| dbo:abstract
|
- Démétrios I. zvaný Sotér (asi 186 př. n. l. – 150 př. n. l.) vládl v letech 162 př. n. l. až 150 př. n. l. seleukovské říši. V dětství jej jeho otec poslal do Říma jako rukojmí. Po smrti Antiocha IV. Epifana požádal senát, aby jej propustil domů, aby se mohl ujmout království po otci, avšak senát jeho žádost odmítl. Senátoři nebyli nakloněni představě, že by se vlády v Sýrii měl ujmou mladý a energický Démétrios, a raději potvrdili králem Epifanova malého syna . Když však byl v Sýrii zabit rozzuřeným davem římský legát Gnaeus Octavius, využil Démétrios příležitosti a tajně uprchl z Říma. V Sýrii se mu dostalo vřelého přijetí, Antiocha nechal zavraždit a sám se stal králem. I Římané jeho postavení uznali, třebaže neochotně. Snažil se upevnit hroutící se říši a dosáhl jistých úspěchů. V roce 161 př. n. l. porazil a zabil babylonského satrapu , který se proti němu vzbouřil, za což se mu od Babylóňanů dostalo přízviska Sotér (Zachránce). I v dalších výbojích se mu dařilo. Vpadl do Kappadokie a sesadil jejího krále a místo něj dosadil na trůn údajného Ariarathova bratra . Velké potíže mu činily nepokoje, které neustále propukaly v Judeji. O moc tam soupeřili „ortodoxní“ Makabejští a helénizovaní Sádokovci. Umírněný sádokovský velekněz Alkimos se po nepokojích uchýlil k Demétriovi do Antiochie a podařilo se mu jej přesvědčit, aby mu poskytl pomoc, v jeho snaze znovu dosáhnout hodnosti velekněze. Demétrios s ním vyslal do Judeje vojsko v čele s Nikánorem. Tato výprava však skončila fiaskem a roku 161 př. n. l. bylo syrské vojsko na hlavu poraženo v bitvě u Adasy. Druhý pokus zpacifikovat odbojné Židy již byl úspěšnější. Ještě téhož roku totiž jiné syrské vojsko, tentokrát vedené , oplatilo u Jeruzaléma nad Židy zvítězilo. Následně se Bakchidovi podařilo dostat pod kontrolu prakticky celou zemi a Alkimos byl znovu uveden do úřadu velekněze. Alkimos však záhy zemřel a k moci se opět dostala Makabejská strana. Nepokoje se opět stupňovaly a Démétrios v roce 158 př. n. l. znovu vyslal Bakchida, aby je potlačil. Byl však , vůdcem Makabejských, poražen a nucen uzavřít mír. V roce 150 př. n. l. se Démétriovi vynořil vážný konkurent . Prohlašoval o sobě, že je synem Antiocha Epifana, a podařilo se mu na svou stranu získat jak Římany, kteří uznali jeho nárok na syrský trůn, tak i další důležité hráče v této oblasti, vůdce Makabejských Jónatana a egyptského vládce Ptolemaia VI., s jehož dcerou se oženil. Démétrios se však nechtěl jen tak vzdát. V první bitvě Alexandra porazil, v další jej Štěstěna opustila a sám padl. (cs)
- Demetri I Soter (grec antic: Δημήτριος Σωτήρ), inicialment conegut com a Demetri el Jove, fou un rei selèucida nominal durant uns mesos entre el 175 aC i el 174 aC, i finalment rei de ple dret del 162 aC al 150 aC. A la mort del seu pare Seleuc IV Filopàtor a mans del ministre Heliodor, Demetri, que poc abans havia estat enviat a Roma com a ostatge, va ser proclamat rei pel ministre. Antíoc IV Epífanes, germà de Seleuc IV, també ostatge a Roma (substituït precisament pel seu nebot), va obtenir el suport del rei de Pèrgam i amb un exèrcit va prendre el poder el 174 aC. El 163 aC el Senat romà el va reconèixer com a hereu legítim enfront del jove Antíoc IV Epífanes i va ordenar alliberar-lo i enviar-lo a Síria. La pèrdua de prestigi del regent, el general Lísies, va afavorir a Demetri que va ser reconegut per l'exèrcit al presentar-se al país, on tenia el suport dels romans. Va agafar el sobrenom de Soter (el salvador). El sàtrapa de Babilònia, Timarc, germà de l'antic primer ministre Heraclides, es va rebel·lar i es va proclamar independent, i Roma el va reconèixer i oficialment no va tenir relacions amb Demetri. Demetri va continuar la lluita contra els macabeus, on va enviar al general Nicànor. Es va lliurar una batalla a Cafarnaum sense un clar guanyador; els selèucides van acampar a Bet Horon, i tot i que va rebre reforços, va ser derrotat a una batalla prop del campament. Judes Macabeu va concertar una aliança amb el senat i el poble de Roma, i el senat va reconèixer la independència del poble jueu. Però l'any següent (161 aC) el general selèucida Bàlquides va arribar al país dels jueus prop de Jerusalem i va lliurar batalla entre Berean i Elasa coneguda com a Batalla d'Elasa, derrotant Judes Macabeu que va morir al combat (el va succeir el seu germà Jonatan Macabeu), mentre els combatents jueus es van haver de retirar al territori dels nabateus. Al mateix temps Ariarates V de Capadòcia va ser deposat i es va instal·lar al tron Holofernes (Orofernes), presentat com a membre de la família reial però que no se sap si ho era realment. El 160 aC Demetri va entrar a Babilònia i va derrotar i matar Timarc. Amb els Macabeus el general Bàlquides, després d'un setge infructuós de Bet Basi i d'un gran nombre de petits combats no massa afortunats, va acordar una treva o pau temporal el 157 aC. El rei deposat de Capadòcia va demanar ajut a Roma i el Senat romà va decretar el seu restabliment el 157 aC. Ariarates V va ser restablert amb l'ajut de Pèrgam, Roma i Egipte. Després el rei capadoci va col·laborar en trobar un rival de Demetri, Alexandre Balas, que deia ser fill d'Antíoc IV (segurament era només un aventurer que es feia passar per tal), que amb el suport del rei de Capadòcia, de Ptolemeu VI Filomètor d'Egipte, d'Àtal II de Pèrgam, i de l'exprimer ministre selèucida Heraclides (assassí del pare de Demetri I), va desfermar la guerra civil a l'Imperi Selèucida (154 aC). El 152 aC Balas es va aliar amb el cap dels jueus macabeus, Jonatan Macabeu. En aquests anys (després del 161 aC) els sàtrapes d'Elimaida o Susiana i de Persis (incloent Carmània) es van fer independents aliats als parts. El 150 aC va esclatar a Antioquia una revolta favorable a Alexandre I Balas i Demetri va morir combatent als rebels aquell estiu. Alexandre I va ser coronat rei, i es va casar amb Cleòpatra Thea filla de Ptolemeu VI Filomètor d'Egipte. Va deixar dos fills, Demetri II Nicàtor i Antíoc VII Sidetes, que més tard van ser reis. (ca)
- ديميتريوس الأول (185 ق.م - 150 ق.م)(باليونانية القديمة: Δημήτριος Α) وملك الدولة السلوقية وابن سلوقس الرابع حكم من (161 ق.م - 150 ق.م). اُرسل كرهينة إلى روما في عهد والده سلوقس الرابع وأمه لاوديس الرابعة، عندما اغتيل أبوه على يد وزير ماليته هيليودورس في 175 ق.م، قام عمه أنطيوخوس الرابع بقتل المغتصب وأخذ العرش لنفسه، وعندما مات في 163 ق.م خافه ابنه أنطيوخوس الخامس وهو لا يزال في التاسعة من العمر بمساعدة ليسياس. طلب ديميتريوس من روما إعادة العرش له لكن طلبه رُفض لان روما رأت أن سوريا تحكم من صبي أفضل من أن تحكم من رجل، قامت روما بارسال بعثة إلى السلوقيون لاغراق سفنهم وتدمير اسلحة والتي رأت روما بأنه مخالفة لمعاهدة أفاميا والتي نصت على خفض الأسلحة للدولة السلوقية فهذا أدى إلى اضعاف أنطوخيوس الخامس ولاسياس. هرب ديمتريوس من روما واسترد عرشه وقتل كلا من أنطوخيوس الخامس ولاسياس، قام ملك الميديين والذي كان يدافع عن مملكته ضد البارثيون بتوسيع مملكته في بلاد بابل، لكنه قواته لم تكن كافيه لمواجهة قوات الدولة السلوقية بقيادة ديمتريوس فخسر ملك الميديين وقتل في 160 ق.م، وعادت الدولة السلوقية موحدة. الكسندر بالاس والذي يدعي انه الابن الشرعي لأنطوخيوس الرابع طالب بالعرش ودعمته روما واليهود الذين سبق لديمتريوس من قتل ملكهم واسترداد اراشيهم في فلسطين، فقتل ديمتريوس وأصبح الكسندر بالاس هو الحاكم. (ar)
- Ο Δημήτριος Α΄ ο Σωτήρ (??? – 150 π.Χ.), γιος του Σέλευκου Δ' Φιλοπάτορος και της Λαοδίκης Δ', ήταν ηγεμόνας της Αυτοκρατορίας των Σελευκιδών κατά την περίοδο 162 – 150 π.Χ.. Την επωνυμία Σωτήρας την έλαβε από τους κατοίκους της Βαβυλώνας, όταν τους απελευθέρωσε από τον τύραννο Τίμαρχο. (el)
- Demetrios I. Soter (altgriechisch Δημήτριος Σωτήρ Dēmḗtrios Sōtḗr; † 150 v. Chr.) war ein König des Seleukidenreiches. Er war der älteste Sohn des Königs Seleukos IV. und wohl der Laodike. Demetrios wurde 178 v. Chr. von seinem Vater als Geisel nach Rom gesandt, im Tausch für seinen Onkel Antiochos IV. und als weitere Garantie für die Einhaltung des Friedens von Apameia. Da er bei der Ermordung seines Vaters 175 v. Chr. noch unmündig war, überging der römische Senat seine Erbansprüche und akzeptierte die Machtübernahme des Antiochos IV. in Syrien. Auch nachdem dieser 164 v. Chr. starb, lehnte der Senat das Ersuchen des Demetrios um eine Freilassung ab und erkannte stattdessen die Herrschaft des Antiochos V. an. Als im Jahr 162 v. Chr. der römische Gesandte Gnaeus Octavius in Laodikeia ermordet wurde, erkannte Demetrios darin die Chance, vonseiten Roms als rechtmäßiger König anerkannt zu werden. Mit der Hilfe des Geschichtsschreibers Polybios floh er aus Rom und landete in Tripolis. Von dort aus organisierte er die Ermordung des minderjährigen Antiochos V. und dessen Ministers Lysias, womit er sich als Alleinherrscher in Syrien etablieren konnte. Seine Herrschaft erlangte aber nicht wie erhofft die Anerkennung des römischen Senats, obwohl Demetrios sowohl den Mörder des Gnaeus Octavius als auch den makedonischen Rebellen Andriskos an Rom auslieferte. Gegenüber seinen Nachbarn verfolgte er eine Expansionspolitik, womit er sich Armenien, Kappadokien, Pergamon und Ägypten zu Feinden machte. Im Jahr 160 v. Chr. besiegte Demetrios den medischen Satrapen Timarchos, welcher sich nach dem Tod des Antiochos V. in Babylon zum unabhängigen König erhoben hatte. Damit konnte er den Erhalt Babylons für das Seleukidenreich sicherstellen, von den Einwohnern der Stadt erhielt er dafür den Ehrennamen Soter (griechisch für „Retter“) verliehen. Anschließend beabsichtigte Demetrios Judäa und Jerusalem wieder unter seine Kontrolle zu bringen, das sich seit der Herrschaft des Antiochos IV. in dem sogenannten Aufstand der Makkabäer vom Reich löste. Bereits 161 v. Chr. hatte er seinen General Nikanor in diese Unruheprovinz entsandt, der aber in der Schlacht bei Adasa besiegt und getötet wurde. Darauf sandte er mit einem Heer aus, dem im März 160 v. Chr. in der Schlacht von Elasa schließlich ein entscheidender Sieg gelang, in dem der Führer des Aufstandes, Judas Makkabäus, getötet wurde. Aufgrund seiner in Rom angeeigneten Sitten zog sich Demetrios den Hass der orientalischen Bevölkerung zu, sodass die Erfolge seiner ersten Herrscherjahre stets gefährdet wurden. Die Familie des von ihm gestützten Timarchos baute einen Mann namens Balas als Prätendenten gegen ihn auf, indem sie diesen als einen Sohn des Antiochos IV. deklarierten. Unterstützt wurden sie darin von Pergamon und Ägypten, auch der jüdische Aufstand unter der Führung des Jonatan erhielt dadurch neuen Aufwind. Nachdem die Abstammung des Balas auch vom römischen Senat anerkannt wurde, bemächtigte sich dieser mit Hilfe des Königs Ptolemaios VI. von Ägypten der Hafenstadt Ptolemais (heute Akkon), von wo aus er eine Gegenregierung aufbaute. Balas setzte unter anderem 153 v. Chr. den aufständischen Jonathan als Hohepriester in Jerusalem ein, was den Beginn der Herrschaft der Hasmonäer über die Judäaer markierte. Im Jahr 150 v. Chr. ging Balas militärisch in die Offensive. Von ihm wurde Demetrios in Syrien zur Schlacht gestellt, besiegt und getötet. (de)
- Demetrius I (Greek: Δημήτριος Α`, 185 – June 150 BC), surnamed Soter (Greek: Σωτήρ - "Savior"), reigned as king (basileus) of the Hellenistic Seleucid Empire from November 162 – June 150 BC. Demetrius grew up in Rome as a hostage, but returned to Greek Syria and overthrew his young cousin Antiochus V Eupator and regent Lysias. Demetrius took control during a turbulent time of the Empire, and spent much of his time fighting off revolts and challenges to his power from threats such as Timarchus and Alexander Balas. (en)
- Demetrio I.a Soter (antzinako grezieraz: Δημήτριος Α`), seleukotar dinastiakoa, Siriako errege izan zen K.a. 162 eta K.a. 150 bitartean. Seleuko IV.a Filopatorren semea, Erroman mantendu zen bahitu eta bere aitaren jokaeraren berme bezala. Hau izan zen bere aita hil ondoren ez tronuratzearen arrazoia. K.a. 162an ihes egin zuen, Siriara itzuli eta bere burua errege bezala aldarrikatuz, bere aurreko erregea izan zen Antioko V.a Eupatorren ordez. Heraklides, Antioko IV.a Epifanesen antzinako ministroa, bere aurka matxinatu zen, Alexandro Balas, Antioko IV.aren ustezko seme bat aldarrikatuz. Demetrio garaitua eta hila izan zen, eta Alexandro Balas izan zen bere oinordekoa.
* Datuak: Q296304
* Multimedia: Demetrius I Soter (eu)
- Demetrio I Sóter (en griego antiguo, Δημήτριος Α Σωτήρ), de la dinastía seléucida, fue rey de Siria de ca. 162 a. C. a 150 a. C. Hijo de Seleuco IV Filopátor y de Laodice IV., fue retenido en Roma como rehén y garantía del comportamiento de su padre. Por esa razón no pudo acceder al trono a la muerte de este. En 162 a. C. escapó, regresando a Siria y se proclamó rey, contando con el apoyo del Senado Romano, sucediendo a su primo Antíoco V Eupátor, quien fue ejecutado junto con su protector, el general Lisias. Demetrio era cuñado de Perseo de Macedonia al haberse casado su hermana Laodice con el macedonio en 178 a. C. Posteriormente, en calidad de supuesto hijo de Laodice se presentó en la corte de Demetrio el aventurero Andrisco, quien fue encarcelado y entregado a los aliados romanos. Heráclides, antiguo ministro de su tío Antíoco IV Epífanes, se rebeló contra Demetrio, proclamando a un supuesto hijo de Antíoco IV, Alejandro Balas. Demetrio fue vencido y muerto, y Alejandro Balas se convirtió en su sucesor. (es)
- Démétrios Ier Sôter (« le Sauveur »), en grec ancien Δημήτριος Σωτήρ / Dêmếtrios Sốter, est un roi séleucide ayant régné de 162 à 150 av. J.-C. Il passe sa jeunesse en otage à Rome et parvient à évincer Antiochos V. Roi énergique, il doit faire face à des troubles internes et à l'hostilité de Pergame. Il est vaincu par l'usurpateur Alexandre Balas. (fr)
- Demetrios I bahasa Yunani: Δημήτριος Α, lahir 185 SM, berkuasa 161-150 SM), julukan Soter (bahasa Yunani: Σωτήρ - "Penyelamat"), adalah penguasa Kekaisaran Seleukia yang Helenistik. Demetrios dikirim ke Romawi sebagai pada masa pemerintahan ayahnya Seleukos IV Philopator dan ibunya Laodike IV. Ketika ayahnya dibunuh oleh menteri keuangan pada 175 SM, pamannya Antiokhos IV Epiphanes membunuh sang pemberontak, tetapi kemudian malah merebut kekuasaan untuk dirinay sendiri. Ketika Antiokhos IV meninggal pada 163 SM, putranya yang berusia 9 tahun Antiokhos V Eupator dijadikan raja oleh Lysias. Demetrios ketika itu berusia 22 tahun. Dia meminta Senat Romawi untuk mengembalikan tahta Suriah kepadanya, tetapi ditolak, karena Romawi lebih suka jika Suriah diperintah oleh seorang bocah daripada oleh seorang pria dewasa. Dua tahun kemudian, kekuasaan Antiokhos V melemah karena Romawi mengirim utusan untuk menenggelamkan kapal-kapalnya dan melumpuhkan gajah-gajahnya akibat Antiokhos melanggar , yaitu memiliki terlalu banyak senjata. Semenatra itu Demetrios berhasil kabur dan kembali ke Suriah. Dia disambut dengan baik dan berhasil merebut kembali tahta pada 161 SM. Dia dengan cepat membunuh Antiokhos V dan Lysia. (in)
- Demetrio I Sotere (in greco antico: Δημήτριος Σωτήρ, Dēmétrios Sōtér; ... – Antiochia, luglio 150 a.C.) è stato un sovrano seleucide, regnante dal 162 a.C. alla sua morte. (it)
- 데메트리오스 1세 소테르(Δημήτριος Α, 기원전 185년 ~ 기원전 150년)는 셀레우코스 제국의 지배자였다. 그는 그의 아버지 셀레우코스 4세 필로파토르의 치세에 로마에 인질로 보내졌다. 기원전 175년 부친이 사망하자 안티오코스 4세 에피파네스는 왕좌를 장악하려고 데메트리오스의 로마행을 이용하였다. 데메트리오스는 탈출하였고 그의 사촌 안티오코스 5세 에우파토르를 살해하고 스스로 왕이 되었다. 데메트리오스는 왕명으로 소테르를 사용하였다. (ko)
- デメトリオス1世ソテル（古代ギリシャ語: Δημήτριος Α΄ Σωτήρ, ラテン文字転写: Dimítrios I Sotír, 紀元前187年 - 紀元前150年6月）は、セレウコス朝シリアの第10代王（在位：紀元前162年 - 紀元前150年）。 (ja)
- Demetrius I (Grieks Δημήτριος Σωτήρ) (187 – juni 150 v.Chr.), bijgenaamd Soter (d.i. Verlosser), was koning van het hellenistische Seleucidenrijk (Syrië) van 162 of 161 tot aan zijn dood. Hij was de tweede zoon van Seleucus IV, en omdat hij als politiek gijzelaar in Rome werd vastgehouden zag hij aanvankelijk het koningschap aan zijn neus voorbijgaan ten voordele van zijn oom Antiochus IV (175 – 164 v.Chr.) en daarna van zijn neef Antiochus V (164 – 162 v.Chr.). Hij wist echter in 162 te ontsnappen en zijn rechtmatige plaats op de troon te heroveren. Hij versloeg in het Oosten de rebellerende generaal Timarchus en onderwierp in Palestina de opstandige joden. Zijn kwaliteiten als heerser maakten hem als vijand geducht bij de naburige grootmachten, waardoor hij ook de achterdocht van de Romeinen wekte, ook al had de Romeinse senaat in 160 zijn rechten op de troon erkend. Demetrius I sneuvelde in de strijd tegen een troonpretendent, Alexander Balas, die beweerde een jongere broer van Antiochus V te zijn, en door de koningen van Pergamon en Egypte was omgekocht. (nl)
- Demetriusz I Soter (ur. 187 p.n.e., zm. 150 p.n.e.) – władca Syrii z dynastii Seleucydów od 162 p.n.e. Był synem Seleukosa IV Filopatora i Laodiki IV, bratankiem Antiocha IV Epifanesa. (pl)
- Demétrio I Sóter (em grego clássico: Δημητριος Σωτήρ; romaniz.: Demetrios Sotér , lit. "Demétrio, o Salvador"; (187 a.C. - 150 a.C.), foi um rei da dinastia selêucida que reinou de 161 a.C. a 150 a.C.. Era filho do rei Seleuco IV e da rainha . (pt)
- Demetrios I (grekiska: Δημήτριος Α` eller Demetrios I Soter - Soter (Sotír) betyder "räddaren"), var kung i seleukiderriket mellan 162 och 150 f.Kr. Han satt länge som gisslan i Rom som garant för farfadern Antiochos III:s fred med romarna (en plats han hade övertagit efter farbrodern Antiochos IV). Demetrios lyckades fly cirka 162 f.Kr. och utropade sig genast till kung över seleukiderriket. Han lät samtidigt döda den sittande regenten och kusinen Antiochos V Eupator. Demetrios dog i början av juni 150 f.Kr. i nya strider om tronen. (sv)
- Деметрий I Сотер (др.-греч. Δημήτριος Σωτήρ; ок. 187 до н. э. — 150 до н. э.) — царь Сирии (с 162 до н. э.) из династии Селевкидов. Сын Селевка IV Филопатора. Во время правления отца был отправлен заложником в Рим взамен своего дяди Антиоха IV Эпифана. После смерти отца в 175 году до н. э. вместо Деметрия престол занял бывший заложник, а после гибели в 164 до н. э. — его сын Антиох V Эвпатор. В 162 году до н. э., при содействии греческого историка Полибия, Деметрию удалось сбежать из римского заключёния. Высадившись в городе Триполи, он смог заручиться поддержкой местного населения, и убил Антиоха V и регента Лисия, после чего римский Сенат признал его законным царём. Деметрий получил своё прозвище «Сотер» («Спаситель») от вавилонян, которых он освободил от тирании сатрапа Тимарха. Тимарх прославился после защиты Мидии от парфян. Он использовал воцарение Деметрия как предлог для объявления себя независимым царём, распространил свою власть на Вавилонию, но у него не хватило сил для борьбы с сирийским царём. В 160 году до н. э. Деметрий нанёс Тимарху поражение и убил его, тем самым, объединив на некоторое время державу Селевкидов. Деметрий также известен своей победой над Маккавеями, когда в сражении с сирийскими войсками погиб первосвященник Иуда Маккавей (161 или 160 до н. э.). Падение Деметрия приписывают Гераклиду, брату Тимарха. Гераклид поддерживал юного Александра Баласа, которого представлял настоящим сыном Антиоха IV. Гераклид убедил римский Сенат поддержать Александра Баласа, его также поддержали Египет и Пергам. После двух лет гражданской войны Деметрий был повержен в 150 году до н. э. (ru)
- 德米特里一世（救主）（希腊语：Δημήτριος Α`，天主教翻译为德默特琉一世，前185年－前150年6月）希臘化塞琉古帝国国王（前162年－前150年在位）。德米特里一世为塞琉古四世之子。他在其父在位时期一直在罗马当人质，然而在前162年，德米特里一世从罗马逃出，并擊敗了他年幼的堂弟安条克五世和攝政呂西阿斯，登上了塞琉古帝国的王位。 在他在位期間內，他平定自立為王的米底亞總督提馬克斯，提馬克斯的一个兄弟决心为提馬克斯复仇，找來一位自称是安条克四世私生子的亞歷山大一世，发动一場对德米特里一世的叛乱。前150年德米特里一世在與亞歷山大一場戰役中戰死，隨著德米特里去世，塞琉古帝國陷入一系列內戰，使國力逐漸江河日下。 (zh)
- Деметрій I Сотер (*187 до н. е. —150 до н. е.) — цар Сирійського царства у 162 до н. е.—150 до н. е., намагався відновити єдність та велич Селевкідського царства. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Δημήτριος Α΄ ο Σωτήρ (??? – 150 π.Χ.), γιος του Σέλευκου Δ' Φιλοπάτορος και της Λαοδίκης Δ', ήταν ηγεμόνας της Αυτοκρατορίας των Σελευκιδών κατά την περίοδο 162 – 150 π.Χ.. Την επωνυμία Σωτήρας την έλαβε από τους κατοίκους της Βαβυλώνας, όταν τους απελευθέρωσε από τον τύραννο Τίμαρχο. (el)
- Demetrius I (Greek: Δημήτριος Α`, 185 – June 150 BC), surnamed Soter (Greek: Σωτήρ - "Savior"), reigned as king (basileus) of the Hellenistic Seleucid Empire from November 162 – June 150 BC. Demetrius grew up in Rome as a hostage, but returned to Greek Syria and overthrew his young cousin Antiochus V Eupator and regent Lysias. Demetrius took control during a turbulent time of the Empire, and spent much of his time fighting off revolts and challenges to his power from threats such as Timarchus and Alexander Balas. (en)
- Démétrios Ier Sôter (« le Sauveur »), en grec ancien Δημήτριος Σωτήρ / Dêmếtrios Sốter, est un roi séleucide ayant régné de 162 à 150 av. J.-C. Il passe sa jeunesse en otage à Rome et parvient à évincer Antiochos V. Roi énergique, il doit faire face à des troubles internes et à l'hostilité de Pergame. Il est vaincu par l'usurpateur Alexandre Balas. (fr)
- Demetrio I Sotere (in greco antico: Δημήτριος Σωτήρ, Dēmétrios Sōtér; ... – Antiochia, luglio 150 a.C.) è stato un sovrano seleucide, regnante dal 162 a.C. alla sua morte. (it)
- 데메트리오스 1세 소테르(Δημήτριος Α, 기원전 185년 ~ 기원전 150년)는 셀레우코스 제국의 지배자였다. 그는 그의 아버지 셀레우코스 4세 필로파토르의 치세에 로마에 인질로 보내졌다. 기원전 175년 부친이 사망하자 안티오코스 4세 에피파네스는 왕좌를 장악하려고 데메트리오스의 로마행을 이용하였다. 데메트리오스는 탈출하였고 그의 사촌 안티오코스 5세 에우파토르를 살해하고 스스로 왕이 되었다. 데메트리오스는 왕명으로 소테르를 사용하였다. (ko)
- デメトリオス1世ソテル（古代ギリシャ語: Δημήτριος Α΄ Σωτήρ, ラテン文字転写: Dimítrios I Sotír, 紀元前187年 - 紀元前150年6月）は、セレウコス朝シリアの第10代王（在位：紀元前162年 - 紀元前150年）。 (ja)
- Demetriusz I Soter (ur. 187 p.n.e., zm. 150 p.n.e.) – władca Syrii z dynastii Seleucydów od 162 p.n.e. Był synem Seleukosa IV Filopatora i Laodiki IV, bratankiem Antiocha IV Epifanesa. (pl)
- Demétrio I Sóter (em grego clássico: Δημητριος Σωτήρ; romaniz.: Demetrios Sotér , lit. "Demétrio, o Salvador"; (187 a.C. - 150 a.C.), foi um rei da dinastia selêucida que reinou de 161 a.C. a 150 a.C.. Era filho do rei Seleuco IV e da rainha . (pt)
- Demetrios I (grekiska: Δημήτριος Α` eller Demetrios I Soter - Soter (Sotír) betyder "räddaren"), var kung i seleukiderriket mellan 162 och 150 f.Kr. Han satt länge som gisslan i Rom som garant för farfadern Antiochos III:s fred med romarna (en plats han hade övertagit efter farbrodern Antiochos IV). Demetrios lyckades fly cirka 162 f.Kr. och utropade sig genast till kung över seleukiderriket. Han lät samtidigt döda den sittande regenten och kusinen Antiochos V Eupator. Demetrios dog i början av juni 150 f.Kr. i nya strider om tronen. (sv)
- 德米特里一世（救主）（希腊语：Δημήτριος Α`，天主教翻译为德默特琉一世，前185年－前150年6月）希臘化塞琉古帝国国王（前162年－前150年在位）。德米特里一世为塞琉古四世之子。他在其父在位时期一直在罗马当人质，然而在前162年，德米特里一世从罗马逃出，并擊敗了他年幼的堂弟安条克五世和攝政呂西阿斯，登上了塞琉古帝国的王位。 在他在位期間內，他平定自立為王的米底亞總督提馬克斯，提馬克斯的一个兄弟决心为提馬克斯复仇，找來一位自称是安条克四世私生子的亞歷山大一世，发动一場对德米特里一世的叛乱。前150年德米特里一世在與亞歷山大一場戰役中戰死，隨著德米特里去世，塞琉古帝國陷入一系列內戰，使國力逐漸江河日下。 (zh)
- Деметрій I Сотер (*187 до н. е. —150 до н. е.) — цар Сирійського царства у 162 до н. е.—150 до н. е., намагався відновити єдність та велич Селевкідського царства. (uk)
- ديميتريوس الأول (185 ق.م - 150 ق.م)(باليونانية القديمة: Δημήτριος Α) وملك الدولة السلوقية وابن سلوقس الرابع حكم من (161 ق.م - 150 ق.م). اُرسل كرهينة إلى روما في عهد والده سلوقس الرابع وأمه لاوديس الرابعة، عندما اغتيل أبوه على يد وزير ماليته هيليودورس في 175 ق.م، قام عمه أنطيوخوس الرابع بقتل المغتصب وأخذ العرش لنفسه، وعندما مات في 163 ق.م خافه ابنه أنطيوخوس الخامس وهو لا يزال في التاسعة من العمر بمساعدة ليسياس. (ar)
- Demetri I Soter (grec antic: Δημήτριος Σωτήρ), inicialment conegut com a Demetri el Jove, fou un rei selèucida nominal durant uns mesos entre el 175 aC i el 174 aC, i finalment rei de ple dret del 162 aC al 150 aC. A la mort del seu pare Seleuc IV Filopàtor a mans del ministre Heliodor, Demetri, que poc abans havia estat enviat a Roma com a ostatge, va ser proclamat rei pel ministre. Antíoc IV Epífanes, germà de Seleuc IV, també ostatge a Roma (substituït precisament pel seu nebot), va obtenir el suport del rei de Pèrgam i amb un exèrcit va prendre el poder el 174 aC. (ca)
- Démétrios I. zvaný Sotér (asi 186 př. n. l. – 150 př. n. l.) vládl v letech 162 př. n. l. až 150 př. n. l. seleukovské říši. V dětství jej jeho otec poslal do Říma jako rukojmí. Po smrti Antiocha IV. Epifana požádal senát, aby jej propustil domů, aby se mohl ujmout království po otci, avšak senát jeho žádost odmítl. Senátoři nebyli nakloněni představě, že by se vlády v Sýrii měl ujmou mladý a energický Démétrios, a raději potvrdili králem Epifanova malého syna . (cs)
- Demetrio I Sóter (en griego antiguo, Δημήτριος Α Σωτήρ), de la dinastía seléucida, fue rey de Siria de ca. 162 a. C. a 150 a. C. Hijo de Seleuco IV Filopátor y de Laodice IV., fue retenido en Roma como rehén y garantía del comportamiento de su padre. Por esa razón no pudo acceder al trono a la muerte de este. En 162 a. C. escapó, regresando a Siria y se proclamó rey, contando con el apoyo del Senado Romano, sucediendo a su primo Antíoco V Eupátor, quien fue ejecutado junto con su protector, el general Lisias. (es)
- Demetrios I. Soter (altgriechisch Δημήτριος Σωτήρ Dēmḗtrios Sōtḗr; † 150 v. Chr.) war ein König des Seleukidenreiches. Er war der älteste Sohn des Königs Seleukos IV. und wohl der Laodike. Demetrios wurde 178 v. Chr. von seinem Vater als Geisel nach Rom gesandt, im Tausch für seinen Onkel Antiochos IV. und als weitere Garantie für die Einhaltung des Friedens von Apameia. Da er bei der Ermordung seines Vaters 175 v. Chr. noch unmündig war, überging der römische Senat seine Erbansprüche und akzeptierte die Machtübernahme des Antiochos IV. in Syrien. Auch nachdem dieser 164 v. Chr. starb, lehnte der Senat das Ersuchen des Demetrios um eine Freilassung ab und erkannte stattdessen die Herrschaft des Antiochos V. an. (de)
- Demetrio I.a Soter (antzinako grezieraz: Δημήτριος Α`), seleukotar dinastiakoa, Siriako errege izan zen K.a. 162 eta K.a. 150 bitartean. Seleuko IV.a Filopatorren semea, Erroman mantendu zen bahitu eta bere aitaren jokaeraren berme bezala. Hau izan zen bere aita hil ondoren ez tronuratzearen arrazoia. K.a. 162an ihes egin zuen, Siriara itzuli eta bere burua errege bezala aldarrikatuz, bere aurreko erregea izan zen Antioko V.a Eupatorren ordez.
* Datuak: Q296304
* Multimedia: Demetrius I Soter (eu)
- Demetrios I bahasa Yunani: Δημήτριος Α, lahir 185 SM, berkuasa 161-150 SM), julukan Soter (bahasa Yunani: Σωτήρ - "Penyelamat"), adalah penguasa Kekaisaran Seleukia yang Helenistik. Demetrios dikirim ke Romawi sebagai pada masa pemerintahan ayahnya Seleukos IV Philopator dan ibunya Laodike IV. Ketika ayahnya dibunuh oleh menteri keuangan pada 175 SM, pamannya Antiokhos IV Epiphanes membunuh sang pemberontak, tetapi kemudian malah merebut kekuasaan untuk dirinay sendiri. Ketika Antiokhos IV meninggal pada 163 SM, putranya yang berusia 9 tahun Antiokhos V Eupator dijadikan raja oleh Lysias. Demetrios ketika itu berusia 22 tahun. Dia meminta Senat Romawi untuk mengembalikan tahta Suriah kepadanya, tetapi ditolak, karena Romawi lebih suka jika Suriah diperintah oleh seorang bocah daripada ol (in)
- Demetrius I (Grieks Δημήτριος Σωτήρ) (187 – juni 150 v.Chr.), bijgenaamd Soter (d.i. Verlosser), was koning van het hellenistische Seleucidenrijk (Syrië) van 162 of 161 tot aan zijn dood. Hij was de tweede zoon van Seleucus IV, en omdat hij als politiek gijzelaar in Rome werd vastgehouden zag hij aanvankelijk het koningschap aan zijn neus voorbijgaan ten voordele van zijn oom Antiochus IV (175 – 164 v.Chr.) en daarna van zijn neef Antiochus V (164 – 162 v.Chr.). Hij wist echter in 162 te ontsnappen en zijn rechtmatige plaats op de troon te heroveren. Hij versloeg in het Oosten de rebellerende generaal Timarchus en onderwierp in Palestina de opstandige joden. (nl)
- Деметрий I Сотер (др.-греч. Δημήτριος Σωτήρ; ок. 187 до н. э. — 150 до н. э.) — царь Сирии (с 162 до н. э.) из династии Селевкидов. Сын Селевка IV Филопатора. Во время правления отца был отправлен заложником в Рим взамен своего дяди Антиоха IV Эпифана. После смерти отца в 175 году до н. э. вместо Деметрия престол занял бывший заложник, а после гибели в 164 до н. э. — его сын Антиох V Эвпатор. Деметрий также известен своей победой над Маккавеями, когда в сражении с сирийскими войсками погиб первосвященник Иуда Маккавей (161 или 160 до н. э.). (ru)
|
