dbo:abstract
|
- إيالة الجزائر، هي إيالة عثمانية تمتد من جبال طرارة بالغرب حتى القالة شرقاً ومن الجزائر شمالاً حتى حدود الصحراء الكبرى جنوباً نشأت سنة 1515م واستمرت حتى 1830 تاريخ الغزو فرنسي للجزائر. بعد هزيمة كارلوس الخامس عام 1541 أصبحت الجزائر أقوى ميناء في الشاطئ الجنوبي للبحر الأبيض المتوسط. كان اسمها العربي تحت الحكم العثماني إيالة الجزائر (وصاية الجزائر). (ar)
- La Regència d'Alger (turc otomà: ایالت جزاير غرب, Eyalet-i Cezayir-i Garb) és un antic estat del nord d'Àfrica que, entre 1515 i 1830, va precedir . Situat entre la Regència de Tunis, a l'est, i l'Imperi Xerifià (a partir del 1553) a l'oest (així com les possessions espanyoles i portugueses al nord d'Àfrica), la Regència originalment s'estenia entre , a l'est, i , a l'oest, i des d'Alger a Biskra, i, després d'expandir-se, fins a les actuals fronteres orientals i occidentals d'Algèria. El 1515 Oruç Reis es va establir a Djidjelli que va fer servir de base contra els espanyols d'Alger. Sembla que ja tenia algunes ambicions polítiques i va donar gra a les tribus afectades per una fam (cosa que el va fer molt popular) i va intervenir també en els conflictes dels caps amazics. El 22 de gener de 1516 va morir el rei d'Aragó Ferran el Catòlic, això va esperonar que els habitants de l'Alger pensessin a alliberar-se de l'amenaça que suposava la presència castellana i aragonesa al penyal d'Alger (ocupat el 1510): van cridar a Oruç que era a Djidjelli i disposava de canons i vaixells. Oruç va fer matar Salim al-Tumi, emir d'Alger i vassall dels Banu Ziyyad i va agafar el poder a la ciutat; la flota enviada en socors no va aconseguir expulsar els pirates de l'Alger i un desembarcament el dia 30 de setembre dirigit per Diego de Vera va fracassar, i Oruç, consolidat, es va declarar llavors soldà d'Alger. El 1519 la regència, governada per Khair ed-Din Barba-rossa es va incorporar a l'Imperi Otomà. La Regència estava governada pels «sultans d'Alger», beglerbegis, paixàs, agàs i deys, i estava compost per diversos beilicats (províncies) sota l'autoritat de beis (vassalls): Constantina a l'est, Medea al i Mazouna, després Mascara i, finalment, Orà, a l'oest. Cada beylik estava dividit en diversos outan (comtats), dirigits pels caïds, que responien davant del bey. Per administrar l'interior del país, l'administració delegava en les tribus anomenades makhzen. Aquestes tribus eren responsables d'assegurar l'ordre i recol·lectar impostos a les regions tributàries del país. Mitjançant aquest sistema, durant tres segles, la Regència d'Alger va estendre la seva autoritat per tot el nord d'Algèria. No obstant, la societat encara estava dividida entre tribus, dominades per germandats o djouads (nobles) locals. Diverses regions del país, no obstant, reconeixien només lleugerament l'autoritat d'Alger. Al llarg de la seva història, es van produir diversos alçaments, confederacions, caps tribals o sultanats als confins de la Regència. Abans del 1830, de les 516 unitats polítiques, un total de 200 principats o tribus estaven considerades com entitats independents, ja que dissentien amb el govern central o es negaven a pagar impostos, representant un 69% del territori. Els refugiats de l'expulsió dels moriscos (1609-1614) i els seus descendents van participar activament en la pirateria barbaresca i l'esforç militar dels otomans d'Alger contra els espanyols a Orà, Mostaganem, Mascara i Tlemcen. (ca)
- Osmanský Alžír (arabsky الجزائر, Al Jazâ'ir), případně Osmanské Alžírsko, je historické pojmenování severoafrické provincie Osmanské říše, později (od roku 1567) vazalského státu s vysokou mírou autonomie uznaným Osmanskou říší a (od roku 1710) plně nezávislého státního útvaru na Osmanské říši. Nazývalo se Regentství Alžíru podle jeho hlavního města Alžíru (v dobách existence regentství se pojem Alžírsko jako název pro zemi dosud neužíval). Regentství Alžíru se rozkládalo na území dnešní Alžírské republiky mezi osmanským regentstvím Tuniska na východě a Marockým sultanátem (od 1553) na západě. Regentství vzniklo po osmanské invazi v roce 1516 a zaniklo roku 1830, kdy bylo vojensky vyvráceno francouzskou invazí a přeměněno na francouzskou kolonii. (cs)
- Το εγιαλέτι του Αλγερίου (τουρκικά: Eyalet-i Cezayir-i Garb, αραβικά: ایالت جزاير غرب), ή μπεηλερμπεηλίκι του Αλγερίου ήταν αυτόνομη επαρχία της Οθωμανικής Αυτοκρατορίας. Το 1517, η περιοχή εντάχθηκε στην Οθωμανική Αυτοκρατορία μετά τη . Σε διοικητικό επίπεδο, ενσωματώθηκε επίσημα το 1535 από τον Ορούτς Ρέις. Από το 1671 και μετά, οι Αλγερινοί διοικητές κατείχαν τον τίτλο του νταή. Από το 1671 έως το 1830, στην Αλγερία κυριαρχούσε το σύνολο του 28 θείου. Η περιοχή το 1830. (el)
- La Regencia de Argel fue un estado centrado en Argel, que cubre todas las tierras del norte de la moderna Argelia. Fue establecido en 1516 cuando Jeireddin Barbarroja capturó la ciudad. La Regencia de Argel fue el centro principal del poder otomano en el Magreb. Rivalizó y desplazó a los Ziyánidas, a los Hafsidas y las posesiones españolas en el norte de África, y fue un importante centro de piratería del Mediterráneo hasta la conquista francesa de Argelia en 1830. (es)
- La régence d'Alger (en arabe : Al Jazâ’ir (الجزائر), en tamazight : Tamurt n Lezzayer (ⵜⴰⵎⵓⵔⵜ ⵏ ⵍⴷⵣⴰⵢⵔ), est une appellation historique de l'Algérie actuelle, alors État d'Afrique du Nord, intégré à l'Empire ottoman tout en étant autonome, dont l'existence, de 1516 à 1830, a précédé la colonisation de l'Algérie par la France. Située entre la régence de Tunis, à partir de 1574, à l'Est et l'Empire chérifien, à partir de 1553, à l'ouest (et les possessions espagnoles et portugaises d'Afrique du Nord), la Régence s'étendait à l'origine dans des limites allant de La Calle à l'Est aux Trara à l'ouest et d'Alger à Biskra, et s'est ensuite déployée jusqu'aux actuelles frontières orientale et occidentale de l'Algérie. La régence, gouvernée successivement par des sultans puis des beylerbeys, des pachas, des aghas et des deys, était formée par plusieurs beyliks qui se trouvaient sous l'autorité des beys : Constantine à l'est, Médéa dans le Titteri et Mazouna, puis Mascara et Oran à l'ouest. Chaque beylik était divisé en outan (cantons) avec à leur tête des caïds relevant directement du bey. Pour administrer l'intérieur du pays, l'administration s’appuyait sur les tribus dites « makhzen ». Ces tribus étaient chargées d’assurer l’ordre et de lever l’impôt sur les régions tributaires du pays. C'est par ce système que, durant trois siècles, l'État d’Alger a étendu son autorité sur le Nord de l’Algérie actuelle. Cependant, la société est divisée en tribus et dominée par des confréries maraboutiques ou des djouads locaux ; plusieurs régions du pays ne reconnaissent ainsi que de manière lâche l'autorité d'Alger. Tout au long de son histoire se constituent ou perdurent de nombreuses révoltes, confédérations, fiefs tribaux ou sultanats aux marges de la régence. (fr)
- The Regency of Algiers (Arabic: دولة الجزائر, romanized: Dawlat al-Jaza'ir) was a state in North Africa lasting from 1516 to 1830, until it was conquered by the French. Situated between the regency of Tunis in the east, the Sultanate of Morocco (from 1553) in the west and Tuat as well as the country south of In Salah in the south (and the Spanish and Portuguese possessions of North Africa), the Regency originally extended its borders from La Calle in the east to Trara in the west and from Algiers to Biskra, and afterwards spread to the present eastern and western borders of Algeria. It had various degrees of autonomy throughout its existence, in some cases reaching complete independence, recognized even by the Ottoman sultan. The country was initially governed by governors appointed by the Ottoman sultan (1518–1659), rulers appointed by the Odjak of Algiers (1659–1710), and then Deys elected by the from (1710-1830). (en)
- Aljazair Utsmaniyah atau Eyalet Aljir adalah wilayah Kesultanan Utsmaniyah yang berpusat di kota Aljir dan meliputi seluruh wilayah pesisir Aljazair modern. Wilayah ini didirikan setelah Hayreddin Barbarossa berhasil merebut kota Aljir dari Spanyol. Eyalet ini merupakan pusat kekuatan Utsmaniyah di Maghreb. Eyalet Aljir juga menjadi tempat dilancarkannya serangan terhadap kapal-kapal Eropa. Eyalet ini menyaingi dan pada akhirnya menggantikan , Dinasti Hafsiyun, dan , dan juga menjadi pusat pembajakan laut dan perdagangan budak di Laut Tengah. Wilayah ini pada akhirnya ditaklukan oleh Prancis pada tahun 1830. (in)
- La Reggenza di Algeri fu un territorio ottomano concentrato sulla città di Algeri. La provincia venne fondata attorno al 1525 quando Hayreddin Barbarossa riprese il possesso della città. La Reggenza di Algeri fu il principale centro della potenza dell'Impero ottomano nel Maghreb, ma trattenne una rilevante autonomia talmente ampia da porsi essa stessa come soggetto separato di diritto internazionale. Essa fu anche la base per gli attacchi contro le navi europee. Essa copriva l'area della moderna Algeria settentrionale, tra gli stati di Tunisia e Marocco. Rivaleggiò con Zayyanidi, Hafsidi e i possedimenti spagnoli nel nord Africa, e divenne uno dei principali covi della pirateria del Mediterraneo, sino all'invasione di Algeri da parte dei francesi. (it)
- 오스만령 알제리 또는 알제리 섭정시대 (아랍어 : 알자야이르)는 1515년부터 이 있던 1830년까지 북아프리카에 존재했던 고대 국가이다. 동쪽의 와 서쪽의 샤리프 국가들 및 스페인과 포르투갈의 북아프리카 영토와 국경을 접하고 있던 오스만령 알제리는 서쪽의 에서 동쪽의 까지 뻗어있었고, 알제에서 비스크라까지 남북으로 뻗어 있었다. 이후 오스만령 알제리는 오늘날 알제리 국경까지 영토를 확장했다. 알제리 섭정국은 "알제의 술탄"에 의해 지배를 받았고, 이들은 파샤를 비롯한 오스만 제국의 총독들의 지배를 받았고, 속주 정부 하에서 여러 지방으로 구성되어 있었다. 콘스탄틴이 동쪽 국경이었고 메데아, 티테리, 마주나, 마스카라, 오랑으로 이어졌다. 각 속주는 군으로 나뉘었다. 국내를 다스리기 위해 행정부는 마흐첸이라 불리는 부족들에게 정치를 의존했다. 이 부족들은 치안을 확보하고 세금을 징수하는 역할을 맡았다. 3세기 동안 이러한 정치체계가 이어지면서 오스만령 알제리는 알제리 북부로 행정권을 확장시켰다. 하지만 사회는 여전히 부족들과 귀족 세력으로 분열되어 있었다. 몇몇 지역은 이로 인해 알제리 정부의 권위를 소극적으로 인정했다. 역사상 이들은 반란, 연합, 부족 집단체를 형성했고 1830년 이전까지 516개의 행정 세력이 200개의 공국이나 부족에 자리잡고 있었다. (ko)
- A Argélia otomana foi um território otomano centrado em Argel, na Argélia moderna. Foi estabelecida em torno de 1525, quando Barba Ruiva recapturou a cidade. A Regência de Argel foi o principal centro de poder do Império Otomano no Magrebe. Foi também uma base da qual os ataques eram feitos sobre o transporte marítimo europeu. Cobriu aproximadamente a área da moderna Argélia, entre os estados da Tunísia e Marrocos. E substituiu os rivais ziânidas, haféssidas e as possessões espanholas no norte da África, e se tornou um importante centro de pirataria do Mediterrâneo até a invasão francesa de Argel em 1830. (pt)
- Османский Алжир (в европейских источниках — Алжирское регентство; араб. الجزائر; осман. ایالت جزاير غرب, Eyalet-i Cezayir-i Garb, «Край западных островов») — государственное образование располагавшееся в северных районах (в основном прибрежных) современного Алжира, номинально управлявшееся Османской империей с 1515 по 1830 годы (фактическое османское правление завершилось гораздо раньше — после укрепления власти деев в XVII—XVIII веках). С 1515 по 1570 годы Алжир был вассалом Османской империи. Располагалось между Тунисским эялетом на востоке, султанатом Марокко (с 1553 года) на западе и оазисами Туат к югу в Сахаре (а также ). Первоначально государство расширило свои границы от Эль-Кала на востоке до Трары на западе и от Алжира до Бискры, а затем распространилось на нынешние восточные и западные границы Алжира. В составе же собственно Османской Империи Алжир был эялетом (провинцией) со столицей в Алжире, которым управляли сначала бейлербеи (1518—1570 годы), затем паши (губернаторы) (1570—1659 годы), ага (1659—1671 годы) и деи (1671—1830 годы). К 1808 году население эялета составляло около три миллиона человек, из них не более шесть тысяч турок или туркоязычных, составлявших в османский период янычарскую элиту края. Остатки османского Алжира, находящегося в глубоком экономическом упадке и переживавшем период политической анархии, были ликвидированы в ходе французского завоевания Алжира, начавшегося в 1830 году. На месте довольно рыхлого эялета, земли которого перемежались с независимыми и полунезависимыми султанатами местных горных и пустынных князьков, была создана централизованная французская колония. (ru)
- Osmanska Algeriet var mellan 1515 och 1830 en osmansk vasallstat i dagens Algeriet i norra Afrika. Efter profeten Muhammeds död på 600-talet inleddes den islamiska expansionen som innebar en hastig spridning av den nyetablerade religionen islam och stora landerövringar av Rashidunerna och Umayyaderna. Den första arabiska militärexpeditionen anlände till Nordafrika i mitten av 600-talet och araberna namngav området Maghreb, vilket på arabiska betyder väster. Landområdena som araberna erövrade konverterades till islam och "arabiserades". Detta skedde även med Numidien. Berberna som bodde i området motsatte sig dock att konvertera till islam och flydde istället till bergsområden och öknen. Staden Alger grundades år 935 och styrdes av araberna i 500 år. 1527 hotades staden av spansk erövring och man begärde hjälp från det Osmanska riket. Osmanerna kom därav att styra regionen i drygt 300 år, en tid då Algeriet utvecklades till en fruktad sjörövarstat. (sv)
- 阿爾及爾攝政,或称鄂圖曼属阿爾及利亞,範圍覆蓋差不多全阿爾及利亞海岸。鄂圖曼阿爾及利亞省建立在1525年,當時海雷丁帕夏攻下阿爾及爾,後併入鄂圖曼帝國,成為帝國在馬格里布的管治中心。這裡也是巴巴里海盜的基地和出售基督徒俘擄的市場,直到法國在1830年代征服阿爾及利亞為止。 (zh)
- Алжи́рський еяле́т (осман. ایالت جزاير غرب, Eyalet-i Cezayir-i Garb, «Край Західних Островів») — еялет (край) Османської імперії у 1516–1830 роках. Охоплював територію сучасного Північного Алжиру, переважно землі середземноморського узбережжя. Адміністративний центр — Алжир. Оплот Османської імперії в районі Магрибу. Виконував роль османської бази для нападу на європейське судноплавство у Західному Середземномор'ї. Місце підготовки для воєн з мусульманськими династіями Заянідів і Хафсідів з Іфрикії, а також іспанськими володіннями у Африці. Центр берберських піратів і работоргівлі. Керувався султанськими намісниками — бейлербеями (1518–1570), пашами (1570–1659), агами (1659–1671) і деями (1671–1830). 1808 року населення еялету становило близько 3 мільйонів осіб, з них лише 10 тисяч турків або османомовних. Знищений у ході французького завоювання Алжиру 1830 року. На місці еялету була створена французька колонія Алжир. (uk)
|
rdfs:comment
|
- إيالة الجزائر، هي إيالة عثمانية تمتد من جبال طرارة بالغرب حتى القالة شرقاً ومن الجزائر شمالاً حتى حدود الصحراء الكبرى جنوباً نشأت سنة 1515م واستمرت حتى 1830 تاريخ الغزو فرنسي للجزائر. بعد هزيمة كارلوس الخامس عام 1541 أصبحت الجزائر أقوى ميناء في الشاطئ الجنوبي للبحر الأبيض المتوسط. كان اسمها العربي تحت الحكم العثماني إيالة الجزائر (وصاية الجزائر). (ar)
- Osmanský Alžír (arabsky الجزائر, Al Jazâ'ir), případně Osmanské Alžírsko, je historické pojmenování severoafrické provincie Osmanské říše, později (od roku 1567) vazalského státu s vysokou mírou autonomie uznaným Osmanskou říší a (od roku 1710) plně nezávislého státního útvaru na Osmanské říši. Nazývalo se Regentství Alžíru podle jeho hlavního města Alžíru (v dobách existence regentství se pojem Alžírsko jako název pro zemi dosud neužíval). Regentství Alžíru se rozkládalo na území dnešní Alžírské republiky mezi osmanským regentstvím Tuniska na východě a Marockým sultanátem (od 1553) na západě. Regentství vzniklo po osmanské invazi v roce 1516 a zaniklo roku 1830, kdy bylo vojensky vyvráceno francouzskou invazí a přeměněno na francouzskou kolonii. (cs)
- Το εγιαλέτι του Αλγερίου (τουρκικά: Eyalet-i Cezayir-i Garb, αραβικά: ایالت جزاير غرب), ή μπεηλερμπεηλίκι του Αλγερίου ήταν αυτόνομη επαρχία της Οθωμανικής Αυτοκρατορίας. Το 1517, η περιοχή εντάχθηκε στην Οθωμανική Αυτοκρατορία μετά τη . Σε διοικητικό επίπεδο, ενσωματώθηκε επίσημα το 1535 από τον Ορούτς Ρέις. Από το 1671 και μετά, οι Αλγερινοί διοικητές κατείχαν τον τίτλο του νταή. Από το 1671 έως το 1830, στην Αλγερία κυριαρχούσε το σύνολο του 28 θείου. Η περιοχή το 1830. (el)
- La Regencia de Argel fue un estado centrado en Argel, que cubre todas las tierras del norte de la moderna Argelia. Fue establecido en 1516 cuando Jeireddin Barbarroja capturó la ciudad. La Regencia de Argel fue el centro principal del poder otomano en el Magreb. Rivalizó y desplazó a los Ziyánidas, a los Hafsidas y las posesiones españolas en el norte de África, y fue un importante centro de piratería del Mediterráneo hasta la conquista francesa de Argelia en 1830. (es)
- Aljazair Utsmaniyah atau Eyalet Aljir adalah wilayah Kesultanan Utsmaniyah yang berpusat di kota Aljir dan meliputi seluruh wilayah pesisir Aljazair modern. Wilayah ini didirikan setelah Hayreddin Barbarossa berhasil merebut kota Aljir dari Spanyol. Eyalet ini merupakan pusat kekuatan Utsmaniyah di Maghreb. Eyalet Aljir juga menjadi tempat dilancarkannya serangan terhadap kapal-kapal Eropa. Eyalet ini menyaingi dan pada akhirnya menggantikan , Dinasti Hafsiyun, dan , dan juga menjadi pusat pembajakan laut dan perdagangan budak di Laut Tengah. Wilayah ini pada akhirnya ditaklukan oleh Prancis pada tahun 1830. (in)
- La Reggenza di Algeri fu un territorio ottomano concentrato sulla città di Algeri. La provincia venne fondata attorno al 1525 quando Hayreddin Barbarossa riprese il possesso della città. La Reggenza di Algeri fu il principale centro della potenza dell'Impero ottomano nel Maghreb, ma trattenne una rilevante autonomia talmente ampia da porsi essa stessa come soggetto separato di diritto internazionale. Essa fu anche la base per gli attacchi contro le navi europee. Essa copriva l'area della moderna Algeria settentrionale, tra gli stati di Tunisia e Marocco. Rivaleggiò con Zayyanidi, Hafsidi e i possedimenti spagnoli nel nord Africa, e divenne uno dei principali covi della pirateria del Mediterraneo, sino all'invasione di Algeri da parte dei francesi. (it)
- A Argélia otomana foi um território otomano centrado em Argel, na Argélia moderna. Foi estabelecida em torno de 1525, quando Barba Ruiva recapturou a cidade. A Regência de Argel foi o principal centro de poder do Império Otomano no Magrebe. Foi também uma base da qual os ataques eram feitos sobre o transporte marítimo europeu. Cobriu aproximadamente a área da moderna Argélia, entre os estados da Tunísia e Marrocos. E substituiu os rivais ziânidas, haféssidas e as possessões espanholas no norte da África, e se tornou um importante centro de pirataria do Mediterrâneo até a invasão francesa de Argel em 1830. (pt)
- 阿爾及爾攝政,或称鄂圖曼属阿爾及利亞,範圍覆蓋差不多全阿爾及利亞海岸。鄂圖曼阿爾及利亞省建立在1525年,當時海雷丁帕夏攻下阿爾及爾,後併入鄂圖曼帝國,成為帝國在馬格里布的管治中心。這裡也是巴巴里海盜的基地和出售基督徒俘擄的市場,直到法國在1830年代征服阿爾及利亞為止。 (zh)
- La Regència d'Alger (turc otomà: ایالت جزاير غرب, Eyalet-i Cezayir-i Garb) és un antic estat del nord d'Àfrica que, entre 1515 i 1830, va precedir . Situat entre la Regència de Tunis, a l'est, i l'Imperi Xerifià (a partir del 1553) a l'oest (així com les possessions espanyoles i portugueses al nord d'Àfrica), la Regència originalment s'estenia entre , a l'est, i , a l'oest, i des d'Alger a Biskra, i, després d'expandir-se, fins a les actuals fronteres orientals i occidentals d'Algèria. (ca)
- The Regency of Algiers (Arabic: دولة الجزائر, romanized: Dawlat al-Jaza'ir) was a state in North Africa lasting from 1516 to 1830, until it was conquered by the French. Situated between the regency of Tunis in the east, the Sultanate of Morocco (from 1553) in the west and Tuat as well as the country south of In Salah in the south (and the Spanish and Portuguese possessions of North Africa), the Regency originally extended its borders from La Calle in the east to Trara in the west and from Algiers to Biskra, and afterwards spread to the present eastern and western borders of Algeria. (en)
- La régence d'Alger (en arabe : Al Jazâ’ir (الجزائر), en tamazight : Tamurt n Lezzayer (ⵜⴰⵎⵓⵔⵜ ⵏ ⵍⴷⵣⴰⵢⵔ), est une appellation historique de l'Algérie actuelle, alors État d'Afrique du Nord, intégré à l'Empire ottoman tout en étant autonome, dont l'existence, de 1516 à 1830, a précédé la colonisation de l'Algérie par la France. Située entre la régence de Tunis, à partir de 1574, à l'Est et l'Empire chérifien, à partir de 1553, à l'ouest (et les possessions espagnoles et portugaises d'Afrique du Nord), la Régence s'étendait à l'origine dans des limites allant de La Calle à l'Est aux Trara à l'ouest et d'Alger à Biskra, et s'est ensuite déployée jusqu'aux actuelles frontières orientale et occidentale de l'Algérie. (fr)
- 오스만령 알제리 또는 알제리 섭정시대 (아랍어 : 알자야이르)는 1515년부터 이 있던 1830년까지 북아프리카에 존재했던 고대 국가이다. 동쪽의 와 서쪽의 샤리프 국가들 및 스페인과 포르투갈의 북아프리카 영토와 국경을 접하고 있던 오스만령 알제리는 서쪽의 에서 동쪽의 까지 뻗어있었고, 알제에서 비스크라까지 남북으로 뻗어 있었다. 이후 오스만령 알제리는 오늘날 알제리 국경까지 영토를 확장했다. (ko)
- Османский Алжир (в европейских источниках — Алжирское регентство; араб. الجزائر; осман. ایالت جزاير غرب, Eyalet-i Cezayir-i Garb, «Край западных островов») — государственное образование располагавшееся в северных районах (в основном прибрежных) современного Алжира, номинально управлявшееся Османской империей с 1515 по 1830 годы (фактическое османское правление завершилось гораздо раньше — после укрепления власти деев в XVII—XVIII веках). С 1515 по 1570 годы Алжир был вассалом Османской империи. Располагалось между Тунисским эялетом на востоке, султанатом Марокко (с 1553 года) на западе и оазисами Туат к югу в Сахаре (а также ). Первоначально государство расширило свои границы от Эль-Кала на востоке до Трары на западе и от Алжира до Бискры, а затем распространилось на нынешние восточные (ru)
- Osmanska Algeriet var mellan 1515 och 1830 en osmansk vasallstat i dagens Algeriet i norra Afrika. Efter profeten Muhammeds död på 600-talet inleddes den islamiska expansionen som innebar en hastig spridning av den nyetablerade religionen islam och stora landerövringar av Rashidunerna och Umayyaderna. Den första arabiska militärexpeditionen anlände till Nordafrika i mitten av 600-talet och araberna namngav området Maghreb, vilket på arabiska betyder väster. Landområdena som araberna erövrade konverterades till islam och "arabiserades". Detta skedde även med Numidien. Berberna som bodde i området motsatte sig dock att konvertera till islam och flydde istället till bergsområden och öknen. (sv)
- Алжи́рський еяле́т (осман. ایالت جزاير غرب, Eyalet-i Cezayir-i Garb, «Край Західних Островів») — еялет (край) Османської імперії у 1516–1830 роках. Охоплював територію сучасного Північного Алжиру, переважно землі середземноморського узбережжя. Адміністративний центр — Алжир. Оплот Османської імперії в районі Магрибу. Виконував роль османської бази для нападу на європейське судноплавство у Західному Середземномор'ї. Місце підготовки для воєн з мусульманськими династіями Заянідів і Хафсідів з Іфрикії, а також іспанськими володіннями у Африці. Центр берберських піратів і работоргівлі. Керувався султанськими намісниками — бейлербеями (1518–1570), пашами (1570–1659), агами (1659–1671) і деями (1671–1830). 1808 року населення еялету становило близько 3 мільйонів осіб, з них лише 10 тисяч турків (uk)
|