| dbo:abstract
|
- اتفاقيات التنظيم القانوني يطلق هذا المصطلح على مجموعة من الاتفاقيات الدولية كانت قد عقدت بين الأعوام 1860 و1864 بين الإمبراطورية العثمانية والقوى الأوروبية، وأدت إلى تاسيس متصرفية جبل لبنان. أدى صراع العام 1860 في لبنان إلى تدخل فرنسا لوقف ذبح المواطنين المسيحيون بعد أن كانت القوات العثمانية تدعم القوات الإسلامية بشكل مباشر أو عن طريق نزع السلاح من القوات المسيحية. واستذكرت فرنسا بقيادة نابليون الثالث دورها القديم كحامية للمسيحيين في الإمبراطورية العثمانية التي تأسست في معاهدة في عام 1523. وبعد المذبحة والغضب الدولي، وافقت الإمبراطورية العثمانية في 3 آب عام 1860 على إرسال ما يصل إلى 12000 جندي أوروبي لإعادة النظام، وقد كانت منطقة سوريا آنذاك جزءًا من الإمبراطورية العثمانية. أصبح هذا الاتفاق رسميًا في تاريخ 5 سبتمبر عام 1860 مع النمسا وبريطانيا وفرنسا وبروسيا وروسيا. وكان على فرنسا تزويد نصف هذا العدد من الجنود، وتم توقيع الاتفاقية في باريس في 5 أيلول عام 1860. ومن النتائج المهمة للحملة الفرنسية إنشاء متصرفية جبل لبنان، وترشيح السلطان لمحافظ أرمني مسيحي من القسطنطينية يدعى داود باشا في 9 حزيران عام1861. وجرت اتفاقية أخرى في نفس اليوم تسمى بروتوكول بيوغلو تم توقيعها بين الإمبراطورية العثمانية والقوى الأوروبية في بك أوغلي-إسطنبول، ومنحت هذه الاتفاقية اعترافًا دوليًا. وتم تقديم البروتوكول في البداية لمدة ثلاث سنوات. في شهر أيلول من العام 1864، تم توقيع اتفاقية أخرى أكدت الطابع الدائم للقانون وأدخلت تغييرات طفيفة عليه. تم تشكيل منطقة مارونية إضافية وتم إعادة تنظيم المجلس التابع للمحافظ ليتكون من 12 عضوًا، أربعة منهم من المارونية وثلاثة دروز وثلاثة من الأرثودكس اليونانيون وواحد من السنة وواحد من الشيعة. وظلت هذه الاتفاقية على هذا الشكل حتى العام 1914. (ar)
- L'expedició francesa a Síria va tenir lloc entre 1860 i 1861. L'expedició tingué lloc després de l'assassinat de milers de cristians maronites, greco-ortodoxos, i melquites per part de drusos i musulmans al Mont Líban i a Damasc el juliol del juny de 1860.Síria Cele era llavors part de l'Imperi Otomà. Després de la massacre i d'una protesta internacional, l'Imperi Otomà manifestà el seu acord (3 d'agost de 1860) en l'enviament de fins a 12.000 soldats europeus per restablir ordre. Aquest acord es formalitzà posteriorment en una convenció el 5 de setembre de 1860 amb Àustria, la Gran Bretanya, França, Prússia i Rússia. França havia de proveir la meitat d'aquell nombre, i altres països havien d'enviar forces suplementàries segons les necessitats. Per legitimar la seva intervenció, França, dirigida per Napoleó III, havia estat reclamant el seu antic paper com a protectora de cristians en l'Imperi Otomà. El general Beaufort d'Hautpoul estigué a càrrec de la força expedicionària. d'Hautpoul era força experimentat i erudit en matèries relatives a l'Orient Mitjà, atès que havia servit durant els anys 1830 com a cap d'estat major per a Ibrahim Paixà d'Egipte en les campanyes egípcies a Síria. El cos expedicionari francès de 6.000, principalment de Châlons-en-Champagne, desembarcà a Beirut el 16 d'agost de 1860. Beaufort tenia instruccions de col·laborar amb les autoritats otomanes en el restabliment de l'ordre, i especialment havia de mantenir contacte amb el ministre otomà Keçecizade Fuat Paşa. Tot i que els disturbis ja havien estat reprimits per l'Imperi Otomà, el cos expedicionari francès romangué a Síria des de l'agost de 1860 al juny de 1861. Aquest períodoe fou més llarg d'allò acordat inicialment (6 mesos). El govern britànic aviat presentà objeccions a la perllongada presència francesa a Síria, atès que considerava que la pacificació havia de quedar en mans de les autoritats otomanes. Una conseqüència important de l'expedició francesa fou l'establiment de l'autonomia del Líban des de Síria, amb el nomenament per part del soldà d'un governador cristià armeni de Constantinoble, conegut amb el nom de Dawud Paixà, el 9 de juny de 1861. La intervenció francesa ha estat descrita com una de les primeres . (ca)
- The Règlement Organique ("Organic Regulation") was a series of international conventions, between 1860 and 1864, between the Ottoman Empire and the European Powers, which led to the creation of the Mount Lebanon Mutasarrifate. The 1860 Lebanon conflict led France to intervene and stop the massacre of Christian civilians after Ottoman troops had been aiding Islamic forces by either direct support or by disarming Christian forces. France, led by Napoleon III, recalled its ancient role as protector of Christians in the Ottoman Empire which was established in a treaty in 1523. Following the massacre and an international outcry, the Ottoman Empire agreed on 3 August 1860 to the dispatch of up to 12,000 European soldiers to reestablish order. The region of Syria was then part of the Ottoman Empire. The agreement was further formalized in a convention on 5 September 1860 with Austria, Great Britain, France, Prussia and Russia. France was to supply half of that number, and other countries were to send supplementary forces as needed. The agreement was signed in Paris on 5 September 1860. An important consequence of the French expedition was the establishment of the autonomy of the Mount Lebanon Mutasarrifate from Syria, with the nomination by the Sultan of an Armenian Christian Governor from Constantinople named on 9 June 1861. On the same day, through a further agreement, termed the Beyoglu Protocol, signed between the Ottoman Empire and the European Powers in Beyoğlu, Istanbul, gave that agreement international recognition. The protocol was introduced initially for a period of three years. In September 1864, a further convention was signed, which confirmed the permanent character of the statute and made minor changes to it. An additional Maronite district was formed and the council under the governor was reorganised (it now had twelve members-four Maronites, three Druzes, three Greek Orthodoxes and Greek Uniates, one Sunnite and one Shi’a). The Règlement Organique of Lebanon remained in that form up till 1914. (en)
- À la suite des massacres de chrétiens perpétrés par les Druzes dans le mont Liban (mars 1860 à juillet 1860) et à Damas par des sunnites (9 au 18 juillet), les puissances européennes décidèrent l'envoi d'une expédition chargée officiellement d'apporter une aide aux troupes du sultan pour rétablir l'ordre dans cette contrée de l'Empire ottoman. L'expédition dura du mois d'août 1860 au mois de juin 1861. Dans les faits, et selon le mot de Napoléon III lui-même, l'expédition fut une « opération à but humanitaire ». Conséquence pérenne de cette intervention : l'autonomie du mont Liban vis-à-vis de l'Empire ottoman, consacrée le 9 juin 1861 par la nomination par le sultan d'un gouverneur propre à la nouvelle entité, l'Arménien Garabet Artin, dit « Daoud Pacha ». (fr)
- Règlement Organique ("Regulasi Organik") adalah serangkaian konvensi internasional, antara 1960 dan 1964, antara Kekaisaran Ottoman dan Kekuatan Eropa, yang berujung pada pembentukan . Konflik Lebanon 1860 membuat Prancis berintervensi dan menghentikan pembantaian setelah pasukan Ottoman memberikan bantuan pasukan Islamis melalui dukungan langsung dari pasukan Kristen. Prancis, pimpinan Napoleon III, menyerukan kembali peran kunonya sebagai pelindung umat Kristen di Kekaisaran Ottoman yang didirikan dalam sebuah traktat pada 1523. Setelah pembantaian tersebut dan sorotan intenrasional, Kekaisaran Ottoman bersepakat pada 3 Agustus 1860 untuk mempersilahkan lebih dari 12,000 prajurit Eropa untuk mendirikan ulang tatanan. kemudian menjadi bagian dari Kekaisaran Ottoman. Perjanjian tersebut kemudian diformalisasikan dalam sebuah konvensi pada 5 September 1860 dengan Austria, Britania Raya, Prancis, Prusia dan Rusia. Prancis menyuplai setengahnya, dan negara lainnya mengirim pasukan suplementer yang dibutuhkan. Perjanjian tersebut ditandatangani di Paris pada 5 September 1860. (in)
- De Franse interventie in Syrië vond plaats tussen augustus 1860 en juni 1861 en was een vergelding door Frankrijk voor de moord op duizenden christelijke Maronieten, Grieks-orthodoxen en Grieks-katholieken door druzen en moslims in de Libanon van maart tot juli 1860 en in Damascus van 9 tot 18 juli 1860. Groot-Syrië maakte in die tijd deel uit van het Ottomaanse Rijk. Het Franse expeditiekorps werd aangevoerd door . De Franse keizer Napoleon III beschouwde dit militair optreden als een humanitaire interventie. De betrokkenheid van het Tweede Franse Keizerrijk in de Tweede Italiaanse Onafhankelijkheidsoorlog in 1859 en in de Risorgimento, de eenmaking van Italië, maakte dat de Franse ultramontane katholieken zich tegen keizer Napoleon III keerden, daar dit Frans optreden gepaard ging met de ondergang van de Pauselijke Staten. Een interventie in Syrië om er de lokale christenen te steunen kaderde binnen de pogingen van de keizer om hun steun te herwinnen, hetgeen de keizer niet zou lukken. (nl)
- A expedição francesa na Síria ocorreu entre 1860 e 1861. A expedição foi realizada após o assassinato de milhares de maronitas, gregos ortodoxos, e cristãos greco-católicos melquitas por drusos e muçulmanos no Monte Líbano e em Damasco em junho-julho de 1860. A Grande Síria era então parte do Império Otomano. Após o massacre e um protesto internacional, o Império Otomano concordou em 3 de agosto de 1860 no envio de até 12 mil soldados europeus para restabelecer a ordem. Este acordo foi ainda formalizado em uma convenção em 5 de setembro de 1860 com a Áustria, Grã-Bretanha, França, Prússia e Rússia. A França era a fonte de metade desse número, e outros países iriam enviar forças suplementares se necessário. Para legitimar a sua intervenção, a França, liderada por Napoleão III, havia vindo a afirmar o seu antigo papel como protetora dos cristãos no Império Otomano. O General Beaufort d'Hautpoul foi colocado no comando da força expedicionária. d'Hautpoul era muito experiente e conhecedor dos assuntos do Oriente Médio, como ele havia servido durante a década de 1830 como chefe de gabinete de Ibrahim Paxá nas . O contingente expedicionário francês de 6.000 soldados, principalmente a partir de Châlons-sur-Marne, desembarcou em Beirute em 16 de agosto de 1860. Beaufort tinha instruções para colaborar com as autoridades otomanas no restabelecimento da ordem e, especialmente, de manter contato com o ministro otomano . Embora os problemas já haviam sido sufocados pelo Império Otomano, o corpo expedicionário francês permaneceu na Síria a partir de agosto de 1860 a junho de 1861.. Este foi mais longo que o período inicialmente acordado de seis meses. A prolongada presença francesa na Síria foi logo recusada pelo governo britânico, que argumentou que a pacificação deveria ser deixada para as autoridades otomanas. Uma importante consequência da expedição francesa foi o estabelecimento da autonomia do Líbano da Síria, com a nomeação pelo sultão de um governador cristão armênio de Constantinopla chamado Daud Paxá em 9 de junho de 1861. A intervenção francesa tem sido descrita como uma das primeiras intervenções humanitárias. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- اتفاقيات التنظيم القانوني يطلق هذا المصطلح على مجموعة من الاتفاقيات الدولية كانت قد عقدت بين الأعوام 1860 و1864 بين الإمبراطورية العثمانية والقوى الأوروبية، وأدت إلى تاسيس متصرفية جبل لبنان. أدى صراع العام 1860 في لبنان إلى تدخل فرنسا لوقف ذبح المواطنين المسيحيون بعد أن كانت القوات العثمانية تدعم القوات الإسلامية بشكل مباشر أو عن طريق نزع السلاح من القوات المسيحية. واستذكرت فرنسا بقيادة نابليون الثالث دورها القديم كحامية للمسيحيين في الإمبراطورية العثمانية التي تأسست في معاهدة في عام 1523. وبعد المذبحة والغضب الدولي، وافقت الإمبراطورية العثمانية في 3 آب عام 1860 على إرسال ما يصل إلى 12000 جندي أوروبي لإعادة النظام، وقد كانت منطقة سوريا آنذاك جزءًا من الإمبراطورية العثمانية. أصبح هذا الاتفاق رسميًا في تاريخ 5 سبتمبر عام 1860 مع النمسا وبريطانيا وفرنسا وبروسيا وروسيا. وكان على فرنسا تزويد نص (ar)
- L'expedició francesa a Síria va tenir lloc entre 1860 i 1861. L'expedició tingué lloc després de l'assassinat de milers de cristians maronites, greco-ortodoxos, i melquites per part de drusos i musulmans al Mont Líban i a Damasc el juliol del juny de 1860.Síria Cele era llavors part de l'Imperi Otomà. El govern britànic aviat presentà objeccions a la perllongada presència francesa a Síria, atès que considerava que la pacificació havia de quedar en mans de les autoritats otomanes. La intervenció francesa ha estat descrita com una de les primeres . (ca)
- The Règlement Organique ("Organic Regulation") was a series of international conventions, between 1860 and 1864, between the Ottoman Empire and the European Powers, which led to the creation of the Mount Lebanon Mutasarrifate. (en)
- Règlement Organique ("Regulasi Organik") adalah serangkaian konvensi internasional, antara 1960 dan 1964, antara Kekaisaran Ottoman dan Kekuatan Eropa, yang berujung pada pembentukan . Konflik Lebanon 1860 membuat Prancis berintervensi dan menghentikan pembantaian setelah pasukan Ottoman memberikan bantuan pasukan Islamis melalui dukungan langsung dari pasukan Kristen. Prancis, pimpinan Napoleon III, menyerukan kembali peran kunonya sebagai pelindung umat Kristen di Kekaisaran Ottoman yang didirikan dalam sebuah traktat pada 1523. Setelah pembantaian tersebut dan sorotan intenrasional, Kekaisaran Ottoman bersepakat pada 3 Agustus 1860 untuk mempersilahkan lebih dari 12,000 prajurit Eropa untuk mendirikan ulang tatanan. kemudian menjadi bagian dari Kekaisaran Ottoman. Perjanjian tersebut k (in)
- À la suite des massacres de chrétiens perpétrés par les Druzes dans le mont Liban (mars 1860 à juillet 1860) et à Damas par des sunnites (9 au 18 juillet), les puissances européennes décidèrent l'envoi d'une expédition chargée officiellement d'apporter une aide aux troupes du sultan pour rétablir l'ordre dans cette contrée de l'Empire ottoman. L'expédition dura du mois d'août 1860 au mois de juin 1861. Dans les faits, et selon le mot de Napoléon III lui-même, l'expédition fut une « opération à but humanitaire ». (fr)
- De Franse interventie in Syrië vond plaats tussen augustus 1860 en juni 1861 en was een vergelding door Frankrijk voor de moord op duizenden christelijke Maronieten, Grieks-orthodoxen en Grieks-katholieken door druzen en moslims in de Libanon van maart tot juli 1860 en in Damascus van 9 tot 18 juli 1860. Groot-Syrië maakte in die tijd deel uit van het Ottomaanse Rijk. Het Franse expeditiekorps werd aangevoerd door . De Franse keizer Napoleon III beschouwde dit militair optreden als een humanitaire interventie. (nl)
- A expedição francesa na Síria ocorreu entre 1860 e 1861. A expedição foi realizada após o assassinato de milhares de maronitas, gregos ortodoxos, e cristãos greco-católicos melquitas por drusos e muçulmanos no Monte Líbano e em Damasco em junho-julho de 1860. A Grande Síria era então parte do Império Otomano. A prolongada presença francesa na Síria foi logo recusada pelo governo britânico, que argumentou que a pacificação deveria ser deixada para as autoridades otomanas. A intervenção francesa tem sido descrita como uma das primeiras intervenções humanitárias. (pt)
|
