rdfs:comment
| - Das Wort Diegesis (altgriechisch διήγησις diḗgesis, deutsch ‚Erörterung‘, ‚Darstellung‘) geht nach Aussage seiner Schüler auf den antiken Philosophen Sokrates zurück und bezeichnet eine erzählende Vermittlung. (de)
- Narratologian, diegesia zerbait kontatzeko ekitza eta ondorioa da. Mimesi kontzeptuarekin kontrajartzen da, non gertaerak eta egoerak erakutsi soilik egiten diren. Hedaduraz, diegesia narrazio baten mundua ere bada, narrazioak bere osotasunean iradokitzen duena. (eu)
- El término diégesis deriva del vocablo griego διήγησις (relato, exposición, explicación), y —de acuerdo con Gerald Prince, en A Dictionary of Narratology— significa:
* el mundo (ficticio) en el que ocurren las situaciones y acontecimientos narrados;
* contar, rememorar, a diferencia de mostrar. De este modo, el narrador es quien cuenta la historia. El encargado de presentar a la audiencia o lectores implicados las acciones y pensamientos de los personajes. Los ejes de acción de la diégesis son tres: espacio, tiempo y personajes.[cita requerida] (es)
- La diégèse (du grec ancien διήγησις / diếgêsis) a deux acceptions. Premièrement, dans les mécanismes de narration, la diégèse est le fait de raconter les choses, et s'oppose au principe de mimesis qui consiste à montrer les choses. Ensuite, c'est également l'univers d'une œuvre, le monde qu'elle évoque et dont elle représente une partie. (fr)
- La diegesi (dal greco διήγησις, 'narrazione', 'racconto', composto di διά, 'attraverso', e ἡγέομαι, 'condurre', 'guidare', connesso al verbo διηγέομαι, '(io) descrivo (in dettaglio)') è, in narratologia, la rappresentazione narrativa, indiretta, di una vicenda. Il termine diegesi va inteso in opposizione alla mimesi, che è la rappresentazione recitata, diretta e incarnata di quello stesso contenuto di storia. (it)
- Dieges är en huvudsakligen litteraturvetenskaplig och filmvetenskaplig term som betecknar det som berättas, i motsats till vad som visas, mimesis. Ordet kommer från grekiskans diegesis som betyder "berättelse". (sv)
- Дієгезис — тип зображення дійсності у творах художньої літератури — на відміну від міметичного — зображає можливий, вигаданий світ, у якому трапляються наратовані ситуації та події; це такий спосіб викладу, у якому об'єкти та події саме описуються, про них розповідається (у тому числі детально). (uk)
- Diegesi és una paraula que deriva del vocable grec διήγησις (de διηγεῖσθαι, "narrar"). És un estil narratiu de ficció en què, d'acord amb Gerald Prince a A Dictionary of Narratology :
* el món (fictici) en el qual les situacions i esdeveniments narrats tenen lloc;
* contar, rememorar, en oposició a mostrar o actuar.
* hi ha un suposat distanciament amb el relat tant del narrador com del lector o públic. Els seus 3 eixos són: espai, temps i personatges. (ca)
- Diegesis (/ˌdaɪəˈdʒiːsɪs/; from the Greek διήγησις from διηγεῖσθαι, "to narrate") is a style of fiction storytelling that presents an interior view of a world in which: 1.
* Details about the world itself and the experiences of its characters are revealed explicitly through narrative. 2.
* The story is told or recounted, as opposed to shown or enacted. 3.
* There is a presumed detachment from the story of both the speaker and the audience. In diegesis, the narrator tells the story. The narrator presents the actions (and sometimes thoughts) of the characters to the readers or audience. (en)
- Diegeza (z gr. διηγεῖσθαι dihgeῖsthai 'opowiadać (szczegółowo)') – pojęcie z zakresu narratologii określające wszystkie elementy składające się na świat przedstawiony dzieła. Pojęcie diegezy jest stosowane zwłaszcza w odniesieniu do struktury dzieła filmowego. Poszczególne składowe, takie jak warstwa dźwiękowa: efekty akustyczne, muzyka, komentarz narratora można określić jako diegetyczne, a więc usytuowane niejako „wewnątrz” świata filmu, bądź jako niediegetyczne – pochodzące spoza niego. (pl)
- Diegese é um conceito de narratologia, estudos literários, dramatúrgicos e de cinema que diz respeito à dimensão ficcional de uma narrativa. A diegese é a realidade própria da narrativa ("mundo ficcional", "vida fictícia"), à parte da realidade externa de quem lê (o chamado "mundo real" ou "vida real"). O tempo diegético e o espaço diegético são, assim, o tempo e o espaço que decorrem ou existem dentro da trama, com suas particularidades, limites e coerências determinadas pelo autor. (pt)
|