| dbo:abstract
|
- Pier della Vigna (Càpua, vers 1190 - San Miniato, 1249) va ser secretari i canceller de l'emperador Frederic II Nascut a Càpua en el si d'una família humil, va estudiar dret a Pàdua i gràcies a la seva capacitat per parlar llatí i als seus dots poètics va guanyar-se el favor de Frederic II, que li va donar el càrrec de secretari personal i, més tard, els de judex magnae curiae, conseller, governador de Pulla, protonotari i canceller. L'emperador, de qui segons Dante posseïa les claus del cor, el va enviar a Roma el 1232 i el 1237 per negociar amb el Papa, a Pàdua el 1239 per convèncer els ciutadans d'acceptar la protecció imperial, a Anglaterra el 1234 per arranjar el matrimoni entre Frederic i la germana del rei Enric III, . Fou un diplomàtic hàbil, i va defensar persistentment els interessos de l'emperador. Però eventualment caigué en desgràcia, i Frederic el va fer empresonar i deixat cec sota acusacions de traïció. Pier va morir a la presó, probablement per suïcidi. Com a suïcida, és condemnat a l'Infern a l'obra de Dante la Divina Comèdia, al canto tretzè, on apareix convertit en arbre al Bosc dels Suïcides. Tanmateix, Dante no l'acusa del pecat d'alta traïció. Pier della Vigna va ser un home culte, que va promoure la ciència i les belles arts. Les seves cartes, escrites en llatí (la majoria en nom de l'emperador), destaquen per l'estil de la retòrica i per la detallada informació que donen sobre la història i cultura del segle xiii. També va compondre algunes obres en llengua vernacle, de les que es conserven dues cançons i un sonet. (ca)
- Pere de Dreux dit Mauclerc, Pere Mauclerc o Pere I de Bretanya nascut cap a 1187, mort el 6 de juliol de 1250, va ser batlle de Bretanya de 1213 a 1237, comte de Richmond i senyor de Machecoul abans 1250. En principi destinat a una carrera en el clergat, hi va renunciar, d'on li hauria vingut el seu sobrenom de Mauclerc "mal clergue". És en record d'aquest episodi eclesiàstic que va cobrir el blasó patern amb un franc cantó d'ermini, llavors reservat al clergat. Després de l'assassinat d'Artur I de Bretanya, el rei Philippe August el va casar amb l'hereva de Bretanya, Alix de Thouars, per tal d'acostar el ducat de Bretanya al regne de França. Pierre Mauclerc va sostenir a Felip II de França en el seu combat contra Angleterre, i va combatre amb el fill del rei a La Roche-aux-Moines el 1214 contra Joan sense Terra. Va participar llavors el 1219 en la presa de Marmande i al setge de Tolosa de llenguadoc durant la croada albigesa. De tornada a Bretanya, va reprimir el 1222 una revolta dels barons bretons (batalla de Châteaubriant), després va ajudar a Lluís VIII de França en la seva lluita contra Enric III d'Anglaterra (setges de Niort i de La Rochelle el 1224). El va acompanyar igualment quan aquest es va introduir en la croada albigesa, però, a la mort del rei va participar, amb la majoria dels grans del regne, en quatre revoltes contra la regenta Blanca de Castella, entre 1227 i 1234. Després de la mort d'Alix ( 1221), es va fer regent (batlle) del ducat en nom del seu fill Joan I el Roig, que va arribar a major d'edat el 1237. Pierre Mauclerc es va fer anomenat llavors «Pere de Braine» i va marxar a combatre a Terra Santa el 1240. Tornat a França, va guanyar alguns èxits marítims contra els anglesos el 1242 i el 1243. El 1249, va participar en la croada egípcia de Lluís IX de França, de tornada de la qual va morir a la mar abans d'haver tornat a la seva llar. Va ser inhumat a la necròpoli familiar de l'església abacial de Saint-Yved a Braine. El seu sobrenom de Mauclerc pot també fer referència a la relació conflictiva que va mantenir amb l'alt clergat bretó en general i amb el bisbe de Nantes en particular. Aquest no volia cedir-li terrenys pertanyent al clergat, que eren situats sota el traçat del nou recinte de la ciutat. El seu sobrenom és testificat des de la meitat del segle XIII i figura al decret de Conflans ( 1341). (ca)
- Petr z Viney (italsky Pietro della Vigna, 1200?, Capua – 1249, San Miniato) byl jurista, diplomat a kancléř císaře Fridricha II. Spolu se svým panovníkem patřil mezi představitele Sicilské básnické školy. Ač patřil k nejvlivnějším rádcům císaře a dle Danteho měl "klíč k Fridrichovu srdci", nabral jeho osud tragický směr a zemřel v žaláři. Jeho vytříbené latinské texty se zachovaly v řadě opisů v knihovnách celé Evropy a USA. (cs)
- Petr I. Bretaňský, zvaný Mauclerc čili špatný klerik (1191 – 22. června 1250) byl bretaňský vévoda z , účastník několika kruciát, štědrý donátor katedrály v Chartres, mecenáš trubadúrů a autor dvorské poezie. (cs)
- Petrus de Vinea (auch – nicht zeitgenössisch – de Vineis, italienisch Pier delle Vigne; * vor 1200 in Capua; † April 1249 in San Miniato) war Protonotarius und Kanzler des römisch-deutschen Kaisers und Königs von Sizilien, Friedrichs II. aus dem Haus der Staufer. Petrus de Vinea durchlief als Beamter die Laufbahn der kaiserlichen Verwaltung. Nach einem Studium an der angesehenen Universität Bologna wurde er 1220 Notar Friedrichs II., seit 1224 ist er als Richter am Großhofgericht bezeugt. 1230–1231 war er der Leiter der kaiserlichen Kommission, welche die Konstitutionen von Melfi verfasste, das erste staatliche Gesetzbuch Europas seit der Antike. Er erlangte im folgenden Bedeutung sowohl als Jurist und lateinischer Stilist als auch als Kanzleichef (Protonotar seit 1243) und Berater des Kaisers. Petrus, der zu den engsten Vertrauten Friedrichs gehörte und seit 1244 faktisch die Position eines leitenden Ministers innehatte, wurde vom Kaiser auch mit diplomatischen Missionen betraut. So reiste er im Februar 1235 als Leiter einer sizilischen Delegation nach England, um für Friedrich um die Hand der Prinzessin Isabella zu werben. Sicherlich durch seine Einflussnahme wurde der Stil der kaiserlichen Briefe und Manifeste entscheidend aufgewertet. Die um 1270 zusammengestellte Briefsammlung in lateinischer Sprache, die unter seinem Namen bekannt ist, ist in zahlreichen Handschriften überliefert. Die Hintergründe des Falls Petrus de Vineas, der auch als enger Freund Friedrichs galt, sind nicht eindeutig aufzuklären. Im Jahr 1249 wurde aus dem Hofstaat des Kaisers ein Giftanschlag auf Friedrich II. verübt. Petrus wurde der Teilnahme verdächtigt und geblendet. Eingekerkert in San Miniato, verstarb er kurz darauf, entweder durch Selbstmord oder durch die Folgen der Blendung. Möglich ist, dass Petrus de Vinea tatsächlich Verbindungen zu den Gegnern des Kaisers aufgenommen hatte (wie dem Papst), oder dass er einer Intrige zum Opfer gefallen ist. Die glanzvolle Laufbahn des Petrus de Vinea, der allerdings sein umfangreiches Vermögen unter anderem durch Korruption erworben hatte, ist auch ein interessanter Aspekt des Wirkens der faszinierenden Gestalt Friedrichs II. Petrus gehörte Friedrichs „sizilianischer Dichterschule“ an und dichtete selbst zwei Canzonen. Das Leben des Petrus de Vinea wurde im Nachhinein stark verklärt, unter anderem von Dante im 13. Gesang des Infernos der Göttlichen Komödie. (de)
- Peter von Dreux oder Peter von Braine, genannt Mauclerc (schlechter Kleriker) (* 1191; † 6. Juli 1250), war aus dem Recht seiner Frau, bzw. des gemeinsamen Sohnes Herzog von Bretagne von 1213 bis 1237 und Earl of Richmond von 1219 bis 1235. Er war der zweite Sohn von Graf Robert II. von Dreux und Braine und Jolanthe von Coucy. Über seinen Vater war Peter ein Angehöriger der französischen Herrscherdynastie der Kapetinger, abstammend von König Ludwig VI. dem Dicken von Frankreich. Anfangs war er für eine Karriere im Klerus vorgesehen, gab sie aber auf, woher auch sein Beiname Mauclerc – malus clericus – stammt. Als Erinnerung an diese Zeit gilt auch die (heraldisch) rechte Ecke in seinem Wappen, die in dieser Art dem Klerus vorbehalten war. In diesem Wappenzusatz nahm er das stilisierte Hermelin, das Symboltier der Bretagne, auf. (de)
- Ο Πέτρος Α΄ της Βρετάνης ή Πέτρος του Ντρε (γαλλικά: Pierre Ier de Bretagne, 1187 - 26 Μαΐου 1250) από τον Οίκο του Ντρε-Βρετάνης ήταν δούκας της Βρετάνης (1213 - 1221) και αντιβασιλιάς του δουκάτου για τον ανήλικο γιο του, Ιωάννη Α' της Βρετάνης (1221 - 1237). Ο Πέτρος Α΄ ήταν δεύτερος γιος του Ροβέρτου Β΄ του Ντρε και της δεύτερης συζύγου του Γιολάντας του Κουσί. Ο πατέρας του ήταν γιος του Ροβέρτου Α΄ του Ντρε που ήταν τέταρτος γιος του βασιλιά της Γαλλίας Λουδοβίκου του παχύ, ο Λουδοβίκος Ζ´ της Γαλλίας ήταν συνεπώς ξάδελφος του και ανήκε στον Οίκο των Καπετιδών. Παρά το γεγονός ότι είχε βασιλική καταγωγή πήρε λίγα δώρα με διάσπαρτα εδάφη στο Ιλ-ντε-Φρανς και την Καμπανία, προοριζόταν αρχικά για εκκλησιαστική σταδιοδρομία αλλά αργότερα την απαρνήθηκε και πήρε το προσωνύμιο "Μακλέρ" δηλαδή "κακός κληρικός". (el)
- Petro la 1-a aŭ Petro de Dreux dirata Mauclerc (naskiĝis en 1191, mortis la 6-an de julio 1250), filo de , kaj de Jolanda de Coucy, estis prefekto duko de Bretonio de 1213 ĝis 1237, grafo de Richmond de 1219 ĝis 1235, kaj de Machecoul antaŭ 1250. (eo)
- Pedro I de Bretaña, conocido también como Pedro I Mauclerc (1191-6 de julio de 1250) fue un noble francés, hijo de Roberto II, conde de Dreux. Fue duque de Bretaña y por matrimonio impuesto por Felipe Augusto de Francia con Alix de Thouars en febrero-marzo de 1213, durante los días que siguieron al desembarco de Juan sin Tierra en La Rochelle, hija de Guy de Thouars y Constanza de Bretaña, nieta de Conan IV el Negro de 1213 a 1237, para que lo gobernase como a cualquier otro ducado de la corona francesa. Luchó contra los capellanes y contra los vizcondes de Léon, e intentaría obtener de los ingleses el condado de Richmond. También participó en las cruzada de los barones, y más tarde se conjuraría con el conde de Tolosa, Ramón VII de Tolosa contra el rey de Francia en la Cruzada albigense, siendo no obstante derrotados. (es)
- Petri Mauclerc edo Petri Dreuxkoa (c. 1190 - 1250eko uztailaren 6a) Dreuxko kondea eta Bretainiako dukea izan zen. semea zen eta 1212an Bretainiako kondearen alabarekin ezkondu zen. 1217an eskumikatu zuten elizaren aginpidea murrizten saiatzeagatik. Filipe Augustoren eta Luis VIII.aren zerbitzupean egon zen 1225 bitartean. 1237an Lur Santuetara alde egin zuen. Luis IX.ak Egiptora egin zuen espedizioan parte hartu zuen eta itsasoan hil zen itzultzerakoan. (eu)
- Pier della Vigna, nacido en Capua, en la provincia de Caserta de la región de la Campania, en 1190 y muerto en San Miniato, en la provincia de Pisa de la región de la Toscana, en marzo de 1249, fue un político y escritor italiano del Reino de Sicilia. Comenzó su carrera en el año 1220 como notario al servicio del emperador Federico II, luego de graduarse de derechos en Bolonia. En 1225 se convierte en juez de la Corte Suprema. En 1247 es nombrado Canciller y Protonotario. Se sabe que en marzo de 1249 fue arrestado en Cremona, pero no están claros los motivos -acaso era falsamente acusado de alta traición-, como tampoco están claros la razón y el lugar de su fallecimiento en ese mismo año. Dante ubica a Pier della Vigna en el canto XIII del infierno de su Divina Comedia entre los suicidas, aunque lo considera inocente de la acusación falsa de alta traición. Yo soy aquel que tuvo las dos llavesdel corazón de Federico, y que las giréabriendo y cerrando tan suavemente,(58-60, XIII, Inferno) Por la Escuela siciliana es autor de un epistolario latino, una sátira y dos canciones en lengua vulgar. (es)
- Pietro della Vigna (also Pier delle Vigne, Petrus de Vineas or de Vineis; Capua, ca. 1190 – Pisa, 1249) was an Italian jurist and diplomat, who acted as chancellor and secretary (logothete) to Emperor Frederick II. Falsely accused of lèse-majesté, he was imprisoned, blinded and committed suicide soon after. He appears as a character in the Inferno of the Divine Comedy by Dante Alighieri. (en)
- Pierre de la Vigne ou Pierre des Vignes (Petrus de Vinea ou Petrus de Vineis), est un poète et un chancelier de Frédéric II du Saint-Empire, né à Capoue vers 1190. (fr)
- Pêr I (bahasa Prancis: Pierre; skt. 1187 – 26 Mei 1250), dikenal juga sebagai Pierre Mauclerc, merupakan seorang Adipati Bretagne Jure uxoris dari tahun 1213 sampai 1221, dan pemangku takhta untuk putranya yang masih bocah Yann I dari tahun 1221 sampai 1237. Sebagai adipati ia juga merupakan Earl Richmond pertama dari tahun 1218 sampai 1235. (in)
- Pierre Ier de Bretagne, dit aussi Pierre de Dreux puis Pierre « Mauclerc » puis Pierre de Braine, né vers 1187 à Dourdan, mort le 26 ou 27 mai 1250 en mer, est un noble du XIIIe siècle, d'ascendance capétienne de la maison de Dreux. Il fut duc de Bretagne de jure uxoris de 1213 à 1237, comte de Richmond et seigneur de Machecoul. (fr)
- Pier della Vigna, noto anche come Pier delle Vigne (in latino Petrus de Vinea; Capua, 1190 circa – San Miniato, 1249), è stato un politico, scrittore e letterato italiano del Regno di Sicilia, ritenuto tra i più grandi maestri dell'ars dictandi. (it)
- ピエール・ド・ドルー（Pierre de Dreux、1178年頃 - 1250年7月6日）は、ブルターニュ公国摂政（バリストル、Baillistre、1213年 - 1237年）、リッシュモン伯、1250年以降はマシュクール領主。1213年から1237年までブルターニュ公として列せられている。 (ja)
- Peter Mauclerc ook bekend als Peter I van Bretagne of Peter van Dreux (circa 1187 - 26 mei 1250) was van 1213 tot 1221 in naam van zijn echtgenote hertog van Bretagne en van 1221 tot 1237 regent van Bretagne. Bovendien was hij van 1218 tot 1235 de eerste graaf van Richmond. Hij behoorde tot het huis Dreux. (nl)
- Petrus van Vinea, Pietro della Vigna (Capua, ca. 1190 - San Miniato, 1249) was grootkanselier en opperrechter van Frederik II van Hohenstaufen, keizer van het Heilige Roomse Rijk. (nl)
- Piotr I Mauclerc, Piotr de Dreux (ur. 1190, zm. 22 czerwca 1250) – książę Bretanii, młodszy syn , hrabiego de Dreux, i Jolanty, córki Raoula I, pana de Coucy. Był w prostej linii prawnukiem króla Francji Ludwika VI Grubego. (pl)
- Pietro di Bretagna detto Mauclerc (Dreux, 1191 – Mar Mediterraneo, 6 luglio 1250) fu duca reggente di Bretagna, dal 1213, conte di Richmond, dal 1219 e poi di conte di Penthièvre, dal 1230 al 1235. In seguito al matrimonio con Alice di Thouars, figlia di Costanza di Bretagna e del suo terzo marito Guido di Thouars, resse il ducato di Bretagna e la contea di Richmond per la moglie, morta nel 1221 e in seguito per il figlio Giovanni I di Bretagna fino alla sua maggiore età nel 1235.Il soprannome Mauclerc (Malo-clerico) era dovuto alla brutalità con cui trattava il clero bretone. (it)
- Pier della Vigna zwany również Piero delle Vigne (ur. ok. 1190, zm. 1249) – włoski prawnik, dyplomata i poeta, kanclerz (logoteta) cesarza Fryderyka II. (pl)
- Pedro de Dreux (c. 1190 - 22 de junho de 1250), também chamado de Pedro de Braine, foi duque da Bretanha, e de . (pt)
- Pietro della Vigna, (também Pier delle Vigne, Petrus de Vineas ou de Vineis; 1190-1249), foi um jurista e diplomata italiano, que atuou como chanceler e secretário (logothete) para o imperador Frederico II. Acusado de lèse majesté, ele foi falsamente preso e cometeu suicídio logo em seguida. Ele é mencionado na Divina Comédia por Dante Alighieri. (pt)
- Пьетро делла Винья (итал. Pietro della Vigna; около 1190—1249) — итальянский политик, дипломат, юрист и поэт. Происхождение Пьетро не ясно. После обучения в Болонском университете он был представлен императору Фридриху II; стал нотариусом, затем судьёй Великого суда. Впоследствии стал одним из главных советников императора. Он исполнял важные дипломатические поручения при папском дворе и в Англии; был логофетом императора Фридриха II. Обвинённый в хищениях и заговоре с целью отравления императора, был осуждён и ослеплён раскалённым железом. Считается, что Пьетро покончил с собой в тюрьме. Данте упомянул Пьетро в Божественной комедии, поместив его в седьмой круг ада с самоубийцами. Пьетро делла Винья занимает видное место в истории итальянской литературы как поэт Сицилийской школы и мастер . (ru)
- П'єр I Поганий клірик (*Pierre I de Dreux dit Mauclerc, бл. 1187 — 26 травня 1250) — герцог Бретані у 1213—1221 роках та регент Бретані у 1221—1237 роках. (uk)
- Пьер I Моклерк де Дрё (фр. Pierre I de Dreux dit Mauclerc; ок. 1187 — конец мая 1250, в море у Дамьетты) — герцог Бретани 27 января 1213—1237, граф Пентьевр в 1230—1237, граф Ричмонд с 16 января 1219 — до конфискации в ноябре 1224, а также с октября 1229 до конфискации в январе 1235, второй сын Роберта II, графа де Дрё и , и его второй жены Иоланды де Куси, родоначальник Бретонской ветви Дома де Дрё. (ru)
- 皮埃爾一世（法語：Pierre Ier de Bretagne，約1187年－1250年5月26日），布列塔尼公爵，1213年至1221年在位。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Petr z Viney (italsky Pietro della Vigna, 1200?, Capua – 1249, San Miniato) byl jurista, diplomat a kancléř císaře Fridricha II. Spolu se svým panovníkem patřil mezi představitele Sicilské básnické školy. Ač patřil k nejvlivnějším rádcům císaře a dle Danteho měl "klíč k Fridrichovu srdci", nabral jeho osud tragický směr a zemřel v žaláři. Jeho vytříbené latinské texty se zachovaly v řadě opisů v knihovnách celé Evropy a USA. (cs)
- Petr I. Bretaňský, zvaný Mauclerc čili špatný klerik (1191 – 22. června 1250) byl bretaňský vévoda z , účastník několika kruciát, štědrý donátor katedrály v Chartres, mecenáš trubadúrů a autor dvorské poezie. (cs)
- Petro la 1-a aŭ Petro de Dreux dirata Mauclerc (naskiĝis en 1191, mortis la 6-an de julio 1250), filo de , kaj de Jolanda de Coucy, estis prefekto duko de Bretonio de 1213 ĝis 1237, grafo de Richmond de 1219 ĝis 1235, kaj de Machecoul antaŭ 1250. (eo)
- Petri Mauclerc edo Petri Dreuxkoa (c. 1190 - 1250eko uztailaren 6a) Dreuxko kondea eta Bretainiako dukea izan zen. semea zen eta 1212an Bretainiako kondearen alabarekin ezkondu zen. 1217an eskumikatu zuten elizaren aginpidea murrizten saiatzeagatik. Filipe Augustoren eta Luis VIII.aren zerbitzupean egon zen 1225 bitartean. 1237an Lur Santuetara alde egin zuen. Luis IX.ak Egiptora egin zuen espedizioan parte hartu zuen eta itsasoan hil zen itzultzerakoan. (eu)
- Pietro della Vigna (also Pier delle Vigne, Petrus de Vineas or de Vineis; Capua, ca. 1190 – Pisa, 1249) was an Italian jurist and diplomat, who acted as chancellor and secretary (logothete) to Emperor Frederick II. Falsely accused of lèse-majesté, he was imprisoned, blinded and committed suicide soon after. He appears as a character in the Inferno of the Divine Comedy by Dante Alighieri. (en)
- Pierre de la Vigne ou Pierre des Vignes (Petrus de Vinea ou Petrus de Vineis), est un poète et un chancelier de Frédéric II du Saint-Empire, né à Capoue vers 1190. (fr)
- Pêr I (bahasa Prancis: Pierre; skt. 1187 – 26 Mei 1250), dikenal juga sebagai Pierre Mauclerc, merupakan seorang Adipati Bretagne Jure uxoris dari tahun 1213 sampai 1221, dan pemangku takhta untuk putranya yang masih bocah Yann I dari tahun 1221 sampai 1237. Sebagai adipati ia juga merupakan Earl Richmond pertama dari tahun 1218 sampai 1235. (in)
- Pierre Ier de Bretagne, dit aussi Pierre de Dreux puis Pierre « Mauclerc » puis Pierre de Braine, né vers 1187 à Dourdan, mort le 26 ou 27 mai 1250 en mer, est un noble du XIIIe siècle, d'ascendance capétienne de la maison de Dreux. Il fut duc de Bretagne de jure uxoris de 1213 à 1237, comte de Richmond et seigneur de Machecoul. (fr)
- Pier della Vigna, noto anche come Pier delle Vigne (in latino Petrus de Vinea; Capua, 1190 circa – San Miniato, 1249), è stato un politico, scrittore e letterato italiano del Regno di Sicilia, ritenuto tra i più grandi maestri dell'ars dictandi. (it)
- ピエール・ド・ドルー（Pierre de Dreux、1178年頃 - 1250年7月6日）は、ブルターニュ公国摂政（バリストル、Baillistre、1213年 - 1237年）、リッシュモン伯、1250年以降はマシュクール領主。1213年から1237年までブルターニュ公として列せられている。 (ja)
- Peter Mauclerc ook bekend als Peter I van Bretagne of Peter van Dreux (circa 1187 - 26 mei 1250) was van 1213 tot 1221 in naam van zijn echtgenote hertog van Bretagne en van 1221 tot 1237 regent van Bretagne. Bovendien was hij van 1218 tot 1235 de eerste graaf van Richmond. Hij behoorde tot het huis Dreux. (nl)
- Petrus van Vinea, Pietro della Vigna (Capua, ca. 1190 - San Miniato, 1249) was grootkanselier en opperrechter van Frederik II van Hohenstaufen, keizer van het Heilige Roomse Rijk. (nl)
- Piotr I Mauclerc, Piotr de Dreux (ur. 1190, zm. 22 czerwca 1250) – książę Bretanii, młodszy syn , hrabiego de Dreux, i Jolanty, córki Raoula I, pana de Coucy. Był w prostej linii prawnukiem króla Francji Ludwika VI Grubego. (pl)
- Pietro di Bretagna detto Mauclerc (Dreux, 1191 – Mar Mediterraneo, 6 luglio 1250) fu duca reggente di Bretagna, dal 1213, conte di Richmond, dal 1219 e poi di conte di Penthièvre, dal 1230 al 1235. In seguito al matrimonio con Alice di Thouars, figlia di Costanza di Bretagna e del suo terzo marito Guido di Thouars, resse il ducato di Bretagna e la contea di Richmond per la moglie, morta nel 1221 e in seguito per il figlio Giovanni I di Bretagna fino alla sua maggiore età nel 1235.Il soprannome Mauclerc (Malo-clerico) era dovuto alla brutalità con cui trattava il clero bretone. (it)
- Pier della Vigna zwany również Piero delle Vigne (ur. ok. 1190, zm. 1249) – włoski prawnik, dyplomata i poeta, kanclerz (logoteta) cesarza Fryderyka II. (pl)
- Pedro de Dreux (c. 1190 - 22 de junho de 1250), também chamado de Pedro de Braine, foi duque da Bretanha, e de . (pt)
- Pietro della Vigna, (também Pier delle Vigne, Petrus de Vineas ou de Vineis; 1190-1249), foi um jurista e diplomata italiano, que atuou como chanceler e secretário (logothete) para o imperador Frederico II. Acusado de lèse majesté, ele foi falsamente preso e cometeu suicídio logo em seguida. Ele é mencionado na Divina Comédia por Dante Alighieri. (pt)
- Пьетро делла Винья (итал. Pietro della Vigna; около 1190—1249) — итальянский политик, дипломат, юрист и поэт. Происхождение Пьетро не ясно. После обучения в Болонском университете он был представлен императору Фридриху II; стал нотариусом, затем судьёй Великого суда. Впоследствии стал одним из главных советников императора. Он исполнял важные дипломатические поручения при папском дворе и в Англии; был логофетом императора Фридриха II. Обвинённый в хищениях и заговоре с целью отравления императора, был осуждён и ослеплён раскалённым железом. Считается, что Пьетро покончил с собой в тюрьме. Данте упомянул Пьетро в Божественной комедии, поместив его в седьмой круг ада с самоубийцами. Пьетро делла Винья занимает видное место в истории итальянской литературы как поэт Сицилийской школы и мастер . (ru)
- П'єр I Поганий клірик (*Pierre I de Dreux dit Mauclerc, бл. 1187 — 26 травня 1250) — герцог Бретані у 1213—1221 роках та регент Бретані у 1221—1237 роках. (uk)
- Пьер I Моклерк де Дрё (фр. Pierre I de Dreux dit Mauclerc; ок. 1187 — конец мая 1250, в море у Дамьетты) — герцог Бретани 27 января 1213—1237, граф Пентьевр в 1230—1237, граф Ричмонд с 16 января 1219 — до конфискации в ноябре 1224, а также с октября 1229 до конфискации в январе 1235, второй сын Роберта II, графа де Дрё и , и его второй жены Иоланды де Куси, родоначальник Бретонской ветви Дома де Дрё. (ru)
- 皮埃爾一世（法語：Pierre Ier de Bretagne，約1187年－1250年5月26日），布列塔尼公爵，1213年至1221年在位。 (zh)
- Pier della Vigna (Càpua, vers 1190 - San Miniato, 1249) va ser secretari i canceller de l'emperador Frederic II Nascut a Càpua en el si d'una família humil, va estudiar dret a Pàdua i gràcies a la seva capacitat per parlar llatí i als seus dots poètics va guanyar-se el favor de Frederic II, que li va donar el càrrec de secretari personal i, més tard, els de judex magnae curiae, conseller, governador de Pulla, protonotari i canceller. (ca)
- Pere de Dreux dit Mauclerc, Pere Mauclerc o Pere I de Bretanya nascut cap a 1187, mort el 6 de juliol de 1250, va ser batlle de Bretanya de 1213 a 1237, comte de Richmond i senyor de Machecoul abans 1250. En principi destinat a una carrera en el clergat, hi va renunciar, d'on li hauria vingut el seu sobrenom de Mauclerc "mal clergue". És en record d'aquest episodi eclesiàstic que va cobrir el blasó patern amb un franc cantó d'ermini, llavors reservat al clergat. (ca)
- Ο Πέτρος Α΄ της Βρετάνης ή Πέτρος του Ντρε (γαλλικά: Pierre Ier de Bretagne, 1187 - 26 Μαΐου 1250) από τον Οίκο του Ντρε-Βρετάνης ήταν δούκας της Βρετάνης (1213 - 1221) και αντιβασιλιάς του δουκάτου για τον ανήλικο γιο του, Ιωάννη Α' της Βρετάνης (1221 - 1237). Ο Πέτρος Α΄ ήταν δεύτερος γιος του Ροβέρτου Β΄ του Ντρε και της δεύτερης συζύγου του Γιολάντας του Κουσί. Ο πατέρας του ήταν γιος του Ροβέρτου Α΄ του Ντρε που ήταν τέταρτος γιος του βασιλιά της Γαλλίας Λουδοβίκου του παχύ, ο Λουδοβίκος Ζ´ της Γαλλίας ήταν συνεπώς ξάδελφος του και ανήκε στον Οίκο των Καπετιδών. Παρά το γεγονός ότι είχε βασιλική καταγωγή πήρε λίγα δώρα με διάσπαρτα εδάφη στο Ιλ-ντε-Φρανς και την Καμπανία, προοριζόταν αρχικά για εκκλησιαστική σταδιοδρομία αλλά αργότερα την απαρνήθηκε και πήρε το προσωνύμιο "Μακλέρ" δηλ (el)
- Peter von Dreux oder Peter von Braine, genannt Mauclerc (schlechter Kleriker) (* 1191; † 6. Juli 1250), war aus dem Recht seiner Frau, bzw. des gemeinsamen Sohnes Herzog von Bretagne von 1213 bis 1237 und Earl of Richmond von 1219 bis 1235. Er war der zweite Sohn von Graf Robert II. von Dreux und Braine und Jolanthe von Coucy. Über seinen Vater war Peter ein Angehöriger der französischen Herrscherdynastie der Kapetinger, abstammend von König Ludwig VI. dem Dicken von Frankreich. (de)
- Pedro I de Bretaña, conocido también como Pedro I Mauclerc (1191-6 de julio de 1250) fue un noble francés, hijo de Roberto II, conde de Dreux. Fue duque de Bretaña y por matrimonio impuesto por Felipe Augusto de Francia con Alix de Thouars en febrero-marzo de 1213, durante los días que siguieron al desembarco de Juan sin Tierra en La Rochelle, hija de Guy de Thouars y Constanza de Bretaña, nieta de Conan IV el Negro de 1213 a 1237, para que lo gobernase como a cualquier otro ducado de la corona francesa. (es)
- Petrus de Vinea (auch – nicht zeitgenössisch – de Vineis, italienisch Pier delle Vigne; * vor 1200 in Capua; † April 1249 in San Miniato) war Protonotarius und Kanzler des römisch-deutschen Kaisers und Königs von Sizilien, Friedrichs II. aus dem Haus der Staufer. (de)
- Pier della Vigna, nacido en Capua, en la provincia de Caserta de la región de la Campania, en 1190 y muerto en San Miniato, en la provincia de Pisa de la región de la Toscana, en marzo de 1249, fue un político y escritor italiano del Reino de Sicilia. Yo soy aquel que tuvo las dos llavesdel corazón de Federico, y que las giréabriendo y cerrando tan suavemente,(58-60, XIII, Inferno) Por la Escuela siciliana es autor de un epistolario latino, una sátira y dos canciones en lengua vulgar. (es)
|
