dbo:abstract
|
- Muizz al-Din Muhàmmad en persa سلطان شہاب الدین محمد غوری (abans de ser nomenat sultà es va dir Xihab al-Din Muhammad ibn Sam) fou un soldà gúrida de la família xansabànida de Ghur, germà de Ghiyath al-Din Muhammad al que va succeir a la seva mort el 1203. Des que el seu germà Ghiytah ascendí al tron el 1163 hi va cooperar lleialment; se li va encarregar la guerra a l'Índia que va portar a terme amb eficàcia, posant les bases del futur sultanat de Delhi sorgit a la seva mort. Vers el 1162 una banda d'oghuz s'havia apoderat de Gazni abandonada pel sultà gaznèvida , i hi van poder romandre fins que el 1173/1174 el sultà Ghiyath al-Din Muhammad (Shams al-Din Muhammad) va conquerir la ciutat, on va instal·lar com a sultà al seu germà Shihab al-Din Muhammad que va agafar llavors el lakab de Muizz al-Din. El 1175 va expulsar als ismaïlites de Multan i va posar allí un govern ortodox en aquesta província, ocupant tot seguit Uchch. El 1178 va dirigir un exèrcit al Gujarat on fou derrotat pel raja Bhim dels vagheles i va tornar a Gazni només amb la resta d'un exèrcit però el 1179 va conquerir Peshawar i el 1181 Lahore fent presoner a , el darrer gaznèvida, annexionant el Panjab als dominis del seu germà. L'hivern de 1190/1191 va envair el regne Chauhan de Delhi i va ocupar Bhatinda però el raja li va fer front i el va derrotar a Tarawri prop de Karnal, i Muhammad fou ferit però va aconseguir escapar; va tornar a l'Índia el 1192, va derrotar i matar a Prithwi Raj a Tarawri (Tarain) i va ocupar Hansi, Samana, Guhram i altres fortaleses i va saquejar Ajmer. Va tornar a Gazni i va deixar com a governador a l'Índia al seu esclau turc Kutb al-Din Aybak i aquest va conquerir Delhi que va convertir en la seva capital. El 1197 fou bloquejat a Ajmer i Muhammad li va enviar un exèrcit de socors mercès a la qual fou derrotat el raja Bhim de Gujarat i la seva capital, Anhilvara, fou saquejada. Després va cooperar amb el seu germà en la reconquesta del Khurasan; a la mort del khwarizmshah Tekish a Merv (juliol del 1200) el general Muhàmmad Čurbak va ocupar la ciutat on va proclamar la sobirania de Giyaht al-Din, i després les forces dels dos germans van assetjar i ocupar Nishapur. Després Muhammad fou enviat amb un exèrcit a Rayy i la mala conducta de les tropes va crear un conflicte que fou l'únic que va crear un moment de diferències entre els dos germans i Muhàmmad fou enviat a l'Índia. Ghiyath al-Din va morir a Herat el 1203 després d'unes setmanes de malaltia que l'havien incapacitat per regnar; el seu germà Muizz al-Din, cridat pel malalt, ja havia retornat de l'Índia (1202) i va assolir el govern, i, quan el seu germà va morir, en va esdevenir el successor. Muizz al-Din va conservar Gazni per a si mateix (a més de l'Índia) i va cedir altres parts dels dominis als seus parents: de Nishapur fou instal·lat com a màlik de Firuzkuh i Baha al-Din Sam I va conservar Bamian. Llavors el Khwarizm Ala al-Din Muhammad de Khwarizm va preparar una campanya per recuperar Khurasan per la seva dinastia (1203) aprofitant tant la mort de Ghiyath al-Din i que el domini gúrida no era ben acollit a la zona (segons l'historiador Alà-ad-Din Juwayní es van produir confiscacions de gra per les tropes, tot i que el gra havia estat posat sota la protecció de la tomba de l'imam i santó al-Rida a Tus). Ala al-Din Muhammad va reconquerir Merv d'on va expulsar a l'emir Muhàmmad Čurbak, i després va entrar a Nishapur, però fou rebutjat a Herat i en la retirada va empaitar a l'exèrcit corasmi fins a la mateixa Khwarizm, sent aturat per la inundació del país (obrint el dics dels canals de reg). Però al mateix temps els kara-khitai van atacar a l'exèrcit gúrida i el va derrotar completament a Andkhuy a la vora de l'Oxus (1204). Muizz al-Din es va salvar del desastre retirant-se cap a Talakan on fou assetjat per l'exèrcit del dels kara-khitai i el que quedava del seu exèrcit va haver d'abandonar tota la seva impedimenta i l'equip militar per poder retirar-se en seguretat. Quan va arribar a Gazni amb un estat lamentable, l'emir esclau Ildigiz li va refusar l'entrada, i va haver de seguir cap a Multan on el governador tanmateix també li va refusar l'entrada; llavors Muhammad va atacar la ciutat i va vèncer al governador. va designar llavors a Nasir al-Din Kabača com a governador de la província del Sind. Llavors va reorganitzar les seves tropes i va retornar a Gazni que va ocupar, però va respectar la vida d'Ildegiz. Llavors va fer un tractat de pau amb el khwarizmshah pel qual va renunciar a tot el Khurasan excepte Balkh i Herat (1205). L'octubre del 2005 va sortir de Gazni cap a l'Índia. Amb el suport d'Aybak va fer una campanya victoriosa contra els khokars. El març de 1206 fou assassinat per un sicari ismaïlita a la vall de l'Indus on estava fent l'esmentada campanya contra els khokars del Panjab. Llavors l'exèrcit, format per tropes natives de Ghur i altres llocs de l'Afganistan, i per ghulams turcs, es va dividir: els primers van donar suport com a successor a Baha al-Din Sam I de Bamian però aquest va morir en aquells dies i llavors van proposar als seus dos fills Djalal al-Din Ali i Ala al-Din Muhammad; mentre els turcs donaven suport a un nebot Ghiyath al-Din Mahmud (fill de Ghiyath al-Din Muhammad); pel seu costat la secta karramiyya donava suport a de Firuzkuh; les faccions es van enfrontar i Ghiyath al-Din Mahmud va triomfar. En aquestes dissensions el general turc Tadj al-Din Yildiz de Kirman es va apoderar de Gazni (on Ildegiz havia recuperat el poder), mentre el general esclau turc Qutb-ad-Din Àybak assolia el poder a l'Índia (Delhi) i Nasir al-Din Kabača al Sind (Multan). (ca)
- Muhammad z Ghóru, vlastním jménem Muizuddín Muhammad (1162 – 15. března 1206), byl generál a guvernér, od roku 1202 až do své smrti sultán . Oblast Ghóru se nacházela na západních hranicích Ghaznovské říše. Říše Ghaznovců se počátkem 12. století nacházela v oblastech od dnešního středního Afghánistánu k Paňdžábu s hlavními městy Ghaznou a Láhaurem. Od poloviny 12. století začal Ghór prosazovat svou nezávislost na Ghaznovské říši. V roce 1050 se Ghórským kmenům podařilo dobýt Ghaznu, čímž zasadili Ghaznovské říši osudovou ránu. Poslední državy Ghaznovců se dostaly pod správu Ghórovců právě díky Muhammadovi z Ghóru. Dobytím těchto východních držav se otevřela cesta k dalšímu postupu ghórského vojska směrem na Indický poloostrov. Muhammad se nejdříve neúspěšně snažil dostat se do Indie přes Gudžarát, avšak po porážce posledních Ghaznovců se rozhodl zkusit to přes bývalé ghaznovské državy v Paňdžábu. Severovýchod Indie však houževnatě bránila vojska rádžpútských panovníků. V roce 1191 Muhammad a jeho vojska svedli vítěznou bitvu o strategicky významnou pevnost v . Záhy na to však poražený panovník přitáhl zpět a v tzv. Muhammada porazil. Rok na to se však Muhammad s čerstvými posilami k Taráinu vrátil a svedl s rádžou druhou bitvu, ve které Muhammad nakonec zvítězil a cesta dále do vnitrozemí tak byla volná. Muhammad je dnes považován společně se svými předchůdci Muhammadem bin Kásimem a Mahmúdem z Ghazny za jednoho z prvních muslimských dobyvatelů Indického subkontinentu. Po jeho smrti se islám šířil stále hlouběji do Indie a dnes tvoří po hinduismu druhé nejrozšířenější indické náboženství. (cs)
- السلطان معز الدين محمد الغوري كان يعرف سابقاً باسم شهاب الدين محمد بن سام الغوري (1162 - 15 مارس 1206) هو سلطان الدولة الغورية (1173-1206) وهي الدولة التي قامت على أنقاض الدولة الغزنوية التي كانت تملك بلاد الغور والأفغان والهند الشمالية حكمت (1148-1215). ومن هنا جاء لقبه وكان يتحدث اللغة الفارسية. في عام 1206، ذهب إلى لاهور للقضاء على تمرد الخخار الهندوس. وبعد إخماده التمرد بقتل عشرات الآلاف من الخخار، أقفل عائداً إلى غزنة. وفي طريق عودته توقف للراحة في دامق، بالقرب من مدينة جهيلوم في مقاطعة الپنجاب. وأثناء صلاته صلاة العشاء قتله هندوسي من الخخار انتقاماً لقتله عشرات الآلاف منهم. وينسب بعض المؤرخين القاتل إلى جماعة گخار الهندوية المحلية، بدلاً من الخخار في لاهور. وبعض المؤخين ينسبون القاتل للحشاشين من الطائفة الإسماعيلية. (ar)
- Mu'izz ad-Din Muhammad Ghori (en persa: معز الدین محمد غوری), denaske Ŝihab ad-Din (1149 – 15a de marto, 1206), konata ankaŭ kiel Muhammad de Ghor aŭ Muhammad Guri, estis Sultano de la Gurida Imperio kun sia frato Ghiĝath ad-Din Muhammad el 1173 al 1202 kaj kiel sola reganto el 1202 al 1206. Mu'izz ad-Din estis unu el la plej grandaj regantoj de la Gurida dinastio kaj oni konsideras lin kie la kreanto de la fundamento de la islama regado en la Hindia subkontinento, kiu daŭris dum kelkaj jarcentoj. Li regis super teritorio kiu etendas en partoj de nuntempaj Afganio, Bangladeŝo, Irano, norda Barato, Pakistano, Taĝikio kaj Turkmenio. Mu'izz ad-Din konkeris la urbon Gazni en 1173 por venĝi la mortigon de sia antaŭulo Muhammad ibn Suri fare de Mahmud de Gazni kaj uzis ĝin kiel startejo por ekspansio en nordan Hindion. Dume, li helpis sian fraton Ghiĝath en sia lukto kontraŭ Ĥorezma Imperio por la senjorlando Ĥorezmo en Okcidenta Azio. En 1175, Mu'izz konkeris Multanon el la Hamidluda dinastio, kiuj estis islamaj paŝtunoj, kaj konkeris ankaŭ Uch en 1175. Li aneksigis ankaŭ la Gaznavidan princlandon Lahoro en 1186, nome la lasta haveno de sia persiigitaj rivaloj. Post la morto de Ghiĝath en 1202, li iĝis la sukcedanto de la Gurida Imperio kaj regis ĝis sia murdo en 1206. Tiam komenciĝis konfuza luktado inter la restantaj Guri-estroj, kaj la ĥorezmanoj kapablis regi la Guridan Sultanlandon ĉirkaŭ 1215. Kvankam la gurida imperio estis mallongdaŭra, kaj malgrandaj Guridaj ŝtatetoj restis povaj ĝis la alveno de la Timuridoj, la konkeroj de Mu'izz's metis la fondon de la islama regado en Hindio. Kutbu l-Din Aibak, iama sklavo (mamluko) de Mu'izz, estis la unua Sultano de Delhio. (eo)
- Muhammad von Ghur oder mit vollem Namen Mu'izz ad-Din Muhammad Ghori (معز الدین محمد غوری); (* 1149 in Ghor; † 15. März 1206 bei Jhelum) war zusammen mit seinem älteren Bruder Herrscher über das zentralafghanische Ghuridenreich, welches seine Macht in der zweiten Hälfte des 12. Jahrhunderts jedoch zeitweise über große Teile Persiens und Nordindiens ausdehnen konnte. Er gilt als der Wegbereiter des Sultanats von Delhi, das durch seine Nachfolger etabliert wurde. (de)
- El sultán Shahāb-ud-Dīn Muḥammad Gūrī (también transcrito Ghauri o Ghouri) (en persa, سلطان شہاب الدین محمد غوری), originalmente llamado Mu'izz-ud-dīn Muḥammad Bin Sām (y en español Muhammad de Gūr y conocido ampliamente como Ghori) (1150 – 15 de marzo de 1206), fue uno de los gobernantes de la dinastía gúrida de la famosa casa de que gobernaron Ghor durante quinientos años. Se le reconoce haber sentado las bases de la ocupación islámica de la India que duró varios siglos. Reinó sobre un territorio que comprendía lo que es actualmente son Afganistán, Pakistán y el norte de la India. Mu'izz-ud-dīn, hijo del príncipe , apodado Shahab-ud-dīn ('El fuego flameante de la religión [Islam]') tomó la ciudad de Ghazni en 1173 para vengar la muerte de su antecesor a manos de Mahmud de Ghazni y utilizó la ciudad como una base para su expansión hacia el norte de la India. Mientras, también ayudó a su hermano en su lucha con el Imperio jorezmita por el señorío de Jorasán, en el Oeste de Asia. En 1175, Muhammad de Gur capturó la ciudad de Multán arrebatándoselo a la dinastía Hamid Ludi, que también eran pastún, pero que se decía eran anti-islámicos a causa de su asociación con la secta ismailita de los Shi'iata, y también capturó en 1175. En 1186 también se anexionó del principado gaznávida de Lahore, el último refugio de sus rivales afganos, pero no persianizados pastunes. Después de la muerte de Ghiyasuddin en 1202, quedó a cargo del Imperio gúrida y gobernó hasta su asesinato en 1206 cerca de Jhelum, en lo que actualmente es Pakistán. Tras su muerte siguieron una serie de confusas disputas entre los líderes gúridas y los jorezmitas, que lograron apoderarse del Imperio gúrida hacia 1215. Si bien el Imperio gúrida tuvo una corta duración, personas afines a los gúridas permanecieron en el gobierno de los estados Suri hasta la llegada de los timúridas. Las conquistas de Muhammad de Gur sentaron las bases para el gobierno del islam en la India. Qutb-ud-din Aibak, y un antiguo esclavo (mameluco) suyo, será el primer sultán de Delhi. Las campañas de Muhammad de Gur resultaron en la muerte de aproximadamente 100.000 hindúes, y muchas mujeres y niños hindúes fueron vendidos como esclavos en países islámicos. (es)
- Muhammad Ghûrî (1149 - 15 mars 1206), ou Mu`izz ud-Dîn Muhammad, est l'un des acteurs principaux dans la propagation de l'islam dans le Nord de l'Inde. Ambitieux, il hérite du pouvoir tenu par son frère et transforme le petit État de Ghôr (ou Ghûr) en un vaste empire. Il absorbe tout d'abord le territoire des Ghaznévides, puis l'étend par la conquête en s'emparant du Nord de l'Inde et du Bengale. (fr)
- Mu'izz ad-Din Muhammad ibn Sam (Persian: معز الدین محمد بن سام), also Mu'izz ad-Din Muhammad Ghori, also Ghūri (Persian: معز الدین محمد غوری) (1144 – March 15, 1206), commonly known as Muhammad of Ghor, also Ghūr, or Muhammad Ghori, also Ghūri, was a ruler from the Ghurid dynasty based in what is today Afghanistan who ruled from 1173 CE to 1206 CE. He extended the Ghurid dominions eastwards and laid the foundation of Islamic rule in the Indian Subcontinent, which lasted after him for nearly half a millennium. During his joint reign with his brother Ghiyasuddin Ghori (r. c. 1163–1203), the Ghurids reached the epogee of their territorial expansion. During his early military career as a prince and governor of the southern tract of the Ghurid Empire, Muhammad subjugated the Oghuz tribe after multiple raids and captured Ghazna where he was crowned by his brother Ghiyasuddin Ghori, who was ruling from his capital Firozkoh since 1163. Muhammad of Ghor crossed the Indus River in 1175, approaching it through Gomal Pass and captured Multan and Uch from the Qarmatīa rulers within a year. Afterwards, Muhammad marched via Multan and Uch into present-day Gujarat in 1178, where his forces were routed at the foot of Mount Abu in the southern Aravali ranges by a coalition of Rajput chiefs led by Mularaja Solanki of Anhilwara, which forced him to change his route for future inroads into India. Hence, Muhammad of Ghor pressed upon the Ghaznawids, and uprooted them by 1186, conquering the upper Indus Plain along with most of the Punjab. After consolidating his hold in northwest, Muhammad of Ghor, penetrated through the traditional route of Khyber Pass into northern India. In 1191, his forces were defeated by a Rajput Confederacy led by Prithviraj Chauhan near Tarain. However, in 1192, Muhammad of Ghor returned with a vast army of Turkish mounted archers and secured a decisive victory on the same battleground and executed Prithviraj shortly afterwards. His victory at Tarain marked a watershed in medieval history of India. He concentrated thereafter on expansion in the west along with raiding in northern India from his base in Ghazna and left his conquests in India to his slave generals who swiftly raided local kingdoms and expanded the influence of the Ghurids until Bengal in the east. After the death of his brother in 1203, Muhammad of Ghor ascended the throne of Fīrōzkōh as well. Within a year or so in conflict with the Khwarazmian Empire, he suffered a disastrous defeat in the Battle of Andkhud against the Qara-Khitai forces (came in as aid of Khwarazmian Empire) led by Tayangu which halted his expansion in Central Asia and resulted in the loss of Merv and most of the Khorasan. Muhammad of Ghor suppressed the rebels which arose after the defeat and built a boat bridge across the Oxus to launch a full-scale invasion of Transoxiana to avenge his defeat, although a rebellion by the Khokhars forced him to move towards Punjab, where he brutually crushed the Khokhar revolt during his last campaign. On his way back, Muhammad of Ghor was assassinated on the bank of Indus at Damyak on 15 March 1206, by a group of assassins from the rival Ismāʿīlīyah sect while offering the evening prayer. After his death, his empire fragmented amidst the rise of Khwarazmian Empire under Muhammad II of Khwarezm who overthrew the Ghurids by 1215. His conquests in the Indian Subcontinent, although continued to thrive under the Mamlūk dynasty established by his slave commander Qutb ud-Din Aibak. (en)
- Muʿizz al-Dīn Muḥammad, o Mohamad di Ghor, noto anche come Muḥammad Ghūrī, in urdu شہاب الدین غوری, ossia Shihāb al-Dīn Ghūrī (1160 – 1206), è stato uno dei protagonisti dell'affermazione dell'Islam nell'India settentrionale. (it)
- Shahabuddin Muhammad Ghowri (Perzisch: سلطان شہاب الدین محمد غوری; Ghowr, ± 1150 - , 15 maart 1206) was sultan van het Ghowridenrijk in hedendaags Iran en Afghanistan. Hij veroverde in het oosten gebieden in het huidige Pakistan en het noorden van India. Hoewel na de dood van Muhammad Ghowri zijn rijk uiteen viel, vormden zijn veroveringen het begin van zes eeuwen van islamitisch bestuur in het noorden van India en de verspreiding van de islam in het gebied. (nl)
- シハーブッディーン・ムハンマド(ペルシア語: شهاب الدين محمد, ラテン文字転写: Shihāb al-Dīn Muhammad, 1149年 - 1206年3月15日)は、ゴール朝のガズナ政権の君主(在位:1173年 - 1206年)。ゴール朝の宗主ギヤースッディーン・ムハンマドの弟で、兄の死んだ1202年からはゴール朝全体(第7代)の君主(在位:1202年 - 1206年)ともなった。兄の生前からインド方面の経略をもっぱら担当し、北インドにおける史上最初のムスリム(イスラム教徒)による安定支配を樹立したシハーブッディーンは、インド史の文脈ではもっぱらムハンマド・ゴーリー(ペルシア語: محمد غوري, ラテン文字転写: Muhammad Ghārī)、すなわち「ゴールのムハンマド」という名で知られている。尊称(ラカブ)はムイッズッディーン(ペルシア語: معز الدين, ラテン文字転写: Mu'izz al-Dīn)とも称した。 (ja)
- Мухаммад Гури, Муиз ад-Дин Мухаммад, Шихаб ад-Дин Мухаммад (перс. محمد غوری) (тадж. Султон Муизуддин Муҳаммад Ғури) — (1149 — 15 марта 1206) — султан Гуридского султаната в 1173—1202 годах (вместе со своим старшим братом Гийас ад-Дином Мухаммадом) и в 1202—1206 годах (в качестве единоличного правителя. Ему приписывают закладку фундамента мусульманского владычества в Северной Индии, которое длилось несколько столетий. Он правил территорией, охватывающей части современных Афганистана, Ирана, Индии, Пакистана, Узбекистана, Бангладеш, Таджикистана и Туркменистана. Муиз ад-Дин взял город Газни в 1173 году, чтобы отомстить за смерть своего предка Мухаммада ибн Сури от рук Махмуда Газневи и использовал его как стартовую площадку для экспансии в Северной Индии. В то же время, он помогал своему брату Гийас ад-Дину в противостоянии с государством Хорезмшахов за власть в Хорасане. В 1175 году Муиз ад-Дин захватил города Мултан и Уч. Он также аннексировал газневидское княжество Лахор в 1186 году, последнее пристанище его афганских соперников — Газневидов. После укрепления своего господства в Северо-западных владениях Муиз ад-Дин хотел вторгнуться в сердце Северной Индии, которая тогда находилась под контролем раджпутов. В 1191 году его войска потерпели поражение от Раджпутской конфедерации во главе с Притхвираджем III близ Тараина. Однако в 1192 году Муиз ад-Дин вернулся с огромной армией тюркских конных лучников и разгромил раджпутов на том же поле битвы, а вскоре после этого казнил Притхвираджа. Его победа при Тараине проложила путь к установлению мусульманского правления на Индийском субконтиненте. Впоследствии он ограничил свое присутствие в Индии, чтобы сосредоточиться на своей экспансии на западе, и оставил свои завоевания в Индии под командованием своих военачальников-рабов, которые расширили влияние Гуридов до Бенгалии в восток. (ru)
- Muhammad av Ghor, Shahab-ud-din Muhammad Ghuri eller Muizz-ud-din Muhammad bin Sam, född 1160, död 1206, var en afghansk krigsherre och grundaren av Delhisultanatet och ghuridernas dynasti. Han förlorade det första slaget vid Panipat 1191 mot den hinduiske härskaren Prithvi Raj Chauhan, men återkom 1192 till samma slagfält, för att vinna och bli den förste muslimen att inta Delhi. På vägen från Lahore till Ghazni 1206 stannade Muhammad nära Jhelum för att förrätta sin böneritual, och lönnmördades då av en okänd gärningsman. (sv)
- Мухаммад Ґорі або Мухаммад з Ґурі (1149 — 15 березня 1206) — афганський полководець, що зумів завоювати велику територію Афганістану і Північної Індії, на якій встановив владу династії Гуридів. Повне його ім'я Муізз уд-Дін Абу-л-Музаффар Мухаммад ібн Саамі I, султан Шахаб-уд-дін Гурі («метеор віри»). (uk)
- Muizadim Maomé Gori ou de Gor (em persa: معز الدین محمد غوری; romaniz.: Mu'izz ad-Din Muhammad Ghori; 1149 - 15 de março de 1206), nascido Xabadim ou Xabardim (Xihab ad-Din), foi um sultão do Sultanato Gúrida de 1173 a 1202 com seu irmão e então sultão solo de 1202 a 1206. Suas campanhas causaram a morte de aproximadamente 100 000 hindus, com muitas mulheres e crianças hindus sendo vendidas como escravas em países islâmicos. (pt)
|
rdfs:comment
|
- Muhammad von Ghur oder mit vollem Namen Mu'izz ad-Din Muhammad Ghori (معز الدین محمد غوری); (* 1149 in Ghor; † 15. März 1206 bei Jhelum) war zusammen mit seinem älteren Bruder Herrscher über das zentralafghanische Ghuridenreich, welches seine Macht in der zweiten Hälfte des 12. Jahrhunderts jedoch zeitweise über große Teile Persiens und Nordindiens ausdehnen konnte. Er gilt als der Wegbereiter des Sultanats von Delhi, das durch seine Nachfolger etabliert wurde. (de)
- Muhammad Ghûrî (1149 - 15 mars 1206), ou Mu`izz ud-Dîn Muhammad, est l'un des acteurs principaux dans la propagation de l'islam dans le Nord de l'Inde. Ambitieux, il hérite du pouvoir tenu par son frère et transforme le petit État de Ghôr (ou Ghûr) en un vaste empire. Il absorbe tout d'abord le territoire des Ghaznévides, puis l'étend par la conquête en s'emparant du Nord de l'Inde et du Bengale. (fr)
- Muʿizz al-Dīn Muḥammad, o Mohamad di Ghor, noto anche come Muḥammad Ghūrī, in urdu شہاب الدین غوری, ossia Shihāb al-Dīn Ghūrī (1160 – 1206), è stato uno dei protagonisti dell'affermazione dell'Islam nell'India settentrionale. (it)
- Shahabuddin Muhammad Ghowri (Perzisch: سلطان شہاب الدین محمد غوری; Ghowr, ± 1150 - , 15 maart 1206) was sultan van het Ghowridenrijk in hedendaags Iran en Afghanistan. Hij veroverde in het oosten gebieden in het huidige Pakistan en het noorden van India. Hoewel na de dood van Muhammad Ghowri zijn rijk uiteen viel, vormden zijn veroveringen het begin van zes eeuwen van islamitisch bestuur in het noorden van India en de verspreiding van de islam in het gebied. (nl)
- シハーブッディーン・ムハンマド(ペルシア語: شهاب الدين محمد, ラテン文字転写: Shihāb al-Dīn Muhammad, 1149年 - 1206年3月15日)は、ゴール朝のガズナ政権の君主(在位:1173年 - 1206年)。ゴール朝の宗主ギヤースッディーン・ムハンマドの弟で、兄の死んだ1202年からはゴール朝全体(第7代)の君主(在位:1202年 - 1206年)ともなった。兄の生前からインド方面の経略をもっぱら担当し、北インドにおける史上最初のムスリム(イスラム教徒)による安定支配を樹立したシハーブッディーンは、インド史の文脈ではもっぱらムハンマド・ゴーリー(ペルシア語: محمد غوري, ラテン文字転写: Muhammad Ghārī)、すなわち「ゴールのムハンマド」という名で知られている。尊称(ラカブ)はムイッズッディーン(ペルシア語: معز الدين, ラテン文字転写: Mu'izz al-Dīn)とも称した。 (ja)
- Muhammad av Ghor, Shahab-ud-din Muhammad Ghuri eller Muizz-ud-din Muhammad bin Sam, född 1160, död 1206, var en afghansk krigsherre och grundaren av Delhisultanatet och ghuridernas dynasti. Han förlorade det första slaget vid Panipat 1191 mot den hinduiske härskaren Prithvi Raj Chauhan, men återkom 1192 till samma slagfält, för att vinna och bli den förste muslimen att inta Delhi. På vägen från Lahore till Ghazni 1206 stannade Muhammad nära Jhelum för att förrätta sin böneritual, och lönnmördades då av en okänd gärningsman. (sv)
- Мухаммад Ґорі або Мухаммад з Ґурі (1149 — 15 березня 1206) — афганський полководець, що зумів завоювати велику територію Афганістану і Північної Індії, на якій встановив владу династії Гуридів. Повне його ім'я Муізз уд-Дін Абу-л-Музаффар Мухаммад ібн Саамі I, султан Шахаб-уд-дін Гурі («метеор віри»). (uk)
- Muizadim Maomé Gori ou de Gor (em persa: معز الدین محمد غوری; romaniz.: Mu'izz ad-Din Muhammad Ghori; 1149 - 15 de março de 1206), nascido Xabadim ou Xabardim (Xihab ad-Din), foi um sultão do Sultanato Gúrida de 1173 a 1202 com seu irmão e então sultão solo de 1202 a 1206. Suas campanhas causaram a morte de aproximadamente 100 000 hindus, com muitas mulheres e crianças hindus sendo vendidas como escravas em países islâmicos. (pt)
- السلطان معز الدين محمد الغوري كان يعرف سابقاً باسم شهاب الدين محمد بن سام الغوري (1162 - 15 مارس 1206) هو سلطان الدولة الغورية (1173-1206) وهي الدولة التي قامت على أنقاض الدولة الغزنوية التي كانت تملك بلاد الغور والأفغان والهند الشمالية حكمت (1148-1215). ومن هنا جاء لقبه وكان يتحدث اللغة الفارسية. (ar)
- Muizz al-Din Muhàmmad en persa سلطان شہاب الدین محمد غوری (abans de ser nomenat sultà es va dir Xihab al-Din Muhammad ibn Sam) fou un soldà gúrida de la família xansabànida de Ghur, germà de Ghiyath al-Din Muhammad al que va succeir a la seva mort el 1203. Des que el seu germà Ghiytah ascendí al tron el 1163 hi va cooperar lleialment; se li va encarregar la guerra a l'Índia que va portar a terme amb eficàcia, posant les bases del futur sultanat de Delhi sorgit a la seva mort. (ca)
- Muhammad z Ghóru, vlastním jménem Muizuddín Muhammad (1162 – 15. března 1206), byl generál a guvernér, od roku 1202 až do své smrti sultán . Oblast Ghóru se nacházela na západních hranicích Ghaznovské říše. Říše Ghaznovců se počátkem 12. století nacházela v oblastech od dnešního středního Afghánistánu k Paňdžábu s hlavními městy Ghaznou a Láhaurem. Od poloviny 12. století začal Ghór prosazovat svou nezávislost na Ghaznovské říši. V roce 1050 se Ghórským kmenům podařilo dobýt Ghaznu, čímž zasadili Ghaznovské říši osudovou ránu. Poslední državy Ghaznovců se dostaly pod správu Ghórovců právě díky Muhammadovi z Ghóru. Dobytím těchto východních držav se otevřela cesta k dalšímu postupu ghórského vojska směrem na Indický poloostrov. (cs)
- Mu'izz ad-Din Muhammad Ghori (en persa: معز الدین محمد غوری), denaske Ŝihab ad-Din (1149 – 15a de marto, 1206), konata ankaŭ kiel Muhammad de Ghor aŭ Muhammad Guri, estis Sultano de la Gurida Imperio kun sia frato Ghiĝath ad-Din Muhammad el 1173 al 1202 kaj kiel sola reganto el 1202 al 1206. (eo)
- El sultán Shahāb-ud-Dīn Muḥammad Gūrī (también transcrito Ghauri o Ghouri) (en persa, سلطان شہاب الدین محمد غوری), originalmente llamado Mu'izz-ud-dīn Muḥammad Bin Sām (y en español Muhammad de Gūr y conocido ampliamente como Ghori) (1150 – 15 de marzo de 1206), fue uno de los gobernantes de la dinastía gúrida de la famosa casa de que gobernaron Ghor durante quinientos años. Se le reconoce haber sentado las bases de la ocupación islámica de la India que duró varios siglos. Reinó sobre un territorio que comprendía lo que es actualmente son Afganistán, Pakistán y el norte de la India. (es)
- Mu'izz ad-Din Muhammad ibn Sam (Persian: معز الدین محمد بن سام), also Mu'izz ad-Din Muhammad Ghori, also Ghūri (Persian: معز الدین محمد غوری) (1144 – March 15, 1206), commonly known as Muhammad of Ghor, also Ghūr, or Muhammad Ghori, also Ghūri, was a ruler from the Ghurid dynasty based in what is today Afghanistan who ruled from 1173 CE to 1206 CE. He extended the Ghurid dominions eastwards and laid the foundation of Islamic rule in the Indian Subcontinent, which lasted after him for nearly half a millennium. During his joint reign with his brother Ghiyasuddin Ghori (r. c. 1163–1203), the Ghurids reached the epogee of their territorial expansion. (en)
- Мухаммад Гури, Муиз ад-Дин Мухаммад, Шихаб ад-Дин Мухаммад (перс. محمد غوری) (тадж. Султон Муизуддин Муҳаммад Ғури) — (1149 — 15 марта 1206) — султан Гуридского султаната в 1173—1202 годах (вместе со своим старшим братом Гийас ад-Дином Мухаммадом) и в 1202—1206 годах (в качестве единоличного правителя. Ему приписывают закладку фундамента мусульманского владычества в Северной Индии, которое длилось несколько столетий. Он правил территорией, охватывающей части современных Афганистана, Ирана, Индии, Пакистана, Узбекистана, Бангладеш, Таджикистана и Туркменистана. (ru)
|