| dbo:abstract
|
- Tulabugha (Tula Buqa o Tula Buka) fou un cap mongol, potser fins i tot kan de l'Horda d'Or o que almenys la va dirigir amb amplis poders des de 1280 i amb plens poder dels 1287 al 1290. Se l'anomena el 1259 i 1260 junt amb Nogai Noyan, dirigint un exèrcit mongol que va assolar Polònia a les ordes del general , ràtzia en que foren saquejades Sandomierz, Cracòvia i altres ciutats. Quan Tuda Mangu va pujar el poder vers 1280 a l'Horda d'Or, Tulabugha, que era fill de Bordu, el germà gran de Mongke Temur, tenia prou edat i experiència per ser kan però estava exclòs per les normes mongoles de successió. Tulabugha era el representant sènior dels batúides com a fill gran de Bartu (Bordu), al seu torn fill gran de Toghan, que era el segon fill de Batu (però la successió del fill gran Sartak Khan s'havia extingit). Des de llavors va gaudir de gran autoritat beneficada pel fet que el kan estava més interessat en els afers religiosos que en els d'estat. El 1285 els mongols van envair Hongria manats per Tulabugha i Nogai Noyan, amb suport dels prínceps de Galítzia. La campanya fou desastrosa i només va aconseguir alguns èxits a Transylvania; es diu que Tulabugha va retornar amb només una dona i una mula. El 1286 va fer una segona campanya contra Polònia avançant cap a Cracòvia per Sandomierz i Zawichost i retornant amb 20.000 presoners. El desastre no obstant no fou suficient per desanimar als mongols i Tulabugha i Nogai van fer una altra campanya el 1286-1287 contra Polònia, la tercera contra aquest país. Finalment el 1287 el kan va decidir abdicar en favor del seu nebot Tulabugha i dedicar-se completament a Déu i a la vida religiosa. Hauria mantingut el títol, ja que existeix una moneda de Tuda Mangu de 1288 i encara que és citat com a kan per Abu l-Fida i , i per diversos autors modern importants com Van Hammer, D'Ohsson, Fraehn i altres, Howorth no ho accepta, ja que no és esmentat com a kan ni per Abu l-Ghazi Khan ni per que esmenten com immediat successor de Tuda Mangu a Toktu, igual que passa amb la llista de kans que dona el Yuan shi, que podria ser considerat una mena de llista oficial; Marco Polo també esmenta a Toktu com a successor però les seves fonts serien les mateixes que el Yuan Shi. Rashid al-Din parla de l'autoritat de Tulabugha que diu que va compartir amb el seu germà Kunjuk Bugha. Nogai Noyan es va erigir un virtual estat independent i una cort separada al seu domini del Dnièper, però sense trencar la lleialtat al kan. Nuwayri, sense precisar data, però probablement l'hivern del 1287 al 1288, diu que Tulabugha havia enviar un exèrcit contra el país de Kerk (Circàssia ?) i havia ordenat a Nogai Noyan de reunir-se amb ell amb les seves forces; els dos exèrcits reunits van saquejar el país de Kerk i després se'n van retirar, però hi havia molta neu i Nogai es va separar de Tulabugha i es va dirigir als seus quarters d'hivern. Les forces de Tulabugha van tenir en canvi moltes baixes i van passar fam havent de menjar als seus cavalls, gossos de cacera i fins i tot als seus morts. Tulabugha va considerar que Nogai l'havia traït i les relacions entre els dos homes, ja tenses des de l'expedició desastrosa a Hongria del 1285-1286, van empitjorar. Tulabugha va preparar un exèrcit per marxar contra Nogai i els fills de Monke Temur que eren els seus protegits. El 1289 hi va haver una campanya contra Pèrsia on governava l'Il-kan Arghun successor l'11 d'agost de 1284 d'Ahmad Tegüder; els invasors eren 5.000 i anaven manats per Toktu, fill del kan; la notícia va arribar a Arghun Khan quan era a Pelsuwan; Toktu ja havia creuat Derbent i havia saquejat els mercaders de la zona; el 7 de maig de 1289 Arghun va sortir del seu campament i es va dirigir a Shaburan però mentre l'exèrcit invasor ja havia considerat més prudent retirar-se. La primavera del 1290 mentre Arghun Khan era a Maragha va arribar la notícia d'una nova invasió amb un exèrcit més nombrós, que havia creuat Derbent; Arghun es va dirigir altre cop a Shaburan l'11 de maig de 1290 i els dos exèrcits es van trobar a la riba del riu que feia de frontera; l'exèrcit del Quiptxaq, uns 10.000 homes, estava manat per Abaji, Mengli Buka i Tuktu, fills de Mangu Timur (Mongke Temur). Uns 300 invasors foren morts entre els quals els caps Burultai i Kadai i entre els presoners estava el príncep Jeriktai. Des del refredament de les relacions amb Tulabugha vers el 1287, el campament de Nogai fou refugi per tots els dissidents entre els quals alguns fills de Mangu Timur, dirigits per Toktu. Nogai fingia ignorar els hostils sentiments de Tulabugha en contra seu; quan fou cridat a presència de Tulabugha (tardor del 1290) va aconseguir per mediació de la mare d'aquest la retirada de la nombrosa escorta del kan i després es va presentar davant Tulabugha fingint estar malalt; l'acompanyaven les seves tropes i quatre dels fills de Mongke Timur: Toktu, Buzluk, Seraibugha i Tudan; quan va arribar al lloc de l'entrevista va posar les tropes en disposició d'emboscada sota comandament dels quatre prínceps esmentats. A Tulabugha l'acompanyaven Alghui, Toghrul, Bulakhan, Kadan, i Kutugan, els altres fills de Mongke Temur, que li donaven suport; just després de l'intercanvi de salutacions de cortesia la cavalleria que estava emboscada va arribar al lloc; Nogai va demanar a Tulabugha de desmuntar i amb l'ajut dels seus protegits el va estrangular. Llavors es va dirigir als joves prínceps i va dir: "Tulabugha havia usurpat el tron del vostre pare i els vostres germans que estaven amb ell estaven d'acord a arrestar-vos i executar-vos; us he lliurat d'ell i vosaltres podeu fer ambs ells el que volgueu". Toktu va ordenar la mort dels seus cinc germans. Aquesta història és tal com la relata Nuwayri segurament trobada als arxius egipcis; els relats de Rashid al-Din i altres escriptors perses (principalment Binaketi) presenten diferències. Abu l-Ghazi Khan segueix el confós relat de Rashid al-Din; el relat de Marco Polo també és confós en aquest punt. Toktu (Toqtaï o Toqto’té), fill de Möngke Temür, va pujar al tron amb el títol de Ghiyath al-Din. (ca)
- Der Khan Tulabugha oder Töle-Buqa Chan ((auch Telebogha, tatarisch Tülä-Buğa) usw.; † 1291) regierte die Goldene Horde zwischen 1287 und seiner Ermordung 1291. Der Neffe und Nachfolger Möngke Timurs und Tuda Möngkes war ein Feind des Prinzen Noqai. Wahrscheinlich entstand diese Feindschaft, als beide in Fragen der russischen Verwaltung (von Kursk, ca. 1283) aneinandergeraten waren. Da Noqai kein Nachkomme Batu Khans war, konnte er nie die höchste Würde beanspruchen. So wurde Tulabugha nach der Abdankung Tuda Möngkes 1287 der neue Khan, ohne dass Noqai dies verhindern konnte. Tulabugha begann einen Krieg gegen denIlchan Arghun, den noch sein Onkel beschlossen hatte. Doch beide Feldzüge schlugen 1288 und 1290 fehl, so dass Noqais Ansehen stieg und dieser mit Hilfe der Söhne Möngke Timurs einen Staatsstreich organisieren konnte. Tulabugha wurde bei Verhandlungen gefangen genommen und ermordet. Der neue Khan wurde sein Mörder Tohtu (Tokta Khan). (de)
- Telebuga, Talabuga, Tula Buga, Tula Buqa, Tulabuga, Talubuga o Telubuga fue kan de la Horda de Oro entre 1287 y 1291. Era hijo de y nieto de Batu Kan. Llegó al poder en la Horda de Oro en 1287 con la ayuda de Nogai Kan, pero fue destronado 4 años después por el mismo y reemplazado por . (es)
- Tula Buqa ou Talabuga (mort en 1291) est un khan de la Horde d'or de 1287 à 1290. Fils de Baita, il succède à son oncle Tuda Mangu. (fr)
- Talabuga Khan, Tulabuga, Talubuga or Telubuga was the Khan of the Golden Horde, independent division of the Mongol Empire from 1287 until 1291. He was the son of , great-grandson of Batu Khan, and great-great-great-grandson of Genghis Khan. (en)
- 탈라부카(Талабуга, ? ~ 1291년) 칸은 킵차크 한국의 제6대 칸(재위: 1287년 ~ 1291년)이었다. 그는 타르투의 아들이며 바투 칸의 증손이었다. 그는 노가이 칸의 도움으로 1287년 킵차크 한국의 권력을 장악하였다. 그러나 4년 후 노가이 칸의 압력으로 폐위되어 토크타 칸이 칸 자리를 계승했고, 곧 자신을 지지했던 몽골 귀족들과 함께 처형되었다. (ko)
- Tala Buga, o Tela Buga (in tataro Телә Буга; 1268 circa – 1291), è stato un condottiero mongolo, Khan dell'Orda d'Oro dal 1287 al 1291 anno della sua morte. Talabuga, monete d'argento (it)
- トゥラ・ブカ（Tula-Buqa、Töle-Buqa、? - 1291年）は、ジョチ・ウルスの第8代宗主（ハン、在位：1287年 - 1291年）。バトゥの次男のトクカンの長男のダルブの長男。バトゥの曾孫で、モンケ・テムルとトデ・モンケの甥に当たる。弟にゴンチェクという人物がいた。中世モンゴル語発音ではトレ・ブカ。ペルシア語資料では تولا بوقا Tūlā Būqā と表記されている。 1287年に彼は弟のゴンチェクと、先代のモンケ・テムル・ハンの遺児のアルグイとトグリルチャと謀って、ジョチ・ウルス右翼の最有力者のノガイとオルダ・ウルス左翼の統帥のコニチによって擁立されていた叔父のトデ・モンケ・ハンを廃位した。トレ・ブカはサライを中心とするジョチ・ウルスの中央部を掌握してハン位に即き、クーデターを決行した四者による協力体制によって独裁政治を行なうようになり、さらにクーデターに参加せず、自らのハン位を脅かす存在であったトクタ（モンケ・テムルの五男でアルグイの同母弟）の存在を疎ましく思い、これを殺害を企てた。クリミア方面に所領（ウルス）を有していたトクタは、ドナウ川囲河口部一帯のジョチ・ウルス西部境域を鎮撫していた有力王族ノガイと手を結んだ。ノガイは仮病を使ってトレ・ブカらクーデターを実行したゴンチェクと、アルグイ、トグリルチャの他にトレ・ブカに同調したアルグイの兄弟のムラカイ、、クドカンら王族たちを自らの陣営におびき出し、そこで待ち伏せていたトクタに襲撃させた。こうして1291年にトクタによってトレ・ブカは兄弟もろとも殺され、位も奪われてしまったのである。 (ja)
- Tole Buka, w źródłach łacińskich Teleboga (zm. 1291) – siódmy chan Złotej Ordy w latach 1287-1291. Był następcą Tode Monge i wnukiem Batu-chana. Tron uzyskał dzięki poparciu Nogaja. Na przełomie 1287/1288 dokonał III najazdu mongolskiego na Polskę. W 1291 po krótkiej wojnie domowej (od 1290) został obalony z inicjatywy Nogaja. Jego następcą był Tokta. (pl)
- Tula Buga (em russo: Тула-Буга; romaniz.: Tula-Buga; em tártaro: Түлә-Буга; romaniz.: Tülä-Buga) foi um nobre mongol do século XIII, filho de . Em 1287, sucedeu Tuda Mangu como cã do Canato da Horda Azul. Reinou até 1291, quando foi sucedido por Tocta. (pt)
- 兀剌不花，又译秃剌不花（Talabuga，？－1291年），金帐汗国第七任可汗，拔都之曾孙、秃罕之孙、忙哥帖木儿、脱脱蒙哥的侄子。 他在1284年出兵匈牙利，1287年出兵波兰，但大部分不成功。1287年，脱脱蒙哥将汗位传给侄子兀剌不花。当时那海逐渐控制了金帐汗国的政权，兀剌不花企图除掉那海，恢复拔都系的权威，但被那海提前知道。1290年，那海请兀剌不花参加一个会晤，在会上那海将兀剌不花逮捕，然后拥立忙哥帖木儿之子脱脱为汗，将兀剌不花处死。1290年，他被那海杀死前，曾经与他出兵cerco地方（可能是吉尔吉斯或切尔克斯人），杀了他们皇后，但因寒冷而撤军。 (zh)
- Тула́-Буга́ (в русских летописях Телебуга; ум. 1291) — хан Золотой Орды в 1287—1291 годах; сын , праправнук Джучи-хана. (ru)
- Тулабуга, хан Телебуга (тат. Telə Buğa, Телә Буга; пом. 1291) — хан Золотої Орди з 1287 до 1291 року. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Telebuga, Talabuga, Tula Buga, Tula Buqa, Tulabuga, Talubuga o Telubuga fue kan de la Horda de Oro entre 1287 y 1291. Era hijo de y nieto de Batu Kan. Llegó al poder en la Horda de Oro en 1287 con la ayuda de Nogai Kan, pero fue destronado 4 años después por el mismo y reemplazado por . (es)
- Tula Buqa ou Talabuga (mort en 1291) est un khan de la Horde d'or de 1287 à 1290. Fils de Baita, il succède à son oncle Tuda Mangu. (fr)
- Talabuga Khan, Tulabuga, Talubuga or Telubuga was the Khan of the Golden Horde, independent division of the Mongol Empire from 1287 until 1291. He was the son of , great-grandson of Batu Khan, and great-great-great-grandson of Genghis Khan. (en)
- 탈라부카(Талабуга, ? ~ 1291년) 칸은 킵차크 한국의 제6대 칸(재위: 1287년 ~ 1291년)이었다. 그는 타르투의 아들이며 바투 칸의 증손이었다. 그는 노가이 칸의 도움으로 1287년 킵차크 한국의 권력을 장악하였다. 그러나 4년 후 노가이 칸의 압력으로 폐위되어 토크타 칸이 칸 자리를 계승했고, 곧 자신을 지지했던 몽골 귀족들과 함께 처형되었다. (ko)
- Tala Buga, o Tela Buga (in tataro Телә Буга; 1268 circa – 1291), è stato un condottiero mongolo, Khan dell'Orda d'Oro dal 1287 al 1291 anno della sua morte. Talabuga, monete d'argento (it)
- トゥラ・ブカ（Tula-Buqa、Töle-Buqa、? - 1291年）は、ジョチ・ウルスの第8代宗主（ハン、在位：1287年 - 1291年）。バトゥの次男のトクカンの長男のダルブの長男。バトゥの曾孫で、モンケ・テムルとトデ・モンケの甥に当たる。弟にゴンチェクという人物がいた。中世モンゴル語発音ではトレ・ブカ。ペルシア語資料では تولا بوقا Tūlā Būqā と表記されている。 1287年に彼は弟のゴンチェクと、先代のモンケ・テムル・ハンの遺児のアルグイとトグリルチャと謀って、ジョチ・ウルス右翼の最有力者のノガイとオルダ・ウルス左翼の統帥のコニチによって擁立されていた叔父のトデ・モンケ・ハンを廃位した。トレ・ブカはサライを中心とするジョチ・ウルスの中央部を掌握してハン位に即き、クーデターを決行した四者による協力体制によって独裁政治を行なうようになり、さらにクーデターに参加せず、自らのハン位を脅かす存在であったトクタ（モンケ・テムルの五男でアルグイの同母弟）の存在を疎ましく思い、これを殺害を企てた。クリミア方面に所領（ウルス）を有していたトクタは、ドナウ川囲河口部一帯のジョチ・ウルス西部境域を鎮撫していた有力王族ノガイと手を結んだ。ノガイは仮病を使ってトレ・ブカらクーデターを実行したゴンチェクと、アルグイ、トグリルチャの他にトレ・ブカに同調したアルグイの兄弟のムラカイ、、クドカンら王族たちを自らの陣営におびき出し、そこで待ち伏せていたトクタに襲撃させた。こうして1291年にトクタによってトレ・ブカは兄弟もろとも殺され、位も奪われてしまったのである。 (ja)
- Tole Buka, w źródłach łacińskich Teleboga (zm. 1291) – siódmy chan Złotej Ordy w latach 1287-1291. Był następcą Tode Monge i wnukiem Batu-chana. Tron uzyskał dzięki poparciu Nogaja. Na przełomie 1287/1288 dokonał III najazdu mongolskiego na Polskę. W 1291 po krótkiej wojnie domowej (od 1290) został obalony z inicjatywy Nogaja. Jego następcą był Tokta. (pl)
- Tula Buga (em russo: Тула-Буга; romaniz.: Tula-Buga; em tártaro: Түлә-Буга; romaniz.: Tülä-Buga) foi um nobre mongol do século XIII, filho de . Em 1287, sucedeu Tuda Mangu como cã do Canato da Horda Azul. Reinou até 1291, quando foi sucedido por Tocta. (pt)
- 兀剌不花，又译秃剌不花（Talabuga，？－1291年），金帐汗国第七任可汗，拔都之曾孙、秃罕之孙、忙哥帖木儿、脱脱蒙哥的侄子。 他在1284年出兵匈牙利，1287年出兵波兰，但大部分不成功。1287年，脱脱蒙哥将汗位传给侄子兀剌不花。当时那海逐渐控制了金帐汗国的政权，兀剌不花企图除掉那海，恢复拔都系的权威，但被那海提前知道。1290年，那海请兀剌不花参加一个会晤，在会上那海将兀剌不花逮捕，然后拥立忙哥帖木儿之子脱脱为汗，将兀剌不花处死。1290年，他被那海杀死前，曾经与他出兵cerco地方（可能是吉尔吉斯或切尔克斯人），杀了他们皇后，但因寒冷而撤军。 (zh)
- Тула́-Буга́ (в русских летописях Телебуга; ум. 1291) — хан Золотой Орды в 1287—1291 годах; сын , праправнук Джучи-хана. (ru)
- Тулабуга, хан Телебуга (тат. Telə Buğa, Телә Буга; пом. 1291) — хан Золотої Орди з 1287 до 1291 року. (uk)
- Tulabugha (Tula Buqa o Tula Buka) fou un cap mongol, potser fins i tot kan de l'Horda d'Or o que almenys la va dirigir amb amplis poders des de 1280 i amb plens poder dels 1287 al 1290. Se l'anomena el 1259 i 1260 junt amb Nogai Noyan, dirigint un exèrcit mongol que va assolar Polònia a les ordes del general , ràtzia en que foren saquejades Sandomierz, Cracòvia i altres ciutats. El desastre no obstant no fou suficient per desanimar als mongols i Tulabugha i Nogai van fer una altra campanya el 1286-1287 contra Polònia, la tercera contra aquest país. (ca)
- Der Khan Tulabugha oder Töle-Buqa Chan ((auch Telebogha, tatarisch Tülä-Buğa) usw.; † 1291) regierte die Goldene Horde zwischen 1287 und seiner Ermordung 1291. Der Neffe und Nachfolger Möngke Timurs und Tuda Möngkes war ein Feind des Prinzen Noqai. Wahrscheinlich entstand diese Feindschaft, als beide in Fragen der russischen Verwaltung (von Kursk, ca. 1283) aneinandergeraten waren. Da Noqai kein Nachkomme Batu Khans war, konnte er nie die höchste Würde beanspruchen. So wurde Tulabugha nach der Abdankung Tuda Möngkes 1287 der neue Khan, ohne dass Noqai dies verhindern konnte. Tulabugha begann einen Krieg gegen denIlchan Arghun, den noch sein Onkel beschlossen hatte. Doch beide Feldzüge schlugen 1288 und 1290 fehl, so dass Noqais Ansehen stieg und dieser mit Hilfe der Söhne Möngke Timurs ein (de)
|
