| dbo:abstract
|
- Mulay Muhammed IV ibn Abderrahman (en àrab: محمد الرابع بن عبد الرحمان) (Fes, 1810-1873), fou sultà del Marroc de la dinastia alauita del 1859 al 1873. Era fill de Mulay Abd al-Rahman ben Hisham, al que va succeir. El seu pare el va nomenar virrei (khalifa) de Marràqueix i en aquesta qualitat va dirigir les tropes que van enfrontar als francesos del general Bugeaud a la batalla de l'Isly a la frontera amb Algèria el 14 d'agost de 1844, on els marroquins foren derrotats completament i van haver de retirar la seva protecció a l'emir Abd el-Kader, i Mulay Muhammad el va declarar fora de la llei. Des de llavors l'emir no va trobar cap ajut i finalment es va haver de rendir al duc d'Aumale el 23 de desembre de 1847. En els anys següents va haver de lluitar contra les tribus de l'Atles, que no paraven d'amenaçar Marràqueix; també va rebre a molts visitants estrangers. El 28 d'agost de 1859 va pujar al tron però va continuar residint a Marràqueix; va anar a Meknès i altres ciutats del nord a fer-se reconèixer i després va tornar al sud; quan va tornar les tribus amazigues bloquejaven la ciutat i només precàriament va poder restablir l'orde. Llavors es va trobar amb el problema amb Espanya; els espanyols, bloquejats a Ceuta, van iniciar una guerra colonial en la qual els voluntaris catalans i Joan Prim i Prats es van cobrir de glòria i després de les batalles de Castillejos i Wad-Ras i l'ocupació de Tetuan (5 de febrer de 8160), el dia 26 de març de 1860, es va signar a Tetuan la treva origen de l'anomenat tractat de Wad-Ras o de Tetuan del 26 d'abril, que posava fi a la guerra (fou ratificat el 26 de maig), sense satisfer a ningú, ja que els espanyols pensaven que la cessió de petits territoris entorn de Ceuta i Melilla era poc per la victòria obtinguda, i els marroquins que havien de pagar una indemnització desproporcionada a la seva capacitat econòmica (20 milions de duros equivalents a 600.00 euros que quedaven garantits amb la possessió de Tetuan fins al complet pagament). El tractat de comerç que es va signar no va beneficiar a Espanya sinó a societats d'altres països principalment Gran Bretanya i França. La cessió de Santa Cruz de la Mar Pequeña, fixada al tractat, no va anar seguida d'una ocupació (que no es va produir fins a 1934) i només va ser font de futurs problemes. La indemnització fou renegociada i el tractat es va signar finalment 14 d'octubre de 1861 i ratificat el 2 de desembre de 1861, i el 2 de maig de 1862 els espanyols van evacuar Tetuan. El tractat de comerç previst pel tractat es va signar el 20 de novembre de 1861. Vegeu: Guerra d'Àfrica. Decidit a activar el comerç amb les potències europees tal com havia iniciat el seu pare (amb Gran Bretanya el desembre de 1856 i amb Holanda el 18 de maig de 1858) va signar diversos tractats, i a part del signat amb Espanya, va signar tractats amb Bèlgica (4 de gener de 1862) i amb França (convenció Béclard de 19 d'agost de 1863), i a aquest darrer es van adherir Estats Units, Gran Bretanya, Suècia i Bèlgica. També va pensar a establir empreses marroquines per trencar el monopoli que les empreses occidentals exercien al país, i va ampliar els ports de Safi i Mogador, i feu construir un far a cap Espartel l'administració del qual fou pactada amb les potències el 31 de maig de 1865. Va fer ampliar el cultiu de cotó i de canya de sucre, va crear una fàbrica de paper a Mogador, i un molí de vapor a Tànger, i una impremta a Fes. Per reorganitzar l'exèrcit va enviar agents a Europa i va comprar algun material militar, fent desenvolupar una fàbrica de cartutxos a Marràqueix. Les relacions amb França (veïna per Algèria) foren bones tot i el litigi sobre Tuwat o Touat; alguns francesos es van instal·lar al país. Muhammad va fer exterminar als Rahamma considerats els principals inductors dels atacs tribals a la zona de Marràqueix, i això va fer augmentar finalment la seguretat de manera considerable a la regió de la capital. El febrer-març del 1866 va patir una greu malaltia de la que quasi va morir, sent salvat pel seu metge Adarrak. Els drets de duana era gairebé els únics ingressos de l'estat i les dificultats financeres van créixer quan es van produir catàstrofes naturals que van portar fam i epidèmies. La crisi econòmica del 1867-1868 va obligar a una reforma monetària i a renunciar a molts dels projectes de reforma. La cultura no progressava i es van haver d'enviar estudiants a Egipte per rebre matèries que no es donaven al país (on la universitat d'al-Karawiyyin s'ocupava principalment de matèries religioses). El sultà va encarregar a Akansus escriure una història de la dinastia i així va néixer l'al-Djaysh al-aramram que va fins a la meitat del seu regnat (23 de desembre del 1866). Va morir ofegat l'11 de setembre de 1873 en el curs d'una partida de canoes a la conca de l'Agdal a Marràqueix. Fou enterrat al mausoleu de Mulay Ali al-Sharif. El va succeir el seu fill Mulay Hasan (Hasan I) (ca)
- محمد الرابع هو محمد بن عبد الرحمن بن هشام بن محمد بن مولاي عبد الله بن مولاي إسماعيل بن الشريف بن علي العلوي (ولد 1810م - توفي في مراكش زوالَ يوم الخميس 18 رجب 1290 هـ / 11 سبتمبر 1873م). هو سلطان علوي مغربي حكم ما بين (1276هـ-1290 هـ / 1859-1873م). شن حربا ضد إسبانيا سنة 1276 هـ / 1859م لاسترجاع مدينة سبتة وانهزم فاضطر إلى قبول معاهدة واد راس التي من بنودها: الاعتراف بإسبانية المدينتين سبتة ومليلية والتخلي عن سيدي إفني ودفع غرامة مالية. عرف حكمه العديد من التدخلات الغربية في المغرب، خلَفَه بعد وفاته سنة (1290 هـ/1873م) ابنه الحسن الأول بن محمد، الذي سيقوم بدور يعتبر أعظم ملك من العلويين في القرن التاسع عشر. اهتم بمجال العلم والتقدم به وفي هذا السياق اهتم بالرياضيات والهندسة والفلك والشعر والموسيقى. بعث محمد الرابع القائد محمد بنسعيد السلاوي سفيرا للمغرب لدى نابليون الثالث سنة 1865م. (ar)
- Sidi Muhammad IV. (* 1803; † 16. September 1873 in Marrakesch) war Sultan der Alawiden in Marokko (1859–1873). In der Nachfolge seines Vaters Mulai Abd ar-Rahman (1822–1859) und dessen erster Frau Lalla Fatima, versuchte Sultan Sidi Muhammad die Sicherheit Marokkos durch die Modernisierung der Armee und den Ausbau der Befestigungsanlagen weiter zu festigen. Die Notwendigkeit war durch die Niederlage Marokkos im Krieg gegen Spanien (1859–1860) deutlich geworden. Allerdings richtete sich die Modernisierung des Militärs auch gegen die unruhigen Stammesverbände der Beduinen und Berber, die die Landbevölkerung sowie die Städte immer wieder bedrohten. Dies war auch ein Grund, dass ab der Mitte des 19. Jahrhunderts die Bevölkerung in den Städten an der Atlantikküste schnell anwuchs, da die Städte sich wegen der größeren Sicherheit schnell zu Wirtschaftszentren entwickelten. Durch die Häfen konnten die in den Städten hergestellten Güter leichter exportiert werden. Um den Export zu fördern, wurden weitere Verträge mit den europäischen Mächten abgeschlossen. Nachfolger von Sidi Muhammad IV. wurde dessen Sohn Mulai al-Hassan I. Weitere Kinder:
* Mulay Ibrahim bin Mohammed
* Mulay 'Abdu'l-Aziz bin Mohammed
* Mulay 'Abu Bakar bin Mohammed
* Sidi Mohammed bin Mohammed
* Mulay Ja'afar bin Mohammed
* Mulay al-Amin bin Mohammed (Kalif von Shawiya und Casablanca 1908)
* Mulay 'Umar bin Mohammed (Kalif von Fez vor 1894)
* Mulay Usman bin Mohammed (Kalif von Fez, Pascha und Kalif von Marrakesch vor 1877)
* Mulay al-Rashid bin Mohammed (gest.: Tafilalt März 1911) (Khalif von Tafilalt 1896–1911)
* Mulay 'Ali bin Mohammed, Mulay bin Mohammed
* Mulay Hasan as-Saguir bin Mohammed
* Mulay 'Abdu'l-Malik bin Mohammed
* Prinzessin Lalla bint Mohammed (geb. vor 1836), verh. mit Mohammed al-Marani (de)
- Mohámmed IV (árabe: محمد الرابع) fue el sultán de Marruecos entre 1859 y 1873, y un miembro de la Dinastía alauí. (es)
- Mohammed IV.a Marokokoa (arabieraz: محمد الرابع) Marokoko sultana izen 1859 eta 1873 artean. Alaui leinukoa zen. (eu)
- Moulay Mohammed ben Abderrahmane dit ultérieurement Mohammed IV (arabe : محمد الرابع) né à Fès vers 1810 et mort le 16 septembre 1873 à Fès, est un sultan du Maroc (1859-1873) de la dynastie alaouite. (fr)
- Mawlay Muhammad bin Abd al-Rahman (Arabic: محمد بن عبد الرحمن), known as Muhammad IV (Arabic: محمد الرابع), born in Fes in 1803 and died in Marrakesh in 1873, was the Sultan of Morocco from 28 August 1859 to 16 September 1873 as a ruler of the 'Alawi dynasty. He was proclaimed sultan after the death of his father, Abd al-Rahman. His reign marked a series of reform to tackle European influence on Morocco, as Ottoman Algeria had just been conquered by France in 1830, leading to European nations entering military conflicts with Morocco, such as the Battle of Isly with France in 1844 and the Battle of Tetuan with Spain in 1860. He was succeeded by his son Hassan I. (en)
- Muhammad ibn 'Abd al-Rahmad (in arabo: محمد الرابع; Fès, 1803 – Marrakech, 16 settembre 1873) è stato un sultano marocchino. (it)
- Muhammad IV (arab. محمد الرابع بن عبد الرحمن = Muḥammad ar-Rābʿ ibn ʿAbd ar-Raḥman, ur. 1803, zm. 16 września 1873 w Marrakeszu) – sułtan Maroka z dynastii Alawitów, syn sułtana Abd ar-Rahmana i jego pierwszej żony . Panował w latach 1859-1873. Po wstąpieniu na tron po śmierci ojca Muhammad IV dążył do wzmocnienia bezpieczeństwa kraju poprzez modernizację armii i rozbudowę umocnień obronnych. Konieczność takich działań stała się wyraźnie widoczna po klęsce w wojnie z Hiszpanią (1859-1860). Modernizacja armii obliczona była jednak także na działania przeciw niespokojnym związkom plemion Berberów i Beduinów, którzy stale zagrażali ludności arabskiej kraju. Zagrożenie to było też powodem szybkiego przyrostu ludności miast na wybrzeżu atlantyckim w połowie XIX wieku - miasta te, dzięki większemu bezpieczeństwu szybko rozwijały się w ważne ośrodki gospodarcze. Drogą morską łatwiej można z nich było eksportować towary. Było to tym istotniejsze, że za rządów Muhammada IV doszło do podpisania licznych umów handlowych z mocarstwami w Europie. (pl)
- Maomé ibne Abderramane (em francês: Mohammed ben Abderrahmane), depois conhecido como Maomé IV ou Mohammed IV de Marrocos, também conhecido como (em árabe: محمد الرابع; Fez, 1830 — Marraquexe, 16 de setembro de 1873) foi sultão de Marrocos entre 1859 e 1873. Ele era um membro da dinastia Alauita. (pt)
- Сиди Мухаммед IV бен Абд ар-Рахман (1803 — 16 сентября 1873) — султан Марокко из династии Алауитов, правил в 1859—1873 годах. До вступления на престол Мухаммед занимался реформой армии и готовил военных специалистов по европейскому образцу. После поражения в войне с Испанией и последовавшего финансового кризиса центральное правительство страны фактически лишилось рычагов управления торговлей, что позволило европейским державам в значительной степени влиять на экономическую и политическую жизнь страны. (ru)
- Мухаммед IV (араб. محمد الرابع; нар. 1810 — 16 вересня 1873) — султан Марокко з династії Алауїтів в 1859—1873 роках. (uk)
- 穆罕默德四世（阿拉伯语：محمد الرابع，1802年－1873年），摩洛哥阿拉维王朝苏丹，1859年至1873年在位。 穆罕默德四世甫即位之初，便与西班牙陷入，丢失了得土安。 (zh)
|
| dbo:activeYearsEndYear
| |
| dbo:activeYearsStartYear
| |
| dbo:child
| |
| dbo:parent
| |
| dbo:spouse
| |
| dbo:thumbnail
| |
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageLength
|
- 12204 (xsd:nonNegativeInteger)
|
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dbo:wikiPageWikiLink
| |
| dbp:after
| |
| dbp:before
| |
| dbp:birthDate
| |
| dbp:birthPlace
| |
| dbp:burialPlace
|
- Mausoleum of Mawlay Ali al-Sharif, Tafilalt, Morocco (en)
|
| dbp:caption
|
- Muhammad IV ben Abd al-Rahman of Morocco, shown surrounded by the Black Guard, receiving the John Hay Drummond Hay and British Delegation of Tangier at the royal palace in Fes. (en)
|
| dbp:coronation
| |
| dbp:deathDate
| |
| dbp:deathPlace
| |
| dbp:father
| |
| dbp:fullName
|
- Muhammad bin Abd al-Rahman bin Hisham bin Muhammad bin Abdallah bin Ismail bin Sharif bin Ali al-'Alawi (en)
- محمد بن عبد الرحمن بن هشام بن محمد بن عبد الله بن إسماعيل بن الشريف بن علي العلوي (en)
|
| dbp:house
| |
| dbp:houseType
| |
| dbp:imageSize
| |
| dbp:issue
| |
| dbp:moretext
| |
| dbp:mother
|
- Lalla Halima bint Sulayman al-Alaoui (en)
|
| dbp:name
|
- Muhammad bin Abd al-Rahman (en)
- محمد بن عبد الرحمن (en)
|
| dbp:preType
| |
| dbp:predecessor
| |
| dbp:reign
| |
| dbp:religion
| |
| dbp:spouse
|
- Lalla Safiya bint Maimun bin Mohammed al-Alaoui (en)
- Lalla Ahnya al-Arusiya (en)
|
| dbp:sucType
| |
| dbp:succession
| |
| dbp:successor
| |
| dbp:title
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| dbp:years
| |
| dcterms:subject
| |
| gold:hypernym
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- محمد الرابع هو محمد بن عبد الرحمن بن هشام بن محمد بن مولاي عبد الله بن مولاي إسماعيل بن الشريف بن علي العلوي (ولد 1810م - توفي في مراكش زوالَ يوم الخميس 18 رجب 1290 هـ / 11 سبتمبر 1873م). هو سلطان علوي مغربي حكم ما بين (1276هـ-1290 هـ / 1859-1873م). شن حربا ضد إسبانيا سنة 1276 هـ / 1859م لاسترجاع مدينة سبتة وانهزم فاضطر إلى قبول معاهدة واد راس التي من بنودها: الاعتراف بإسبانية المدينتين سبتة ومليلية والتخلي عن سيدي إفني ودفع غرامة مالية. عرف حكمه العديد من التدخلات الغربية في المغرب، خلَفَه بعد وفاته سنة (1290 هـ/1873م) ابنه الحسن الأول بن محمد، الذي سيقوم بدور يعتبر أعظم ملك من العلويين في القرن التاسع عشر. اهتم بمجال العلم والتقدم به وفي هذا السياق اهتم بالرياضيات والهندسة والفلك والشعر والموسيقى. بعث محمد الرابع القائد محمد بنسعيد السلاوي سفيرا للمغرب لدى نابليون الثالث سنة 1865م. (ar)
- Mohámmed IV (árabe: محمد الرابع) fue el sultán de Marruecos entre 1859 y 1873, y un miembro de la Dinastía alauí. (es)
- Mohammed IV.a Marokokoa (arabieraz: محمد الرابع) Marokoko sultana izen 1859 eta 1873 artean. Alaui leinukoa zen. (eu)
- Moulay Mohammed ben Abderrahmane dit ultérieurement Mohammed IV (arabe : محمد الرابع) né à Fès vers 1810 et mort le 16 septembre 1873 à Fès, est un sultan du Maroc (1859-1873) de la dynastie alaouite. (fr)
- Mawlay Muhammad bin Abd al-Rahman (Arabic: محمد بن عبد الرحمن), known as Muhammad IV (Arabic: محمد الرابع), born in Fes in 1803 and died in Marrakesh in 1873, was the Sultan of Morocco from 28 August 1859 to 16 September 1873 as a ruler of the 'Alawi dynasty. He was proclaimed sultan after the death of his father, Abd al-Rahman. His reign marked a series of reform to tackle European influence on Morocco, as Ottoman Algeria had just been conquered by France in 1830, leading to European nations entering military conflicts with Morocco, such as the Battle of Isly with France in 1844 and the Battle of Tetuan with Spain in 1860. He was succeeded by his son Hassan I. (en)
- Muhammad ibn 'Abd al-Rahmad (in arabo: محمد الرابع; Fès, 1803 – Marrakech, 16 settembre 1873) è stato un sultano marocchino. (it)
- Maomé ibne Abderramane (em francês: Mohammed ben Abderrahmane), depois conhecido como Maomé IV ou Mohammed IV de Marrocos, também conhecido como (em árabe: محمد الرابع; Fez, 1830 — Marraquexe, 16 de setembro de 1873) foi sultão de Marrocos entre 1859 e 1873. Ele era um membro da dinastia Alauita. (pt)
- Сиди Мухаммед IV бен Абд ар-Рахман (1803 — 16 сентября 1873) — султан Марокко из династии Алауитов, правил в 1859—1873 годах. До вступления на престол Мухаммед занимался реформой армии и готовил военных специалистов по европейскому образцу. После поражения в войне с Испанией и последовавшего финансового кризиса центральное правительство страны фактически лишилось рычагов управления торговлей, что позволило европейским державам в значительной степени влиять на экономическую и политическую жизнь страны. (ru)
- Мухаммед IV (араб. محمد الرابع; нар. 1810 — 16 вересня 1873) — султан Марокко з династії Алауїтів в 1859—1873 роках. (uk)
- 穆罕默德四世（阿拉伯语：محمد الرابع，1802年－1873年），摩洛哥阿拉维王朝苏丹，1859年至1873年在位。 穆罕默德四世甫即位之初，便与西班牙陷入，丢失了得土安。 (zh)
- Mulay Muhammed IV ibn Abderrahman (en àrab: محمد الرابع بن عبد الرحمان) (Fes, 1810-1873), fou sultà del Marroc de la dinastia alauita del 1859 al 1873. Era fill de Mulay Abd al-Rahman ben Hisham, al que va succeir. Va morir ofegat l'11 de setembre de 1873 en el curs d'una partida de canoes a la conca de l'Agdal a Marràqueix. Fou enterrat al mausoleu de Mulay Ali al-Sharif. El va succeir el seu fill Mulay Hasan (Hasan I) (ca)
- Sidi Muhammad IV. (* 1803; † 16. September 1873 in Marrakesch) war Sultan der Alawiden in Marokko (1859–1873). In der Nachfolge seines Vaters Mulai Abd ar-Rahman (1822–1859) und dessen erster Frau Lalla Fatima, versuchte Sultan Sidi Muhammad die Sicherheit Marokkos durch die Modernisierung der Armee und den Ausbau der Befestigungsanlagen weiter zu festigen. Die Notwendigkeit war durch die Niederlage Marokkos im Krieg gegen Spanien (1859–1860) deutlich geworden. Weitere Kinder: (de)
- Muhammad IV (arab. محمد الرابع بن عبد الرحمن = Muḥammad ar-Rābʿ ibn ʿAbd ar-Raḥman, ur. 1803, zm. 16 września 1873 w Marrakeszu) – sułtan Maroka z dynastii Alawitów, syn sułtana Abd ar-Rahmana i jego pierwszej żony . Panował w latach 1859-1873. Po wstąpieniu na tron po śmierci ojca Muhammad IV dążył do wzmocnienia bezpieczeństwa kraju poprzez modernizację armii i rozbudowę umocnień obronnych. Konieczność takich działań stała się wyraźnie widoczna po klęsce w wojnie z Hiszpanią (1859-1860). (pl)
|
| rdfs:label
|
- محمد الرابع بن عبد الرحمن (ar)
- Mulay Muhammad IV (ca)
- Sidi Muhammad IV. (de)
- Mohammed IV de Marruecos (es)
- Mohammed IV.a Marokokoa (eu)
- Muhammad IV del Marocco (it)
- Mohammed ben Abderrahmane (fr)
- Muhammad IV of Morocco (en)
- Muhammad IV (Alawici) (pl)
- Maomé IV de Marrocos (pt)
- Мухаммед IV (ru)
- Muhammad IV av Marocko (sv)
- Мухаммед IV (султан Марокко) (uk)
- 穆罕默德四世 (摩洛哥) (zh)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:depiction
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| foaf:name
|
- Muhammad bin Abd al-Rahman (en)
- محمد بن عبد الرحمن (en)
|
| is dbo:child
of | |
| is dbo:commander
of | |
| is dbo:parent
of | |
| is dbo:predecessor
of | |
| is dbo:successor
of | |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dbo:wikiPageWikiLink
of | |
| is dbp:after
of | |
| is dbp:before
of | |
| is dbp:father
of | |
| is dbp:issue
of | |
| is dbp:predecessor
of | |
| is dbp:successor
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}