This HTML5 document contains 168 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

Prefix	IRI
dcterms	http://purl.org/dc/terms/
yago-res	http://yago-knowledge.org/resource/
dbo	http://dbpedia.org/ontology/
dbpedia-gl	http://gl.dbpedia.org/resource/
foaf	http://xmlns.com/foaf/0.1/
dbpedia-ca	http://ca.dbpedia.org/resource/
dbpedia-es	http://es.dbpedia.org/resource/
n22	https://global.dbpedia.org/id/
yago	http://dbpedia.org/class/yago/
dbpedia-ru	http://ru.dbpedia.org/resource/
dbt	http://dbpedia.org/resource/Template:
rdfs	http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
dbpedia-uk	http://uk.dbpedia.org/resource/
dbpedia-sv	http://sv.dbpedia.org/resource/
n36	http://ast.dbpedia.org/resource/
dbpedia-et	http://et.dbpedia.org/resource/
freebase	http://rdf.freebase.com/ns/
dbpedia-el	http://el.dbpedia.org/resource/
dbpedia-oc	http://oc.dbpedia.org/resource/
dbpedia-io	http://io.dbpedia.org/resource/
n12	http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/
dbpedia-fa	http://fa.dbpedia.org/resource/
rdf	http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
owl	http://www.w3.org/2002/07/owl#
dbpedia-it	http://it.dbpedia.org/resource/
dbpedia-vi	http://vi.dbpedia.org/resource/
dbpedia-an	http://an.dbpedia.org/resource/
wikipedia-en	http://en.wikipedia.org/wiki/
dbpedia-zh	http://zh.dbpedia.org/resource/
dbpedia-fr	http://fr.dbpedia.org/resource/
dbp	http://dbpedia.org/property/
prov	http://www.w3.org/ns/prov#
dbc	http://dbpedia.org/resource/Category:
xsdh	http://www.w3.org/2001/XMLSchema#
dbpedia-id	http://id.dbpedia.org/resource/
wikidata	http://www.wikidata.org/entity/
dbr	http://dbpedia.org/resource/
dbpedia-ja	http://ja.dbpedia.org/resource/

Statements

Subject Item

dbr:Occitano-Romance_languages

rdf:type

yago:Collection107951464 yago:WikicatOccitano-RomanceLanguages yago:Language106282651 yago:Group100031264 yago:WikicatRomanceLanguages yago:Communication100033020 yago:Class107997703 yago:Abstraction100002137 yago:WikicatGallo-RomanceLanguages

rdfs:label

Langues occitano-romanes 奥克-罗曼语支 オクシタニー・カタロニア語 Occitanoromanska språk Окситано-романські мови Rumpun bahasa Ositano-Roman Окситано-романские языки Lenguas occitanorromances Οξιτανορομανικές γλώσσες Lingue occitano-romanze Llengües occitanoromàniques Occitano-Romance languages

rdfs:comment

La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer. L'existència d'aquesta branca està en discussió tant per bases lingüístiques com per polítiques. De vegades també s'hi inclou la llengua aragonesa, així i tot no hi ha consens a causa de la castellanització que hi ha hagut en l'aragonès, però a nivell general, tots els dialectes principals de la llengua tenen un gran grau de proximitat sobretot amb el català i el gascó. Окситано-романские языки — одна из подгрупп, выделяемых в составе группы романских языков. Занимает географически центральное положение в западно-романском ареале. В конце средневекового периода традиционный ареал некогда процветавших окситано-романских языков был постепенно поглощён соседними романскими группами, в первую очередь галло-романской (французский язык), отчасти также иберо-романской (испанский язык) и итало-романской (тосканский язык). Только каталанский язык смог довольно успешно отстаивать свои позиции. Оксита́но-рома́нські мо́ви – окситанська та каталанська мови разом зі своїми численними діалектами. Ці мови поширені у 5 країнах Західної Європи : Іспанії, Франції, Андоррі, Італії та Монако. Історично ці мови використовувалися також у Північній Африці (графство Триполі, Французький Алжир) та в Арагонському королівстві, зокрема у Афінському графстві та Південній Італії. Οι οξιτανορομανικές γλώσσες αποτελούν υποκατηγορία των δυτικορομανικών γλωσσών που εντοπίζεται στη σημερινή νότια Γαλλία, την ανατολική Ιβηρική χερσόνησο, τις Βαλεαρίδες Νήσουςκαι της Σαρδηνία. Οι δύο οξιτανορομανικές γλώσσες είναι τα οξιτανικά και τα καταλανικά. Παραδοσιακά έχουν κατηγοριοποιηθεί είτε στις Ιβηρορομανικές (ως ανατολικές Ιβηρορομανικές) είτε στις Γαλατορομανικές. Les langues occitano-romanes (catalan : llengües occitanoromàniques, occitan : lengas occitanoromanicas) sont une branche des langues romanes qui englobe l'occitan et le catalan élargie parfois à l'aragonais, au piémontais et au royasque. On retrouve aussi des communautés linguistiques existantes ou historiques dans l'Europe protestante (Allemagne, Suisse, etc.) et dans le Nouveau Monde : Argentine, Uruguay, États-Unis, etc. Las lenguas occitanorromances u occitanorrománicas son el occitano y catalán/valenciano​, dos lenguas romances muy cercanas que forman un continuo dialectal transicional entre las lenguas galorromances, las lenguas galoitálicas y las lenguas iberorromances.​ A veces se incluye el aragonés. 奥克-罗曼语支 （加泰隆尼亞語：llengües occitanoromàniques，奧克語：lengas occitanoromanicas），又称东伊比利亚语支，是位于罗曼语族下西罗曼语支的一个分支，一般指奥克语和加泰罗尼亚语，有时还包括阿拉贡语、皮埃蒙特语和。 The Occitano-Romance or Gallo-Narbonnese (Catalan: llengües occitanoromàniques; Occitan: lengas occitanoromanicas), or rarely East Iberian, is a branch of the Romance language group that encompasses the Catalan/Valencian and Occitan languages spoken in parts of southern France and northeastern Spain. Occitanoromanska (katalanska: llengues occitanoromàniques; occitanska: lengas occitanoromanicas) är en grupp av romanska språk. De occitanoromanska språken delas främst upp i , katalanska och occitanska. Språkgrupperingen occitanoromanska är omtvistad, inklusive om den ingår i de galloromanska språken, iberoromanska språken eller om den ska vara likställd med dessa. De båda huvudspråken i gruppen – katalanska och occitanska – har sedan många hundra år utvecklats inom två separata nationalstater, Frankrike och Spanien. Detta har medfört att de tidigare mycket snarlika språken glidit isär. Il ramo dell'occitano-romanzo delle lingue romanze abbraccia i dialetti pertinenti alle lingue occitana e catalana situate in Francia (Occitania, Catalogna settentrionale), Spagna (Catalogna, Comunità Valenzana, Isole Baleari, La Franja, El Carche), Andorra, Monaco, parti dell'Italia (Valli occitane, Alghero, Guardia Piemontese (CS)), e storicamente nella Contea di Tripoli e nei possessi della Corona d'Aragona. L'esistenza di questo gruppo di lingue è dibattuto su basi sia linguistiche che politiche. Rumpun bahasa Ositano-Roman atau rumpun bahasa Gallo-Narbonnese (bahasa Katalan: llengües occitanoromàniques, bahasa Ositan: lengas occitanoromanicas, bahasa Aragon: lenguas/llenguas occitanorománicas), atau terkadang disebut Rumpun bahasa Iberia Timur, ialah cabang kelompok bahasa Roman yang meliputi bahasa Katala/bahasa Valencia, bahasa Occitan dan bahasa Aragon yang dituturkan di wilayah selatan Prancis dan sebelah timur laut Spanyol.. オクシタニー・カタロニア語（オクシタニー・カタロニアご、英: Occitano-Romance languages）は、西ロマンス語のうちスペイン東部とフランス南部で話されている言語。 イベロ・ロマンス語とガロ・ロマンス語の中間に位置付けられる、暫定的な分類である。ガロとは古代にフランスあたりを指したガリアのこと。また、イベロはイベリア半島のことである。西ロマンス語はイタロ・西ロマンス語に含まれる。イタロ・西ロマンス語はロマンス諸語のうちの一分類であり、ロマンス諸語はインド・ヨーロッパ語族イタリック語派ラテン・ファリスキ語群に属する言語のうち、ラテン語の口語である俗ラテン語に起源をもつ言語の総称。

dbp:name

Occitano-Romance

foaf:depiction

n12:Sumien_supradialectal.jpg n12:Bec_supradialectal.jpg

dcterms:subject

dbc:Occitano-Romance_languages dbc:Languages_of_Spain dbc:Languages_of_France

dbo:wikiPageID

9713735

dbo:wikiPageRevisionID

1124206173

dbo:wikiPageWikiLink

dbr:Latino-Faliscan_languages dbr:France dbr:Domergue_Sumien dbr:Iberian_Peninsula dbr:Limousin_dialect dbr:Italy dbr:Italo-Western_languages dbr:Balearic_Islands dbr:Auvergnat dbr:Guardia_Piemontese dbr:Iberian_Romance_languages dbr:Gascon_language dbr:Occitan_Valleys dbr:Apocope dbr:Wilhelm_Meyer-Lübke dbr:Philology dbr:Northern_Catalonia dbr:Albertet_de_Sestaro dbr:Crown_of_Aragon dbr:Western_Romance_languages dbc:Occitano-Romance_languages dbr:Ramón_Menéndez_Pidal dbr:Monaco dbr:Aragonese_language dbc:Languages_of_Spain dbr:Valencia_(autonomous_community) dbr:Aragon dbr:Spain dbr:Carche dbc:Languages_of_France dbr:County_of_Tripoli dbr:Andorra dbr:Occitan_language dbr:Occitania dbr:Gallo-Romance_languages dbr:Italic_languages dbr:Gallo-Romance dbr:Provençal_dialect dbr:Kurt_Baldinger dbr:La_Franja dbr:Catalonia dbr:Provence dbr:Valencian_language dbr:Romance_languages dbr:Marseille dbr:Pierre_Bec dbr:Languedocien_dialect dbr:Troubadour dbr:Catalan_language dbr:Catalan_dialects dbr:Supradialectal dbr:Ibero-Romance_languages dbr:Alghero

owl:sameAs

dbpedia-uk:Окситано-романські_мови dbpedia-fr:Langues_occitano-romanes dbpedia-io:Ocitano-Latinida_linguaro dbpedia-ca:Llengües_occitanoromàniques freebase:m.02ppyhv yago-res:Occitano-Romance_languages dbpedia-oc:Occitanoromanic dbpedia-zh:奥克-罗曼语支 dbpedia-an:Luengas_occitano-romances n22:4nHXS wikidata:Q599958 dbpedia-gl:Linguas_occitanorrománicas dbpedia-it:Lingue_occitano-romanze dbpedia-fa:زبان‌های_اکسیتانو-رومی dbpedia-vi:Nhóm_ngôn_ngữ_Occitan-Rôman dbpedia-et:Oksitaaniromaani_keeled dbpedia-ja:オクシタニー・カタロニア語 dbpedia-id:Rumpun_bahasa_Ositano-Roman dbpedia-el:Οξιτανορομανικές_γλώσσες dbpedia-sv:Occitanoromanska_språk dbpedia-ru:Окситано-романские_языки n36:Llingües_occitano-romániques dbpedia-es:Lenguas_occitanorromances

dbp:wikiPageUsesTemplate

dbt:Expand_language dbt:IPA-oc dbt:IPA-la dbt:IPA-ca dbt:IPA dbt:Citation_needed dbt:Wikitable dbt:Short_description dbt:= dbt:Reflist dbt:Infobox_language_family dbt:Unordered_list

dbo:thumbnail

n12:Sumien_supradialectal.jpg?width=300

dbp:date

April 2020

dbp:fam

dbr:Latino-Faliscan_languages dbr:Italo-Western_languages dbr:Gallo-Romance_languages dbr:Italic_languages dbr:Romance_languages dbr:Western_Romance_languages

dbp:langcode

an ca fr

dbp:otherarticle

Llengües occitanoromàniques Langues occitano-romanes Luengas occitano-romances

dbp:region

dbr:France dbr:Spain dbr:Italy dbr:Andorra dbr:Monaco

dbo:abstract

オクシタニー・カタロニア語（オクシタニー・カタロニアご、英: Occitano-Romance languages）は、西ロマンス語のうちスペイン東部とフランス南部で話されている言語。 イベロ・ロマンス語とガロ・ロマンス語の中間に位置付けられる、暫定的な分類である。ガロとは古代にフランスあたりを指したガリアのこと。また、イベロはイベリア半島のことである。西ロマンス語はイタロ・西ロマンス語に含まれる。イタロ・西ロマンス語はロマンス諸語のうちの一分類であり、ロマンス諸語はインド・ヨーロッパ語族イタリック語派ラテン・ファリスキ語群に属する言語のうち、ラテン語の口語である俗ラテン語に起源をもつ言語の総称。 Οι οξιτανορομανικές γλώσσες αποτελούν υποκατηγορία των δυτικορομανικών γλωσσών που εντοπίζεται στη σημερινή νότια Γαλλία, την ανατολική Ιβηρική χερσόνησο, τις Βαλεαρίδες Νήσουςκαι της Σαρδηνία. Οι δύο οξιτανορομανικές γλώσσες είναι τα οξιτανικά και τα καταλανικά. Παραδοσιακά έχουν κατηγοριοποιηθεί είτε στις Ιβηρορομανικές (ως ανατολικές Ιβηρορομανικές) είτε στις Γαλατορομανικές. Οι δύο γλώσσες ιστορικά έχαιραν αμοιβαία κατανόηση και συνεχή επαφή. Προέκυψαν κατά τον πρώιμο μεσαίωνα ενταγμένες στη σφαίρα επιρροή της Αυτοκρατορίας των Φράγκων, σε αντίθεση με τις ιβηρορομανικές που προέκυψαν με βάση το βασίλειο των Αστουριών. Η χαρακτηριστική πολιτική διάσπαση της σημερινής νότιας Γαλλίας και των δύο πλευρών των ανατολικών Πυρηναίων ευνόησε την διαλεκτολογική διάσπαση των οξιτανικών, τα οποία ωστόσο αναδείχθηκαν σε κυρίαρχη λογοτεχνική γλώσσα της δυτικής Ευρώπης του 12ου και 13ου αιώνα. Μετά την αποτυχημένη οξιτανική πολιτική των κόμητων της Βαρκελώνης, η επιβολή του βασιλείου της Γαλλίας απομόνωσε εν μέρει τις δύο γλώσσες, με τα καταλανικά να εξαπλώνονται προς τον νότο και τη Μεσόγειο, και τα οξιτανικά να υποφέρουν μια όλο και μεγαλύτερη περιθωριοποίηση έναντι των γαλλικών. Η εδραίωση των πρώτων ως αυτόνομη γλώσσα επετεύχθη σταδιακά και έφτασε στο απώγειό της με τον Βαλενθιανικό χρυσό αιώνα. Η απώλεια της πολιτικής και οικονομικής δύναμης των ηγεμόνων του στέμματος της Αραγώνας και η ενσωμάτωση των καταλανόφωνων κτήσεων στην Ισπανική Μοναρχία στις αρχές του 16ου αιώνα είδε αντίστοιχα τα ισπανικά να εισβάλουν στην καταλανική γλωσσική επικράτεια και την καταλανική να παρακμεί και να εξαφανίζεται από τη διοίκηση και τη λογοτεχνία. Η Καταλανική Αναγέννηση του 19ου αιώνα επανέφερε τη χρήση των καταλανικών στη λογοτεχνία· το αντίστοιχο επετεύχθη για τα οξιτανικά με την Οξιτανική Αναγέννηση που πρωταγωνίστησε ο νομπελίστας Φρεντερίκ Μιστράλ στις αρχές του επόμενου αιώνα. Παρά ταύτα, με την υποστήριξη της αστικής τάξης της Καταλονίας και την ίδρυση του Ινστιτούτου Καταλανικών Μελετών, μόνο η πρώτη κατάφερε να αποκτήσει μια σταθερή τυποποίηση και περιφερειακή αναγνώριση και σήμερα να χαίρει σημαντικής υγείας, όντας η μεγαλύτερη μη επίσημη γλώσσα κράτους της Ευρώπης. Αντίθετα, η οξιτανική, έχοντας υποφέρει μια ισχυρότατη διαλεκτοποίηση, σήμερα βρίσκεται υπό σοβαρό κίνδυνο εξαφάνισης. Окситано-романские языки — одна из подгрупп, выделяемых в составе группы романских языков. Занимает географически центральное положение в западно-романском ареале. В конце средневекового периода традиционный ареал некогда процветавших окситано-романских языков был постепенно поглощён соседними романскими группами, в первую очередь галло-романской (французский язык), отчасти также иберо-романской (испанский язык) и итало-романской (тосканский язык). Только каталанский язык смог довольно успешно отстаивать свои позиции. The Occitano-Romance or Gallo-Narbonnese (Catalan: llengües occitanoromàniques; Occitan: lengas occitanoromanicas), or rarely East Iberian, is a branch of the Romance language group that encompasses the Catalan/Valencian and Occitan languages spoken in parts of southern France and northeastern Spain. Las lenguas occitanorromances u occitanorrománicas son el occitano y catalán/valenciano​, dos lenguas romances muy cercanas que forman un continuo dialectal transicional entre las lenguas galorromances, las lenguas galoitálicas y las lenguas iberorromances.​ A veces se incluye el aragonés. Algunas fuentes clasifican ambas entre las lenguas galorrománicas, otras, como Ethnologue, dentro del grupo iberorromance y, tradicionalmente, el catalán como iberorromance y el occitano como galorromance. Sin embargo, en su forma escrita, el catalán moderno y el occitano moderno son altamente inteligibles, y con un porcentaje de léxico compartido superior al existente entre español y portugués. Algunos lingüistas y filólogos occitanos incluso han intentado incluir el catalán como parte del diasistema occitano, ya que los lingüistas occitanos Pierre Bec y clasificaban al catalán como una variante occitana de tipo aquitanopirinaico. ​ De hecho, existen razones fundadas para considerar a las lenguas occitanorromances un grupo filogenético válido. Il ramo dell'occitano-romanzo delle lingue romanze abbraccia i dialetti pertinenti alle lingue occitana e catalana situate in Francia (Occitania, Catalogna settentrionale), Spagna (Catalogna, Comunità Valenzana, Isole Baleari, La Franja, El Carche), Andorra, Monaco, parti dell'Italia (Valli occitane, Alghero, Guardia Piemontese (CS)), e storicamente nella Contea di Tripoli e nei possessi della Corona d'Aragona. L'esistenza di questo gruppo di lingue è dibattuto su basi sia linguistiche che politiche. Secondo alcuni linguisti sia l'occitano che il catalano sarebbero considerati gallo-romanzi. Altri linguisti concordano per quanto concerne l'occitano ma considerano il catalano parte delle lingue ibero-romanze. La questione dibattuta è sia politica che linguistica, dato che la divisione effettuata sulle lingue gallo-romanzo e ibero-romanze trae origine dalle attuali stati di Francia e Spagna, e perciò si basa su criteri più territoriali che storici e linguistici. Uno dei principali proponenti dell'unità delle lingue della Penisola Iberica è stato il filologo ispanico Ramón Menéndez Pidal, mentre da lungo tempo altri come Wilhelm Meyer-Lübke (Das Katalanische, Heidelberg, 1925) hanno sostenuto la parentela tra occitano e catalano. Durante il medioevo, in cinque secoli (dall'VIII al XIII) di convergenza politica e sociale di questi territori, non c'è stata nessuna chiara distinzione o separazione tra l'occitano e il catalano. Per esempio, il trovatore provenzale, Albertet de Sisteron, deve specificare dicendo: "Monaci, ditemi secondo la vostre conoscenze chi sono migliori: i francesi o i catalani? E qui io includerò Guascogna, Provenza, Limosino, Alvernia e Viennois e di là la terra dei due re". A Marsiglia, una canzone tipica provenzale viene chiamata 'canzone catalana'. Оксита́но-рома́нські мо́ви – окситанська та каталанська мови разом зі своїми численними діалектами. Ці мови поширені у 5 країнах Західної Європи : Іспанії, Франції, Андоррі, Італії та Монако. Історично ці мови використовувалися також у Північній Африці (графство Триполі, Французький Алжир) та в Арагонському королівстві, зокрема у Афінському графстві та Південній Італії. Каталанська та окситанська мови від VIII ст. являли собою одну мовну спільноту, ці мови остаточно розділилися у XIII ст. У часи трубадурів окситанську (гасконську, провансальську, ланґедокську, овернську) та каталанську мови не розділяли, вважаючи однією мовою. Навіть у XIX ст. однією з загальновживаних назв каталанської мови була назва лімузенська (так зараз називається один з діалектів окситанської мови, яким говорять у Південній Франції). Les langues occitano-romanes (catalan : llengües occitanoromàniques, occitan : lengas occitanoromanicas) sont une branche des langues romanes qui englobe l'occitan et le catalan élargie parfois à l'aragonais, au piémontais et au royasque. Elles se parlent dans cinq pays d'Europe: en Andorre, en Espagne (Catalogne, Communauté valencienne, Îles Baléares, Frange d'Aragon, El Carche), en Italie (Vallées occitanes, Alghero, Guardia Piemontese), en France (région culturelle d'Occitanie et Pyrénées-Orientales catalanes), et à Monaco, ainsi qu'historiquement dans le comté de Tripoli (Liban), en Algérie française et dans les possessions de la couronne d'Aragon : Duché d'Athènes, Sud de l'Italie, etc. On retrouve aussi des communautés linguistiques existantes ou historiques dans l'Europe protestante (Allemagne, Suisse, etc.) et dans le Nouveau Monde : Argentine, Uruguay, États-Unis, etc. Un débat existe sur l'existence de ce groupe de langues où s'opposent des critères linguistiques à des critères politiques. Toutefois, dans leur forme écrite, le catalan moderne et l'occitan moderne sont hautement intelligibles ; le pourcentage de lexique commun est supérieur à celui existant entre l'espagnol et le portugais. Les langues occitano-romanes sont donc très proches, de plus elles forment un continuum linguistique transitionnel entre les langues ibéro-romanes et les langues gallo-romanes. La proximité avec les parlers gallo-italiques peut aussi être relevée. De fait, il existe des raisons fondées pour considérer les langues occitano-romanes comme un groupe phylogénétique valide (sens linguistique) ; à la différence des anciennes classifications qui les faisaient appartenir à des groupes polyphylétiques différents (sens géographique). Occitanoromanska (katalanska: llengues occitanoromàniques; occitanska: lengas occitanoromanicas) är en grupp av romanska språk. De occitanoromanska språken delas främst upp i , katalanska och occitanska. Språkgrupperingen occitanoromanska är omtvistad, inklusive om den ingår i de galloromanska språken, iberoromanska språken eller om den ska vara likställd med dessa. De båda huvudspråken i gruppen – katalanska och occitanska – har sedan många hundra år utvecklats inom två separata nationalstater, Frankrike och Spanien. Detta har medfört att de tidigare mycket snarlika språken glidit isär. Inom gasconska finns aranesiska och inom katalanska valencianska och baleariska, medan occitanskan numera är uppdelad på en mängd olika dialekter/språk. Ett antal av språken och dialekterna har fått stora influenser från sina grannspråk, alternativt är övergångsformer. Ribagorsanskan är en övergångsform till aragonska, valencianska är mer lik spanska än annan katalanska, samtidigt som många occitanska varianter på många sätt påminner om grannspråken franska, frankoprovensalska och liguriska. Rumpun bahasa Ositano-Roman atau rumpun bahasa Gallo-Narbonnese (bahasa Katalan: llengües occitanoromàniques, bahasa Ositan: lengas occitanoromanicas, bahasa Aragon: lenguas/llenguas occitanorománicas), atau terkadang disebut Rumpun bahasa Iberia Timur, ialah cabang kelompok bahasa Roman yang meliputi bahasa Katala/bahasa Valencia, bahasa Occitan dan bahasa Aragon yang dituturkan di wilayah selatan Prancis dan sebelah timur laut Spanyol.. La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer. L'existència d'aquesta branca està en discussió tant per bases lingüístiques com per polítiques. De vegades també s'hi inclou la llengua aragonesa, així i tot no hi ha consens a causa de la castellanització que hi ha hagut en l'aragonès, però a nivell general, tots els dialectes principals de la llengua tenen un gran grau de proximitat sobretot amb el català i el gascó. Segons alguns lingüistes, l'occità hauria d'incloure's a les llengües gal·loromàniques, i segons altres lingüistes el català també hauria de pertànyer a les gal·loromàniques. Encara que altres lingüistes consideren que el català i l'aragonès formen part de les llengües iberorromàniques. La qüestió en debat és tant de base política com de lingüística, ja que la divisió en les llengües gal·loromàniques i iberoromàniques prové de la divisió dels estats d'Espanya i França, i, per això, la divisió té en compte més els criteris politicoadministratius que els històrics i lingüístics. Un dels principals proponents de la unitat de les llengües de la península Ibèrica és el filòleg Ramón Menéndez Pidal, mentre que altres com Wilhelm Meyer-Lübke (Das Katalanische, Heidelberg, 1925) sempre han fet suport al parentiu que tenen la llengua catalana amb l'occitana. Hi ha uns fets històrics indiscutibles, però, la llengua catalana, l'occitana i l'aragonesa tenen en comú l'origen en una mateixa mena de llatí, el diasistema gal·loromànic. Aquest llatí és el resultat d'una mateixa intensitat de la romanització a Catalunya i a Occitània, relacionada amb la proximitat de Roma, i també és la conseqüència d'un mateix substrat ibèric, si més no al sud d'Occitània. Les dues llengües comparteixen també el superstrat visigòtic i el fràncic, a més de la curta presència musulmana, si més no a la Catalunya Vella. El naixement del català i de l'occità s'esdevingué també en un moment de relacions per la pertinença de la Catalunya Vella i d'Occitània a l'Imperi Carolingi. Durant l'edat mitjana, aproximadament durant cinc segles (del segle viii al xii) on hi havia una relació política, religiosa, comercial i cultural entre Occitània i Catalunya, encara no hi havia una clara diferència entre l'occità i el català. Al segle xii, la koiné de la poesia dels trobadors influí molt en el naixement del català literari. L'occità d'aquesta poesia dels trobadors, com a primera llengua vulgar que assolí el conreu culte, esdevingué un exemple d'ús formal de la llengua vulgar i quan en el català existien diferents alternatives formals, com en el cas de l'article, influí en la tria. Després, a partir del segle xiii, les diferències entre l'occità i el català s'accentuaren a poc a poc, un cop formada la koiné literària catalana i acabada la influència del Casal de Barcelona a Occitània, per la mort de Pere I el Catòlic a Muret. L'abandonament de la koiné literària trobadoresca també va fer més visibles les grans diferències entre les varietats de l'occità, unes varietats que també utilitzaren koinés literàries pròpies. Sobre això, cal destacar la producció literària gascona dels segles XV i XVI o el felibritge provençal. L'aragonès per altra banda, encara que fos emprat en el Regne d'Aragó, va patir diglòssia envers el castellà des de ben aviat, i la seva relegació als Pirineus aragonesos va comportar que la interacció entre l'aragonès, el català i l'occità passés més desaparcebuda. 奥克-罗曼语支 （加泰隆尼亞語：llengües occitanoromàniques，奧克語：lengas occitanoromanicas），又称东伊比利亚语支，是位于罗曼语族下西罗曼语支的一个分支，一般指奥克语和加泰罗尼亚语，有时还包括阿拉贡语、皮埃蒙特语和。

dbp:child

dbr:Aragonese_language Catalan/Valencian Occitanic

dbp:familycolor

Indo-European

dbp:glotto

none

prov:wasDerivedFrom

wikipedia-en:Occitano-Romance_languages?oldid=1124206173&ns=0

dbo:wikiPageLength

16864

foaf:isPrimaryTopicOf

wikipedia-en:Occitano-Romance_languages