About: Self-hatred

An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Self-hatred is personal self-loathing or hatred of oneself, or low self-esteem which may lead to self-harm.

Property Value
dbo:abstract
  • L'autoodi, aplicat en el camp de la sociolingüística, fa referència a l’odi cap a un mateix, cap a la cultura pròpia i/o cap a la llengua pròpia. És un concepte encunyat per Rafel Ninyoles (1969) per descriure i designar l’actitud d’abandó de la llengua pròpia per mitjà d’un procés de substitució d’aquesta per la llengua de les classes dominants. Aquest fenomen serveix per explicar el perquè de la renúncia d’alguns grups socials perifèrics a la llengua o varietat —o fins i tot, a la identitat— que els és pròpia en favor de la “llengua legítima” dins el “mercat lingüístic”, en termes del sociòleg Pierre Bourdieu. D’acord amb l'escrit Ce que parler veut dire (1982) d’aquest mateix autor, és en aquest mercat lingüístic on s’imposa la definició del legítim i l’il·legítim. En aquest context, les classes dominants exercirien una violència simbòlica a través de les seves institucions i de les seves pràctiques. Seria en el mateix dia a dia que cadascun dels actors socials aniria assumint la seva posició dins aquest “consens”, i aniria acceptant els criteris de judici de les classes dominants, ja que “els intercanvis lingüístics són també relacions de poder simbòlic on s’actualitzen les relacions de força entre els locutors o els seus grups respectius”. Per tant, segons el sociòleg Pierre Bourdieu, la ideologia dominant acabaria impregnant totes les capes de la societat imposant una suposada “llengua legítima”. Per mitjà d’un procés de “malreconeixement” (méconnaissance), aquesta imposició acabaria sent percebuda com un criteri objectiu de competència, en lloc d’una discriminació de classe. És quan aquests criteris d’assignació de valor dominants que justifiquen l'expropiació dels capitals simbòlics dels grups exclosos són assumits pels mateixos grups exclosos que apareixeria l’autoodi. L’aportació de Bourdieu, en aquest sentit, és clau, ja que explica el funcionament de les pràctiques socials (entre elles, les simbòliques) en relació amb les condicions materials de producció del pensament marxista, que mantindrien una relació dialèctica entre elles. És així com treu l'entrellat al concepte de “falsa consciència” de Karl Marx, segons la qual les classes desafavorides acabarien sotmetent-se als dictàmens del capitalisme encara que aquest presenti un esquema que els margina sistemàticament. A Sociolingüística de la llengua catalana (1998), Boix i Vila afirmen que “la prova més important del poder dels capitals simbòlics és que els dominats esdevenen còmplices dels punts de vista i concepcions del dominador”. És així com expliquen la consideració del castellà com a llengua nacional per part de la burgesia catalana a partir del segle xix. El concepte d’autoodi, juntament amb el de diglòssia, van atraure molt l’atenció de la sociolingüística catalana de l’antrifranquisme. Tanmateix, a mesura que el català ha anat adquirint posicions de poder, l’interès pels debats que giraven entorn del conflicte lingüístic s’ha anat apaivagant, excepte pel que fa al de la normalització. (ca)
  • Mem-malamo estas evidenta malkontento de homo pri si mem. Foje la frazo ankaŭ estas uzata por priskribi staton de evidenta malkontento de persono el socia grupo, al kiu ŝi aŭ li apartenas. Etna mem- malamo, ekzemple, esprimiĝas per la severa kritiko, kiun homo esprimas kontraŭ sia originala grupo. Mem-malamo povas rezulti el tio, ke la persono vidas en si mem aŭ en sia grupo negativajn trajtojn kun kiuj li ne povas identigi sin, aŭ ke li malestimas sin aŭ sian grupon kiel rezulto de kontinua malsukceso. Foje malamo fontas el de la sinteno de aliaj al li. Mem-malamo povas konduki al malsuperaj kompleksoj, same kiel depresio, soleco, , memdamaĝo kaj pli. Psikologoj ne emas uzi ĉi tiun frazon, kaj por priskribi la fenomenon, kiun ili traktas, ili preferas la frazon "malalta memfido". La frazo ofte estas uzata en argumentoj por priskribi homon aŭ grupon en atakoj ad hominem kontraŭ ili. (eo)
  • En las ciencias sociales se describe como autoodio o identificación con el grupo dominante el sentimiento de rechazo que siente el individuo, perteneciente a un grupo social de bajo estatus, ante características propias consideradas inferiores a las de los grupos dominantes. (es)
  • Mit der Bezeichnung Insuffizienzgefühl wird im psychopathologischen Befund laut AMDP-System ein Zustand festgehalten, in dem man nicht in die eigene Leistungsfähigkeit vertraut (Selbstvertrauen) oder in dem das eigene Selbstwertgefühl vermindert ist. Bei einer leichten Ausprägung bezieht sich das Gefühl der Insuffizienz nur auf bestimmte Themenbereiche, bei einer schweren Ausprägung bestimmt der Selbstwertverlust weite Bereiche des Lebens oder zumindest einzelne besonders wichtige Bereiche. Insuffizienzgefühle können das Symptom einer Depression sein, wobei für diese Diagnose noch weitere Symptome hinzukommen müssen. Laut AMDP-System sollen die Insuffizienzgefühle als Beschreibung des Affekts auch dann im Befund erfasst werden, wenn eine tatsächliche Beeinträchtigung vorliegt, mit der die Insuffizienzgefühle begründet werden können. (de)
  • Self-hatred is personal self-loathing or hatred of oneself, or low self-esteem which may lead to self-harm. (en)
  • Con il termine odio di sé (anche noto come odio verso sé stessi oppure auto-odio) ci si riferisce a un sentimento di profonda avversione od odio verso sé stessi, nonché a uno stato di rabbia o addirittura pregiudizio nei confronti di sé stessi e del proprio carattere. Il termine "odio di sé" è usato con scarsa frequenza da psicologi e psichiatri, che di solito descrivono gli individui affetti da tale sentimento come "persone con scarsa autostima". L'odio di sé, il senso di colpa e la vergogna sono fattori caratteristici di diversi disturbi mentali, particolarmente quelli che comportano un proprio difetto percepito (ad esempio dismorfofobia o il narcisismo cosiddetto "nascosto"). L'odio di sé è anche sintomo di molti disturbi della personalità (fra cui il disturbo borderline di personalità) e di depressione. Il termine è a volta utilizzato per l'avversione od odio per un determinato gruppo, famiglia, classe sociale, nazionalità o stereotipo al quale un individuo appartiene o è appartenuto in passato. Il cosiddetto "auto-odio etnico" è l'estrema antipatia per il proprio gruppo etnico di appartenenza, esemplificato dal controverso fenomeno dell'ebreo che odia sé stesso. Tale manifestazione di odio di sé può essere associata ad aspetti dell'. (it)
  • 자기혐오(自己嫌惡, self-loathing), 또는 자기증오(自己憎惡, self-hatred)란 자기 자신을 극도로 증오하거나, 자기 자신을 싫어하며 자기 자신에 대한 분노감 내지 선입견에 빠져 있는 상태를 말한다." 그 자기 자신이 속해 있는 가족, 계급, 정신병, 고정관념에 대한 증오 역시 자기혐오라고 칭하기도 한다. 증세와 관련이 있을 수도 있다. (ko)
  • Självhat eller självförakt brukar hänföras till känslor av extremt ogillande eller hat mot sig själv, att vara arg på sig själv eller ha fördomar mot sig själv. Begreppen kan även användas för att definiera ett ogillande och hat mot en grupp, familj, klass, psykisk sjukdom eller stereotyp till vilken man själv tillhör eller har tillhört. Ett exempel på detta kan vara självhatande jude eller "etniskt självhat", som båda är ett extremt ogillande av den egna etniska, religiösa eller kulturella gruppen. Vissa aspekter av självhat kan förknippas med autofobi. (sv)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 684929 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 9397 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123498358 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • En las ciencias sociales se describe como autoodio o identificación con el grupo dominante el sentimiento de rechazo que siente el individuo, perteneciente a un grupo social de bajo estatus, ante características propias consideradas inferiores a las de los grupos dominantes. (es)
  • Self-hatred is personal self-loathing or hatred of oneself, or low self-esteem which may lead to self-harm. (en)
  • 자기혐오(自己嫌惡, self-loathing), 또는 자기증오(自己憎惡, self-hatred)란 자기 자신을 극도로 증오하거나, 자기 자신을 싫어하며 자기 자신에 대한 분노감 내지 선입견에 빠져 있는 상태를 말한다." 그 자기 자신이 속해 있는 가족, 계급, 정신병, 고정관념에 대한 증오 역시 자기혐오라고 칭하기도 한다. 증세와 관련이 있을 수도 있다. (ko)
  • Självhat eller självförakt brukar hänföras till känslor av extremt ogillande eller hat mot sig själv, att vara arg på sig själv eller ha fördomar mot sig själv. Begreppen kan även användas för att definiera ett ogillande och hat mot en grupp, familj, klass, psykisk sjukdom eller stereotyp till vilken man själv tillhör eller har tillhört. Ett exempel på detta kan vara självhatande jude eller "etniskt självhat", som båda är ett extremt ogillande av den egna etniska, religiösa eller kulturella gruppen. Vissa aspekter av självhat kan förknippas med autofobi. (sv)
  • L'autoodi, aplicat en el camp de la sociolingüística, fa referència a l’odi cap a un mateix, cap a la cultura pròpia i/o cap a la llengua pròpia. És un concepte encunyat per Rafel Ninyoles (1969) per descriure i designar l’actitud d’abandó de la llengua pròpia per mitjà d’un procés de substitució d’aquesta per la llengua de les classes dominants. (ca)
  • Mit der Bezeichnung Insuffizienzgefühl wird im psychopathologischen Befund laut AMDP-System ein Zustand festgehalten, in dem man nicht in die eigene Leistungsfähigkeit vertraut (Selbstvertrauen) oder in dem das eigene Selbstwertgefühl vermindert ist. Bei einer leichten Ausprägung bezieht sich das Gefühl der Insuffizienz nur auf bestimmte Themenbereiche, bei einer schweren Ausprägung bestimmt der Selbstwertverlust weite Bereiche des Lebens oder zumindest einzelne besonders wichtige Bereiche. Insuffizienzgefühle können das Symptom einer Depression sein, wobei für diese Diagnose noch weitere Symptome hinzukommen müssen. Laut AMDP-System sollen die Insuffizienzgefühle als Beschreibung des Affekts auch dann im Befund erfasst werden, wenn eine tatsächliche Beeinträchtigung vorliegt, mit der die (de)
  • Mem-malamo estas evidenta malkontento de homo pri si mem. Foje la frazo ankaŭ estas uzata por priskribi staton de evidenta malkontento de persono el socia grupo, al kiu ŝi aŭ li apartenas. Etna mem- malamo, ekzemple, esprimiĝas per la severa kritiko, kiun homo esprimas kontraŭ sia originala grupo. Mem-malamo povas rezulti el tio, ke la persono vidas en si mem aŭ en sia grupo negativajn trajtojn kun kiuj li ne povas identigi sin, aŭ ke li malestimas sin aŭ sian grupon kiel rezulto de kontinua malsukceso. Foje malamo fontas el de la sinteno de aliaj al li. Mem-malamo povas konduki al malsuperaj kompleksoj, same kiel depresio, soleco, , memdamaĝo kaj pli. (eo)
  • Con il termine odio di sé (anche noto come odio verso sé stessi oppure auto-odio) ci si riferisce a un sentimento di profonda avversione od odio verso sé stessi, nonché a uno stato di rabbia o addirittura pregiudizio nei confronti di sé stessi e del proprio carattere. (it)
rdfs:label
  • Self-hatred (en)
  • Autoodi (ca)
  • Insuffizienzgefühl (de)
  • Mem-malamo (eo)
  • Autoodio (es)
  • Odio di sé (it)
  • 자기혐오 (ko)
  • Självhat (sv)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License