| dbo:abstract
|
- Poders universals és l'expressió utilitzada a Europa Occidental des de l'edat mitjana per referir-se a la Santa Seu i al Sacre Imperi Romanogermànic, ja que tots dos es disputaven l'anomenat Dominium mundi, i mantenien amb la resta dels agents polítics una pretensió de superioritat, l'efectiva plasmació en la realitat va ser molt desigual, donada l'existència de factors com la dispersió territorial, el baix nivell de desenvolupament tècnic i productiu de l' i la tendència social i política del feudalisme a la descentralització del poder. Tanmateix, els poders universals van perviure durant l'edat moderna, encara que la seva inoperància en les relacions internacionals va ser evident des de la segona meitat del segle xvii. El començament de l'edat contemporània i la Revolució liberal, amb les guerres napoleòniques i les unificacions alemanya i italiana, van suposar la fi efectiva de l'Imperi i el confinament territorial del Papat al Vaticà, que així i tot va mantenir la seva capacitat d'influència en el món actual. (ca)
- Poderes universales es la expresión utilizada en Europa Occidental desde la Edad Media para referirse al Pontificado y al Imperio, por cuanto ambos se disputaban el llamado Dominium mundi (dominio del mundo, concepto ideológico con implicaciones tanto terrenales como trascendentes en un plano espiritual), y mantenían con el resto de los agentes políticos una pretensión de superioridad, cuya efectiva plasmación en la realidad fue muy desigual, dada la existencia de factores como la dispersión territorial, el bajo nivel de desarrollo técnico y productivo del modo de producción feudal y la tendencia social y política del feudalismo a la descentralización del poder. No obstante, los poderes universales pervivieron durante la Edad Moderna, aunque su inoperancia en las relaciones internacionales fue evidente desde la segunda mitad del siglo XVII. El comienzo de la Edad Contemporánea y la Revolución liberal, con las guerras napoleónicas y las unificaciones nacionales alemana e italiana, supusieron el fin efectivo del Imperio y el confinamiento territorial del Papado al Vaticano, que aun así mantuvo su capacidad de influencia en el mundo actual. (es)
- Au Moyen Âge, le terme pouvoirs universels renvoie au Saint-Empire romain germanique et au pape. Les deux se battent pour ce qu'on appelle le (en), ou « domination du monde » en termes de suprématie politique et spirituelle. L'empereur et le pape maintiennent leurs autorités respectives au moyen de divers facteurs tels que la dispersion territoriale, le faible niveau des techniques et du développement de la production du mode de production féodale et la tendance sociale et politique allant du féodalisme à la décentralisation du pouvoir. Les pouvoirs universels perdurent au début du XIXe siècle jusqu'aux guerres napoléoniennes. La réorganisation de l'Europe signifie la fin effective de l'Empire. Bien que la papauté voit ses limites territoriales confinées au Vatican et perd en influence dans les relations internationales, elle conserve son influence spirituelle dans le monde contemporain. (fr)
- In the Middle Ages, the term universal power referred to the Holy Roman Emperor and the Pope. Both were struggling for the so-called dominium mundi, or world dominion, in terms of political and spiritual supremacy. The universal powers continued into the early 19th century until the Napoleonic Wars. The reshaping of Europe meant the effective end of the Empire. Although the Papacy had its territorial limits confined to the Vatican, it retained its soft power in the contemporary world. (en)
- Con il termine poteri universali si definiscono il Papato ed il Sacro Romano Impero bassomedievali, le due massime autorità politiche e spirituali dell'epoca. Si definivano universali poiché volevano essere le guide politiche, morali e spirituali dell'intera Cristianità medievale e ritenevano ogni altro potere subordinato al proprio. Questi due poteri, a partire dal Dictatus Papae di papa Gregorio VII (1075), furono sempre in aperto conflitto per ottenere il primato assoluto ed il teatro dello scontro fu quasi sempre la penisola italiana. La lotta si protrasse per circa duecento anni, ma, alla fine, la costituzione delle forti monarchie nazionali e la crisi del Sacro Romano Impero portarono ad un drastico indebolimento di entrambe le parti. L'ultimo sogno universalistico, coltivato da Carlo V d'Asburgo, si infranse davanti alla divisione dell'impero ed all'accanita opposizione del più potente dei nuovi stati nazionali, il Regno di Francia. Contemporaneamente, la supremazia del papato fu messa in discussione dalla Riforma Protestante. (it)
|
| rdfs:comment
|
- In the Middle Ages, the term universal power referred to the Holy Roman Emperor and the Pope. Both were struggling for the so-called dominium mundi, or world dominion, in terms of political and spiritual supremacy. The universal powers continued into the early 19th century until the Napoleonic Wars. The reshaping of Europe meant the effective end of the Empire. Although the Papacy had its territorial limits confined to the Vatican, it retained its soft power in the contemporary world. (en)
- Poders universals és l'expressió utilitzada a Europa Occidental des de l'edat mitjana per referir-se a la Santa Seu i al Sacre Imperi Romanogermànic, ja que tots dos es disputaven l'anomenat Dominium mundi, i mantenien amb la resta dels agents polítics una pretensió de superioritat, l'efectiva plasmació en la realitat va ser molt desigual, donada l'existència de factors com la dispersió territorial, el baix nivell de desenvolupament tècnic i productiu de l' i la tendència social i política del feudalisme a la descentralització del poder. Tanmateix, els poders universals van perviure durant l'edat moderna, encara que la seva inoperància en les relacions internacionals va ser evident des de la segona meitat del segle xvii. El començament de l'edat contemporània i la Revolució liberal, amb le (ca)
- Poderes universales es la expresión utilizada en Europa Occidental desde la Edad Media para referirse al Pontificado y al Imperio, por cuanto ambos se disputaban el llamado Dominium mundi (dominio del mundo, concepto ideológico con implicaciones tanto terrenales como trascendentes en un plano espiritual), y mantenían con el resto de los agentes políticos una pretensión de superioridad, cuya efectiva plasmación en la realidad fue muy desigual, dada la existencia de factores como la dispersión territorial, el bajo nivel de desarrollo técnico y productivo del modo de producción feudal y la tendencia social y política del feudalismo a la descentralización del poder. No obstante, los poderes universales pervivieron durante la Edad Moderna, aunque su inoperancia en las relaciones internacionales (es)
- Au Moyen Âge, le terme pouvoirs universels renvoie au Saint-Empire romain germanique et au pape. Les deux se battent pour ce qu'on appelle le (en), ou « domination du monde » en termes de suprématie politique et spirituelle. L'empereur et le pape maintiennent leurs autorités respectives au moyen de divers facteurs tels que la dispersion territoriale, le faible niveau des techniques et du développement de la production du mode de production féodale et la tendance sociale et politique allant du féodalisme à la décentralisation du pouvoir. (fr)
- Con il termine poteri universali si definiscono il Papato ed il Sacro Romano Impero bassomedievali, le due massime autorità politiche e spirituali dell'epoca. Si definivano universali poiché volevano essere le guide politiche, morali e spirituali dell'intera Cristianità medievale e ritenevano ogni altro potere subordinato al proprio. (it)
|
.jpg?width=300)
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
