| dbo:abstract
|
- Publi Valeri Publícola (en llatí Publius Valerius Volusi F. Publicola) va ser un magistrat romà que va viure al segle iv aC. Formava part de la gens Valèria, una de les més antigues de Roma i probablement d'origen sabí. Era germà de Marc Valeri Volús i de Mani Valeri Volús Màxim. Va ser el primer cònsol republicà, col·lega de Luci Juni Brut. Titus Livi, Plutarc i Dionís d'Halicarnàs descriuen la seva vida, però els seus relats no han de ser considerats plenament històrics. Segons aquesta autors Publícola era fill de Volús i membre d'una de les cases més nobles de Roma, descendent del sabí Volús, el suposat avantpassat de la gens Valèria, que s'havia establert a Roma junt amb Titus Taci, rei dels sabins. Quan Lucrècia va demanar ajuda al seu pare Espuri Lucreci Triciptí després que Sextus Tarquinius la violés, va acompanyar a Lucreci davant de la seva filla i li va donar suport quan aquesta, després d'explicar els fets, es va clavar un punyal al cor. Valeri, amb tots els altres presents, va jurar venjar aquella infàmia, Va ser una de les persones destacades en l'expulsió dels Tarquinis posant fi a la monarquia. Luci Juni Brut va fer aprovar immediatament la Lex Junia de regio et consulare imperio que suprimia el poder dels reis i establia la pena de mort pels que volguessin restaurar la monarquia. Juni Brut i Tarquini Col·latí van ser els dos primers cònsols elegits l'any 509 aC, però com que Tarquini, pel nom que portava, era sospitós al poble de ser monàrquic, es va veure obligat a renunciar al càrrec i sortir de Roma, i Valeri Publícola va ser elegit al seu lloc. Poc després les ciutats de Veii i Tarquinii van abraçar la causa dels tarquinis i van atacar Roma amb un exèrcit i els dos cònsols s'hi van enfrontar i en la sagnant batalla d'Arsia Silva, Brut va morir. Les dues parts van reclamar la victòria, fins que a la nit una veu va proclamar que els romans havien vençut, ja que els etruscs havien perdut un home més. Alarmats pel fet, els etruscs van desistir i Publícola va entrar en triomf a Roma. Valeri va quedar sense col·lega i mentre començava a construir una casa al turó Vèlia que mirava cap al Fòrum, el poble va començar a sospitar que volia la corona. Publícola quan se'n va assabentar, va parar la construcció. La gent, avergonyida, li va cedir un terreny al peu del turó amb el privilegi d'obrir la porta directament al carrer. Publícola va establir lleis en defensa de la república i les llibertats, entre les quals la que establia que el que es volgués proclamar rei podria ser sacrificat als déus i al que el volgués matar no li passaria res. Una altra llei deia que un ciutadà condemnat per un magistrat podia apel·lar al poble. Va ser per aquestes lleis que Publi Valeri va rebre el seu cognomen Publicola que vol dir amic del poble. Després va convocar comicis per elegir un successor de Brut i va ser escollit Espuri Lucreci Triciptí, però Triciptí va morir al cap de poc temps i al seu lloc van escollir Marc Horaci Púlvil. El poble va deixar l'honor d'acabar el temple del Capitoli, iniciat per Tarquini el Superb, al nou escollit, contra els desitjos de Publícola i els seus amics, que volien aquest honor per a ells. L'any 508 aC va ser elegit altre cop cònsol, ara amb Tit Lucreci Triciptí, germà d'Espuri Lucreci. Aquell any es podria haver fet l'expedició de Lars Porsenna contra Roma, però hi ha divergències entre els historiadors antics. El 507 aC va ser elegit cònsol per tercera vegada amb Marc Horaci Pulvil amb el què havia compartit el seu primer consolat. Aquell any no hi va haver cap fet rellevant destacat. L'any 504 aC va ser cònsol per quarta vegada amb Tit Lucreci Triciptí i va derrotar els sabins, entrant a Roma en triomf per segona vegada. La seva mort se situa generalment l'any 503 aC, però podria haver estat posterior. Dionís d'Halicarnàs diu que va morir a la vora del Llac Regillus, on havia tingut lloc una important batalla que va acabar amb els Tarquinis, i on es diu que Publícola hi havia perdut dos fills i molts amics. Va ser enterrat amb càrrec a l'estat i les matrones romanes el van plorar deu mesos, tal com havien fet amb Juni Brut. (ca)
- Ο Πόπλιος Βαλέριος Ποπλικόλας, λατιν.: Publius Valerius Poplicola ή Publicola (απεβ. το 503 π.Χ.) ήταν ένας από τους τέσσερις Ρωμαίους αριστοκράτες, που ηγήθηκαν της και έγινε Ρωμαίος ύπατος, του Λευκίου Ιουνίου Βρούτου το 509 π.Χ., που παραδοσιακά θεωρείται το πρώτο έτος της Ρωμαϊκής Δημοκρατίας. (el)
- Publius Valerius Poplicola (auch Publicola; „Volksfreund“) († 503 v. Chr.) war ein Konsul in der Frühzeit der römischen Republik. Wie bei allen Personen dieser Zeit ist die Überlieferung als höchst fragwürdig anzusehen, so dass er mehr als sagenhafte denn als historische Figur gelten muss. Die erhaltenen Hauptquellen zum Leben Poplicolas sind seine Darstellung im zweiten Buch von Titus Livius’ Geschichtswerk Ab urbe condita sowie im vierten und fünften Buch der Römischen Altertümer des Historikers Dionysios von Halikarnassos, ferner Plutarchs Biographie des Poplicola. Noch auf dem Schlachtfeld übernahm der zweite Konsul nach dem Tod von Lucius Iunius Brutus die Führung. Poplicola zwang die Etrusker zum Rückzug. Er kehrte als siegreicher Feldherr nach Rom zurück und zog als Triumphator durch die Straßen. Spätere siegreiche Konsuln sollten diese Tradition fortführen. Die politischen Gegner des Konsuls befürchteten, dass dieser wegen seiner großen Beliebtheit das Königtum wieder einführen würde. Doch er hatte keine derartigen Ambitionen. Er schuf unter anderem das Amt des Quästors, der die Finanzen Roms verwalten sollte. Poplicola konnte auch einen Großteil der Sabiner überzeugen, sich in Rom anzusiedeln. Einer dieser Stammesfürsten, der Sabiner Attus Clausus, war der Vorfahr der späteren Kaiser Tiberius und Claudius. Die Beliebtheit des Konsuls war in der Bevölkerung so groß, dass er drei Mal wiedergewählt wurde. Nach der allerdings erst später erstellten Liste der römischen Konsuln (fasti consulares) war er Konsul in den Jahren 509, 508, 507 und 504 v. Chr. Im Jahr 503 v. Chr. fiel er im Kampf gegen einen Stamm der Sabiner. Ungeachtet seiner großen Bedeutung soll er so arm gestorben sein, dass die Bestattung aus Spenden finanziert wurde. Seine Nachfahren genossen während der nächsten Jahrhunderte hohes Ansehen in Rom. So durften die Valerier als einzige gens ihre Toten innerhalb der Stadtmauern beerdigen. 1787–88 verwendeten Alexander Hamilton, James Madison und John Jay den Namen „Publius“ als Pseudonym für ihre gemeinsame Autorenschaft der Federalist Papers, in denen sie sich für die Ratifizierung der von der Philadelphia Convention entworfenen Verfassung der Vereinigten Staaten aussprachen. (de)
- Publio Valerio Publikola (latinez Publius Valerius Publicola "herriaren laguna") (?-K.a. 503), erromatar kontsul bat izan zen, baita Junio Brutoren kidea ere, K.a. 509an, azken hau, tradizionalki, Erromatar Errepublikaren sortzailetzat hartzen dena. Tito Livio eta Plutarkoren arabera, bere familia, bere arbaso Voluso Erroman finkatu zena Tito Tazio erregearen garaian, jatorriz sabinarra zen. Funtsezko partehartzea izan zuen Erromako azken erregea izan zen Tarkinio Superboren kanporatzean, eta, jatorrian, Brutoren kide bezala aukeratua izan ez zen arren, laster hartu zuen Luzio Tarkinio Kolatinoren tokia kontsul suffectus bezala. Bruto hil zenean, kontsul bakar bezala geratu zen, eta jendeak, Publio autokrata bihurtzeko beldurrez zegoen. Jendearen beldurra baretzeko, Velia muino gaineko bere etxearen eraikuntza geldiarazi zuen, eta fasces kopurua 24tik 12ra jeisteko agindua ere eman zuen. Gainera, hiritarren askatasunak babesteko bi lege aurkeztu zituen. Horietako batek, errege bihurtzen ausartzen zen oro, beste edozeinek hil zezakeela zioen. Besteak, magistratu batek kondenatutako edozein hiritarren izenean, pertsonei elegitea aurkeztea ahalbidetzen zuen. Beste hiru aldiz izan zen kontsul: K.a. 508an, K.a. 507an eta K.a. 504an. K.a. 503an hil zen, eta bere lurperaketaren gastuak estatuak ordaindu zituen. (eu)
- Publio Valerio Publícola fue un político y militar romano del siglo VI a. C., uno de los fundadores de la República, que alcanzó la cifra de cuatro consulados. (es)
- Publius Valerius Publicola ou Poplicola est un nom prestigieux qui est porté par de nombreux et illustres membres de la gens patricienne des Valerii, dont les origines se confondent avec celles de la République romaine en 509 av. J.-C. Dès les premières années de la République, Publius Valerius Publicola est attesté comme consul du nouveau régime, par quatre fois : en 509 av. J.-C., en remplaçant Lucius Tarquinius Collatinus, puis en 508, 507 et 504 av. J.-C. Il meurt en 503 av. J.-C. Il faut préciser que comme la plus grande partie des hommes et des institutions de cette époque romaine, la réalité de son existence historique et de ses actions nous échappent, nos sources lacunaires présentant par ailleurs des récits et des traditions considérablement réécrits et déformés. La place exacte du légendaire Publius Valerius Publicola n'est cependant plus discutable, contrairement à celles de Brutus, Collatin et Lucretius, après la découverte d'une inscription sur un bloc de tuf (le lapis Satricanus) réutilisé dans les fondations réalisées pour la reconstruction du de Satricum vers 480 av. J.-C.. Y sont mentionnés un homonyme qui était de surcroît contemporain, Poplioso Valesioso (Publius Valerius) et ses hommes de main, suodales, qui offrent une dédicace à Mars. Les spécialistes qui ont étudié la paléographie de ce texte le datent autour de 500 av. J.-C. (fr)
- Publius Valerius Poplicola or Publicola (died 503 BC) was one of four Roman aristocrats who led the overthrow of the monarchy, and became a Roman consul, the colleague of Lucius Junius Brutus in 509 BC, traditionally considered the first year of the Roman Republic. (en)
- Publius Valerius Poplicola atau Publicola (wafat 503 SM) adalah salah satu dari empat bangsawan Romawi yang memimpin , dan menjadi konsul, rekan dari pada tahun 509 SM, yang secara tradisional dianggap sebagai tahun pertama Republik Romawi. (in)
- Publio Valerio Publicola, in latino: Publius Valerius Publicola, nelle epigrafi P·VALERIVS·V[OLVSI]·F·PVBLICOLA (560 circa – 503 a.C.), è stato un politico e militare romano del VI secolo a.C. La grafia dell'agnomen varia in Poplicola oppure Poplicula, mantenendo il significato di "amico del popolo". (it)
- プブリウス・ウァレリウス・プブリコラ（ラテン語: Publius Valerius Publicola ポプリコラ(Poplicola)とも、? - 紀元前503年）は、共和政ローマ初期の半伝説的な政治家である。ルキウス・ユニウス・ブルトゥスらと共に王を追放し、史上初の補充執政官に就任した後も更に3度執政官を務めた。「プブリコラ」とは「民衆の友」を意味する。 (ja)
- Publius Valerius Publicola (ook wel Poplicola) (gestorven in 503 v.Chr. of in 499 v.Chr.) was een consul in de eerste jaren van de Romeinse Republiek. Voor zijn bestaan zijn weinig bronnen te vinden en men veronderstelt daarom wel dat de gegevens over hem legenden zijn. Publius zou een bloedverwant van de laatste koning Tarquinius Superbus zijn geweest. In 510 voor het begin van onze jaartelling vochten de Romeinen bij Rome met de Etrusken.Op het slagveld zou Publius, tweede consul, de leiding van de gesneuvelde Lucius Iunius Brutus overgenomen hebben. Hij keerde als triomfator naar Rome terug en vestigde daarmee de traditie van de triomftocht door Rome. De tegenstanders van Publius vreesden dat de bij het plebs zeer geliefde consul zich tot koning uit zou roepen maar daarvan zag Publius af. Hij werd in 509, 508 (met Titus Lucretius Tricipitinus), 507 en 504 (met Titus Lucretius Tricipitinus) tot consul gekozen. Men schrijft aan Publius' invloed de immigratie van tal van Sabijnen toe, waaronder Attus Clausus, stamvader der Claudii. Hij zou het ambt van questor hebben ingesteld. In 503 voor het begin van onze jaartelling sneuvelde Publius Valerius Publicola volgens sommige bronnen in een gevecht met de Sabijnen. Volgens Livius stierf hij in 499. Rome eerde het geslacht der Valerianen met het alleenrecht op begrafenissen binnen de muren van de urbs. Als toonbeeld van republikeinse standvastigheid werden Publius Valerius en zijn tijdgenoten de Europeanen ten tijde van de Franse Revolutie en de Bataafse Republiek ten voorbeeld gehouden. In 1804 verscheen in de Bataafse Republiek een "Verzameling van brieven, gewisseld tusschen Valerius Publicola te Amsterdam en Caius Manlius te Utrecht". Dit werk was waarschijnlijk van de hand van Samuel Wiselius maar het pamflet werd aan Maria Aletta Hulshoff toegeschreven. Publius Valerius Publicola was als tijd- en bondgenoot van Lucius Junius Brutus een republikeins idool. Gnaeus Manlius, bijgenaamd "Cincinnatus", was Consul van Rome in 480 voor het begin van onze jaartelling. De brieven waren uiteraard gefingeerd en zij bevatten kritiek op de staatsinrichting van de Bataafse Republiek. (nl)
- Publius Valerius Publicola (zm. 503 p.n.e.) – jeden z głównych uczestników spisku przeciw Tarkwiniuszowi Pysznemu. W 509 p.n.e., gdy konsul Tarkwiniusz Kollatyn zrzekł się urzędu konsula, Waleriusz został wybrany na jego miejsce. Urząd konsula sprawował jeszcze w 508 p.n.e., 507 p.n.e. i 504 p.n.e. Zadał ostateczną klęskę Etruskom, zwyciężył także Wejentów i Sabinów. Zmarł w 503 p.n.e. Plutarch napisał jego biografię. Do jego legendy nawiązuje również opera Muzio Scevola, gdzie Publikola jest jedną z postaci. (pl)
- Públio Valério Publícola (m. 503 a.C.; em latim: Publius Valerius Poplicola) foi um dos quatro líderes da revolução que derrubou a monarquia romana e eleito cônsul sufecto em 509 a.C. depois que Lúcio Tarquínio Colatino foi obrigado a renunciar. Foi eleito cônsul por mais três vezes, em 508, 507 e 504 a.C. com Tito Lucrécio Tricipitino, Marco Horácio Púlvilo e mais uma vez Tricipitino respectivamente. Seu agnome, também escrito como "Poplicola", significava "amigo do povo". Os autores de "O Federalista" durante a Revolução norte-americana utilizaram o pseudônimo "Publius" em sua homenagem. (pt)
- Publius Valerius Publicola (eller Poplicola) var en romersk politiker. Valerius kom till makten i Rom 509 f.Kr., kanske först som högra hand till konsuln Lucius Junius Brutus. Han tycks ha spelat en viktig roll vid avslöjandet av Tarquiniernas sammansvärjning, som syftade till att återinsätta den tidigare avsatte kungen Tarquinius Superbus. Sedan Brutus utmanövrerat sin medkonsul Lucius Tarquinius Collatinus och fått denne att avgå utsågs Valerius till konsul. Sedan Brutus dödats i strid 509 f.Kr. tycks Valerius ensam ha tagit makten. Han beskylldes genast för att ""eftersträva kronan". Harmsen genomförde han ett antal nya lagar, vilket övertygade alla om att han inte eftersträvade enväldig makt utan tvärtom fick alla att förstå att han var ett folkets man. På så sätt uppkom tillnamnet Publicola, vars betydelse är folkvän. Till medkonsul valdes också . (sv)
- 波普利柯拉（拉丁語：Publius Valerius Poplicola；？－前503年），羅馬將領、政治家，與盧修斯·尤尼烏斯·布魯圖斯一起推翻王政，建立羅馬共和國，西元前509年被公認為羅馬共和的開始。 波普利柯拉四次出任羅馬執政官，並擊退進犯羅馬的薩賓人，死後全羅馬人民每人繳納一個 quadran (價值為四分之一磅銅) 為他舉辦國葬，全城婦女私下為他哀悼一年。 (zh)
- Публій Валерій Публікола (лат. Publius Valerius Volusi f. Poplicola, 560 до н. е. — 503 до н. е.) — визначний політичний і військовий діяч ранньої Римської республіки, консул 508, 507 і 504 до н. е., консул-суффект 509 до н. е. (uk)
- Публий Валерий Публикола или Попликола (лат. Publius Valerius Publicola или Poplicola), точнее было бы «Поплий Валесий Попликола» (архаич. лат. Poplios Valesios Poplicola) — один из легендарных основателей Римской республики, возглавивший восстание против последнего римского царя Тарквиния Гордого в 509 до н. э. Четырежды избирался консулом, в том числе был консулом-суффектом в первом году существования республики. В соответствии с Ливием и Плутархом, семья Валерия Публиколы переселилась в Рим из земли сабинян во времена правления сабинского царя Тита Тация. Публий Валерий Публикола происходил из богатой семьи. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Πόπλιος Βαλέριος Ποπλικόλας, λατιν.: Publius Valerius Poplicola ή Publicola (απεβ. το 503 π.Χ.) ήταν ένας από τους τέσσερις Ρωμαίους αριστοκράτες, που ηγήθηκαν της και έγινε Ρωμαίος ύπατος, του Λευκίου Ιουνίου Βρούτου το 509 π.Χ., που παραδοσιακά θεωρείται το πρώτο έτος της Ρωμαϊκής Δημοκρατίας. (el)
- Publio Valerio Publícola fue un político y militar romano del siglo VI a. C., uno de los fundadores de la República, que alcanzó la cifra de cuatro consulados. (es)
- Publius Valerius Poplicola or Publicola (died 503 BC) was one of four Roman aristocrats who led the overthrow of the monarchy, and became a Roman consul, the colleague of Lucius Junius Brutus in 509 BC, traditionally considered the first year of the Roman Republic. (en)
- Publius Valerius Poplicola atau Publicola (wafat 503 SM) adalah salah satu dari empat bangsawan Romawi yang memimpin , dan menjadi konsul, rekan dari pada tahun 509 SM, yang secara tradisional dianggap sebagai tahun pertama Republik Romawi. (in)
- Publio Valerio Publicola, in latino: Publius Valerius Publicola, nelle epigrafi P·VALERIVS·V[OLVSI]·F·PVBLICOLA (560 circa – 503 a.C.), è stato un politico e militare romano del VI secolo a.C. La grafia dell'agnomen varia in Poplicola oppure Poplicula, mantenendo il significato di "amico del popolo". (it)
- プブリウス・ウァレリウス・プブリコラ（ラテン語: Publius Valerius Publicola ポプリコラ(Poplicola)とも、? - 紀元前503年）は、共和政ローマ初期の半伝説的な政治家である。ルキウス・ユニウス・ブルトゥスらと共に王を追放し、史上初の補充執政官に就任した後も更に3度執政官を務めた。「プブリコラ」とは「民衆の友」を意味する。 (ja)
- Publius Valerius Publicola (zm. 503 p.n.e.) – jeden z głównych uczestników spisku przeciw Tarkwiniuszowi Pysznemu. W 509 p.n.e., gdy konsul Tarkwiniusz Kollatyn zrzekł się urzędu konsula, Waleriusz został wybrany na jego miejsce. Urząd konsula sprawował jeszcze w 508 p.n.e., 507 p.n.e. i 504 p.n.e. Zadał ostateczną klęskę Etruskom, zwyciężył także Wejentów i Sabinów. Zmarł w 503 p.n.e. Plutarch napisał jego biografię. Do jego legendy nawiązuje również opera Muzio Scevola, gdzie Publikola jest jedną z postaci. (pl)
- Públio Valério Publícola (m. 503 a.C.; em latim: Publius Valerius Poplicola) foi um dos quatro líderes da revolução que derrubou a monarquia romana e eleito cônsul sufecto em 509 a.C. depois que Lúcio Tarquínio Colatino foi obrigado a renunciar. Foi eleito cônsul por mais três vezes, em 508, 507 e 504 a.C. com Tito Lucrécio Tricipitino, Marco Horácio Púlvilo e mais uma vez Tricipitino respectivamente. Seu agnome, também escrito como "Poplicola", significava "amigo do povo". Os autores de "O Federalista" durante a Revolução norte-americana utilizaram o pseudônimo "Publius" em sua homenagem. (pt)
- 波普利柯拉（拉丁語：Publius Valerius Poplicola；？－前503年），羅馬將領、政治家，與盧修斯·尤尼烏斯·布魯圖斯一起推翻王政，建立羅馬共和國，西元前509年被公認為羅馬共和的開始。 波普利柯拉四次出任羅馬執政官，並擊退進犯羅馬的薩賓人，死後全羅馬人民每人繳納一個 quadran (價值為四分之一磅銅) 為他舉辦國葬，全城婦女私下為他哀悼一年。 (zh)
- Публій Валерій Публікола (лат. Publius Valerius Volusi f. Poplicola, 560 до н. е. — 503 до н. е.) — визначний політичний і військовий діяч ранньої Римської республіки, консул 508, 507 і 504 до н. е., консул-суффект 509 до н. е. (uk)
- Publi Valeri Publícola (en llatí Publius Valerius Volusi F. Publicola) va ser un magistrat romà que va viure al segle iv aC. Formava part de la gens Valèria, una de les més antigues de Roma i probablement d'origen sabí. Era germà de Marc Valeri Volús i de Mani Valeri Volús Màxim. L'any 508 aC va ser elegit altre cop cònsol, ara amb Tit Lucreci Triciptí, germà d'Espuri Lucreci. Aquell any es podria haver fet l'expedició de Lars Porsenna contra Roma, però hi ha divergències entre els historiadors antics. (ca)
- Publius Valerius Poplicola (auch Publicola; „Volksfreund“) († 503 v. Chr.) war ein Konsul in der Frühzeit der römischen Republik. Wie bei allen Personen dieser Zeit ist die Überlieferung als höchst fragwürdig anzusehen, so dass er mehr als sagenhafte denn als historische Figur gelten muss. Die erhaltenen Hauptquellen zum Leben Poplicolas sind seine Darstellung im zweiten Buch von Titus Livius’ Geschichtswerk Ab urbe condita sowie im vierten und fünften Buch der Römischen Altertümer des Historikers Dionysios von Halikarnassos, ferner Plutarchs Biographie des Poplicola. (de)
- Publio Valerio Publikola (latinez Publius Valerius Publicola "herriaren laguna") (?-K.a. 503), erromatar kontsul bat izan zen, baita Junio Brutoren kidea ere, K.a. 509an, azken hau, tradizionalki, Erromatar Errepublikaren sortzailetzat hartzen dena. Tito Livio eta Plutarkoren arabera, bere familia, bere arbaso Voluso Erroman finkatu zena Tito Tazio erregearen garaian, jatorriz sabinarra zen. Funtsezko partehartzea izan zuen Erromako azken erregea izan zen Tarkinio Superboren kanporatzean, eta, jatorrian, Brutoren kide bezala aukeratua izan ez zen arren, laster hartu zuen Luzio Tarkinio Kolatinoren tokia kontsul suffectus bezala. (eu)
- Publius Valerius Publicola ou Poplicola est un nom prestigieux qui est porté par de nombreux et illustres membres de la gens patricienne des Valerii, dont les origines se confondent avec celles de la République romaine en 509 av. J.-C. Dès les premières années de la République, Publius Valerius Publicola est attesté comme consul du nouveau régime, par quatre fois : en 509 av. J.-C., en remplaçant Lucius Tarquinius Collatinus, puis en 508, 507 et 504 av. J.-C. Il meurt en 503 av. J.-C. (fr)
- Publius Valerius Publicola (ook wel Poplicola) (gestorven in 503 v.Chr. of in 499 v.Chr.) was een consul in de eerste jaren van de Romeinse Republiek. Voor zijn bestaan zijn weinig bronnen te vinden en men veronderstelt daarom wel dat de gegevens over hem legenden zijn. Publius zou een bloedverwant van de laatste koning Tarquinius Superbus zijn geweest. In 503 voor het begin van onze jaartelling sneuvelde Publius Valerius Publicola volgens sommige bronnen in een gevecht met de Sabijnen. Volgens Livius stierf hij in 499. (nl)
- Publius Valerius Publicola (eller Poplicola) var en romersk politiker. Valerius kom till makten i Rom 509 f.Kr., kanske först som högra hand till konsuln Lucius Junius Brutus. Han tycks ha spelat en viktig roll vid avslöjandet av Tarquiniernas sammansvärjning, som syftade till att återinsätta den tidigare avsatte kungen Tarquinius Superbus. Sedan Brutus utmanövrerat sin medkonsul Lucius Tarquinius Collatinus och fått denne att avgå utsågs Valerius till konsul. (sv)
- Публий Валерий Публикола или Попликола (лат. Publius Valerius Publicola или Poplicola), точнее было бы «Поплий Валесий Попликола» (архаич. лат. Poplios Valesios Poplicola) — один из легендарных основателей Римской республики, возглавивший восстание против последнего римского царя Тарквиния Гордого в 509 до н. э. Четырежды избирался консулом, в том числе был консулом-суффектом в первом году существования республики. (ru)
|
