| dbo:abstract
|
- السينما الصامتة هي الأفلام التي تعتمد بالأساس على الصورة في غياب الحوار وحتى الموسيقى في الغالب لتساعد المتفرج على الانصهار مع قصة الفيلم وميزته انه موجه لشريحة اوسع من الجمهور على الرغم من اختلاف اللغات، كانت كل الأفلام الأولى صامتة وذلك لعدم تطور تقنية مع الفيلم. (ar)
- El cinema mut és el tipus de cinema que no té so pregravat i sincronitzat, especialment pel que fa als diàlegs parlats, que sí que poden aparèixer en forma de subtítols. Fa especialment referència al cinema de la darrera dècada del segle XIX i de les tres primeres dècades del segle xx. Tot i això, alguns crítics diferencien el “cinema primitiu” que abraçaria el període comprès entre les primeres pel·lícules de Louis Le Prince (1888) i dels Germans Lumière (1895) fins a mitjans de la següent dècada i en el qual el cinema era considerat com una atracció tecnològica, del pròpiament “cinema mut" clàssic que abraçaria des del final de la Primera Guerra Mundial fins A la seva pràctica desaparició aproximadament el 1930, periode en el que l'estil narratiu ja està plenament consolidat. Entremig dels dos hi ha un període de transició en el que els cineastes experimenten amb noves tècniques narratives i que suposa el naixement dels estudis cinematogràfics moderns. També es pot trobar el terme de cinema silenciós, calc de l'anglès «silent film», que és abans de tot una expressió tècnica de muntatge per descriure una pel·lícula a la qual no hi ha associada cap banda sonora. (ca)
- Výrazem němý film se označují filmy, které neměly žádnou synchronizovanou zvukovou stopu, byly „němé“, tedy zejména bez mluvených dialogů, byly ale i bez doprovodných ruchů, postrádaly filmovou hudbu či filmový zpěv. Němé filmy se natáčely více než 30 let, avšak myšlenka na kombinaci filmu se zaznamenaným zvukem je stará jako samotná kinematografie. Technické podmínky ovšem toto umožnily až v pozdních 20. letech 20. století. Jako předělový snímek mezi němou a zvukovou érou kinematografie se tradičně označuje film Jazzový zpěvák, který měl premiéru v roce 1927 a zaznamenal značný finanční úspěch. Většina filmu byla natočena jako němá, obsahuje pouze několik málo mluvených a zpívaných pasáží, čímž se obecně vyznačují i následující nejranější zvukové filmy. Během dekády se potom celosvětově přestalo s výrobou němých filmů jako hlavního kinematografického produktu. (cs)
- Ο όρος βουβός κινηματογράφος χρησιμοποιείται για να περιγράψει τις ταινίες (βουβές ταινίες) που δεν είχαν συγχρονισμένο ηχογραφημένο ήχο και πιο συγκεκριμένα δεν είχαν ηχητικούς διαλόγους. Στις βουβές ταινίες οι διάλογοι γίνονται μέσω παντομίμας και κάρτες τίτλων-διαλόγων. Η ιδέα συνδυασμού κινούμενων εικόνων με ήχο είναι παλιά όσο και ο κινηματογράφος, αλλά λόγω τεχνικών δυσκολιών ο συγχρονισμός διαλόγων έγινε πρακτικός μόλις στα τέλη της δεκαετίας του 1920. Η οπτική ποιότητα των βουβών ταινιών (ειδικά αυτών που δημιουργήθηκαν μετά το 1920) ήταν συχνά πολύ καλή. Όμως υπάρχει η εσφαλμένη αντίληψη ότι αυτές οι ταινίες είναι πρωτόγονες με τα σύγχρονα δεδομένα. Αυτή η αντίληψη υπάρχει λόγω του ότι συχνά οι βουβές ταινίες παίζονται σε λάθος ταχύτητα και λόγω της φθοράς της ταινίας με το πέρασμα του χρόνου. (el)
- Als Stummfilm wird seit der Verbreitung des Tonfilms in den 1920er-Jahren ein Film ohne technisch-mechanisch vorbereitete Tonbegleitung bezeichnet. Die Aufführung solcher Filme wurde zeitgenössisch fast ausnahmslos wenigstens musikalisch untermalt. Der Stummfilm entstand gegen Ende des 19. Jahrhunderts in Westeuropa und in den Vereinigten Staaten von Amerika. Grundlage für die Herstellung und Wiedergabe der ersten Stummfilme waren Erfindungen im Bereich der Technik und der Fotografie (siehe den Artikel zur Filmgeschichte). Während der Frühzeit des Kinos gab es noch keine zufriedenstellende Möglichkeit, Bild und Ton synchron aufzunehmen und abzuspielen. Die Filme wurden vor Publikum je nach Art der Vorführstätte von Orchester, Klavier bzw. Pianola, Grammophon u. a. begleitet oder es kamen Photoplayer zum Einsatz. Letztere waren selbstspielende Klaviere, die mit zusätzlichen von Hand auszulösenden Geräuscheffekten versehen waren. Stummfilme wurden auch mit einmontierten Texten, den Zwischentiteln, erzählt. Oft begleitete auch ein Filmerzähler oder -erklärer die Vorstellung. Trotzdem musste der Großteil der Handlung und Gefühle über die Filmbilder transportiert werden. Das Schauspiel der Akteure früher Filme war aus diesem Grund meistens sehr körperbetont. Gestik und Mimik der Schauspieler vor allem in Dramen wirken vom heutigen Blickpunkt aus oft übertrieben. Ein Vorteil des Stummfilms liegt darin, dass er universell verständlich ist. Die Sprache der Schauspieler spielt keine Rolle, da sie nicht zu hören ist und Zwischentitel mit geringem Aufwand in andere Sprachen übersetzt werden können. (de)
- Muta filmo (ankaŭ "sensona", "senvoĉa" aŭ "silenta filmo") estas filmo, ne havanta sonon kaj konsistanta nur el rolado. La ideo kombini bildojn kun registrita sono estas preskaŭ tiom malnova kiom kino mem, sed ĝis fine de la 1920-aj jaroj, la plejparto de la filmoj estis ankoraŭ mutaj. Tiu periodo antaŭa al la enmeto de sono estas konata kiel la "muta erao" aŭ la "silenta periodo". La arto de kino atingis plenan maturaĝon antaŭ la apero de filmoj kun sono. Ĉar la muta kino ne povis uzi sinkronan sonon kun la bildo por prezenti la dialogojn, oni aldonis titolojn por klarigi la situacion al la spektantaro aŭ por montri gravajn konversaciojn. (eo)
- El cine mudo es aquél en el que no hay sonido sincronizado (especialmente diálogos) y consiste únicamente en imágenes. La era del cine mudo duró desde 1895 hasta 1929. La idea de combinar las imágenes con sonido grabado es casi tan antigua como la cinematografía en sí, pero hasta finales de los años 1920, la mayoría de las películas eran silentes. Este período anterior a la introducción del sonido se conoce como la "era muda" o el "período silente". Después del estreno de El cantante de jazz (1927), las películas sonoras fueron cada vez más habituales y, diez años después, el cine mudo prácticamente había desaparecido. La era del cine silente, a menudo, es referida como "La edad de la pantalla de plata". En un informe de septiembre de 2013, la Biblioteca del Congreso de Estados Unidos publicó que se cree que un 70 % de las películas mudas estadounidenses están completamente perdidas. (es)
- Zinema mutua elkarrizketa eta soinurik gabeko zinema da. XIX. mendeko bukaeratik —zinemaren sorreratik alegia— 1920ko hamarkada arte iraun zuen. Geroztik, teknikaren aurrerapenari esker, zinema soinudunaren aroa hasi zen. Sarritan, eszenen artean paragrafo idatziak agertzen ziren pantailan, narratzaile baten azalpen moduan edo elkarrizketen zatiak erakutsiz. Halaber, orduko zinema-aretoetan zuzenezko musikari batek (normalean, pianista) musika jotzen zuen pelikula eman bitartean, nolabait pantailan gertatutakoari jarraituz. (eu)
- Le cinéma muet se caractérise par l’absence de dialogues enregistrés sur un support mécanique (disque ou pellicule) qui permettrait leur transport dans une salle et leur audition par un public en même temps qu'il regarderait les images, et par l’absence sur le même support de musique et de bruits ou d’ambiances sonores. En anglais, ce sont les silent films. Les premiers films de Thomas Edison, réalisés par son assistant, William Kennedy Laurie Dickson, de 1891 à 1895, sont tournés sans le moindre son avec le kinétographe, et présentés au public en cet état grâce au kinétoscope, appareil de visionnage individuel. Leur durée est courte : pas plus de 50 secondes. Dès 1892, Émile Reynaud organise des projections de fictions animées sur grand écran, devant un public assemblé, qui durent beaucoup plus, jusqu'à 5 minutes. Ce sont les pantomimes lumineuses, les premiers dessins animés de l'histoire, dessinés directement sur la pellicule. Persuadé qu'un tel spectacle se doit d'être accompagné par une musique soulignant les ambiances et expliquant les non-dits, Reynaud commande au pianiste Gaston Paulin qui les interprète à chaque séance, les premières musiques du cinéma, les premières bandes originales. Des contacts électriques, le long de sa bande image de 70 mm de large, déclenchent la frappe d'un marteau, ou le tintement d'une cloche. Aussi, en principe, serait-il impossible d'affirmer que les projections de Reynaud (de 1892 à 1900) étaient « muettes », mais la période étant ainsi nommée, le Théâtre optique de Reynaud fait bien partie de cette ère dite du cinéma muet. Lorsque sont présentées les vues photographiques animées réalisées par Louis Lumière à partir de 1895 avec le cinématographe, la durée de chaque projection est identique à celle des films américains : 30 à 60 secondes, beaucoup plus courte que les pantomimes lumineuses. Pour couvrir le bruit de cliquetis de l'appareil de projection, et détendre le public plongé dans la pénombre, les frères Lumière ont la bonne idée de faire comme Reynaud : un pianiste improvise en bas de l'écran, suivant les rythmes de l'image. Le cinéma rencontre un succès grandissant. Il est encore muet, c'est ainsi que l'histoire le qualifiera, mais dans les salles qui projettent les films muets sur grand écran, les séances sont loin de se dérouler dans le silence. Elles sont le plus souvent accompagnées de bruitages réalisés en direct avec des instruments ingénieux dont certains, issus de la scène, sont encore de nos jours utilisés par les bruiteurs. Le plus souvent, l'opérateur qui instrumente la projection improvise des commentaires annonçant les sujets qu'il va passer. Durant la première décennie du cinéma, les bobineaux ne dépassent pas une minute chacun. Mais le projectionniste, déjà responsable de son stock de pellicules (il présente tour à tour une dizaine de bobineaux, qui constitue le spectacle) et du bon fonctionnement de sa machine, est très vite secondé par un bonimenteur qui lit le commentaire fourni avec le film, ou à défaut l’improvise. Les films antérieurs à l’invention du cinéma sonore (1927) n'ont pas été qualifiés de muets par leurs contemporains, et pour cause, les dénominations cinéma muet et film muet ne datent que des années 1930, après que le cinéma sonore se fut imposé. Article connexe : Bruitage. (fr)
- Roimh úsáid na bhfuaimscannán, bhraith na scannáin reatha ar léiriú feiceálach na n-aisteoirí, agus scríobhtaí focail aon agallaimh ar an scáileán ó am go chéile idir radhairc an phictiúir. Go minic bhíodh tionlacan ceoil a sheinneadh ceolfhoireann nó pianódóir aonair beo. Bhíodh an-chuid grinn ropánta, pictiúir cleasa, gearrscéalta rómánsacha agus drámaí 5 nóiméad sna balbhscannáin. Tháinig na fuaimscannáin chun cinn go déanach sna 1920idí. (ga)
- A silent film is a film with no synchronized recorded sound (or more generally, no audible dialogue). Though silent films convey narrative and emotion visually, various plot elements (such as a setting or era) or key lines of dialogue may, when necessary, be conveyed by the use of title cards. The term "silent film" is something of a misnomer, as these films were almost always accompanied by live sounds. During the silent era that existed from the mid-1890s to the late 1920s, a pianist, theater organist—or even, in large cities, a small orchestra—would often play music to accompany the films. Pianists and organists would play either from sheet music, or improvisation. Sometimes a person would even narrate the inter-title cards for the audience. Though at the time the technology to synchronize sound with the film did not exist, music was seen as an essential part of the viewing experience. "Silent film" is typically used as a historical term to describe an era of cinema prior to the invention of synchronized sound, but it also applies to such sound-era films as City Lights, Silent Movie and The Artist, which are accompanied by a music-only soundtrack in place of dialogue. The term silent film is a retronym—a term created to retroactively distinguish something from later developments. Early sound films, starting with The Jazz Singer in 1927, were variously referred to as the "talkies", "sound films", or "talking pictures". The idea of combining motion pictures with recorded sound is older than film (it was suggested almost immediately after Edison introduced the phonograph in 1877), and some early experiments had the projectionist manually adjusting the frame rate to fit the sound, but because of the technical challenges involved, the introduction of synchronized dialogue became practical only in the late 1920s with the perfection of the Audion amplifier tube and the advent of the Vitaphone system. Within a decade, the widespread production of silent films for popular entertainment had ceased, and the industry had moved fully into the sound era, in which movies were accompanied by synchronized sound recordings of spoken dialogue, music and sound effects. Most early motion pictures are considered lost because the nitrate film used in that era was extremely unstable and flammable. Additionally, many films were deliberately destroyed because they had negligible continuing financial value in this era. It has often been claimed that around 75 percent of silent films produced in the US have been lost, though these estimates may be inaccurate due to a lack of numerical data. (en)
- Film bisu (bahasa Inggris: silent film, silent movie) adalah film yang diproduksi tanpa dialog dan rekaman suara, berasal dari periode sebelum diperkenalkannya film bersuara. Meskipun film bisu menyampaikan narasi dan emosi secara visual, berbagai elemen plot (seperti latar atau era) atau kunci utama dialog dapat disampaikan dengan menggunakan kartu judul. Kadang-kadang seseorang bahkan bertugas menceritakan kartu intertitle (kartu judul) untuk penonton. Istilah film bisu juga sering dipergunakan untuk menggambarkan film-film era suara yang hanya memiliki rekaman suara musik serta dialog disampaikan melalui gerak isyarat, pantomim, kartu intertitle (kartu judul), seperti City Lights dan The Artist. Istilah "film bisu" dapat menjadi pengertian yang keliru, sebab film bisu kebanyakan disertai dengan suara. Istilah 'film bisu' merupakan retronim— Istilah yang digunakan untuk membedakan sesuatu yang sudah ada demi membedakan versi awal dengan versi baru— dalam dunia perfilman. Selama era 'film bisu' yang berlangsung dari pertengahan 1890-an hingga akhir 1920-an, pianis, —atau bahkan, di kota-kota besar, orkes kecil—sering memainkan musik untuk mengiringi film tersebut. Para pianis dan organis teater mengiringi film dengan musik bedasarkan kertas musik atau . Meskipun pada saat itu teknologi untuk menyinkronkan suara dengan film belum ada, musik dipandang sebagai bagian penting dari pengalaman menonton. Ide untuk menggabungkan gambar bergerak dengan suara yang direkam hampir setua umur film itu sendiri, tetapi dikarenakan kesulitan teknis hal itu sulit terjadi, sampai akhirnya pengenalan suara dialog yang tersinkronisasi dengan gambar menjadi mudah dilaksanakan secara baik pada akhir 1920-an oleh dan munculnya sistem Vitaphone. Era awal film yang memiliki suara dialog tersinkronisasi dengan gambar dimulai oleh film The Jazz Singer pada tahun 1927 yang pada saat itu disebut oleh banyak kalangan sebagai, "film suara", atau "gambar berbicara", "talkie". Kesuksesan film bersuara The Jazz Singer dari Warner Bros. pada tahun 1927 menyebabkan studio-studio besar menyadari bahwa agar mampu bersaing, mereka membutuhkan teknologi suara canggih. Era film bersuara dimulai setelah studio-studio besar setuju bekerja sama dengan Western Electric untuk menciptakan sistem suara pada tahun 1928. Setelah adanya film bersuara, film bisu terus diproduksi, tetapi makin jarang. Charlie Chaplin membuat dua film bisu pada tahun 1930-an, dan mengurangi produksi filmnya setelah film bersuara menjadi lumrah. Media film bisu terus digunakan Charlie Chaplin hingga tahun 1936 dengan dirilisnya . Setelah itu, film bisu untuk keperluan praktis, telah menjadi bentuk seni yang ditinggalkan orang. Dalam satu dekade, produksi luas film bisu sebagai hiburan populer telah berhenti, dan industri film telah pindah sepenuhnya ke era suara, di mana film disertai dengan rekaman suara yang telah disinkronkan menjadi dialog lisan, musik serta . Kebanyakan film pada era awal dianggap hilang karena film nitrat yang digunakan pada masa itu sangat tidak stabil dan mudah terbakar. Selain itu, banyak film pada era ini yang sengaja dimusnahkan karena menyepelekan nilai berkelanjutannya yang dianggap tidak menguntungkan secara finansial. Sering diklaim bahwa sekitar 75 persen film bisu yang diproduksi di AS telah hilang, meskipun perkiraan ini mungkin tidak akurat karena kurangnya data numerik. (in)
- Een stomme, zwijgende of stille film (Vlaanderen) is een film waarin alleen het beeldsignaal voorkomt. Pas in 1927 werd het met de komst van de geluidsfilm mogelijk om geluid en beeld synchroon af te spelen. Om het gemis van geluid op te vangen, kwamen in een stomme film teksten voor die de situatie op het scherm verduidelijkten of de gevoerde dialoog weergaven. Ook ondertiteling was nog niet mogelijk, dus de filmbeelden werden afgewisseld met schermvullende bordjes waarop de tekst stond; de tussentitels. Soms werd gebruikgemaakt van een explicateur, iemand die zei wat er gezegd werd en die begeleidende geluiden maakte. Zo'n explicateur was een artiest op zich. Als in de film iemand een motor aanslingerde, dan draaide de explicateur met een ratel. Viel er iets, dan sloeg de explicateur een klappende stok op tafel, de slapstick, die zijn naam aan dit genre film gaf. Een goede explicateur kende de film precies, zodat hij op tijd de hulpmiddelen bij de hand had om geluiden te maken. Verder werd de film vaak met muziek begeleid door een pianist of een (klein) orkest. Van een geheel stomme film is daarom feitelijk nooit echt sprake geweest. Veel grootheden van de stomme film zagen na de introductie van de geluidsfilm een einde aan hun filmcarrière komen; de acteerstijl van de stomme film was grotendeels ongeschikt voor een geluidsfilm. Acteurs met een lange loopbaan in de stomme films hadden vaak moeite met de omschakeling. Men bleef te veel vasthouden aan de oude, door lichaamstaal en gezichtsuitdrukkingen benadrukte acteerstijl. In andere gevallen compenseerde men juist te veel, wat een 'stijf' resultaat opleverde, of men had moeite met de timing waardoor gesprekken niet vloeiend verliepen. Veel oudgedienden keerden terug naar het theater. Het was vooral het nieuwe acteertalent dat zich snel thuis voelde in de geluidsfilm. (nl)
- ( 1976년 영화에 대해서는 무성 영화 (영화) 문서를 참고하십시오.) 무성 영화(無聲映畫)는 녹음된 소리, 특히 대사가 없는 영화를 말한다. 영화와 녹음된 소리를 합치려는 생각은 영화의 초기부터 있어 왔으나, 동기화라는 기술적인 문제 때문에 1920년대 후반까지 모두 무성 영화들이었고, 필요한 대사는 장면 중간중간에 자막으로 삽입되었다. 무성영화의 시대는 또한 "은막의 시대"(Age of the Silver Screen)라고도 불린다. (ko)
- サイレント映画（サイレントえいが）は、音声・音響、特に俳優の語るセリフが入っていない映画のことである。 (ja)
- Il cinema muto è il periodo cinematografico riconducibile al periodo antecedente l'avvento del sonoro, vale a dire dal 1895 fino al 1927, anno in cui venne distribuito il primo film sonoro, Il cantante di jazz. Il completo e definitivo passaggio al sonoro, tuttavia, non avvenne prima del 1930. In realtà i film non erano del tutto "muti", quantomeno la fruizione: era infatti costume, dal grande teatro di città a quello di periferia, accompagnare le proiezioni con musica dal vivo, che fungeva da colonna sonora, eseguita solitamente da un pianista o organista, o addirittura da un'orchestra per i teatri che se lo potevano permettere. Il teatro fu il luogo deputato alla proiezione del film muto, non necessitando altro che un semplice schermo e non di complesse apparecchiature tecnologiche. Era usanza accompagnare la proiezione con spiegazioni chiarificatrici delle scene proiettate, lettura delle didascalie da parte di un commentatore, aggiungere commenti scritti. Fu però subito evidente quanto la musica fosse la componente essenziale dell'immagine, rafforzandone, anticipandone, predisponendo emozionalmente lo spettatore alla scena proiettata. Il primo film (muto) della storia del cinema è variamente considerato Roundhay Garden Scene del 1888, ma gli inventori del cinema, ovvero della macchina da presa e del proiettore cinematografico, sono considerati Auguste e Louis Lumière, che brevettarono il loro strumento il 13 febbraio 1895; la prima pellicola venne da loro girata il 19 marzo 1895; il film era L'uscita dalle officine Lumière (La sortie des usines Lumière). Il film Don Giovanni e Lucrezia Borgia di Alan Crosland del 1926 fu il primo film con la colonna sonora e quindi non aveva bisogno di un pianista, un organista o un'orchestra per accompagnare la proiezione del film. Il film Il cantante di jazz di Alan Crosland con Al Jolson del 1927, primo film sonoro, viene considerato il film che pone fine al cinema muto; in realtà, alcuni attori recitarono film muti ancora per qualche anno e anche Charlie Chaplin, strenuo difensore del cinema muto, recitò il suo primo film sonoro solo nel 1940 con Il grande dittatore. (it)
- Film niemy – film, któremu nie towarzyszy nagrana ścieżka dźwiękowa. (pl)
- En stumfilm är en film berättad främst med rörliga bilder och textskyltar. Stumfilmen är till största del utan ljudspår, men i sen stumfilmstradition kan det finnas ett fåtal ljudeffekter, musik samt dialog från artificiella källor. Teknologin för att med ett flertal i tät följd tagna fotografier åstadkomma en film uppfanns redan omkring 1860, men filmen i egentlig mening blev inte möjlig förrän man kommit på att exponera celluloidrullar och därmed kunde framställa film i egentlig mening omkring 1880-1900. Idén att kombinera filmer med inspelat ljud är nästan lika gammal som filmen själv, men på grund av tekniska svårigheter är de flesta filmer före det sena 1920-talet stumfilmer. Frånvaron av talad dialog hade dock fördelen att det gjorde stumfilmen universell[källa behövs], med ett gemensamt bildspråk – endast textskyltarna behövde översättas. Filmförevisningar av stumfilm var dock nästan aldrig tysta; oftast framfördes levande musik – av musiker på plats – på bion för att fånga och förstärka filmens stämningar. Filmen Jazzsångaren från 1927 brukar räknas som den första "riktiga" ljudfilmen. Ordet "stumfilm" började användas först efter att ljudfilm blivit vanlig -– det är alltså en retronym. Stumfilmseran kallas ibland för "Age of the Silver Screen" ("Den vita dukens epok"). (sv)
- Німе кіно — загальноприйнята назва кінематографа в перші десятиліття його історії, коли фільми виходили на екрани без синхронно записаного звуку. Саме відсутність доступної технічної можливості запису і синхронного відтворення звуку (а не, скажімо, відсутність кольору) виявилося найбільш важливою обставиною, що визначила художню специфіку кінофільмів у цей період. Відсутність у фільмах усної мови стало каталізатором пошуку нових можливостей організації образотворчого ряду. Завдяки цьому обмеженню склалася «німа» школа викладу складного сюжету засобами монтажу, з'явилися титри, основою акторської гри став специфічний вид пантоміми. До початку 1920-тих років «німе кіно» отримало широкий набір художніх засобів, які зумовили одночасний розвиток декількох напрямків кінематографа як мистецтва — російського драматичного Євгена Бауера, німецький кіноекспресіонізм (Роберт Віне, Фрідріх Вільгельм Мурнау, Фріц Ланґ, Пауль Лені та ін.), американська оповідна школа (Девід Ворк Ґріффіт, Томас Інс та ін.) і радянська школа документально-художнього фільму (Дзиґа Вертов). (uk)
- Um filme mudo é um filme que não possui a trilha sonora de acompanhamento que corresponde diretamente às imagens exibidas, sendo esta lacuna substituída normalmente por músicas ou rudimentares efeitos sonoros executados no momento da exibição. Nos filmes mudos para o entretenimento, o diálogo é transmitido através de gestos suaves, mímica (pantomima, em inglês: pantomime) e letreiros explicativos. A ideia de combinar filmes com sons gravados é quase tão antiga quanto o próprio cinema, mas antes do fim dos anos 20, os filmes eram mudos em sua maior parte, devido à inexistência de tecnologia para tornar isso possível. Os anos anteriores à chegada do som ao cinema são conhecidos como "era muda" ou “era silenciosa” entre os estudiosos e historiadores. Considera-se que a arte cinematográfica atingiu a maturidade plena antes da substituição dos filmes mudos por "filmes sonoros" e alguns cinéfilos defendem que a qualidade dos filmes baixou durante alguns anos, até que o novo meio sonoro estivesse totalmente adaptado ao cinema. A qualidade visual dos filmes mudos - especialmente aqueles produzidos na década de 1920 - muitas vezes foi alta. No entanto, há um equívoco extensamente divulgado sobre esses filmes serem primitivos e mal assistíveis para os padrões modernos. Este equívoco resulta de filmes mudos sendo reproduzidos na velocidade errada e em estado deteriorado. Muitos desses filmes mudos existem apenas em cópias de segunda ou terceira geração, muitas vezes copiadas do estoque de filmes já danificado e negligenciado. (pt)
- Немой кинематограф, Немое кино — разновидность кинематографа, не имеющая звукового сопровождения. С момента изобретения кинотехнологии и вплоть до появления звукового кино немые фильмы были единственной разновидностью кинофильмов. Вместо синхронной фонограммы в качестве звукового сопровождения немых кинокартин использовалась живая музыка в исполнении оркестра или одиночного тапёра. В настоящее время немые фильмы, кроме редких исключений, не выпускаются. С появлением звука в кино большинство прокатчиков сочли бесполезным хранение немых кинолент, утилизировав их большую часть. На сегодняшний день сохранилось не более 25 % немых кинокартин, созданных в ту эпоху. (ru)
- 無聲電影（或稱默片）是沒有任何配音、配樂或與畫面協調的聲音的電影。默片技術發明於1860年左近，但在1880至1900年期間，當單捲電影的製作已經變得容易時，默片仍然算是新奇的東西。 把電影影像與聲音配合的想法，幾乎是與電影本身俱生的；但由於技術上的困難，在1920年代末以前，大部份電影都是默片。可是默片的影像等同共通的語言；默片年代，亦被稱為「銀幕年代」。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- السينما الصامتة هي الأفلام التي تعتمد بالأساس على الصورة في غياب الحوار وحتى الموسيقى في الغالب لتساعد المتفرج على الانصهار مع قصة الفيلم وميزته انه موجه لشريحة اوسع من الجمهور على الرغم من اختلاف اللغات، كانت كل الأفلام الأولى صامتة وذلك لعدم تطور تقنية مع الفيلم. (ar)
- Zinema mutua elkarrizketa eta soinurik gabeko zinema da. XIX. mendeko bukaeratik —zinemaren sorreratik alegia— 1920ko hamarkada arte iraun zuen. Geroztik, teknikaren aurrerapenari esker, zinema soinudunaren aroa hasi zen. Sarritan, eszenen artean paragrafo idatziak agertzen ziren pantailan, narratzaile baten azalpen moduan edo elkarrizketen zatiak erakutsiz. Halaber, orduko zinema-aretoetan zuzenezko musikari batek (normalean, pianista) musika jotzen zuen pelikula eman bitartean, nolabait pantailan gertatutakoari jarraituz. (eu)
- Roimh úsáid na bhfuaimscannán, bhraith na scannáin reatha ar léiriú feiceálach na n-aisteoirí, agus scríobhtaí focail aon agallaimh ar an scáileán ó am go chéile idir radhairc an phictiúir. Go minic bhíodh tionlacan ceoil a sheinneadh ceolfhoireann nó pianódóir aonair beo. Bhíodh an-chuid grinn ropánta, pictiúir cleasa, gearrscéalta rómánsacha agus drámaí 5 nóiméad sna balbhscannáin. Tháinig na fuaimscannáin chun cinn go déanach sna 1920idí. (ga)
- ( 1976년 영화에 대해서는 무성 영화 (영화) 문서를 참고하십시오.) 무성 영화(無聲映畫)는 녹음된 소리, 특히 대사가 없는 영화를 말한다. 영화와 녹음된 소리를 합치려는 생각은 영화의 초기부터 있어 왔으나, 동기화라는 기술적인 문제 때문에 1920년대 후반까지 모두 무성 영화들이었고, 필요한 대사는 장면 중간중간에 자막으로 삽입되었다. 무성영화의 시대는 또한 "은막의 시대"(Age of the Silver Screen)라고도 불린다. (ko)
- サイレント映画（サイレントえいが）は、音声・音響、特に俳優の語るセリフが入っていない映画のことである。 (ja)
- Film niemy – film, któremu nie towarzyszy nagrana ścieżka dźwiękowa. (pl)
- Немой кинематограф, Немое кино — разновидность кинематографа, не имеющая звукового сопровождения. С момента изобретения кинотехнологии и вплоть до появления звукового кино немые фильмы были единственной разновидностью кинофильмов. Вместо синхронной фонограммы в качестве звукового сопровождения немых кинокартин использовалась живая музыка в исполнении оркестра или одиночного тапёра. В настоящее время немые фильмы, кроме редких исключений, не выпускаются. С появлением звука в кино большинство прокатчиков сочли бесполезным хранение немых кинолент, утилизировав их большую часть. На сегодняшний день сохранилось не более 25 % немых кинокартин, созданных в ту эпоху. (ru)
- 無聲電影（或稱默片）是沒有任何配音、配樂或與畫面協調的聲音的電影。默片技術發明於1860年左近，但在1880至1900年期間，當單捲電影的製作已經變得容易時，默片仍然算是新奇的東西。 把電影影像與聲音配合的想法，幾乎是與電影本身俱生的；但由於技術上的困難，在1920年代末以前，大部份電影都是默片。可是默片的影像等同共通的語言；默片年代，亦被稱為「銀幕年代」。 (zh)
- El cinema mut és el tipus de cinema que no té so pregravat i sincronitzat, especialment pel que fa als diàlegs parlats, que sí que poden aparèixer en forma de subtítols. Fa especialment referència al cinema de la darrera dècada del segle XIX i de les tres primeres dècades del segle xx. Tot i això, alguns crítics diferencien el “cinema primitiu” que abraçaria el període comprès entre les primeres pel·lícules de Louis Le Prince (1888) i dels Germans Lumière (1895) fins a mitjans de la següent dècada i en el qual el cinema era considerat com una atracció tecnològica, del pròpiament “cinema mut" clàssic que abraçaria des del final de la Primera Guerra Mundial fins A la seva pràctica desaparició aproximadament el 1930, periode en el que l'estil narratiu ja està plenament consolidat. Entremig de (ca)
- Výrazem němý film se označují filmy, které neměly žádnou synchronizovanou zvukovou stopu, byly „němé“, tedy zejména bez mluvených dialogů, byly ale i bez doprovodných ruchů, postrádaly filmovou hudbu či filmový zpěv. Němé filmy se natáčely více než 30 let, avšak myšlenka na kombinaci filmu se zaznamenaným zvukem je stará jako samotná kinematografie. Technické podmínky ovšem toto umožnily až v pozdních 20. letech 20. století. (cs)
- Als Stummfilm wird seit der Verbreitung des Tonfilms in den 1920er-Jahren ein Film ohne technisch-mechanisch vorbereitete Tonbegleitung bezeichnet. Die Aufführung solcher Filme wurde zeitgenössisch fast ausnahmslos wenigstens musikalisch untermalt. Der Stummfilm entstand gegen Ende des 19. Jahrhunderts in Westeuropa und in den Vereinigten Staaten von Amerika. Grundlage für die Herstellung und Wiedergabe der ersten Stummfilme waren Erfindungen im Bereich der Technik und der Fotografie (siehe den Artikel zur Filmgeschichte). (de)
- Ο όρος βουβός κινηματογράφος χρησιμοποιείται για να περιγράψει τις ταινίες (βουβές ταινίες) που δεν είχαν συγχρονισμένο ηχογραφημένο ήχο και πιο συγκεκριμένα δεν είχαν ηχητικούς διαλόγους. Στις βουβές ταινίες οι διάλογοι γίνονται μέσω παντομίμας και κάρτες τίτλων-διαλόγων. Η ιδέα συνδυασμού κινούμενων εικόνων με ήχο είναι παλιά όσο και ο κινηματογράφος, αλλά λόγω τεχνικών δυσκολιών ο συγχρονισμός διαλόγων έγινε πρακτικός μόλις στα τέλη της δεκαετίας του 1920. (el)
- Muta filmo (ankaŭ "sensona", "senvoĉa" aŭ "silenta filmo") estas filmo, ne havanta sonon kaj konsistanta nur el rolado. La ideo kombini bildojn kun registrita sono estas preskaŭ tiom malnova kiom kino mem, sed ĝis fine de la 1920-aj jaroj, la plejparto de la filmoj estis ankoraŭ mutaj. Tiu periodo antaŭa al la enmeto de sono estas konata kiel la "muta erao" aŭ la "silenta periodo". (eo)
- El cine mudo es aquél en el que no hay sonido sincronizado (especialmente diálogos) y consiste únicamente en imágenes. La era del cine mudo duró desde 1895 hasta 1929. La idea de combinar las imágenes con sonido grabado es casi tan antigua como la cinematografía en sí, pero hasta finales de los años 1920, la mayoría de las películas eran silentes. Este período anterior a la introducción del sonido se conoce como la "era muda" o el "período silente". Después del estreno de El cantante de jazz (1927), las películas sonoras fueron cada vez más habituales y, diez años después, el cine mudo prácticamente había desaparecido. La era del cine silente, a menudo, es referida como "La edad de la pantalla de plata". (es)
- Film bisu (bahasa Inggris: silent film, silent movie) adalah film yang diproduksi tanpa dialog dan rekaman suara, berasal dari periode sebelum diperkenalkannya film bersuara. Meskipun film bisu menyampaikan narasi dan emosi secara visual, berbagai elemen plot (seperti latar atau era) atau kunci utama dialog dapat disampaikan dengan menggunakan kartu judul. Kadang-kadang seseorang bahkan bertugas menceritakan kartu intertitle (kartu judul) untuk penonton. (in)
- A silent film is a film with no synchronized recorded sound (or more generally, no audible dialogue). Though silent films convey narrative and emotion visually, various plot elements (such as a setting or era) or key lines of dialogue may, when necessary, be conveyed by the use of title cards. (en)
- Le cinéma muet se caractérise par l’absence de dialogues enregistrés sur un support mécanique (disque ou pellicule) qui permettrait leur transport dans une salle et leur audition par un public en même temps qu'il regarderait les images, et par l’absence sur le même support de musique et de bruits ou d’ambiances sonores. En anglais, ce sont les silent films. Article connexe : Bruitage. (fr)
- Il cinema muto è il periodo cinematografico riconducibile al periodo antecedente l'avvento del sonoro, vale a dire dal 1895 fino al 1927, anno in cui venne distribuito il primo film sonoro, Il cantante di jazz. Il completo e definitivo passaggio al sonoro, tuttavia, non avvenne prima del 1930. Il film Don Giovanni e Lucrezia Borgia di Alan Crosland del 1926 fu il primo film con la colonna sonora e quindi non aveva bisogno di un pianista, un organista o un'orchestra per accompagnare la proiezione del film. (it)
- Een stomme, zwijgende of stille film (Vlaanderen) is een film waarin alleen het beeldsignaal voorkomt. Pas in 1927 werd het met de komst van de geluidsfilm mogelijk om geluid en beeld synchroon af te spelen. Om het gemis van geluid op te vangen, kwamen in een stomme film teksten voor die de situatie op het scherm verduidelijkten of de gevoerde dialoog weergaven. Ook ondertiteling was nog niet mogelijk, dus de filmbeelden werden afgewisseld met schermvullende bordjes waarop de tekst stond; de tussentitels. (nl)
- Um filme mudo é um filme que não possui a trilha sonora de acompanhamento que corresponde diretamente às imagens exibidas, sendo esta lacuna substituída normalmente por músicas ou rudimentares efeitos sonoros executados no momento da exibição. Nos filmes mudos para o entretenimento, o diálogo é transmitido através de gestos suaves, mímica (pantomima, em inglês: pantomime) e letreiros explicativos. (pt)
- En stumfilm är en film berättad främst med rörliga bilder och textskyltar. Stumfilmen är till största del utan ljudspår, men i sen stumfilmstradition kan det finnas ett fåtal ljudeffekter, musik samt dialog från artificiella källor. Teknologin för att med ett flertal i tät följd tagna fotografier åstadkomma en film uppfanns redan omkring 1860, men filmen i egentlig mening blev inte möjlig förrän man kommit på att exponera celluloidrullar och därmed kunde framställa film i egentlig mening omkring 1880-1900. Stumfilmseran kallas ibland för "Age of the Silver Screen" ("Den vita dukens epok"). (sv)
- Німе кіно — загальноприйнята назва кінематографа в перші десятиліття його історії, коли фільми виходили на екрани без синхронно записаного звуку. Саме відсутність доступної технічної можливості запису і синхронного відтворення звуку (а не, скажімо, відсутність кольору) виявилося найбільш важливою обставиною, що визначила художню специфіку кінофільмів у цей період. (uk)
|
