'Istruzione pubblica), ma soprattutto alla sua opera maggiore Cours de littérature française, con il quale aprì la via agli studi di letteratura comparata. (it)
- Abel-François Villemain, född den 9 juni 1790 i Paris, död där den 8 maj 1870, var en fransk författare och statsman. Villemain ägnade sig åt läraryrket, men idkade tidigt skriftställeri. Han prisbelöntes av Franska akademien 1812 för Éloge de Montaigne och 1816 för Éloge de Montesquieu, blev 1814 professor i fransk litteratur vid Sorbonne och valdes 1821 till ledamot av nämnda akademi. Han utnämndes 1819 till "", men avsattes 1827, då han ådrog sig Villèles och ultrarojalisternas hat genom att tillsammans med Chateaubriand och Lacretelle författa den böneskrift, som Franska akademien inlämnade till Karl X mot censuren. Han upphöjdes av Ludvig Filip till pär 1831, valdes 1834 till Franska akademiens ständige sekreterare och var undervisningsminister 29 oktober 1840-6 januari 1845. Ernst Wallis skriver i Nordisk Familjebok: "Som historisk och litteraturhistorisk författare är V. utmärkt genom grundliga studier, sundt omdöme, opartiskhet och hofsamhet samt klar och glänsande stil." Wallis avger även omdömet: "Han var en af de utmärktaste föreläsare Frankrike någonsin egt." Mest berömda är de föreläsningar, som Villemainn höll 1827-1830 och vilka strax därefter utgavs i tryck med titlarna Cours d'éloquence (1827) och Cours de littérature française (6 band, 1828-30). Bland hans övriga skrifter märks Histoire de Cromwell (2 band, 1819), den historiska romanen Lascaris (1825), Études de litteraturs ancienne et étrangère (1846; 3:e upplagan 1865), Choix d'études sur la litterature contemporaine (1857) och Histoire de Grégoire VII (1873). Hans samlade arbeten utgavs i 15 band 1854-1858. Wikimedia Commons har media relaterad till Abel-François Villemain. (sv)
- Abel-François Villemain (Paris, 9 de junho de 1790 – Paris, 8 de maio de 1870) foi um político e escritor francês, notável professor da Sorbonne e da Escola Normal Superior, e ministro da Educação de 1839 a 1845. (pt)
- Абе́ль-Франсуа́ Вильме́н (фр. Abel-François Villemain; 9 июня 1790 года, Париж — 8 мая 1870 года, там же) — французский писатель и государственный деятель, критик и историк литературы. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Abel François Villemain (París, 9 de juny, 1790 - idem. 8 de maig, 1870) va ser un polític i escriptor francès. (ca)
- Ο Αμπέλ-Φρανσουά Βιλεμάν (γαλλικά: Abel-François Villemain) (9 Ιουνίου 1790 - 8 Μαΐου 1870) ήταν Γάλλος πολιτικός και συγγραφέας. (el)
- Abel-François Villemain (* 9. Juni 1790 in Paris; † 8. Mai 1870 ebenda) war ein französischer Gelehrter und Politiker. (de)
- Abel-François Villemain (9 June 1790 – 8 May 1870) was a French politician and writer. (en)
- Abel François Villemain, né le 9 juin 1790 à Paris où il est mort le 8 mai 1870, est un écrivain, universitaire et homme politique français, qui a notamment été professeur à la Sorbonne et à l'Ecole normale supérieure, et ministre de l'Instruction publique de 1839 à 1845. (fr)
- Abel-François Villemain (Parigi, 9 giugno 1790 – Parigi, 8 maggio 1870) è stato uno scrittore e politico francese. Il nome del Villemain è legato indissolubilmente alla sua carriera (è stato infatti professore in Sorbona, Accademico di Francia, pari di Francia e due volte ministro dell'Istruzione pubblica), ma soprattutto alla sua opera maggiore Cours de littérature française, con il quale aprì la via agli studi di letteratura comparata. (it)
- Abel-François Villemain (Paris, 9 de junho de 1790 – Paris, 8 de maio de 1870) foi um político e escritor francês, notável professor da Sorbonne e da Escola Normal Superior, e ministro da Educação de 1839 a 1845. (pt)
- Абе́ль-Франсуа́ Вильме́н (фр. Abel-François Villemain; 9 июня 1790 года, Париж — 8 мая 1870 года, там же) — французский писатель и государственный деятель, критик и историк литературы. (ru)
- Abel-François Villemain (9 de junio de 1790 - 8 de mayo de 1870) fue un político y escritor francés. Villemain nació en París, Francia y estudió en el Lycée Louis-le-Grand. Se convirtió en maestro asistente en el Lycée Charlemagne, y subsecuentemente en la . En 1812 ganó un premio de la academia con un ensayo sobre Michel de Montaigne. Fue contratado por la restauración, primero como profesor asistente de historia moderna, y después como profesor de elocuencia francesa en La Sorbona. Donde otorgó una serie de conferencias literarias con un extraordinario efecto en sus contemporáneos de menor edad. (es)
- Abel-François Villemain, född den 9 juni 1790 i Paris, död där den 8 maj 1870, var en fransk författare och statsman. Villemain ägnade sig åt läraryrket, men idkade tidigt skriftställeri. Han prisbelöntes av Franska akademien 1812 för Éloge de Montaigne och 1816 för Éloge de Montesquieu, blev 1814 professor i fransk litteratur vid Sorbonne och valdes 1821 till ledamot av nämnda akademi. Han utnämndes 1819 till "", men avsattes 1827, då han ådrog sig Villèles och ultrarojalisternas hat genom att tillsammans med Chateaubriand och Lacretelle författa den böneskrift, som Franska akademien inlämnade till Karl X mot censuren. Han upphöjdes av Ludvig Filip till pär 1831, valdes 1834 till Franska akademiens ständige sekreterare och var undervisningsminister 29 oktober 1840-6 januari 1845. (sv)
|
