| dbo:abstract
|
- Els Presidis Toscans foren un territori de sobirania espanyola, dependent del virrei de Nàpols fins al 1735, i després d'un governador propi, integrat per una sèrie de fortaleses que foren anteriorment possessió de la República de Siena, i algunes mes que foren abans del Principat del Piombino. El principat de Piombino fou ocupat del 25 de juny de 1549 al 1552 per Cosme I Medici de Florència, en mig de la guerra entre Florència i Espanya d'un costat, i França, Turquia i Siena de l'altra; en la lluita contra els espanyols, els francesos i turcs aliats van atacar el principat el 1552. L'ocupació es va perllongar el 1552, fins al 1557, al morir la regent Elena Salviati; Florència, pel tractat de Londres del 20 de maig de 1557 va rebre Portoferraio a Elba (i quasi tot el territori de Siena incloent la ciutat) però va renunciar al Piombino (que en compensació va recuperar el 1559 Vignale i Abbadia al Fango); el rei d'Espanya es va reservar els castells d'Orbetello, Porto de Ercolo, Monte Filipo, Monte Argentaro, Porto San Estefano i Telemone, a la costa del territori de Siena, com a compensació per la cessió de la República de Siena a Florència, i amb aquests dominis va establir presidis (fortaleses amb guarnició), constituint d'aquesta manera els Presidis Toscans. El 1603 a la mort de Jaume VII del Piombino, l'herència del principat va entrar en litigi i un cosí, Carles del Piombino, es va proclamar príncep. Carles era fill de Sforza Appiani d'Aragona i senyor de Valle i Montioni; va governar des del gener fins al 20 de febrer del 1603 quan fou deposat pels espanyols, que van ocupar el principat incloent la part dels Appiani a Elba, però finalment van reconèixer la successió a Isabel del Piombino, germana gran de Jaume VII el 1611 si bé els espanyols van conservar una part de l'illa (Porto Longone, després Porto Azzurro) i van construir les fortaleses de Forte Focardo i Forte S. Giacomo, i aquesta zona fou agregada als Presidis Toscans. El 1628 Espanya va assolir el dret feudal al Piombino. El 1735 els Presidis Toscans que havien restat per l'arxiduc, foren reconeguts per tractat als Borbons. El 1796 la regió fou centre d'activitat realista contra la revolució francesa, amb suport dels britànics, i els francesos van ocupar Elba i Piombino vers el 1797 (formalment ocupat el 1799), però els presidis romangueren en poder d'Espanya. El Tractat d'Amiens (1802), va establir la cessió del Piombino i dels Presidis a França que els va incorporar al Regne d'Etrúria, creat en lloc del Gran Ducat de Toscana, dissolt en virtut del mateix tractat. (ca)
- ولاية بريسيدي كانت منطقة تحت الحماية الإسبانية في عهد فيليب الثاني ملك إسبانيا و هي تقع في توسكانا حاليا
* بوابة إسبانيا
* بوابة عصور حديثة
* بوابة إيطاليا
* بوابة التاريخ (ar)
- Stato dei Presidi (španělsky Estado de Presidios, český volný překlad „Stát pevností“) byl malý státní útvar na Apeninském poloostrově mezi roky 1557 a 1801, který byl podřízen Neapolskému království. Sestával z několika přístavních měst a nejbližššího území na toskánském pobřeží – , , , a . Později přibyl i přístav na ostrově Elba, který patříval Piombinskému knížectví. (cs)
- Als Stato dei Presidi („Staat der Festungen“) span. Estado de los Reales Presidios oder Presidios de Toscana („Festungen der Toskana“) wurden die 1557 spanischer Herrschaft unterstellten toskanischen Hafen- und Festungsstädte Talamone, Orbetello, Porto Ercole, Porto Santo Stefano und , der diesen vorgelagerte Archipel und das auf Elba gelegene Kastell Porto Longone mit dem zugehörigen Umland bezeichnet. Diese verkehrsgünstig gelegenen und strategisch wichtigen Plätze bildeten quasi einen Garnisonsstaat, welcher der Oberhoheit des ebenfalls zu Spanien gehörenden Königreichs Neapel unterstand. Der Stato dei Presidi diente in erster Linie der Abwehr der Osmanen und Barbaresken in diesem Teil des Mittelmeeres. Er ging 1815 im Großherzogtum Toskana auf. (de)
- Los Presidios de Toscana o Estado de los Reales Presidios, constituyeron una entidad territorial bajo soberanía de la Monarquía Hispánica en la costa de Toscana entre 1557 y 1707. Durante la Guerra de Sucesión Española pasaron a manos austríacas y posteriormente quedaron bajo la soberanía del rey de Nápoles hasta su desaparición en 1801. (es)
- Negara Presidi (bahasa Italia: Stato dei Presidi, yang berarti "negara garnisun-garnisun") adalah sebuah negara kecil yang pernah berdiri di Italia dari tahun 1557 hingga 1801. Negara seluas 300 km2 ini mencakup lima kota yang terletak di pesisir Toscana, yaitu , , Orbetello, Talamone dan , ditambah dengan pulau kecil Giannutri dan benteng di pulau Elba. Wilayah ini merupakan entitas yang terpisah dari Kerajaan Napoli dan telah melalui tiga periode sejarah. Dari tahun 1557 hingga 1707, Presidi merupakan wilayah yang dikendalikan oleh Spanyol Habsburg dan diperintah oleh wali raja Habsburg di Napoli. Kemudian, dari tahun 1708 hingga 1733, wilayah ini jatuh ke tangan Wangsa Habsburg Austria dan masih dikendalikan oleh wali raja di Napoli. Pada akhirnya Presidi menjadi wilayah yang bergantung kepada raja-raja Bourbon Spanyol di Napoli dari tahun 1733 hingga 1801. Negara ini dibubarkan setelah disepakatinya pada tanggal 28 Maret 1801 ketika Raja Napoli menyerahkan negara ini kepada Republik Prancis Pertama. Prancis kemudian memberikan wilayah Presidi kepada Kerajaan Etruria. Setelah jatuhnya Prancis pada tahun 1814, Kongres Wina pada tahun 1815 mengatur bahwa wilayah ini akan menjadi bagian dari Keharyapatihan Toscana. (in)
- The State of the Presidi (Italian: Stato dei Presidi, meaning "state of the garrisons") was a small territory in Italy between 1557 and 1801. It consisted of five towns on the Tuscan coast—Porto Ercole and Porto Santo Stefano on the promontory of Monte Argentario, as well as Orbetello, Talamone and Ansedonia—and their hinterland, along with the islet of Giannutri and the fortress of Porto Longone on the island of Elba. The Presidi encompassed about 300 km2. They were effectively attached to the Kingdom of Naples and changed hands several times with it, resulting in three distinct historical periods. From 1557 to 1707, they were a possession of the Crown of Spain administered by the Spanish Habsburg viceroy of Naples; from 1708 to 1733, a possession of the Austrian Habsburgs administered by their viceroy in Naples; and from 1733 to 1801, a dependency of the Spanish Bourbon kings of Naples. By the Treaty of Florence of 28 March 1801, the king of Naples ceded the Presidi to the French Republic, which then ceded them to the new Kingdom of Etruria. After the downfall of France in 1814 and the Congress of Vienna in 1815, the territories were granted to the restored Grand Duchy of Tuscany. (en)
- L'État des Présides ou, en forme longue, l'État des Présides royaux (en espagnol : Estado de los Reales Presidios ; en italien : Stato dei Reali Presidi), créé par le roi d'Espagne Philippe II, constituait un petit territoire italien d'une très grande importance stratégique et militaire pris sur les territoires ayant appartenu à la République de Sienne après l'annexion de celle-ci par le duché de Florence en 1557. Il devait son nom aux présides — postes fortifiés établis par les Espagnols sur une côte étrangère (du latin preasidium ; en espagnol : presidio, au singulier ; en italien : presidi, au pluriel). Il était également connu sous le nom de Présides de Toscanes (en espagnol : Presidios de Toscana ; en italien : Presidi di Toscana). Son territoire était à cheval sur les actuelles provinces de Grosseto et de Livourne. Il comprenait la (it) en Toscane ainsi que Orbetello, Porto Ercole et Porto Santo Stefano avec Ansedonia et Talamone, et par la suite Porto Longone (l'actuel Porto Azzurro) sur l'Ile d'Elbe, qui appartenait déjà à la seigneurie puis à la principauté de Piombino. Il appartint par la suite au royaume de Naples jusqu'en 1800. Bien que très délimité, ses dirigeants purent contrôler et agir sur les États et les mers de l'Italie centrale. (fr)
- Lo Stato dei Presìdi (talvolta scritto Presidii o Presidî, conosciuto anche come Presìdi di Toscana) fu un governatorato situato in Toscana, creato per volontà del re di Spagna Filippo II come appannaggio dei viceré spagnoli di Napoli in occasione del trattato di Londra (1557) che sancì la spartizione della Repubblica di Siena. Fu quindi sottoposto alla Spagna dal 1557 al 1707, passò dal 1708 al 1733 alla corona d'Austria, e, infine, dal 1733 al 1801 ai Borbone delle Due Sicilie. Seppur costituito in limiti angusti, permetteva ai suoi dominatori di controllare i traffici del Tirreno verso l'Italia meridionale. (it)
- Stato dei Presidi (dosłownie: Państwo Garnizonów) – terytorium zależne (wobec Hiszpanii, następnie Austrii i wreszcie Neapolu) obejmujące nadmorskie tereny Toskanii oraz Wyspy Toskańskie (w tym Elbę), istniejące od połowy XVI do początku XIX wieku. (pl)
- O Estado dos Presídios (em italiano: Stato dei Presìdi), também denominado por vezes Presídios da Toscana (Presidi di Toscana) ou, oficialmente, quando se estabeleceu, Estado dos Reais Presídios, constituiu uma entidade territorial criada pelo rei de Espanha Filipe II (quando ainda era príncipe das Astúrias, ao assumir o Reino de Nápoles cedido por seu pai), e que constituía um pequeno território na Itália, mas que era de grande importância estratégica e militar, sobre territórios que pertenceram à República de Siena e segregados desta depois da sua anexação pelo Grão-Ducado da Toscana em 1557. Compreendia o promontório do Argentario na Toscana bem como Orbetello, Porto Ercole e Porto Santo Stefano com e Talamone, e também por Porto Longone (o atual Porto Azzurro) na Ilha de Elba, que pertencia à senhoria, depois principado de Piombino. Permaneceu sob soberania dos reis de Espanha até 1707. Durante a Guerra de Sucessão Espanhola passou ao Império Austríaco e, posteriormente, ficou sob soberania do rei de Nápoles até à sua extinção em 1801, integrado no napoleónico Reino da Etrúria. (pt)
- Stati degli presidii var en klientstat till Kungariket Spanien, belägen på centrala Apenninska halvön, och bestod av städerna Orbetello, Porto Ercole, , , och Porto Longone. Porto Longone omfattade även ett befäst område på ön Elba. Statsbildningen skapades på initiativ av kung Filip II av Spanien 1557, från territorier som tidigare tillhört . År 1801 införlivades områdena med Kungariket Etrurien. På Wienkongressen 1815 gavs de tidigare områdena bort till , vilket gällde fram till Italiens enande. (sv)
- Область Президий, Государство Президий; полное название: Государство королевских Президий (исп. Estado de los Reales Presidios, итал. Stato dei Reali Presidi) — квазигосударственное образование, созданное в 1557 году Филиппом II Испанским на части территории упраздненной Сиенской республики. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- ولاية بريسيدي كانت منطقة تحت الحماية الإسبانية في عهد فيليب الثاني ملك إسبانيا و هي تقع في توسكانا حاليا
* بوابة إسبانيا
* بوابة عصور حديثة
* بوابة إيطاليا
* بوابة التاريخ (ar)
- Stato dei Presidi (španělsky Estado de Presidios, český volný překlad „Stát pevností“) byl malý státní útvar na Apeninském poloostrově mezi roky 1557 a 1801, který byl podřízen Neapolskému království. Sestával z několika přístavních měst a nejbližššího území na toskánském pobřeží – , , , a . Později přibyl i přístav na ostrově Elba, který patříval Piombinskému knížectví. (cs)
- Als Stato dei Presidi („Staat der Festungen“) span. Estado de los Reales Presidios oder Presidios de Toscana („Festungen der Toskana“) wurden die 1557 spanischer Herrschaft unterstellten toskanischen Hafen- und Festungsstädte Talamone, Orbetello, Porto Ercole, Porto Santo Stefano und , der diesen vorgelagerte Archipel und das auf Elba gelegene Kastell Porto Longone mit dem zugehörigen Umland bezeichnet. Diese verkehrsgünstig gelegenen und strategisch wichtigen Plätze bildeten quasi einen Garnisonsstaat, welcher der Oberhoheit des ebenfalls zu Spanien gehörenden Königreichs Neapel unterstand. Der Stato dei Presidi diente in erster Linie der Abwehr der Osmanen und Barbaresken in diesem Teil des Mittelmeeres. Er ging 1815 im Großherzogtum Toskana auf. (de)
- Los Presidios de Toscana o Estado de los Reales Presidios, constituyeron una entidad territorial bajo soberanía de la Monarquía Hispánica en la costa de Toscana entre 1557 y 1707. Durante la Guerra de Sucesión Española pasaron a manos austríacas y posteriormente quedaron bajo la soberanía del rey de Nápoles hasta su desaparición en 1801. (es)
- Lo Stato dei Presìdi (talvolta scritto Presidii o Presidî, conosciuto anche come Presìdi di Toscana) fu un governatorato situato in Toscana, creato per volontà del re di Spagna Filippo II come appannaggio dei viceré spagnoli di Napoli in occasione del trattato di Londra (1557) che sancì la spartizione della Repubblica di Siena. Fu quindi sottoposto alla Spagna dal 1557 al 1707, passò dal 1708 al 1733 alla corona d'Austria, e, infine, dal 1733 al 1801 ai Borbone delle Due Sicilie. Seppur costituito in limiti angusti, permetteva ai suoi dominatori di controllare i traffici del Tirreno verso l'Italia meridionale. (it)
- Stato dei Presidi (dosłownie: Państwo Garnizonów) – terytorium zależne (wobec Hiszpanii, następnie Austrii i wreszcie Neapolu) obejmujące nadmorskie tereny Toskanii oraz Wyspy Toskańskie (w tym Elbę), istniejące od połowy XVI do początku XIX wieku. (pl)
- Stati degli presidii var en klientstat till Kungariket Spanien, belägen på centrala Apenninska halvön, och bestod av städerna Orbetello, Porto Ercole, , , och Porto Longone. Porto Longone omfattade även ett befäst område på ön Elba. Statsbildningen skapades på initiativ av kung Filip II av Spanien 1557, från territorier som tidigare tillhört . År 1801 införlivades områdena med Kungariket Etrurien. På Wienkongressen 1815 gavs de tidigare områdena bort till , vilket gällde fram till Italiens enande. (sv)
- Область Президий, Государство Президий; полное название: Государство королевских Президий (исп. Estado de los Reales Presidios, итал. Stato dei Reali Presidi) — квазигосударственное образование, созданное в 1557 году Филиппом II Испанским на части территории упраздненной Сиенской республики. (ru)
- Els Presidis Toscans foren un territori de sobirania espanyola, dependent del virrei de Nàpols fins al 1735, i després d'un governador propi, integrat per una sèrie de fortaleses que foren anteriorment possessió de la República de Siena, i algunes mes que foren abans del Principat del Piombino. (ca)
- L'État des Présides ou, en forme longue, l'État des Présides royaux (en espagnol : Estado de los Reales Presidios ; en italien : Stato dei Reali Presidi), créé par le roi d'Espagne Philippe II, constituait un petit territoire italien d'une très grande importance stratégique et militaire pris sur les territoires ayant appartenu à la République de Sienne après l'annexion de celle-ci par le duché de Florence en 1557. (fr)
- Negara Presidi (bahasa Italia: Stato dei Presidi, yang berarti "negara garnisun-garnisun") adalah sebuah negara kecil yang pernah berdiri di Italia dari tahun 1557 hingga 1801. Negara seluas 300 km2 ini mencakup lima kota yang terletak di pesisir Toscana, yaitu , , Orbetello, Talamone dan , ditambah dengan pulau kecil Giannutri dan benteng di pulau Elba. Wilayah ini merupakan entitas yang terpisah dari Kerajaan Napoli dan telah melalui tiga periode sejarah. Dari tahun 1557 hingga 1707, Presidi merupakan wilayah yang dikendalikan oleh Spanyol Habsburg dan diperintah oleh wali raja Habsburg di Napoli. Kemudian, dari tahun 1708 hingga 1733, wilayah ini jatuh ke tangan Wangsa Habsburg Austria dan masih dikendalikan oleh wali raja di Napoli. Pada akhirnya Presidi menjadi wilayah yang bergantun (in)
- The State of the Presidi (Italian: Stato dei Presidi, meaning "state of the garrisons") was a small territory in Italy between 1557 and 1801. It consisted of five towns on the Tuscan coast—Porto Ercole and Porto Santo Stefano on the promontory of Monte Argentario, as well as Orbetello, Talamone and Ansedonia—and their hinterland, along with the islet of Giannutri and the fortress of Porto Longone on the island of Elba. (en)
- O Estado dos Presídios (em italiano: Stato dei Presìdi), também denominado por vezes Presídios da Toscana (Presidi di Toscana) ou, oficialmente, quando se estabeleceu, Estado dos Reais Presídios, constituiu uma entidade territorial criada pelo rei de Espanha Filipe II (quando ainda era príncipe das Astúrias, ao assumir o Reino de Nápoles cedido por seu pai), e que constituía um pequeno território na Itália, mas que era de grande importância estratégica e militar, sobre territórios que pertenceram à República de Siena e segregados desta depois da sua anexação pelo Grão-Ducado da Toscana em 1557. (pt)
|
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
