| dbo:abstract
|
- El Witenagemot (també anomenat Witan, títol dels seus membres) fou una institució política de l'Anglaterra anglosaxona que funcionà entre el segle vii i el segle xi. El nom de "Witenagemot" prové de l'anglès antic i significa "assemblea d'homes savis" ("witan", savi o conseller; "gemot", assemblea). Era l'herència de les antigues assemblees tribals que després es van convertir en consells on es reunien les persones més importants de la zona, entre els quals es trobaven bisbes, abats i consellers del rei. El Witan té els seus orígens en les assemblees germàniques creades per a vigilar les concessions reials de terres. Abans de la unificació d'Anglaterra en el segle ix, diversos dels seus membres eren convocats pels reis d'Essex, Kent, Mercia, Northumbria, Sussex i Wessex. Fins i tot després que aquest últim es convertís en el regne dominant els "witans" van seguir reunint-se fins al 1065. Convocats pel rei (i més tard pel jarl local), els "witans" aconsellaven sobre l'administració i organització del regne, tractant temes com els impostos, jurisprudència i seguretat. El seu suport era necessari per a aprovar el nomenament de cada rei. El nou monarca podia ser qualsevol, no necessàriament un descendent de l'anterior. Tant els reis com els jarls podien ser cessats per un Witenagemot. De fet, fou destituït el 755 i, poc després, el 765, . El Witenagemot era, en alguns assumptes, predecessor del Parlament, però tenia poders diferents i majors limitacions com una falta d'organització, procediments o lloc de trobada. El rei tenia un paper similar al de l'actual president. Per tant, els "witans" eren una espècie de control reial, evitant l'autocràcia i sent el govern en funcions entre la mort d'un rei i el nomenament del següent. Els "witans" es reunien almenys una vegada a l'any però generalment ho feien més sovint. Com s'ha dit, i igual que el rei, no tenien una seu fixa; seguien al monarca allà on estigués. Es coneixen 116 llocs en els quals es van reunir, entre ells, , Cheddar, Gloucester, Winchester i Londres. Els punts de trobada eren normalment seus reials, encara que de vegades eren convocats en prats, pujols o arbres famosos. L'assemblea més famosa del Witenagemot va ocórrer el 5 de gener de 1066, quan van aprovar la successió al tron a Harold II després de la mort d'Eduard el Confessor. El Witenagemot va acabar amb la invasió dels normands el 1066, sent reemplaçats per la Curia Regis, o cort reial que creà Guillem I d'Anglaterra a imatge de les institucions normandes. No obstant això, i com a exemple de la llarga herència del Witenagemot, la Curia Regis fou anomenada Witan pels cronistes de l'època fins al segle xii. (ca)
- Witenagemot, nebo také Witena gemot byla politická instituce anglosaské Anglie, která existovala od konce 6. století až do 11. století. Název pochází ze staroanglického witena gemot – shromáždění bohatých mužů. Witenagemot fungoval původně jako národní sněm – poradní orgán krále. Jeho členy byly nejvlivnější osobnosti Anglie, a to jak církevní tak i světské. Tato instituce se zřejmě vyvinula se starogermánského všeobecného sněmu (Folkmoot). V rámci tohoto sněmu byly diskutovány národní i místní záležitosti. (cs)
- Der Begriff Witenagemot oder Witan bezeichnet Ratsversammlungen geistlicher und weltlicher Würdenträger, die etwa vom 7. bis zum 11. Jahrhundert in den angelsächsischen Kleinkönigreichen und nach der Einigung Englands auch auf Reichsebene existierten. Das altenglische Wort Witenagemot setzt sich zusammen aus wita (Weiser) und gemot (Zusammenkunft), bedeutet also Treffen der Weisen. Witan ist der ursprüngliche, altenglische Plural von wita, der sekundär wieder zum Singular geworden ist und so nicht nur die Weisen, sondern auch das Treffen derselben bezeichnet. Dieses Treffen hatte sich aus der germanischen Volks- und Gerichtsversammlung Thing entwickelt und vereinte die mächtigsten geistlichen und weltlichen Würdenträger. Vor der Vereinigung Englands im 9. Jahrhundert gab es in den Kleinkönigreichen Essex, Kent, Mercia, Northumbria, Sussex und Wessex einzelne Witans. Sogar als Wessex zum dominierenden Königreich wurde, blieben diese spätestens bis 1065 bestehen. Die Witans wurden von den Königen (und später von den lokalen Earls) einberufen. Ihre Aufgabe war es, Ratschläge zur Verwaltung und Organisation des Reiches (insbesondere zu Steuern, Rechtsprechung oder Verteidigung) abzugeben. Die Witans bestätigten auch die Nachfolge eines Königs. Der neue Regent musste nicht unbedingt ein Nachkomme des alten sein, sondern der Mann, der dem Rat am geeignetsten schien, das Land zu führen. Könige und Earls konnten mittels Ratsbeschluss sogar abgesetzt werden wie beispielsweise Sigeberht von Wessex im Jahre 757 oder Æthelwald Moll von Northumbria 765. Der Witan war in manchen Aspekten ein Vorgänger des englischen Parlaments, unterschied sich von ihm jedoch in wichtigen Punkten wie zum Beispiel im Fehlen eines festgelegten Ablaufs, Tagesplans oder eines ständigen Verhandlungsorts. Die Institution bildete ein Gegengewicht zum König und dessen Machtentfaltung und führte die Regierungsgeschäfte während eines Interregnums weiter. Witans wurden mindestens einmal im Jahr abgehalten, doch normalerweise öfter. Im Allgemeinen fanden sie dort statt, wo der Regent, der ebenfalls keinen ständigen Sitz hatte, sich gerade aufhielt (Reisekönigtum). Als Versammlungsplatz dienten neben den königlichen Besitztümern auch Hügel oder Wiesen, zuweilen bei markanten Bäumen. Es sind mindestens 116 verschiedene Orte bekannt, wo Witans stattfanden, darunter Amesbury, Cheddar, Gloucester, London und Winchester (altenglisch: Wintanceastre). Das bekannteste Treffen war jenes vom 5. Januar 1066, das Harold Godwinson nach dem Tod Eduard des Bekenners als König Englands bestätigte. Die Geschichte des angelsächsischen Witan endete mit der Invasion der Normannen von 1066, die ihn durch eine Curia Regis (Gerichtshof des Königs) ersetzten; jedoch war diese noch bis ins 12. Jahrhundert auch unter den traditionellen Namen Witan oder Witenagemot bekannt. (de)
- El Witenagemot (también llamado Witan, título de sus miembros) fue una institución política de la Inglaterra anglosajona que estuvo en vigor entre los siglos VII y XI. El nombre de "witenagemot" proviene del inglés antiguo y significa asamblea de hombres sabios ("witan", sabio o consejero; "gemot", asamblea). Era la herencia de las antiguas asambleas tribales que después se convirtieron en consejos, donde se reunían las personas más importantes de la zona, entre las cuales se encontraban obispos, abades, nobles y consejeros del rey. (es)
- Le Witenagemot (également appelé Witan) était une institution politique dans l'Angleterre anglo-saxonne entre approximativement les VIIe et XIe siècles. Le nom witenagemot dérive du vieil anglais « rencontre de sages » (witan : sage ou conseiller; gemot : assemblée). C'était une assemblée des personnalités les plus importantes et les plus puissantes du royaume, et incluait les membres du haut clergé, les comtes (earls) et les barons (thegns). Ce mot est à rapprocher du mot scandinave Þing (thing) qui désignait une assemblée des notables locaux ou du mot AlÞing qui désignait le premier parlement islandais, ce qui laisse à penser que les peuples germaniques partageaient tous les mêmes origines. Ceci se retrouve aussi avec les mots Earl et Jarl. Le mot thegns, qui peut être traduit par ceux qui participent à l'assemblée, partage la même origine que le mot anglais knights Le witan trouve ses origines dans les assemblées gothiques organisées pour assister aux dons royaux de terre. Avant l'unification de l'Angleterre, au IXe siècle, des witans existaient individuellement pour les royaumes d'Essex, de Kent, de Northumbrie, de Sussex et de Wessex. Même après que le Wessex devint le pouvoir dominant en Angleterre en supplantant les autres royaumes, des witans locaux continuèrent de s'organiser jusqu'en 1065. Convoqués par le roi (puis par les comtes régionaux), les witans débattaient de l'administration et de l'organisation du royaume, ou encore des taxes, de la jurisprudence et de la sécurité intérieure et extérieure. Le witan servait également à légitimer les successions des nouveaux monarques : il élisait qui serait le prétendant le plus apte à diriger le royaume, et donc pas forcément un des enfants du précédent roi. Les rois et comtes pouvaient également être destitués par le witan : Sigeberht de Wessex en 757 et Æthelwald Moll de Northumbrie en 765 connurent ce sort. Le witan était donc une sorte d'ancêtre du Parlement, mais disposait de pouvoirs différents et de limitations de taille : les procédures, calendriers ou lieux de rencontre n'étaient pas établis. Le roi jouait un rôle qui se rapproche beaucoup de celui de président. Le witan était donc une sorte de contrôle du pouvoir royal et permettait d'éviter l'autocratie et d'assurer la bonne marche des interrègnes. Les witans s'organisaient au moins une fois par an. Il n'y avait pas d'emplacement fixé : il eut lieu dans au moins 116 emplacements connus, comprenant Amesbury, Cheddar, Gloucester, Londres et Winchester. Il s'agissait souvent de domaines royaux, mais certains étaient organisés en plein air sur des rochers promontoires, des collines, des prairies et même des arbres célèbres. Le witan le plus connu fut celui du 5 janvier 1066 pour approuver la succession de Harold Godwinson après la mort d'Édouard le Confesseur. La décision ne fut effective que quelques mois jusqu'à l'invasion des Normands en 1066, qui remplacèrent le witan par la curia regis (cour du roi). La curia regis fut néanmoins appelée « witan » par les chroniqueurs jusqu'au XIIe siècle.
* Portail des Anglo-Saxons (fr)
- Witenaġemot (bahasa Inggris Kuno: witena ġemōt, Pengucapan Inggris lama: , Inggris modern /ˈwɪtənəɡəˈmoʊt/ "meeting of wise men"), juga dikenal sebagai Witan (sebenarnya lebih kepada gelar para anggotanya) adalah sebuah lembaga politik di yang beroperasi dari sebelum abad ke-7 sampai abad ke-11. Witenagemot adalah sebuah majelis yang fungsi utamanya adalah untuk menasehati raja dan seluruh anggotanya terdiri dari para bangsawan paling penting di Inggris, baik maupun sekuler. (in)
- Lo Witan (lett. "uomini saggi") era il consiglio del re nell'Inghilterra anglosassone da prima del VII al XI secolo. Il consiglio, composto dai principali magnati anglosassoni, sia ecclesiastici che laici, si riuniva nelle assemblee che prendono il nome di Witenagemot (/ˈwɪtɪnəjəˌmoʊt/, lett. "assemblea di uomini saggi"). La sua funzione primaria era di consigliare il re su materie come la promulgazione delle leggi, sentenze giudiziarie, approvazione di carte di trasferimento di terre, risoluzione delle contese, elezione di vescovi e arcivescovi e altre questioni di importanza nazionale. Lo witan doveva anche eleggere e approvare la nomina di un re. I suoi membri erano i nobili più importanti, tra cui ealdorman, thegn e i principali prelati. Il consiglio degli witan ebbe origine dalle assemblee germaniche convocate per attestare le concessioni reali di terra. Prima dell'unificazione dell'Inghilterra nel IX secolo, distinte assemblee di witan furono convocate dai re dell'Essex, del Kent, di Mercia, di Northumbria, del Sussex e del Wessex. Anche dopo che il Wessex divenne la potenza dominante in Inghilterra, soppiantando gli altri regni, consigli di witan locali continuarono a riunirsi fino al 1065. Convocati dal re (e successivamente dai conti regionali), gli witan davano pareri sull'amministrazione e sull'organizzazione del regno, occupandosi di temi come le tasse, la giurisprudenza e la sicurezza sia interna che esterna. Il consiglio degli witan era inoltre necessario per approvare la successione di ogni monarca. Il nuovo re poteva essere chiunque gli witan avessero deciso che avrebbe condotto meglio il paese, non necessariamente i discendenti del precedente monarca. I re ed i conti potevano anche essere deposti dagli witan; Sigeberht del Wessex fu deposto in questo modo nel 755, Ethelwald di Northumbria nel 765. Il witenagemot fu per alcuni aspetti un predecessore del parlamento inglese, ma aveva sostanzialmente poteri differenti ed alcune limitazioni importanti, come la mancanza di procedure fisse, orari o posti per gli incontri. Il re, in quei giorni, aveva un ruolo che includeva alcune delle qualità di un presidente. Il witenagemot era così un controllo importante sul potere reale, impedendo l'autocrazia e governando durante i periodi di interregno. Gli witan si riunivano almeno una volta all'anno e di solito più spesso. Non c'era una singola sede del witenagemot nazionale; si sa che si riunì in almeno 116 luoghi, compreso Amesbury, Cheddar, Gloucester, Londra e Winchester. Gli incontri avvenivano spesso sulle proprietà reali, ma alcuni witenagemot si riunirono all'aperto su rocce prominenti, colline, prati ed alberi famosi. La seduta più nota del witenagemot inglese fu quella che il 5 gennaio 1066 approvò la successione al trono di Harold II d'Inghilterra a seguito della morte di Edoardo il Confessore. Questo modo di accordarsi finì con l'invasione dei Normanni nel 1066, quando sostituirono il witenagemot con la , o Corte del Re. Tuttavia, in segno di eredità perdurante del witenagemot, la Curia Regis continuò ad essere chiamata "gli witan" dai cronisti fino al XII secolo. (it)
- The Witan (lit. 'wise men') was the king's council in Anglo-Saxon England from before the seventh century until the 11th century. It was composed of the leading magnates, both ecclesiastic and secular, and meetings of the council were sometimes called the Witenagemot. Its primary function was to advise the king on subjects such as promulgation of laws, judicial judgments, approval of charters transferring land, settlement of disputes, election of archbishops and bishops and other matters of major national importance. The witan also had to elect and approve the appointment of a new king. Its membership was composed of the most important noblemen, including ealdormen, thegns, and senior clergy. (en)
- 위테나예모트(고대 영어: witenaġemōt [ˈwitena jeˈmoːt], 영어: witenaġemot 위터너거모트[*])는 7세기부터 11세기까지 앵글로색슨 잉글랜드에 존재한 정치 기구다. 지배계급의 회의기관으로서 주요 업무는 왕에게 자문을 하는 것이었다. 위테나예모트 구성원을 위탄(witan)이라 했다. 세속귀족이든 교권귀족이든 매우 중요한 고위급 귀족만이 위탄이 될 수 있었다. "위탄"은 "지혜로운 자"라는 뜻이고 "위테나예모트"는 "지혜로운 자들의 모임"이라는 뜻이다. 위테나예모트는 고대 게르만족의 회의기관 또는 민회인 팅그가 귀족적으로 발전한 형태로 생각된다. 잉글랜드의 민회들은 7세기에 이미 각 지역 유력자들의 회의기관으로 변형되어 있었다. (ko)
- 賢人会議（けんじんかいぎ、英語：Witenagemot）とは、政府首脳や専門機関代表、学者らで構成する会議のこと。 (ja)
- De Witenagemot of de Witena gemot, ook bekend als de Witan (de titel van de leden) was een politieke instelling in het Angelsaksische Engeland die functioneerde van voor de zevende eeuw tot de elfde eeuw. De naam is afgeleid van het Oudengelse ƿitena ȝemōt of witena gemōt wat "vergadering van wijze mannen" betekent. De Witenagemot was een assemblee van de elite met de primaire verantwoordelijkheid om de koning van raad te voorzien. De leden waren afkomstig uit de belangrijkste adel in Engeland met zowel geestelijken als niet-geestelijke individuen. Van de instelling wordt gedacht dat het een aristocratische evolutie weergeeft van de oude Germaanse algemene vergaderingen of folkmoot. Tegen de zevende eeuw ontwikkelden deze oude folkmoots in Engeland tot bijeenkomsten van de machtigste en belangrijkste personen van het land, waaronder ealdormen (oudsten), thane (leenheren) en hoge clerus. Ze behandelden materies die zowel nationale als plaatselijke belangen aangingen. (nl)
- Witenagemot, inna nazwa Witan - w średniowiecznej Anglii rada starszyzny, działająca na zasadzie zgromadzenia narodowego, której zadaniem było doradzanie królowi w sprawach wagi państwowej, w tym również dotyczących dziedziczenia tronu. Działała od VII do XI wieku. W radzie zasiadały zarówno osoby duchowne, jak i - w późniejszym czasie - świeckie. Nazwa pochodzi od słowa witena gemōt oznaczającego "zebranie mądrych ludzi". W odniesieniu do czasów współczesnych słowa tego używa się w żartobliwym lub ironicznym kontekście. (pl)
- Witenagemot (eller Witan) var en politisk institution i det anglosaxiska England mellan 800-talet och 1000-talet. Namnet witenagemot kommer från gammalengelska för visa mäns möte" (witan, vis man eller rådgivare; gemot, möte eller sammanträde) och var en sammanslutning av rikets mäktigaste män i prästerskapet, bland åldermännen och de ledande thegnerna. Witan hade sitt ursprung i de germanska möten som sammankallades för att bevittna kunglig förläning. Före Englands enande på 800-talet samlades separata witan i rikena Essex, Kent, Mercia, Northumbria, Sussex och Wessex. Även efter att Wessex blivit den dominerande makten i England och trängde undan de andra kungadömena, hölls lokala witan så sent som fram till 1065. De sammankallades av kungen (och senare av regionala earler) och gav råd om rikets administration och organisation och såg över frågor om skatter, rättsväsende samt inrikes och utrikes säkerhet. Witan krävdes även för att godkänna kungens tronföljare. Den nye kungen blev den som witan ansåg skulle var mest lämpad att styra riket, vilket nödvändigtvis inte var föregående kungs avkomma. Kungar och earler kunde även avsättas av witan; Sigeberht av Wessex avsattes på detta vis 755, Ethelwald av Northumbria 765. Witan var i vissa hänseenden parlamentets föregångare, men hade annan makt och vissa större begränsningar, man saknade en fast förfarande, schema eller mötesplats- Kungen på denna tid hade en roll som till viss del påminner om en president. Witan var således en kontrollinstans för den kungliga makten, förhindrande av envälde och kunde styra under mellanperioder. Witan möttes åtminstone en gång om året och vanligtvis oftare. Det fanns inget säte för det nationella witan; de samlades på minst 116 platser, däribland Amesbury, Cheddar, Gloucester, London och Winchester. Mötesplatsen var i allmänhet på kungliga gods, men somliga hölls i det fria vid framträdande klippor, kullar, ängar och berömda träd. Det mest kända sammanträdet hölls 5 januari 1066 då man godkände Harald Godwinson som kung efter Edvard Bekännarens död. Denna organisation avslutades vid normandernas invasion 1066, då witan ersattes med , eller Kungens råd. Ett tecken på witans kvarvarande arv är dock att curia regis fortsatte att kallas "witan" av historieskrivarna så sent som på 1100-talet. (sv)
- Witenagemot (em inglês antigo witena gemōt IPA: [ˈwitena jeˈmoːt] "reunião de sábios"), também conhecida como witan (derivado apropriadamente dos títulos de seus membros), foi uma instituição política na Inglaterra anglo-saxônica que funcionou de antes do século VII até o século XI. Os witenagemots não representavam a vontade política de toda a Inglaterra: antes da unificação do país no século X, witenagemots separados foram convocados pelos reis de Saxônia Oriental, Câncio, Mércia, Nortúmbria, Saxônia Meridional e Saxônia Ocidental. A Witenagemot era uma reunião da classe dominante, cuja função principal era aconselhar o rei e cuja composição era integrada pelos nobres mais importantes na Inglaterra, tanto eclesiásticos e seculares. Acredita-se que a instituição deveria representar um desenvolvimento aristocrático das antigas assembleias gerais germânicas, ou folkmoots. Na Inglaterra, por volta do século VII, estas antigas folkmoots eram desenvolvidas em convocações das pessoas mais poderosas e importantes da terra, incluindo condes, servos e clérigos seniores, para discutir assuntos tanto de importância local como nacional. (pt)
- 贤人会议（英语：Witenagemot，简写为Witan，古英语：witena gemōt）是盎格鲁-撒克逊时期英格兰的一个重要政治机构。贤人会议是一种由国王主持召开的、会期不定、人数不等的高层会议，与会者主要有被称为“贤者”或“智者”的高级教士和世俗贵族，包括国王的近臣、王族宠幸和地方长官等。它产生于7世纪以前，取代了年代更早的欧洲大陆的日耳曼人条顿部落的“”或民众大会，以适应当时盎格鲁-撒克逊社会的发展变化，直到11世纪还在发挥作用。 (zh)
- Витенагемот (Уитенагемот, иногда сокращается до витан; др.-англ. witenagemot: букв. собрание мудрых, от witema — мудрые и gemot — собрание) — народное собрание в англосаксонский период истории Англии. Витенагемот представлял интересы англосаксонской знати и духовенства, и имел совещательные функции при короле. Этот орган считается предшественником английского парламента. Институт витенагемота возник в VII веке и на протяжении последующих четырёхсот лет все важнейшие вопросы государственной политики решались королём при одобрении совета. (ru)
- Вітенагемот або Вітан (давн-англ. witena gemōt МФА: [ˈwitenɑ jeˈmoːt] "зібрання мудреців") — політичний орган англо-саксонської влади в Англії, що діяв з часів зі сьомого століття і до одинадцятого століття. Вітенагемот являв собою збори державної еліти для надання нарадчої допомоги королю, членами яких були найважливіші представники англійської знаті, як церковної, так і світської. Вважається, що Вітанагемот став аристократизованим продовженням старовинного звичаю загальноплемінних зборів, розповсюдженого у германських племен. У Англії зі сьомого століття ці старовинні звичаєві збори перетворились на ради найвпливовіших осіб, у тому числі королівських службовців, керівників ширів, тенів, старших клериків, що вирішували важливі питання як державного, так і місцевого рівня. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Witenagemot, nebo také Witena gemot byla politická instituce anglosaské Anglie, která existovala od konce 6. století až do 11. století. Název pochází ze staroanglického witena gemot – shromáždění bohatých mužů. Witenagemot fungoval původně jako národní sněm – poradní orgán krále. Jeho členy byly nejvlivnější osobnosti Anglie, a to jak církevní tak i světské. Tato instituce se zřejmě vyvinula se starogermánského všeobecného sněmu (Folkmoot). V rámci tohoto sněmu byly diskutovány národní i místní záležitosti. (cs)
- El Witenagemot (también llamado Witan, título de sus miembros) fue una institución política de la Inglaterra anglosajona que estuvo en vigor entre los siglos VII y XI. El nombre de "witenagemot" proviene del inglés antiguo y significa asamblea de hombres sabios ("witan", sabio o consejero; "gemot", asamblea). Era la herencia de las antiguas asambleas tribales que después se convirtieron en consejos, donde se reunían las personas más importantes de la zona, entre las cuales se encontraban obispos, abades, nobles y consejeros del rey. (es)
- Witenaġemot (bahasa Inggris Kuno: witena ġemōt, Pengucapan Inggris lama: , Inggris modern /ˈwɪtənəɡəˈmoʊt/ "meeting of wise men"), juga dikenal sebagai Witan (sebenarnya lebih kepada gelar para anggotanya) adalah sebuah lembaga politik di yang beroperasi dari sebelum abad ke-7 sampai abad ke-11. Witenagemot adalah sebuah majelis yang fungsi utamanya adalah untuk menasehati raja dan seluruh anggotanya terdiri dari para bangsawan paling penting di Inggris, baik maupun sekuler. (in)
- The Witan (lit. 'wise men') was the king's council in Anglo-Saxon England from before the seventh century until the 11th century. It was composed of the leading magnates, both ecclesiastic and secular, and meetings of the council were sometimes called the Witenagemot. Its primary function was to advise the king on subjects such as promulgation of laws, judicial judgments, approval of charters transferring land, settlement of disputes, election of archbishops and bishops and other matters of major national importance. The witan also had to elect and approve the appointment of a new king. Its membership was composed of the most important noblemen, including ealdormen, thegns, and senior clergy. (en)
- 위테나예모트(고대 영어: witenaġemōt [ˈwitena jeˈmoːt], 영어: witenaġemot 위터너거모트[*])는 7세기부터 11세기까지 앵글로색슨 잉글랜드에 존재한 정치 기구다. 지배계급의 회의기관으로서 주요 업무는 왕에게 자문을 하는 것이었다. 위테나예모트 구성원을 위탄(witan)이라 했다. 세속귀족이든 교권귀족이든 매우 중요한 고위급 귀족만이 위탄이 될 수 있었다. "위탄"은 "지혜로운 자"라는 뜻이고 "위테나예모트"는 "지혜로운 자들의 모임"이라는 뜻이다. 위테나예모트는 고대 게르만족의 회의기관 또는 민회인 팅그가 귀족적으로 발전한 형태로 생각된다. 잉글랜드의 민회들은 7세기에 이미 각 지역 유력자들의 회의기관으로 변형되어 있었다. (ko)
- 賢人会議（けんじんかいぎ、英語：Witenagemot）とは、政府首脳や専門機関代表、学者らで構成する会議のこと。 (ja)
- Witenagemot, inna nazwa Witan - w średniowiecznej Anglii rada starszyzny, działająca na zasadzie zgromadzenia narodowego, której zadaniem było doradzanie królowi w sprawach wagi państwowej, w tym również dotyczących dziedziczenia tronu. Działała od VII do XI wieku. W radzie zasiadały zarówno osoby duchowne, jak i - w późniejszym czasie - świeckie. Nazwa pochodzi od słowa witena gemōt oznaczającego "zebranie mądrych ludzi". W odniesieniu do czasów współczesnych słowa tego używa się w żartobliwym lub ironicznym kontekście. (pl)
- 贤人会议（英语：Witenagemot，简写为Witan，古英语：witena gemōt）是盎格鲁-撒克逊时期英格兰的一个重要政治机构。贤人会议是一种由国王主持召开的、会期不定、人数不等的高层会议，与会者主要有被称为“贤者”或“智者”的高级教士和世俗贵族，包括国王的近臣、王族宠幸和地方长官等。它产生于7世纪以前，取代了年代更早的欧洲大陆的日耳曼人条顿部落的“”或民众大会，以适应当时盎格鲁-撒克逊社会的发展变化，直到11世纪还在发挥作用。 (zh)
- Витенагемот (Уитенагемот, иногда сокращается до витан; др.-англ. witenagemot: букв. собрание мудрых, от witema — мудрые и gemot — собрание) — народное собрание в англосаксонский период истории Англии. Витенагемот представлял интересы англосаксонской знати и духовенства, и имел совещательные функции при короле. Этот орган считается предшественником английского парламента. Институт витенагемота возник в VII веке и на протяжении последующих четырёхсот лет все важнейшие вопросы государственной политики решались королём при одобрении совета. (ru)
- Вітенагемот або Вітан (давн-англ. witena gemōt МФА: [ˈwitenɑ jeˈmoːt] "зібрання мудреців") — політичний орган англо-саксонської влади в Англії, що діяв з часів зі сьомого століття і до одинадцятого століття. Вітенагемот являв собою збори державної еліти для надання нарадчої допомоги королю, членами яких були найважливіші представники англійської знаті, як церковної, так і світської. Вважається, що Вітанагемот став аристократизованим продовженням старовинного звичаю загальноплемінних зборів, розповсюдженого у германських племен. У Англії зі сьомого століття ці старовинні звичаєві збори перетворились на ради найвпливовіших осіб, у тому числі королівських службовців, керівників ширів, тенів, старших клериків, що вирішували важливі питання як державного, так і місцевого рівня. (uk)
- El Witenagemot (també anomenat Witan, títol dels seus membres) fou una institució política de l'Anglaterra anglosaxona que funcionà entre el segle vii i el segle xi. El nom de "Witenagemot" prové de l'anglès antic i significa "assemblea d'homes savis" ("witan", savi o conseller; "gemot", assemblea). Era l'herència de les antigues assemblees tribals que després es van convertir en consells on es reunien les persones més importants de la zona, entre els quals es trobaven bisbes, abats i consellers del rei. (ca)
- Der Begriff Witenagemot oder Witan bezeichnet Ratsversammlungen geistlicher und weltlicher Würdenträger, die etwa vom 7. bis zum 11. Jahrhundert in den angelsächsischen Kleinkönigreichen und nach der Einigung Englands auch auf Reichsebene existierten. (de)
- Le Witenagemot (également appelé Witan) était une institution politique dans l'Angleterre anglo-saxonne entre approximativement les VIIe et XIe siècles. Le nom witenagemot dérive du vieil anglais « rencontre de sages » (witan : sage ou conseiller; gemot : assemblée). C'était une assemblée des personnalités les plus importantes et les plus puissantes du royaume, et incluait les membres du haut clergé, les comtes (earls) et les barons (thegns). Ce mot est à rapprocher du mot scandinave Þing (thing) qui désignait une assemblée des notables locaux ou du mot AlÞing qui désignait le premier parlement islandais, ce qui laisse à penser que les peuples germaniques partageaient tous les mêmes origines. Ceci se retrouve aussi avec les mots Earl et Jarl. Le mot thegns, qui peut être traduit par ceux q (fr)
- Lo Witan (lett. "uomini saggi") era il consiglio del re nell'Inghilterra anglosassone da prima del VII al XI secolo. Il consiglio, composto dai principali magnati anglosassoni, sia ecclesiastici che laici, si riuniva nelle assemblee che prendono il nome di Witenagemot (/ˈwɪtɪnəjəˌmoʊt/, lett. "assemblea di uomini saggi"). La sua funzione primaria era di consigliare il re su materie come la promulgazione delle leggi, sentenze giudiziarie, approvazione di carte di trasferimento di terre, risoluzione delle contese, elezione di vescovi e arcivescovi e altre questioni di importanza nazionale. Lo witan doveva anche eleggere e approvare la nomina di un re. I suoi membri erano i nobili più importanti, tra cui ealdorman, thegn e i principali prelati. (it)
- De Witenagemot of de Witena gemot, ook bekend als de Witan (de titel van de leden) was een politieke instelling in het Angelsaksische Engeland die functioneerde van voor de zevende eeuw tot de elfde eeuw. De naam is afgeleid van het Oudengelse ƿitena ȝemōt of witena gemōt wat "vergadering van wijze mannen" betekent. De Witenagemot was een assemblee van de elite met de primaire verantwoordelijkheid om de koning van raad te voorzien. De leden waren afkomstig uit de belangrijkste adel in Engeland met zowel geestelijken als niet-geestelijke individuen. Van de instelling wordt gedacht dat het een aristocratische evolutie weergeeft van de oude Germaanse algemene vergaderingen of folkmoot. Tegen de zevende eeuw ontwikkelden deze oude folkmoots in Engeland tot bijeenkomsten van de machtigste en be (nl)
- Witenagemot (eller Witan) var en politisk institution i det anglosaxiska England mellan 800-talet och 1000-talet. Namnet witenagemot kommer från gammalengelska för visa mäns möte" (witan, vis man eller rådgivare; gemot, möte eller sammanträde) och var en sammanslutning av rikets mäktigaste män i prästerskapet, bland åldermännen och de ledande thegnerna. Det mest kända sammanträdet hölls 5 januari 1066 då man godkände Harald Godwinson som kung efter Edvard Bekännarens död. (sv)
- Witenagemot (em inglês antigo witena gemōt IPA: [ˈwitena jeˈmoːt] "reunião de sábios"), também conhecida como witan (derivado apropriadamente dos títulos de seus membros), foi uma instituição política na Inglaterra anglo-saxônica que funcionou de antes do século VII até o século XI. Os witenagemots não representavam a vontade política de toda a Inglaterra: antes da unificação do país no século X, witenagemots separados foram convocados pelos reis de Saxônia Oriental, Câncio, Mércia, Nortúmbria, Saxônia Meridional e Saxônia Ocidental. A Witenagemot era uma reunião da classe dominante, cuja função principal era aconselhar o rei e cuja composição era integrada pelos nobres mais importantes na Inglaterra, tanto eclesiásticos e seculares. Acredita-se que a instituição deveria representar um des (pt)
|
