An Entity of Type: agent, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Psyche (/ˈsaɪkiː/; Greek: Ψυχή, romanized: Psukhḗ) is the Greek goddess of the soul and often represented with butterfly wings. Psyche was commonly referred to as such in Roman mythology as well, though direct translation is Anima (Latin word for "soul"). She was born a mortal woman, with beauty that rivaled Aphrodite. Psyche is known from the novel called The Golden Ass, written by the Roman philosopher and orator Apuleius in the 2nd century.

Property Value
dbo:abstract
  • سيكي (باليونانية: Ψυχή)‏ و (باللاتينية: Psyche) ومعنى إسمها الروح في اللغة اليونانية وتعني النفس في اللغة اللاتينية، هي إلهة الروح والحب والطيبة والبراءة في الميثولوجيا الإغريقية و الميثولوجيا الرومانية. وهي زوجة إله الشهوة إيروس في الميثولوجيا الإغريقية وزوجة الإله كيوبيد في الميثولوجيا الرومانية وهي والدة الإله إله البهجة والسرور. (ar)
  • Psique (en grec Ψυχή) és el nom de l'ànima. Segons la mitologia grega, en una tradició que ens ha arribat a través de Les metamorfosis d'Apuleu, era una princesa que per la seva bellesa extraordinària va provocar la gelosia d'Afrodita, i venia gent de tot arreu a admirar-la. Les seves dues germanes, també extraordinàriament belles, s'havien casat, però amb Psique no s'hi volia casar ningú, ja que la seva bellesa feia por als pretendents. La noia, l'havien comparada amb Afrodita, cosa que va provocar que la deessa, enutjada, encomanés al seu fill Eros que la fes enamorar de l'home més lleig i més vil. Però Eros, en veure-la, s'oblidà de l'encàrrec i concebé una passió irresistible per Psique. Per mitjà de l'oracle, Eros li va fer creure que, efectivament, havia de ser lliurada en matrimoni a una criatura monstruosa. La donzella, sempre seguint les indicacions de l'oracle, es presentà el dia convingut al cim d'un promontori, on el Zèfir la va raptar per transportar-la a un palau magnífic, tot d'or i de marbre, solitari i apartat de la resta del món. Va entrar a les estances i va sentir unes veus que li deien que eren esclaves al seu servei i li ensenyaren el palau i l'acolliren. Al vespre, va notar una presència al seu costat: era el marit de qui havia parlat l'oracle, que no es deixava veure, però no li va semblar gaire monstruós. El seu marit li va dir que si intentava saber qui era el perdria per sempre. Psique va estar-se així unes quantes setmanes: de dia les veus l'acompanyaven pel palau, i de nit rebia la visita del seu amant. Psique se sentia molt feliç, però enyorava la seva família i va plorar pel seu pare i la seva mare, que la devien creure morta. Va demanar permís al seu marit perquè la deixés tornar algun temps amb ells. Va haver de pregar molt i escoltar del seu marit els inconvenients i perills que representava aquella absència. Finalment se'n va sortir amb la seva. Zèfir la va transportar dalt del promontori d'on havia partit, i des d'allà tornà sense dificultat a casa seva. Li van fer una gran festa, i les seves germanes, que eren casades lluny de casa dels seus pares, van venir a visitar-la. En veure la seva germana tan feliç i que havia portat regals de gran qualitat de part del seu espòs, van engelosir i van començar a posar dubtes en la seva ànima i a la fi li van fer reconèixer que no havia vist mai el seu marit. Van convèncer-la que amagués una llàntia durant la nit i amb la llum, quan l'altre dormís, podria veure el seu aspecte. Psique preparà una llàntia per il·luminar l'estança, i un punyal per si el seu espòs resultava ser un monstre. Però, en fer-ho, no hi trobà cap monstre, sinó el més formós dels déus. Mentre la noia l'admirava, va tremolar d'emoció, i una gota d'oli calent de la llàntia va caure sobre el pit d'Eros, que es despertà i, adonant-se que el seu secret havia estat descobert, fugí corrents i no va tornar mai més, tal com l'hi havia promès. La noia, ja sense la protecció de l'Amor, va anar errant pel món, perseguida per la còlera d'Afrodita, encara indignada per la seva bellesa, i cap divinitat no la volia acollir. Finalment Afrodita la va fer presonera i la va tancar en el seu palau, on la va turmentar de mil maneres i li va imposar diverses obligacions, triar el gra, recollir llana de les cabres salvatges, i a l'últim baixar als Inferns. Allà havia de demanar a Persèfone un flascó amb l'aigua de la joventut. Afrodita li va prohibir obrir-lo, però Psique, durant la tornada de l'Hades, el va obrir, i va caure profundament adormida, i allà hauria quedat si Eros, que encara la desitjava, no l'hagués trobada. El déu la va despertar amb les seves sagetes i la va portar a l'Olimp, on va demanar a Zeus permís per casar-se amb ella. Zeus l'hi concedí, i a més, la immortalitat per poder-la tindre sempre amb ell com a muller. Finalment, Psique es reconcilià amb Afrodita. Les pintures de Pompeia presenten Psique com una joveneta alada, en forma de papallona, ja que en les creences populars, l'ànima era entesa com una papallona que s'escapava del cos en morir. Psique jugava amb els Amors, alats com ella. El mite de Psique, d'elaboració tardana i molt influït per les religions místiques, simbolitza la superació de les proves i els patiments de l'ànima humana per aconseguir la immortalitat. (ca)
  • Psyché (též Psýché) je v řecké mytologii perzonifikace lidské duše; zpodobňována bývá jako dívka s motýlími křídly. (cs)
  • Η Ψυχή, η προσωποποίηση της ψυχής, ήταν η νεότερη από τις τρεις όμορφες κόρες του βασιλιά της Σικελίας. (el)
  • En la helena/ romia mitologio, Psiĥo aŭ Psiĥa (greklingve ψυχή psykhè) estas personigo de la homa animo. La greka vorto ankaŭ signifas "papilio", kaj Psiĥon foje artistoj bildigas kiel junan virinon kun papiliaj flugiloj. Kvankam la nomo "Psiĥo" estas grekdevena, la klasika teksto pri ŝia mito estas en latino. Ĝi troviĝas en sekcio de la romano Metamorfozoj aŭ La Ora Azeno de Apuleo, romia verkisto de la dua jarcento KE. Grekaj sanktaj lokoj menciiĝas en la teksto -- kiel Kitero, unu el la Ioniaj insuloj , sankta al Afrodito; kaj Mileto, kie troviĝis orakolo de Apolono. Tamen, Apuleo ĝenerale nomas gediojn per iliaj kutimaj romiaj nomoj, kiel Venuso anstataŭ Afrodito, Kupido anstataŭ Eroso. Laŭ Apuleo, Psiĥo estis belega princino. Homoj diris, ke ŝi estas pli bela eĉ ol Venuso. Pro tio ŝi estis malamata de la diino de la amo. Neniu volis edziĝi kun Psiĥo. Ŝia patro konsultis la orakolon ĉe Mileto pri kion fari. La orakolo diris, ke oni devas lasi la princinon sur monto, kie ŝi trovos edzon nehoman kaj teruran. La gepatroj ploris, sed la filino iris al la monto sen timo. Mirinda vento portis Psiĥon al arbaro, kie ŝi trovis palacon kun nevideblaj servantoj. Ili salutis ŝin kiel mastrinon, kaj alportis vinon kaj manĝaĵojn. Nokte, en plena malheleco, ŝi renkontis amantan junulon, la mastro de la palaco. Nokton post nokto, li revenis al Psiĥo, sed malpermesis ŝin vidi lin. Du fratinoj de la princino venis al ŝia nova hejmo. Ili iĝis enviaj. Ili diris al ŝi, ke ŝia mistera kunulo estas monstra serpento, kiu baldaŭ manĝos ŝin. Tiun nokton, dum li dormis, en la ĉambron ŝi portis akran tranĉilon kaj lampon. Tuj ŝi ekvidis, ke li estas la juna dio kun grandaj flugiloj, arko kaj sagoj -- Kupido, la filo de Venuso. La dio vekiĝis, diris adiaŭ al Psiĥo, kaj forflugis. Serĉante lin, Psiĥo iris en la domon de Venuso, kiu traktis ŝin kiel sklavon. Venuso donis al Psiĥo taskojn, kiuj ŝajnis tute neeblaj. Kiam Psiĥo klopodis fari la taskojn, ŝi ricevis neatenditan helpon, kaj sukcesis. Venuso fine diris al Psiĥo, ke ŝi portu malgrandan keston en la landon de mortintoj sub la tero; ĉar Venuso bezonas iom de la beleco de la diino (la romia nomo de Persefono). Psiĥo iris en la subteron, renkontis Proserpinan, kaj elvenis kun la beleco en la kesto. Sed antaŭ ol ŝi atingis la domon de Venuso, ŝi malfermis la keston, kaj ekdormis. Ŝi estis trovita de Kupido, kiu fermis la keston, kaj vekis ŝin. Kvankam naskita kiel homa knabino, ŝi iĝis diino. Psiĥo naskis al Kupido filinon, kies nomo estas – la personigo de korpa, kora kaj spirita ĝojo. C. S. Lewis verkis romanon kun titolo Till We Have Faces (Ĝis ni havos vizaĝojn) fonditan sur tio mito. (eo)
  • Greziar mitologian, Psike (antzinako grezieraz: Ψυχή, psūkhē; latinez: Psyche) giza arimaren irudia izaten zen. Apuleioren Metamorfosis lanaren arabera Psike errege baten alaba zen, eta, ederregia zenez, inork ez zuen berarekin ezkondu nahi. Afroditak Psikerekin ezkontzeko baimena eman zion bere seme Erosi, baina Eros sekula ez ikusteko baldintza ezarri zion Psikeri. Psikek ez zuen agindua bete. Psikek Eros ikusi zuenean, Erosek ihes egin zion eta Afroditaren mendean gelditu zen Psike; azkenik, Afroditak ezarritako froga guztiak gainditu ondoren, Psike hilezkor bihurtu eta Erosekin bizi izan zen. (eu)
  • Psique (en latín Psyche, en griego Ψυχή), divinidad romana y protagonista de un mito romano, es la personificación del alma. (es)
  • Psyche (/ˈsaɪkiː/; Greek: Ψυχή, romanized: Psukhḗ) is the Greek goddess of the soul and often represented with butterfly wings. Psyche was commonly referred to as such in Roman mythology as well, though direct translation is Anima (Latin word for "soul"). She was born a mortal woman, with beauty that rivaled Aphrodite. Psyche is known from the novel called The Golden Ass, written by the Roman philosopher and orator Apuleius in the 2nd century. (en)
  • Dalam mitologi Yunani, Psikhe adalah seorang perempuan yang merupakan kekasih Eros (Cupid) dan ibu . (in)
  • Psyché (en grec ancien Ψυχή / Psukhế, souvent traduit par « âme ») est un personnage qui n'apparaît que dans le roman écrit par Apulée entre 160 et 180, les Métamorphoses (IV, 28, 1 – VI, 24, 4). Apulée se réfère essentiellement à la vie humaine de Psyché et celle-ci ne possède pas d'attributs divins. Seul le dernier paragraphe de l'histoire (table 2) évoque la déification de la princesse. L'histoire d'Éros et Psyché est présentée sous la forme d'un récit intégré dans l'œuvre principale. Elle est racontée par une vieille femme à une jeune fille enlevée par des brigands, dans le but de lui changer les idées. L'histoire terminée, Apulée fait malicieusement dire à son héros Lucius, changé en âne, qu'il « se désolait de ne pas avoir de tablettes ni de stylet pour prendre en note une si belle histoire » (VI, 25, 1), ce qui pourrait signifier que l'auteur s'est réellement inspiré d'un conte oral. (fr)
  • Psiche è un personaggio della mitologia greca, personificazione dell'Anima gemella, ossia l'amore umano. (it)
  • プシューケー(古希: Ψυχή, Psūkhḗ)とは、ギリシア神話に登場する人間の娘の名で、この言葉は古代ギリシア語で心・魂・蝶を意味する。日本語のカタカナ音訳ではプシューケーの他に、「υ (y)」を短母音読みしてプシュケー(Psychē)、最後の長母音も省略してプシュケ、または俗ラテン語読みでプシケーとも表記する。児童向けの本では英語読みでサイキと表記される事もある。アプレイウスのラテン小説『黄金の驢馬』の中の挿話として登場する。ラテン文学であるため、ウェヌス、クピードーといったローマ神話の神名が用いられているが、ギリシア神話の一編として紹介される場合、アプロディーテー、エロースとギリシア神話の神名に直されていることが多い。本項の説明においては原書のとおりローマ神話の名前で表記する。 (ja)
  • ( 다른 뜻에 대해서는 프시케 (동음이의) 문서를 참고하십시오.)( 사이키는 여기로 연결됩니다. 다른 뜻에 대해서는 사이키 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 프시케(Psyche)는 그리스 신화에서 에로스와 사랑을 나눈 에로스의 부인. 어느 왕국의 3녀 중 막내공주였으며, 굉장한 미녀였다. (ko)
  • Psyche is een vrouwelijke persoon uit de Griekse mythologie. Psyche was een koningsdochter en had twee zusters. Zij was de geliefde van Eros, de zoon van Aphrodite. In zijn werk De Gouden Ezel vertelt Lucius Apuleius het verhaal van de twee geliefden: (nl)
  • Psyche (gr. ψυχή 'dusza' łac. Psyche 'dusza') – w mitologii greckiej, bogini i uosobienie duszy ludzkiej; przedstawiana jako młoda dziewczyna ze skrzydłami motyla, razem ze swoim mężem Erosem miała córkę Hedone. (pl)
  • Psyche (grekiska, latin, från grekiskans Ψυχή, Psychí), andedräkt, var i den grekiska och den romerska mytologin personifikationen av människosjälen. Psyche framställdes i grekernas bildande konst ofta under gestalten av en fjäril eller en ung flicka med fjärilsvingar. Enligt sagan om Amor (Eros) och Psyche av den romerske författaren Apuleius älskades Psyche av Amor och upplevde i föreningen med honom den renaste lycksalighet, men var strängeligen förbjuden att se hans ansikte. När hon till följd av egen nyfikenhet och sina systrars uppmaningar förleddes att bryta mot förbudet blev hon till straff övergiven av Amor, med vilken hon dock sedan, efter långvarigt sökande och bittra lidanden, för evigt återförenades. (sv)
  • Психе́я, или Психе́ (др.-греч. Ψυχή — «душа», «дыхание») — в древнегреческой мифологии олицетворение души, дыхания; представлялась в образе бабочки или девушки с крыльями бабочки. В мифах её преследовал Эрот (Амур): то она мстила ему за преследования, то между ними была нежнейшая любовь. Миф был впервые изложен Апулеем в романе «Метаморфозы». (ru)
  • Psiquê ou Psique (em grego clássico: Ψυχή; romaniz.: Psychē), na mitologia grega, é uma divindade que representa a personificação da alma. Seu mito foi narrado nos últimos tempos da Antiguidade, na história latina O Asno de Ouro, de Apuleio. Sua história é uma alegoria à alma humana, que é purificada por paixões e desgraças, e é, portanto, preparada para desfrutar da verdadeira e pura felicidade. Em obras de arte, Psiquê é representada como uma donzela com asas de borboleta, uma simbologia que significa que Psiquê, como a borboleta, depois de uma vida rastejante como lagarta, flutua na brisa do dia e torna-se um belo aspecto da primavera. Depois que se tornou imortal, casou-se com Eros e teve com ele Hedonê. (pt)
  • Психе́я (грец. Ψυχή — «Душа») — персонаж давньогрецької і давньоримської міфології, чарівна дівчина з крилами метелика, втілення людської душі. Психея була такою вродливою, що викликала заздрощі самої Афродіти, яка наказала Еросові розпалити в ній хтивість до найогиднішого чоловіка. Проте Ерос сам запалав до неї чистим і шляхетним коханням. На основі різних варіантів грецького міфа про Ероса і Психею. римський письменник Апулей в одній із вставних новел до роману «Золотий віслюк» («Метаморфози») розповідає про кохання Амура й царівни Психеї. Амур щоночі відвідував дівчину, але застеріг її, щоб вона не пробувала довідатись, хто він такий і не намагалась побачити його при світлі. (uk)
  • 普赛克(古希臘語:Ψυχή,Psyche)一译普叙赫、赛琪、賽姬、普绪喀,是希腊神话和罗马神话中的人物。在希腊神话中,她是人类灵魂的化身(“普赛克”在希腊语意为“灵魂”),常以带有蝴蝶翅膀的少女形象出现。据阿普列尤斯的《金驴记》中记载,普赛克是人间一位国王最小的女儿,拥有美丽的容颜,甚至比維納斯更美麗。由于她实在太漂亮了,以致人们不再去崇拜爱与美的女神维纳斯,而去崇拜普赛克。但却没人把她当作可以追求的女孩。因此,普赛克一直独身一人。同时,维纳斯对此也很是不满,所以她命令儿子——爱神丘比特把他的箭射向普赛克,让她爱上一个丑陋的怪物。但是当丘比特看到普赛克的时候,也被她的美貌所吸引,不小心让金箭划伤了自己,因此他无可救药地爱上普赛克。 由于没有人愿意娶她,普赛克的父母非常沮丧,向阿波罗祈求办法。神谕宣称普赛克将在一座山峰上嫁给一个可怕的怪物。她的父母决定遵照神谕的指示,这时西风之神将普赛克带到了山谷,这里有一座雄伟的宫殿。于是每到夜晚,丘比特都来与普赛克相会,但是普賽克从来没有看到他的真面目。后来出于善意,丘比特让西风之神把普赛克的两个姐姐带到了宫殿中。她们看到普赛克美丽的家之后,立刻开始嫉妒起她来。她们骗她说,她嫁给了一个可怕的大毒蛇,让她晚上趁他睡觉时杀死他。普赛克出于好奇,决定听从姐姐们的建议。晚上,普赛克拿着灯,看到床上躺着的并不是怪物。普赛克不小心被丘比特的箭刺破,从此爱上了他。但是她不小心将一滴灯油溅落在丘比特的肩上,丘比特惊醒,从窗户飞走了。 普赛克为了重新见到丘比特,她找到维纳斯寻求帮助。维纳斯交给她很多难以完成的任务。普赛克历尽千辛万苦,并在诸神的帮助下,完成了所有任务。维纳斯交给普赛克最后一项任务,是叫普赛克去冥界,把她因照顾丘比特而失去的一天的美丽取回来。普赛克在拿到盒子后,再一次因为好奇而打开了盒子。但是盒子里装的不是什么美丽,而是来自地狱的睡神。普赛克受惑沉沉地睡去。这时候在天上飞翔的丘比特看到了她,唤起了他的同情心。丘比特把睡眠赶走,唤醒了他的妻子。宙斯被他们之间的爱感动,赐予普赛克永生,维纳斯也原谅了她。他们从此幸福的生活在一起。 这个故事被后世许多艺术家通过各种形式进行演绎。 * 法國畫家威廉·阿道夫·布格羅於1890年的畫作《儿时的丘比特和賽姬》 * 位于罗马的丘比特和赛姬雕像 * 法國畫家於1865年的畫作《賽姬進入地府》 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 394462 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 12604 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1123614685 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:caption
  • The Abduction of Psyche by William-Adolphe Bouguereau (en)
dbp:children
dbp:consort
dbp:godOf
  • Goddess of the soul (en)
dbp:name
  • Psyche (en)
dbp:parents
  • Unnamed king and queen (en)
dbp:siblings
  • Two unnamed sisters (en)
dbp:symbol
  • Butterfly wings (en)
dbp:type
  • Greek (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • سيكي (باليونانية: Ψυχή)‏ و (باللاتينية: Psyche) ومعنى إسمها الروح في اللغة اليونانية وتعني النفس في اللغة اللاتينية، هي إلهة الروح والحب والطيبة والبراءة في الميثولوجيا الإغريقية و الميثولوجيا الرومانية. وهي زوجة إله الشهوة إيروس في الميثولوجيا الإغريقية وزوجة الإله كيوبيد في الميثولوجيا الرومانية وهي والدة الإله إله البهجة والسرور. (ar)
  • Psyché (též Psýché) je v řecké mytologii perzonifikace lidské duše; zpodobňována bývá jako dívka s motýlími křídly. (cs)
  • Η Ψυχή, η προσωποποίηση της ψυχής, ήταν η νεότερη από τις τρεις όμορφες κόρες του βασιλιά της Σικελίας. (el)
  • Greziar mitologian, Psike (antzinako grezieraz: Ψυχή, psūkhē; latinez: Psyche) giza arimaren irudia izaten zen. Apuleioren Metamorfosis lanaren arabera Psike errege baten alaba zen, eta, ederregia zenez, inork ez zuen berarekin ezkondu nahi. Afroditak Psikerekin ezkontzeko baimena eman zion bere seme Erosi, baina Eros sekula ez ikusteko baldintza ezarri zion Psikeri. Psikek ez zuen agindua bete. Psikek Eros ikusi zuenean, Erosek ihes egin zion eta Afroditaren mendean gelditu zen Psike; azkenik, Afroditak ezarritako froga guztiak gainditu ondoren, Psike hilezkor bihurtu eta Erosekin bizi izan zen. (eu)
  • Psique (en latín Psyche, en griego Ψυχή), divinidad romana y protagonista de un mito romano, es la personificación del alma. (es)
  • Psyche (/ˈsaɪkiː/; Greek: Ψυχή, romanized: Psukhḗ) is the Greek goddess of the soul and often represented with butterfly wings. Psyche was commonly referred to as such in Roman mythology as well, though direct translation is Anima (Latin word for "soul"). She was born a mortal woman, with beauty that rivaled Aphrodite. Psyche is known from the novel called The Golden Ass, written by the Roman philosopher and orator Apuleius in the 2nd century. (en)
  • Dalam mitologi Yunani, Psikhe adalah seorang perempuan yang merupakan kekasih Eros (Cupid) dan ibu . (in)
  • Psiche è un personaggio della mitologia greca, personificazione dell'Anima gemella, ossia l'amore umano. (it)
  • プシューケー(古希: Ψυχή, Psūkhḗ)とは、ギリシア神話に登場する人間の娘の名で、この言葉は古代ギリシア語で心・魂・蝶を意味する。日本語のカタカナ音訳ではプシューケーの他に、「υ (y)」を短母音読みしてプシュケー(Psychē)、最後の長母音も省略してプシュケ、または俗ラテン語読みでプシケーとも表記する。児童向けの本では英語読みでサイキと表記される事もある。アプレイウスのラテン小説『黄金の驢馬』の中の挿話として登場する。ラテン文学であるため、ウェヌス、クピードーといったローマ神話の神名が用いられているが、ギリシア神話の一編として紹介される場合、アプロディーテー、エロースとギリシア神話の神名に直されていることが多い。本項の説明においては原書のとおりローマ神話の名前で表記する。 (ja)
  • ( 다른 뜻에 대해서는 프시케 (동음이의) 문서를 참고하십시오.)( 사이키는 여기로 연결됩니다. 다른 뜻에 대해서는 사이키 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 프시케(Psyche)는 그리스 신화에서 에로스와 사랑을 나눈 에로스의 부인. 어느 왕국의 3녀 중 막내공주였으며, 굉장한 미녀였다. (ko)
  • Psyche is een vrouwelijke persoon uit de Griekse mythologie. Psyche was een koningsdochter en had twee zusters. Zij was de geliefde van Eros, de zoon van Aphrodite. In zijn werk De Gouden Ezel vertelt Lucius Apuleius het verhaal van de twee geliefden: (nl)
  • Psyche (gr. ψυχή 'dusza' łac. Psyche 'dusza') – w mitologii greckiej, bogini i uosobienie duszy ludzkiej; przedstawiana jako młoda dziewczyna ze skrzydłami motyla, razem ze swoim mężem Erosem miała córkę Hedone. (pl)
  • Психе́я, или Психе́ (др.-греч. Ψυχή — «душа», «дыхание») — в древнегреческой мифологии олицетворение души, дыхания; представлялась в образе бабочки или девушки с крыльями бабочки. В мифах её преследовал Эрот (Амур): то она мстила ему за преследования, то между ними была нежнейшая любовь. Миф был впервые изложен Апулеем в романе «Метаморфозы». (ru)
  • Психе́я (грец. Ψυχή — «Душа») — персонаж давньогрецької і давньоримської міфології, чарівна дівчина з крилами метелика, втілення людської душі. Психея була такою вродливою, що викликала заздрощі самої Афродіти, яка наказала Еросові розпалити в ній хтивість до найогиднішого чоловіка. Проте Ерос сам запалав до неї чистим і шляхетним коханням. На основі різних варіантів грецького міфа про Ероса і Психею. римський письменник Апулей в одній із вставних новел до роману «Золотий віслюк» («Метаморфози») розповідає про кохання Амура й царівни Психеї. Амур щоночі відвідував дівчину, але застеріг її, щоб вона не пробувала довідатись, хто він такий і не намагалась побачити його при світлі. (uk)
  • Psique (en grec Ψυχή) és el nom de l'ànima. Segons la mitologia grega, en una tradició que ens ha arribat a través de Les metamorfosis d'Apuleu, era una princesa que per la seva bellesa extraordinària va provocar la gelosia d'Afrodita, i venia gent de tot arreu a admirar-la. Les seves dues germanes, també extraordinàriament belles, s'havien casat, però amb Psique no s'hi volia casar ningú, ja que la seva bellesa feia por als pretendents. La noia, l'havien comparada amb Afrodita, cosa que va provocar que la deessa, enutjada, encomanés al seu fill Eros que la fes enamorar de l'home més lleig i més vil. Però Eros, en veure-la, s'oblidà de l'encàrrec i concebé una passió irresistible per Psique. Per mitjà de l'oracle, Eros li va fer creure que, efectivament, havia de ser lliurada en matrimoni (ca)
  • En la helena/ romia mitologio, Psiĥo aŭ Psiĥa (greklingve ψυχή psykhè) estas personigo de la homa animo. La greka vorto ankaŭ signifas "papilio", kaj Psiĥon foje artistoj bildigas kiel junan virinon kun papiliaj flugiloj. Laŭ Apuleo, Psiĥo estis belega princino. Homoj diris, ke ŝi estas pli bela eĉ ol Venuso. Pro tio ŝi estis malamata de la diino de la amo. Neniu volis edziĝi kun Psiĥo. Ŝia patro konsultis la orakolon ĉe Mileto pri kion fari. La orakolo diris, ke oni devas lasi la princinon sur monto, kie ŝi trovos edzon nehoman kaj teruran. Kvankam naskita kiel homa knabino, ŝi iĝis diino. (eo)
  • Psyché (en grec ancien Ψυχή / Psukhế, souvent traduit par « âme ») est un personnage qui n'apparaît que dans le roman écrit par Apulée entre 160 et 180, les Métamorphoses (IV, 28, 1 – VI, 24, 4). Apulée se réfère essentiellement à la vie humaine de Psyché et celle-ci ne possède pas d'attributs divins. Seul le dernier paragraphe de l'histoire (table 2) évoque la déification de la princesse. (fr)
  • Psiquê ou Psique (em grego clássico: Ψυχή; romaniz.: Psychē), na mitologia grega, é uma divindade que representa a personificação da alma. Seu mito foi narrado nos últimos tempos da Antiguidade, na história latina O Asno de Ouro, de Apuleio. Sua história é uma alegoria à alma humana, que é purificada por paixões e desgraças, e é, portanto, preparada para desfrutar da verdadeira e pura felicidade. Em obras de arte, Psiquê é representada como uma donzela com asas de borboleta, uma simbologia que significa que Psiquê, como a borboleta, depois de uma vida rastejante como lagarta, flutua na brisa do dia e torna-se um belo aspecto da primavera. (pt)
  • Psyche (grekiska, latin, från grekiskans Ψυχή, Psychí), andedräkt, var i den grekiska och den romerska mytologin personifikationen av människosjälen. Psyche framställdes i grekernas bildande konst ofta under gestalten av en fjäril eller en ung flicka med fjärilsvingar. (sv)
  • 普赛克(古希臘語:Ψυχή,Psyche)一译普叙赫、赛琪、賽姬、普绪喀,是希腊神话和罗马神话中的人物。在希腊神话中,她是人类灵魂的化身(“普赛克”在希腊语意为“灵魂”),常以带有蝴蝶翅膀的少女形象出现。据阿普列尤斯的《金驴记》中记载,普赛克是人间一位国王最小的女儿,拥有美丽的容颜,甚至比維納斯更美麗。由于她实在太漂亮了,以致人们不再去崇拜爱与美的女神维纳斯,而去崇拜普赛克。但却没人把她当作可以追求的女孩。因此,普赛克一直独身一人。同时,维纳斯对此也很是不满,所以她命令儿子——爱神丘比特把他的箭射向普赛克,让她爱上一个丑陋的怪物。但是当丘比特看到普赛克的时候,也被她的美貌所吸引,不小心让金箭划伤了自己,因此他无可救药地爱上普赛克。 普赛克为了重新见到丘比特,她找到维纳斯寻求帮助。维纳斯交给她很多难以完成的任务。普赛克历尽千辛万苦,并在诸神的帮助下,完成了所有任务。维纳斯交给普赛克最后一项任务,是叫普赛克去冥界,把她因照顾丘比特而失去的一天的美丽取回来。普赛克在拿到盒子后,再一次因为好奇而打开了盒子。但是盒子里装的不是什么美丽,而是来自地狱的睡神。普赛克受惑沉沉地睡去。这时候在天上飞翔的丘比特看到了她,唤起了他的同情心。丘比特把睡眠赶走,唤醒了他的妻子。宙斯被他们之间的爱感动,赐予普赛克永生,维纳斯也原谅了她。他们从此幸福的生活在一起。 这个故事被后世许多艺术家通过各种形式进行演绎。 (zh)
rdfs:label
  • سيكي (ar)
  • Psique (mitologia) (ca)
  • Psyché (mytologie) (cs)
  • Psyche (Mythologie) (de)
  • Ψυχή (μυθολογία) (el)
  • Psiĥo (eo)
  • Psique (mitología) (es)
  • Psike (mitologia) (eu)
  • Psikhe (in)
  • Psiche (mitologia) (it)
  • Psyché (mythologie) (fr)
  • プシューケー (ja)
  • 프시케 (ko)
  • Psyche (mitologia) (pl)
  • Psyche (mythology) (en)
  • Psyche (mythologie) (nl)
  • Psiquê (pt)
  • Psyche (sv)
  • Психея (ru)
  • 普赛克 (zh)
  • Психея (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Psyche (en)
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:consort of
is dbp:namedAfter of
is dbp:significantOther of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License