| dbo:abstract
|
- رينالدو بينيتو أنتونيو بينيوني (بالإسبانية: Reynaldo Benito Antonio Bignone Ramayón) (21 يناير 1928 – 7 مارس 2018) هو جنرال أرجنتيني شغل منصب رئيس جمهورية الأرجنتين في الفترة من 1 يوليو 1982 إلى 10 ديسمبر 1983. وفي عام 2010 ، حكم عليه بالسجن لمدة 25 عاما لدوره في عمليات الاختطاف، والتعذيب، وقتل أشخاص يشتبه في معارضتهم للحكومة خلال الحرب القذرة. وإلى جانب عمر غرافينيا وسانتياغو عمر ريفريوس، كان أحد الأعضاء الثلاثة الباقين على قيد الحياة في الدكتاتورية العسكرية. (ar)
- Reynaldo Benito Bignone (castellà: Reynaldo Benito Antonio Bignone Ramayón) (Morón, 21 de gener de 1928 - Província de Buenos Aires, 7 de març de 2018) va ser un militar argentí que va ocupar de facto la presidència de la Nació entre el 2 de juliol de 1982 i el 10 de desembre de 1983, essent l'últim president de la Junta Militar, autodenominada Procés de Reorganització Nacional. Bignone va lliurar el poder al primer president democràticament electe en gairebé una dècada, Raúl Ricardo Alfonsín. Va estar a càrrec de la transició cap a la democràcia després del gran fracàs del seu predecessor, Leopoldo Galtieri, en la guerra de les Malvines. Després de la caiguda de Jorge Rafael Videla el 1981, va demanar el retir. La seva distància amb les cúpules militars posteriors, durant els governs de Viola i Galtieri, el va convertir en un candidat ideal per assumir la Presidència després de la decisió de l'exèrcit de responsabilitzar-se de la conducció política; el conflicte amb els titulars de les dues forces restants, Jorge Isaac Anaya i Basilio Lami Dozo, que havien pres la decisió de retirar-se de la junta militar, imposava una renovació. Malgrat la intenció del comandant de l'exèrcit, Cristino Nicolaides de retardar el màxim possible el lliurament del poder, Bignone va anunciar ja en el seu primer discurs públic que la seva intenció era convocar a eleccions per a començaments de 1984. No obstant això, el procés de retorn a la democràcia, es va veure accelerat per la catastròfica situació econòmica i política. José Dagnino Pastore, ministre d'Economia de Bignone, va declarar l'“estat d'emergència” davant dels tancaments de fàbriques, la inflació —que superaria el 200% a l'any— i la constant devaluació de la moneda. Les pressions polítiques, al mateix temps, es van incrementar; la junta multisectorial fundada pel mort Ricardo Balbín i liderada pel seu successor, Raúl Alfonsín, intentava assolir un lliurament anticipat i incondicional del poder. Les entitats de drets humans, encapçalades per Adolfo Pérez Esquivel, intensificaven la campanya per a l'aclariment de la situació dels desapareguts, mentre els reclams d'altres països per desapareguts estrangers arribaven per via diplomàtica. El 16 de desembre una manifestació massiva, convocada per la junta multisectorial, va ser reprimida per la policia, causant la mort d'un manifestant. Al mateix temps, els questionaments de l'Armada i la Força Aèria van portar a l'exèrcit a nomenar al general retirat Benjamí Rattenbach per a investigar la gestió del govern sobre la guerra de les Malvines. El 28 d'abril de 1983, després d'haver-se fixat la data de les eleccions per a octubre, Bignone va dictar el decret 2726/83, ordenant la destrucció de la documentació existent sobre la detenció, tortura i assassinat dels desapareguts, així com del Document Final sobre la Lluita contra la Subversió i el Terrorisme que dictamina la mort dels desapareguts. El 23 de setembre avançaria en el procés d'eliminació dels antecedents del govern dictant la llei 22.924 d'Amnistia o de Pacificació Nacional per als membres de les forces armades sobre tots els actes comesos en la guerra contra la subversió. El Congrés declararia després la nul·litat d'aquesta llei, però la pèrdua dels registres va ser irreparable. Els descobriments a la Base Naval Almirante Zar, el 2006, d'espionatge a civils, revela que molts arxius que diuen haver-se destruït, segueixen existint. El 30 d'octubre es van celebrar finalment eleccions, en les quals va resultar triomfador Alfonsín, el candidat de la Unió Cívica Radical, amb el 52% dels vots. Després de la constitució del nou Congrés el 29 de novembre i l'assumpció d'Alfonsín el 10 de desembre, Bignone seria jutjat pel tribunal convocat per a dictaminar la responsabilitat de les juntes militars. Se li van imputar segrests, tortures i assassinats comesos durant la seva comandància al camp de concentració de Camp de Maig; declarat culpable, va ser alliberat a causa de les lleis de Punt Final i Obediència Deguda de 1986. El 1999, després de la reobertura de les causes per segrest de menors, Bignone va ser posat de nou a la disposició de la justícia. A causa de la seva avançada edat, fou condemnat a arrest domiciliari. (ca)
- Reynaldo Bignone (21. ledna 1928, Morón, Argentina – 7. března 2018, Buenos Aires) byl argentinský diktátor, který byl v letech 1982–1983 faktickým prezidentem země. Za zločiny proti lidskosti byl opakovaně odsouzen k mnohaletým trestům odnětí svobody včetně doživotí; naposledy v prosinci 2014 na dalších 16 let vězení za účast na odebírání dětí odpůrcům režimu. V letech 1982–83, kdy fakticky zastával funkci prezidenta, udělil amnestii lidem odsouzeným za porušování lidských práv. Na jeho rozkaz byla před předáním moci demokraticky zvolenému nástupci Raúlu Alfonsínovi zničena dokumentace o mučení politických oponentů nebo jejich zmizení. (cs)
- Reynaldo Benito Antonio Bignone Ramayón (* 21. Januar 1928 in Morón, Buenos Aires, Argentinien; † 7. März 2018 in Buenos Aires) war ein argentinischer General. Er war vom 1. Juli 1982 bis zum 10. Dezember 1983 de facto Staatspräsident der Republik Argentinien. (de)
- Reynaldo Benito Antonio Bignone (Morón, 21 de enero de 1928-Buenos Aires, 7 de marzo de 2018) fue un militar argentino. Fue el cuarto y último presidente de facto de su país entre 1982 y 1983 durante el autodenominado Proceso de Reorganización Nacional. Fue el último dictador de la historia de la Argentina, y al momento de su muerte era el único exjefe de Estado no constitucional de su país con vida. El 10 de diciembre de 1983 entregó el mando al presidente Raúl Alfonsín, ganador de las elecciones democráticas realizadas ese mismo año, estando a cargo de la transición hacia la democracia tras la derrota argentina en la guerra de las Malvinas. Fue condenado en seis causas por delitos de lesa humanidad cometidos durante la dictadura militar; la primera, del año 2010, a 25 años de prisión y al año siguiente otra a prisión perpetua. (es)
- Reynaldo Benito Bignone (Morón, Buenos Airesko probintzia, 1928ko urtarrilaren 21a - 2018ko martxoaren 7a) argentinar militar eta politikaria izan zen. 1982-1983 bitartean Argentinako diktaduraren de facto-ko presidentea izan zen. 2011n bizi guztiko kartzela zigorrera kondenatu zuten gizateriaren kontrako krimenak zirela eta. (eu)
- Reynaldo Bignone, né le 21 janvier 1928 à Morón et mort le 7 mars 2018 à Buenos Aires, est un militaire et homme d'État argentin. Il occupe de facto la présidence de la Nation entre le 1er juillet 1982 et le 10 décembre 1983 comme dernier dirigeant de la junte militaire. Après le retentissant échec de son prédécesseur, Leopoldo Galtieri, dans la guerre des Malouines, Reynaldo Bignone reçoit de ses pairs militaires la charge de mener la transition vers la démocratie. Il cède le pouvoir à Raúl Alfonsín, premier président élu démocratiquement après une terrible période de sept ans de dictature militaire. Jugé à partir d'octobre 2009 avec d'autres anciens cadres du régime militaire, il est finalement condamné pour crimes contre l'humanité, dont des disparitions forcées et tortures commises sur des prisonniers politiques, le 14 avril 2011, à la prison à perpétuité et, la peine est alourdie de 15 ans supplémentaires le 29 décembre suivant. Le 12 mars 2013, il est à nouveau condamné à la prison à perpétuité pour crimes contre l'humanité. (fr)
- Reynaldo Benito Antonio Bignone (21 January 1928 – 7 March 2018) was an Argentine general who served as President of Argentina from 1 July 1982, to 10 December 1983. In 2010, he was sentenced to 25 years in prison for his role in the kidnapping, torture, and murder of persons suspected of opposing the government during the Dirty War. He was the dictator who ordered the destruction of all documentation on the disappeared. His only contribution to the rule of law was the handover of command to Raúl Alfonsín. (en)
- Reynaldo Benito Antonio Bignone (21 Januari 1928 – 7 Maret 2018) adalah seorang jenderal Argentina yang menjabat sebagai Presiden Argentina dari 1 Juli 1982 sampai 10 Desember 1983. Pada tahun 2010, ia dijatuhi hukuman 25 tahun penjara karena perannya dalam penculikan, penyiksaan, dan pembunuhan terhadap orang-orang yang dicurigai menentang pemerintah selama Perang Kotor. Bersama dengan dan , ia adalah salah satu dari tiga anggota terakhir dari kediktatoran junta militer Argentina. Dia diangkat menjadi presiden oleh juntar militer pada tahun-tahun ketika kedikatoran mulai memudar. Pilihan jatuh kepadanya dengan satu tujuan, yakni untuk melindungi militer karena Argentina sudah menghidupkan lagi demokrasinya. Ia memberikan amnesti kepada pelanggar HAM dan memerintahkan penghancuran semua dokumen yang berkaitan dengan penyiksaan. Selain itu, dia juga menyingkirkan semua lawan politiknya sebelum akhirnya menyetujui pengalihan kekuasaan kepada yang terpilih secara demokratis. Pengadilan dan akhirnya membatalkan amnesti. Penyelidikan atas kejahatan yang diduga dilakukan Bignone ketika menjadi salah satu pimpinan militer di pangkalan Campo de Mayo. Presiden Cristina Fernández de Kirchner memprioritaskan di bidang hukum atas pemimpin diktator harus segera dilakukan. Ia dijuluki "Diktator Terakhir" divonis hukuman 25 tahun penjara pada 21 April 2010. Ia didakwa terlibat dalam 56 kasus kriminal seperti pembunuhan, orang hilang, penculikan, dan penahanan ilegal. Tindak kejahatan itu dilakukan selama 7-8 tahun rezim militer, yakni pada periode 1976-1983. Tindak kejahatan dilakukan di pangkalan militer . Menurut laporan resmi, ketika itu dia sebagai komandan pangkalan membunuh 13.000 orang. Hasil investigasi organisasi Hak Asasi Manusia bahkan menyebutkan, ada 30.000 orang yang dibantai pada masanya. Ia menolak bertanggung jawab atas serangkaian kejahatan yang didakwakan kepadanya. Dia menyatakan tidak pernah menghilangkan lebih dari 8.000 orang seperti yang didakwakan ketika menjadi komandan pangkalan. "Kasus hilangnya seseorang selama masa damai adalah sebuah hal yang berbeda dari hilangnya seseorang pada masa perang. Dua masalah itu berbeda satu sama lain," kata Bignone. Jika umurnya panjang, ia baru akan bebas saat mencapai usia 107 tahun, sebab dia sudah berusia 82 tahun. Namun, kondisi fisiknya sudah renta untuk menjalani masa-masa sulit di penjara. Tindak kejahatan dilakukannya atas kerjasama dengan beberapa perwira militer lainnya. Hakim juga menghukum lima jenderal militer lainnya dengan vonis penjara antara 17 tahun dan 25 tahun. Putusan sidang pengadilan Bignone dan kawan-kawan dibacakan hakim di sebuah stadion di dalam ruangan. Selain wartawan, sidang putusan juga dipenuhi anggota keluarga korban kejahatan. Ketika palu hakim diketuk yang menandakan vonis terhadap para pelaku kejahatan kemanusiaan, keluarga para korban langsung mengangkat foto korban dan memuji hakim. Mereka merasa puas. Putusan sidang juga dihadiri dan anggota sejumlah organisasi HAM. Pada saat vonis dibacakan, dia tidak menghadiri sidang dan berstatus tahanan rumah. Pengadilan terhadap para mantan pejabat diktator dimulai atas dorongan mantan Presiden Néstor Kirchner. Sejak itu, mencabut dua undang-undang darurat amnesti yang melindungi para pejabat diktator dari tuntutan pelanggaran HAM. Pusat Hukum dan Ilmu Sosial serta sebuah kelompok HAM menyebutkan, sebanyak 1.464 orang sudah resmi ditetapkan sebagai terdakwa. Mereka diduga terlibat dalam puluhan kasus kejahatan terhadap kemanusiaan selama periode kepemimpinan militer yang diktator. Sebanyak 74 orang di antaranya telah divonis. (in)
- Reynaldo Benito Antonio Bignone Ramayón (Buenos Aires, 21 gennaio 1928 – Buenos Aires, 7 marzo 2018) è stato un generale e politico argentino, dittatore del suo Paese dal 1º luglio 1982 al 10 dicembre 1983. (it)
- 레이날도 베니토 비그노네 (Reynaldo Benito Bignone, 1928년 1월 21일 ~ 2018년 3월 7일)는 아르헨티나의 장군으로, 1982년 7월 1일부터 1983년 12월 10일까지 아르헨티나의 대통령을 지냈으며, 아르헨티나 군부 독재 정권의 마지막 대통령이었다. 1983년 취임 뒤 인권침해자 등을 사면하기 위한 법을 만들고 관련 서류를 폐기했다. 이후 대통령에서 어쩔 수 없이 물러나게 되어야만 하자 새로 대통령이 되는 라울 알폰신에게 자신을 사면하는 조건으로 대통령 직을 넘겨줬다. 그러나 라울 알폰신은 약속만 해 놓고 레이날도 비그노네에게 대통령 직을 받자마자 레이날도 비그노네, 레오폴도 갈티에리, 호르헤 비델라 등의 군부 인사들을 전부 체포했다. 2010년, 그의 통치 시기에 벌어진 추악한 전쟁 (Dirty War) 에서의 유괴, 고문, 살해 혐의로 25년형을 선고받았다. 2018년 3월 7일, 종신형을 선고받고 감옥에 있던 중 90세의 나이로 사망했다. (ko)
- レイナルド・ビニョーネ（Reynaldo Benito Antonio Bignone 1928年1月21日 - 2018年3月7日）は、アルゼンチン共和国の政治家。大統領などを歴任。晩年は軍事独裁政権時代の人道に対する罪で服役した。 (ja)
- Reynaldo Benito Antonio Bignone (Morón, 21 januari 1928 – Buenos Aires, 7 maart 2018) was een Argentijnse generaal, die als president een dictatuur oplegde in Argentinië. In 2010 werd hij veroordeeld tot 25 jaar gevangenisstraf voor zijn rol bij de ontvoeringen, martelingen en moorden tijdens de Guerra Sucia of de 'vuile oorlog' in Argentinië. (nl)
- Reynaldo Bignone, właśc. Reynaldo Benito Antonio Bignone Ramayón (ur. 21 stycznia 1928 w Morón, zm. 7 marca 2018 w Buenos Aires) – argentyński wojskowy i polityk, prezydent Argentyny w latach 1982–1983. (pl)
- Рейна́льдо Бени́то Анто́нио Биньо́не Рамайо́н (исп. Reynaldo Benito Antonio Bignone Ramayón; 21 января 1928, Морон, провинция Буэнос-Айрес — 7 марта 2018, Буэнос-Айрес) — аргентинский военный и государственный деятель, генерал, самоназначенный президент Аргентины (1982—1983, в современной Аргентине исключён из списка президентов, как и другие деятели хунты). Последний военный диктатор Аргентины, был вынужден передать власть гражданскому правительству Рауля Альфонсина. После отставки в 1985 году был обвинён в пытках, похищениях и убийствах, но освобождён в 1986 году. В январе 1999 года вновь был осуждён. В 2006 году переведён под домашний арест, но в 2007 году был опять арестован по обвинению в нарушении прав человека во время правления хунты. В апреле 2010 года приговорён к 25 годам тюрьмы. 1 марта следующего года начался очередной судебной процесс над Рейнальдо Биньоне и экс-президентом Хорхе Виделой по обвинению в 34 эпизодах похищения детей женщин-диссидентов, находившихся в заключении по политическим мотивам. Согласно материалам обвинения, у матерей отнимали детей в возрасте нескольких дней, а самих женщин в основном убивали, в том числе, сбрасывая с самолётов в море. В июле 2012 года Биньоне вместе с Хорхе Видела были признаны аргентинским судом виновными в организации похищения детей у женщин-политзаключённых. Биньоне был приговорён к 30 годам тюремного заключения. В мае 2016 года Биньоне был приговорён ещё к 20 годам заключения по делу об операции «Кондор». (ru)
- Reynaldo Benito Antonio Bignone Ramayón (Morón, 21 de janeiro de 1928 - Buenos Aires, 7 de março de 2018) foi um militar argentino e presidente de seu país de 1 de Julho de 1982 a 10 de Dezembro de 1983. Bignone tornou-se presidente da Argentina depois da saída de Leopoldo Galtieri como consequência da derrota do país para o Reino Unido na Guerra das Malvinas. Seu governo teve curta duração: sem ter a guerra para desviar a atenção popular, e o descontentamento popular demonstrado em crescentes manifestações de rua indicavam que o retorno à democracia era inevitável. Entretanto, Bignone tentou condicionar o retorno à democracia à limitação das investigações de violações de direitos humanos durante o regime militar de 1976 a 1983 e da chamada "Guerra Suja". Esta proposta foi rechaçada pelos partidos políticos argentinos, e a investigação e julgamento dos militares começou já no governo de Raúl Alfonsín, em 1983. Em 1999, depois de reaberto o julgamento dos casos de sequestro e adoção ilegal de filhos de presos políticos, Bignone foi novamente enviado a julgamento. Em março de 2007 ele foi preso e posto sob custódia numa base militar fora de Buenos Aires, como resultado da investigação das violações de direitos humanos. Em 21 de Abril de 2010, o ex-ditador foi condenado a 25 anos de prisão em um tribunal de seu país por crimes de privação ilegal de liberdade e de aplicação de torturas a prisioneiros políticos, entre outros delitos, cometidos no Campo de Mayo, principal centro clandestino de detenção do regime militar. Em 14 de abril de 2011 ele foi condenado à prisão perpétua por crimes contra a Humanidade pelo Tribunal Oral Federal 1 de San Martín, junto com outros integrantes da cúpula do governo ditatorial e de agentes de segurança do governo da época .Morreu em 7 de março de 2018 aos 90 anos de causas não reveladas. (pt)
- Рейна́льдо Бені́то Анто́ніо Біньйо́не (ісп. Reynaldo Benito Antonio Bignone, *21 січня 1928 — 7 березня 2018) — аргентинський військовик, генерал, який фактично займав посаду президента Аргентини з 2 липня 1982 по 10 грудня 1983 року. (uk)
- 雷纳尔多·贝尼托·安东尼奥·比尼奥内·拉马永（Reynaldo Benito Antonio Bignone Ramayón，1928年1月21日－2018年3月7日）是一名阿根廷将军，1982年7月1日至1983年12月10日担任阿根廷总统。2010年，他被判处25年监禁，因为他在肮脏战争期间绑架、拷打和谋杀了涉嫌反对政府的人。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- رينالدو بينيتو أنتونيو بينيوني (بالإسبانية: Reynaldo Benito Antonio Bignone Ramayón) (21 يناير 1928 – 7 مارس 2018) هو جنرال أرجنتيني شغل منصب رئيس جمهورية الأرجنتين في الفترة من 1 يوليو 1982 إلى 10 ديسمبر 1983. وفي عام 2010 ، حكم عليه بالسجن لمدة 25 عاما لدوره في عمليات الاختطاف، والتعذيب، وقتل أشخاص يشتبه في معارضتهم للحكومة خلال الحرب القذرة. وإلى جانب عمر غرافينيا وسانتياغو عمر ريفريوس، كان أحد الأعضاء الثلاثة الباقين على قيد الحياة في الدكتاتورية العسكرية. (ar)
- Reynaldo Benito Antonio Bignone Ramayón (* 21. Januar 1928 in Morón, Buenos Aires, Argentinien; † 7. März 2018 in Buenos Aires) war ein argentinischer General. Er war vom 1. Juli 1982 bis zum 10. Dezember 1983 de facto Staatspräsident der Republik Argentinien. (de)
- Reynaldo Benito Bignone (Morón, Buenos Airesko probintzia, 1928ko urtarrilaren 21a - 2018ko martxoaren 7a) argentinar militar eta politikaria izan zen. 1982-1983 bitartean Argentinako diktaduraren de facto-ko presidentea izan zen. 2011n bizi guztiko kartzela zigorrera kondenatu zuten gizateriaren kontrako krimenak zirela eta. (eu)
- Reynaldo Benito Antonio Bignone (21 January 1928 – 7 March 2018) was an Argentine general who served as President of Argentina from 1 July 1982, to 10 December 1983. In 2010, he was sentenced to 25 years in prison for his role in the kidnapping, torture, and murder of persons suspected of opposing the government during the Dirty War. He was the dictator who ordered the destruction of all documentation on the disappeared. His only contribution to the rule of law was the handover of command to Raúl Alfonsín. (en)
- Reynaldo Benito Antonio Bignone Ramayón (Buenos Aires, 21 gennaio 1928 – Buenos Aires, 7 marzo 2018) è stato un generale e politico argentino, dittatore del suo Paese dal 1º luglio 1982 al 10 dicembre 1983. (it)
- 레이날도 베니토 비그노네 (Reynaldo Benito Bignone, 1928년 1월 21일 ~ 2018년 3월 7일)는 아르헨티나의 장군으로, 1982년 7월 1일부터 1983년 12월 10일까지 아르헨티나의 대통령을 지냈으며, 아르헨티나 군부 독재 정권의 마지막 대통령이었다. 1983년 취임 뒤 인권침해자 등을 사면하기 위한 법을 만들고 관련 서류를 폐기했다. 이후 대통령에서 어쩔 수 없이 물러나게 되어야만 하자 새로 대통령이 되는 라울 알폰신에게 자신을 사면하는 조건으로 대통령 직을 넘겨줬다. 그러나 라울 알폰신은 약속만 해 놓고 레이날도 비그노네에게 대통령 직을 받자마자 레이날도 비그노네, 레오폴도 갈티에리, 호르헤 비델라 등의 군부 인사들을 전부 체포했다. 2010년, 그의 통치 시기에 벌어진 추악한 전쟁 (Dirty War) 에서의 유괴, 고문, 살해 혐의로 25년형을 선고받았다. 2018년 3월 7일, 종신형을 선고받고 감옥에 있던 중 90세의 나이로 사망했다. (ko)
- レイナルド・ビニョーネ（Reynaldo Benito Antonio Bignone 1928年1月21日 - 2018年3月7日）は、アルゼンチン共和国の政治家。大統領などを歴任。晩年は軍事独裁政権時代の人道に対する罪で服役した。 (ja)
- Reynaldo Benito Antonio Bignone (Morón, 21 januari 1928 – Buenos Aires, 7 maart 2018) was een Argentijnse generaal, die als president een dictatuur oplegde in Argentinië. In 2010 werd hij veroordeeld tot 25 jaar gevangenisstraf voor zijn rol bij de ontvoeringen, martelingen en moorden tijdens de Guerra Sucia of de 'vuile oorlog' in Argentinië. (nl)
- Reynaldo Bignone, właśc. Reynaldo Benito Antonio Bignone Ramayón (ur. 21 stycznia 1928 w Morón, zm. 7 marca 2018 w Buenos Aires) – argentyński wojskowy i polityk, prezydent Argentyny w latach 1982–1983. (pl)
- Рейна́льдо Бені́то Анто́ніо Біньйо́не (ісп. Reynaldo Benito Antonio Bignone, *21 січня 1928 — 7 березня 2018) — аргентинський військовик, генерал, який фактично займав посаду президента Аргентини з 2 липня 1982 по 10 грудня 1983 року. (uk)
- 雷纳尔多·贝尼托·安东尼奥·比尼奥内·拉马永（Reynaldo Benito Antonio Bignone Ramayón，1928年1月21日－2018年3月7日）是一名阿根廷将军，1982年7月1日至1983年12月10日担任阿根廷总统。2010年，他被判处25年监禁，因为他在肮脏战争期间绑架、拷打和谋杀了涉嫌反对政府的人。 (zh)
- Reynaldo Benito Bignone (castellà: Reynaldo Benito Antonio Bignone Ramayón) (Morón, 21 de gener de 1928 - Província de Buenos Aires, 7 de març de 2018) va ser un militar argentí que va ocupar de facto la presidència de la Nació entre el 2 de juliol de 1982 i el 10 de desembre de 1983, essent l'últim president de la Junta Militar, autodenominada Procés de Reorganització Nacional. Bignone va lliurar el poder al primer president democràticament electe en gairebé una dècada, Raúl Ricardo Alfonsín. Va estar a càrrec de la transició cap a la democràcia després del gran fracàs del seu predecessor, Leopoldo Galtieri, en la guerra de les Malvines. (ca)
- Reynaldo Bignone (21. ledna 1928, Morón, Argentina – 7. března 2018, Buenos Aires) byl argentinský diktátor, který byl v letech 1982–1983 faktickým prezidentem země. Za zločiny proti lidskosti byl opakovaně odsouzen k mnohaletým trestům odnětí svobody včetně doživotí; naposledy v prosinci 2014 na dalších 16 let vězení za účast na odebírání dětí odpůrcům režimu. (cs)
- Reynaldo Benito Antonio Bignone (Morón, 21 de enero de 1928-Buenos Aires, 7 de marzo de 2018) fue un militar argentino. Fue el cuarto y último presidente de facto de su país entre 1982 y 1983 durante el autodenominado Proceso de Reorganización Nacional. Fue el último dictador de la historia de la Argentina, y al momento de su muerte era el único exjefe de Estado no constitucional de su país con vida. El 10 de diciembre de 1983 entregó el mando al presidente Raúl Alfonsín, ganador de las elecciones democráticas realizadas ese mismo año, estando a cargo de la transición hacia la democracia tras la derrota argentina en la guerra de las Malvinas. (es)
- Reynaldo Benito Antonio Bignone (21 Januari 1928 – 7 Maret 2018) adalah seorang jenderal Argentina yang menjabat sebagai Presiden Argentina dari 1 Juli 1982 sampai 10 Desember 1983. Pada tahun 2010, ia dijatuhi hukuman 25 tahun penjara karena perannya dalam penculikan, penyiksaan, dan pembunuhan terhadap orang-orang yang dicurigai menentang pemerintah selama Perang Kotor. Bersama dengan dan , ia adalah salah satu dari tiga anggota terakhir dari kediktatoran junta militer Argentina. (in)
- Reynaldo Bignone, né le 21 janvier 1928 à Morón et mort le 7 mars 2018 à Buenos Aires, est un militaire et homme d'État argentin. Il occupe de facto la présidence de la Nation entre le 1er juillet 1982 et le 10 décembre 1983 comme dernier dirigeant de la junte militaire. (fr)
- Reynaldo Benito Antonio Bignone Ramayón (Morón, 21 de janeiro de 1928 - Buenos Aires, 7 de março de 2018) foi um militar argentino e presidente de seu país de 1 de Julho de 1982 a 10 de Dezembro de 1983. Em 1999, depois de reaberto o julgamento dos casos de sequestro e adoção ilegal de filhos de presos políticos, Bignone foi novamente enviado a julgamento. Em março de 2007 ele foi preso e posto sob custódia numa base militar fora de Buenos Aires, como resultado da investigação das violações de direitos humanos. (pt)
- Рейна́льдо Бени́то Анто́нио Биньо́не Рамайо́н (исп. Reynaldo Benito Antonio Bignone Ramayón; 21 января 1928, Морон, провинция Буэнос-Айрес — 7 марта 2018, Буэнос-Айрес) — аргентинский военный и государственный деятель, генерал, самоназначенный президент Аргентины (1982—1983, в современной Аргентине исключён из списка президентов, как и другие деятели хунты). Последний военный диктатор Аргентины, был вынужден передать власть гражданскому правительству Рауля Альфонсина. В мае 2016 года Биньоне был приговорён ещё к 20 годам заключения по делу об операции «Кондор». (ru)
|
.png){kind=link}
.png){kind=link}
