| dbo:abstract
|
- Xams-al-Maali Abu-l-Hàssan Qabus ibn Wuixmaguir ibn Ziyar ibn Wardan (àrab: شمس المعالي قابُوس بن وشمكير بن زيار بن وردان, Xams al-Maʿālī Qābūs b. Wuxmakīr b. Ziyār b. Wardān), més conegut senzillament com a Qabus ibn Wuixmaguir fou un sobirà de la dinastia ziyàrida de Tabaristan i Gurgan. Va pujar al tron el 977 succeint al seu germà Dhahir-ad-Dawla Bissutun amb l'oposició dels seus germans. Els samànides reclamaven els seus dominis. Es creu que fou el suport d'Àdud-ad-Dawla el que el va portar al tron, ja que el rostre del sultà buwàyhida apareix a les seves primeres monedes. Poc després del 977 va rebre del califa at-Tàï el títol o làqab de Xams-al-Maali. Izz-ad-Dawla Bakhtiyar de l'Iraq es va enfrontar a Àdud-ad-Dawla (de Fars i Kirman 950 a 983 i de l'Iraq 977 a 983) i va buscar aliats entre els quals Fakhr-ad-Dawla emir governador buwàyhida de Rayy i Pèrsia del nord, i a l'emir ziyàrida de Tabaristan Bisutun. Encara que no havien tingut temps de participar en el conflicte, Àdud-ad-Dawla va decidir que havien de ser castigats. Bisutun va morir el mateix 977 i Àdud-ad-Dawla va donar suport com a successor a Qabus ibn Wushmgir, contra altres germans. El germà d'Àdud-ad-Dawla, Fakhr-ad-Dawla, li va enviar una carta suau, que va obtenir una violenta resposta; el 980 Àdud-ad-Dawla va marxar en persona contra el Djibal i Rayy; Fakhr, abandonat per tothom, va haver de fugir a Qazwin on va formar una lliga amb el seu sogre el ziyàrida Qabus ibn Wuixmaguir, a la que s'esperava que entraria el samànida Nuh II ibn Mansur; Fakhr-ad-Dawla se'n va anar a Nishapur per les negociacions adients amb Nuh II. Muàyyid-ad-Dawla d'Isfahan (976-984) va donar suport a Àdud-ad-Dawla. L'agost/setembre del 980 Àdud-ad-Dawla va ocupar Hamadan, que fins aleshores pertanyia al seu germà Fakhr-ad-Din i les regions al sud i est de la ciutat; el seu germà Muàyyid-ad-Dawla pel seu costat, va ocupar Rayy. Poc després, a finals del 980 (octubre/novembre), Ismaïl ibn Abbad, ministre de, Muàyyid-ad-Dawla, procedent de Rayy, va anar a Hamadan per negociar la transferència de la ciutat de Rayy (abans un dels feus de Fakhr al-Din i ara ocupada per Muàyyid) a favor del seu senyor Muàyyid-ad-Dawla. Àdud-ad-Dawla li va concedir Rayy, però no fou l'única recompensa que Muàyyid va rebre per haver restat lleial a Àdud-ad-Dawla en els darrers conflictes (tant amb el qual el va enfrontar amb Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, com el posterior amb el seu germà Fakhr-ad-Dawla), sinó que també li va cedir el govern de Hamadan i Nihawand, i se li van donar tanmateix les tropes que abans estaven al servei de Fakhr-ad-Dawla (que encara foren incrementades després, per combatre els samànides, aliats als ziyàrides i a Fakhr-ad-Dawla). El ziyàrida Qabus dominava des del 977 el Tabaristan en contra dels seus germans mercès a l'ajut d'Àdud-ad-Dawla el qual esperava quan el va col·locar al tron, que en compensació li donaria suport per exemple en la lluita contra els samànides (i certament no esperava pas el suport al seu germà Fakhr-ad-Dawla, si bé això sembla que fou més per relacions de parentiu que per lleialtats personals); Qabus fou atacat per Muàyyid-ad-Dawla (980) i va perdre bona part del Tabaristan, però tot i així va mantenir la lleialtat a l'aliança amb el seu gendre, i va refusar la proposta d'aliar-se a Muàyyid-ad-Dawla contra els samànides (juliol/agost del 981); Àdud-ad-Dawla va obtenir llavors del califa el nomenament oficial del seu germà Muàyyid-ad-Dawla com a governador del Tabaristan i Gurgan (Djurdjan), amb el dret de conquistar els territoris. Muàyyid va aconseguir dominar militarment les dues províncies després d'una victòria decisiva a Astarabad (982), i va exercir el poder reforçat amb el nomenament del califa; Qabus, aliat amb Fakhr al-Din no el va poder expulsar tot i el suport que van rebre del samànida Nuh II, i es va haver de refugiar a Nishapur amb el general samànida Hussam-ad-Dawla Tash. Així Muàyyid-ad-Dawla, amb el suport del seu germà Àdud-ad-Dawla (mort el març del 983), va conservar Tabaristan, Gurgan, Rayy, Hamadan i Isfahan fins a la seva mort el 984, any en què Fakhr-ad-Dawla, amb el suport samànida, va retornar de Nishapur, es va apoderar de Tabaristan, Gurgan, Rayy, Hamadan i Isfahan, i les va governar fins a la seva mort el 997. Fakhr-ad-Dawla no va agrair al seu sogre el suport que li havia donat i fins a la seva mort el 997 Qabus va haver de romandre a l'exili amb els samànides i no va poder retornar als seus territoris ancestrals de Tabaristan i Gurgan; el 997 fou cridat a aquests territoris pels notables locals. El 998 Qabus ja tornava a estar al tron al Tabaristan i Gurgan; el seu segon regnat està poc documentat; no va emetre monedes (o almenys no se'n conserva cap) i va tenir capital a Astarabad des d'on va governar tirànicament (almenys en l'aspecte religiós) fins que va provocar una revolta militar i fou obligat a abdicar en el seu fill Manučihr ibn Qabus; però això encara no va ser suficient per als rebels que el van matar de fred en exposar-lo nu als freds de l'hivern. El seu mausoleu es troba a l'exterior de la moderna Gurgan. Després de la seva mort l'emirat ziyàrida va caure aviat sota influència gaznèvida. Fou un poeta notable, escriptor, cal·lígraf i astròleg. Va protegir els artistes i és famós per les seves relacions a Avicenna que fugia de Khwarizm i es va refugiar a la seva cort (des d'on va anar més tard a Rayy) i amb al-Biruní, que va estar a Gurgan el 998. (ca)
- قابُوس بن وَشْمگير (ت. 403 هـ / 1012 م) هو رابع ملوك الزيارين وأذيعهم صيتاً. هو قابُوس بن وشمكير بن زيار بن وردان شاه الجيلي، أبو الحسن، الملقب شمس المعالي. له رسائل بالعربية: «كمال البلاغة» وله شعر بالعربية و الفارسية.والأمير قابوس هو باني برج قنبد قابوس وهو الموقع المدرج على لائحة اليونسكو للتراث العالمي منذ عام 2012.مولده : هو أمير من أمراء الأسرة الزيارية التي كانت تحكم طبرستان وجرجان وهما ولايتان تقعانفي الجنوب والجنوب الشرقي لبح طبرستان ( بحر الخرز ) ، والزياريون ينحدرون من بيت عظيم من بيوت الفرس . ولا يعرف له تاريخ مولد .محطات : - ولي قابوس الحكم عام 367هـ ولقبه خليفة بغداد بلقب ( شمس المعالي ) .- جنده وقواده حاصروه في أواخر حياته لما كان فيه من بطش شديد، واضطروه إلى التنازل عن ملكه لابنه ( منوجهر ) .- كان قابوس واسع المروءة، عالي النفس، بعيد الهمة، لا يحب الملق ولا المداهنة، حتى قالوا إنه كان يأبى أن يستمع إلى مدائح الشعراء له، مع عطفه عليهم، وبذله الجوائز والمكافآت .- زاره البيروني وقدم له كتابه ( الآثار الباقية ) ، كما قدم له الثعالبي كتابيه ( المهج / التمثيل والمحاضرة ) ومعنى ذلك أنه كان يشجع الأدباء والعلماء .- له جمال خط، يقول فيه العتبي : أما خطه فسمه إن شئت وشياً محبوكاً، أو تبراً مسبوكاً، أو دراً مفصلاً، أو سحراً محصلاً، وكان إسماعيل بن عباد الصاحب إذا قرأ خطه يقول : هذا خط قابوس أم جناح طاووس .مختارات من آثاره: - من الأبيات المشهورة التي تنسب إلى قابوس بن وشكمير قول يصف تصرّف أحوال الدهر بالناس: قل للّذي بصروف الدهر عيّرنا... هل حارب الدهر إلاّ من له خطر أ ما ترى البحر تعلو فوقه جيف... و يستقرّ بأقصى قعره الدرر فإن تكن نشبت أيدي الزمان بنا... و نالنا من تمادي بؤسه الضرر ففي السماء نجوم ما لها عدد... و ليس يكسف إلاّ الشمس والقمر - و من الفصول البارعة لقابوس بن وشكمير: الكريم إذا وعد لم يخلف، وإذا نهض لفضيلة لم يقف. إذا سمح الدهر بالحباء فأبشر بوشك الانقضاء، وإذا أعار فاحسبه قد أغار. كلّ غمّ إلى انحسار، وكلّ عال إلى انحدار. غاية كلّ متحرّك سكون، ونهاية كلّ متكوّن ألاّ يكون؛ وآخر الأحياء فناء، والجزع على الأموات عناء؛ وإذا كان ذلك كذلك، فلم التهالك على هالك؟- من رسالة لقابوس بن وشكمير إلى بعض إخوانه: كتبت-أطال اللّه بقاء مولاي-و ما في جسمي جارحة الاّ وهي تودّ لو كانت يدا تكاتبه ولسانا يخاطبه وعينا تراقبه وقريحة تعاقبه (1)، بنفس ولهى وبصيرة ورهى وعين عبرى وكبد جرّى (2)، منازعة إلى ما يقرّب منه. . . . . فليرقّ لكبد قذفها البعاد وعين أرّقها السهاد وأحشاء محرقة بنار الفراق وأجفان مقروحة بدمعها المهراق. . . . .وفاته : حبسه ابنه بإحدى القلاع بجرجان واستمر بها حتى اغتيل سنة 403 هـ . (ar)
- Kabus aŭ Qabus ibn Wushmagir (kompleta nomo: Abol-Hasan Qābūs ibn Wušmagīr ibn Ziyar Sams al-maʿālī, ابوالحسن قابوس بن وشمگیر بن زیار, شمس المعالی; (m. 1012) (r. 977–981; 997–1012) estis la reganto de Zijaridoj en Gurgan kaj Tabaristano en mezepoka Irano. Lia patro estis Vuŝmgir kaj lia patrino estis filino de la Bavandi Ispahbad Ŝarŭin la 2-a. Kvankam li formale agnoskis la kalifon kiel suverenon, Kabus regis fakte kiel sendependa reganto por la cetero de sia regado. Li ekhavis rilaton kun Mahmud de Gazni, kio preparis la vojon por la eventuala Gaznavida konkero de Zijaridoj, dum la Bujidoj ne entreprenis pliajn kampanjojn kontraŭ li. Internaj problemoj, tamen, tuj perdigis al Kabus lian postenon. Lia malfalcila alproksimiĝo al la oficiroj de la armeo eventuale okazigis konspiron kiu formiĝis kontraŭ li. (eo)
- Qabus ibn Wushmagir (full name: Abol-Hasan Qābūs ibn Wušmagīr ibn Ziyar Sams al-maʿālī, ابوالحسن قابوس بن وشمگیر بن زیار, شمسالمعالی; (died 1012) (r. 977–981; 997–1012) was the Ziyarid ruler of Gurgan and Tabaristan in medieval Iran. His father was Vushmgir and his mother was a daughter of the Bavandi Ispahbad Sharwin II. (en)
- Qâbûs ou Chams al-Ma`âlî Qâbûs ben Wuchmagîr dit Chams al-Ma`âlî (Soleil de son excellence) (règne 977-981 ; 997-1012) est un prince de la dynastie persane des Ziyarides, installée à Gorgan au bord de la mer Caspienne. Pendant son règne Qâbûs allie la férocité de son grand-père au goût éclairé des lettres et de la culture. Certains de ses vers en arabe ou en persan sont connus et Al-Biruni et Avicenne ont tous deux passé quelque temps à sa cour. Il fut l'un des premiers mécènes d'al-Biruni, qui lui dédia en 1000 sa Chronologie. Bien que son grand-père Mardâvij ait été violemment antimusulman, ses successeurs, dont Qâbûs, sont sunnites, ce qui est une exception chez les Daylamites généralement chiites. Il est enterré dans le Gonbad-e Qabus. (fr)
- Абулхасан Кабус ібн Вушмагір ібн Зіяр Сам саль-Мааалі (перс. ابوالحسن قابوس بن وشمگیر بن زیار, شمس المعالی; помер 1012) — середньовічний правитель Ґорґану й Табаристану з династії Зіяридів. (uk)
|
