| dbo:abstract
|
- Una escola monàstica, dins del medievalisme occidental, fou primer de tot, un centre de conservació i difusió de la cultura clàssica i medieval inserida en el si dels monestirs, excel·lint en el cristianisme de St. Agustí d'Hipona (354-430), la filosofia i la ciència dels clàssics. La datació d'aquestes escoles se situa des de la caiguda de l'Imperi Romà -segle v-, fins a l'entrada de la cultura a les escoles catedralícies del segle xii. El llenguatge utilitzat pels monàstics fou el llatí, idioma comú de l'Església medieval per a la litúrgia, els actes religiosos i l'escriptura de la temàtica afí a la societat monacal: Les set arts liberals constituïdes pel trivium i el quadrivium. Els historiadors situen la fi de l'Imperi Romà d'Occident i en concordança amb l'inici de l'Edat Mitjana, l'any 476. El factor principal de la caiguda de l'Imperi Romà Occidental foren les invasions dels pobles bàrbars provinents de l'est d'Europa i les ordes islàmiques originàries del nord d'Àfrica. Tot i que els bàrbars varen respectar les institucions eclesiàstiques, des del segle v al segle ix, la societat medieval s'endinsà en una època àgrafa i illetrada, un dels períodes medievals anomenat fosc. La situació a la península Ibèrica fou totalment diferent de la resta del món occidental europeu. El califat de Còrdova mantingué l'esplendor d'Al-Àndalus fins a les portes dels Pirineus, convertint les terres meridionals pirenaiques i fins a l'Ebre, en territoris amb constants ràtzies. Tot i el xoc cultural entre les civilitzacions ibèriques medievals, les influències i intercanvis culturals eren habituals. Cal mencionar l'obra de Ramon Llull (1232-1316) en aquest sentit. Pocs baluards de la cultura medieval mantingueren la saviesa heretada dels antics. Els monestirs, regits principalment per les regles de i Sant Benet, foren les institucions teològiques que es captingueren per conservar el llegat grecollatí. És doncs interpretable, que l'Església mitjançant els monestirs, fou la baula necessària i imprescindible per transitar de la societat antiga, dividida entre el discurs lògic del paganisme romà i el discurs mític del cristianisme florent, a una nova societat mítica encotillada en una filosofia dimanant del cristianisme filosòfic agustinià. Aquest trànsit al cristianisme fou incubat i alletat en el si dels monestirs, condicionats per unes normes de caràcter intern -agustinianes o benedictines-, on als scriptorium, unes sales monàstiques dedicades a la conservació i duplicació de còdex i manuscrits, adoptaren el compromís de salvaguardar i transmetre la cultura antiga i medieval, l'evangelització de la població i a partir de l'ensenyança i estudi de les set arts liberals: gramàtica, retòrica i dialèctica -trivium- i aritmètica, geometria, música i astronomia -quadrivium-, assolirien la definició d'escola monàstica. A Catalunya, el principal monestir fou el monestir de Santa Maria de Ripoll (c. 880). Destaca per l'àmplia activitat dels scriptorium, per la conservació i duplicació de manuscrits de les set arts liberals, alguns d'ells d'origen àrab: <<... pocos cenobios, dentro y fuera de España, podían compararse con el de Ripoll, por la riqueza de su Scriptorium; solo los más famosos como los de Bobbio, Reichenau. … y no se crea que este esfuerzo cultural de Ripoll fue algo esporádico, anecdótico, sin influencia en el desenvolvimiento de la cultura europea; aparte la formación de Gerberto en Vic y Riopoll y la gran influencia ejercida por él en las escuelas lorenesas, en el escolasticado de Reims, en la corte de Alemania y en Italia, hay que tener en cuenta las íntimas e incesantes relaciones de Ripoll con otros cenobios hermanos del sur de Francia e Italia … y ello nos explica que las copias ripollesas se extendieran pronto por Europa y que a mediados del siglo XI un monje tullido, Hermann Contracto, en el monasterio de Reichenau … ya se beneficiara con aquellos tratados de origen hispanoarábigo. Y esta senda cultural ya no había de abandonarse a lo largo del siglo XI y XII, hasta empalmar con la Escuela de Chartres, predecesora de la Universidad de París… >>. (ca)
- كانت المدارس الرهبانية (باللاتينية: Scholae monasticae) إلى جانب المدارس الكاتدرائية أكثر معاهد التعليم العالي أهمية في الغرب اللاتيني بداية من العصور الوسطى المبكرة حتى القرن الثاني عشر. ومنذ بداية برنامج كاسيودوروس التعليمي، كانت الدراسات الدينية مشمولة ضمن المنهج التعليمي القياسي، فضلاً عن المقدمات والتعاليم. وفي بعض المناطق ظهرت المدارس الرهبانية في جامعات العصور الوسطى والتي حلت بشكل واسع في النهاية محل المعاهد كمراكز للتعليم العالي. (ar)
- Klosterschulen (lateinisch Scholae monasticae, claustrales) waren mit Klöstern verbundene Bildungseinrichtungen, in denen Ordensleute den Unterricht erteilten. (de)
- Las escuelas monásticas fueron las más importantes instituciones educativas de la cristiandad latina desde la antigüedad tardía (siglos IV al VIII), importancia que mantuvieron en el resto del periodo altomedieval, desde el Renacimiento carolingio (cuando funcionó la escuela palatina de Aquisgrán y otras escuelas carolingias). (es)
- Monastic schools (Latin: Scholae monasticae) were, along with cathedral schools, the most important institutions of higher learning in the Latin West from the early Middle Ages until the 12th century. Since Cassiodorus's educational program, the standard curriculum incorporated religious studies, the Trivium, and the Quadrivium. In some places monastic schools evolved into medieval universities which eventually largely superseded both institutions as centers of higher learning. (en)
- Les écoles monastiques (latin : Scholae monasticae) étaient, aux côtés des écoles de cathédrale, les plus importantes institutions d'enseignement supérieur dans le monde latin occidental entre le début du Moyen Âge et le XIIe siècle. Depuis le programme éducatif de Cassiodore, le curriculum classique comprenait des études religieuses, le Trivium, et le Quadrivium. En certaines régions, les écoles monastiques ont évolué pour devenir des universités médiévales, qui ont finalement remplacé tant les écoles monastiques que les écoles de cathédrale comme haut-lieu de l'éducation. (fr)
- Klosterskola, scholae monasticae, claustrales, var en medeltida skolform som bedrevs vid de kristna klostren i syfte att tillgodose kommande generationers munkars och nunnors behov av erforderliga kunskaper. Dessa klosterskolor bevarade antikens kultur och lärdomsarv i Europa och blev, vid sidan av katedralskolorna, medeltidens mest betydelsefulla europeiska lärdomscentrum. Det kristna klosterväsendet uppstod på 300-talet, när Pachomios samlade ett antal eremiter i Egypten och byggde ett gemensamt hem med mur till dem. På tillskyndan av Benedikt av Nursia på 500-talet började munkar i benediktinorden att mångfaldiga, och därigenom bevara, antika handskrifter, vilket under Gregorius den stores pontifikat utvecklades till en utbildningsverksamhet. För att kunna kopiera handskrifterna förutsattes att munkarna kunde läsa och skriva, vilket klostren därför spontant började lära sina noviser, och av estetiska skäl lärdes även illuminationsteknik ut. I synnerhet Irland och de brittiska öarna blev i detta hänseende framstående, och genom Alcuins anställning vid Karl den stores hov spreds skolformen till den frankiska världen. Benediktinerna vinnlade sig också om att sprida praktiska kunskaper om jordbruk till de länder där de slog sig ner, vilket fick stor ekonomisk betydelse för de länder detta gällde. Klostren mottog sina elever när dessa var sju år. Till en början var det endast blivande munkar och nunnor som studerade vid dessa klosterskolor, men med tiden började rikare familjer betala för att deras barn skulle få undervisning vid klostren. Därmed började klostren förestå internat även utanför klostermurarna. Undervisningen följde den romerska, och utbildning gavs därför i de sju fria konsterna, och därtill i Bibeln. Sedan eleverna tillräckligt övat upp sin latin förbjöds annat språk vid skolorna. Musiken var ett av de ämnen som gavs störst utrymme för att förse kyrkorna med sångare, och musikläraren kallades kantor. Eftersom papper och böcker var dyrt var det nödvändigt att eleverna memorerade kunskaperna, och de tog sällan egna anteckningar. Dominikanordens ordensregler fastslår att varje kloster ska bedriva undervisning; likaså franciskanerna hade klosterskolor. Vid dessa undervisades blivande präster i teologi, och deras anseende var mycket högt under medeltiden. Klosterskolorna stängdes i de länder där reformationen bröt fram, till skillnad från katedralskolorna som protestanterna övertog driften av. I det katolska utbildningsväsendet är dessa klosterskolor upphovet till de alltjämt fungerande jesuitskolorna, samt andra skolor som drivs av bland andra ursuliner. (sv)
- 修道院學校是由神職人員組成的教學機構，在裡面給修士和修女上課。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- كانت المدارس الرهبانية (باللاتينية: Scholae monasticae) إلى جانب المدارس الكاتدرائية أكثر معاهد التعليم العالي أهمية في الغرب اللاتيني بداية من العصور الوسطى المبكرة حتى القرن الثاني عشر. ومنذ بداية برنامج كاسيودوروس التعليمي، كانت الدراسات الدينية مشمولة ضمن المنهج التعليمي القياسي، فضلاً عن المقدمات والتعاليم. وفي بعض المناطق ظهرت المدارس الرهبانية في جامعات العصور الوسطى والتي حلت بشكل واسع في النهاية محل المعاهد كمراكز للتعليم العالي. (ar)
- Klosterschulen (lateinisch Scholae monasticae, claustrales) waren mit Klöstern verbundene Bildungseinrichtungen, in denen Ordensleute den Unterricht erteilten. (de)
- Las escuelas monásticas fueron las más importantes instituciones educativas de la cristiandad latina desde la antigüedad tardía (siglos IV al VIII), importancia que mantuvieron en el resto del periodo altomedieval, desde el Renacimiento carolingio (cuando funcionó la escuela palatina de Aquisgrán y otras escuelas carolingias). (es)
- Monastic schools (Latin: Scholae monasticae) were, along with cathedral schools, the most important institutions of higher learning in the Latin West from the early Middle Ages until the 12th century. Since Cassiodorus's educational program, the standard curriculum incorporated religious studies, the Trivium, and the Quadrivium. In some places monastic schools evolved into medieval universities which eventually largely superseded both institutions as centers of higher learning. (en)
- Les écoles monastiques (latin : Scholae monasticae) étaient, aux côtés des écoles de cathédrale, les plus importantes institutions d'enseignement supérieur dans le monde latin occidental entre le début du Moyen Âge et le XIIe siècle. Depuis le programme éducatif de Cassiodore, le curriculum classique comprenait des études religieuses, le Trivium, et le Quadrivium. En certaines régions, les écoles monastiques ont évolué pour devenir des universités médiévales, qui ont finalement remplacé tant les écoles monastiques que les écoles de cathédrale comme haut-lieu de l'éducation. (fr)
- 修道院學校是由神職人員組成的教學機構，在裡面給修士和修女上課。 (zh)
- Una escola monàstica, dins del medievalisme occidental, fou primer de tot, un centre de conservació i difusió de la cultura clàssica i medieval inserida en el si dels monestirs, excel·lint en el cristianisme de St. Agustí d'Hipona (354-430), la filosofia i la ciència dels clàssics. La datació d'aquestes escoles se situa des de la caiguda de l'Imperi Romà -segle v-, fins a l'entrada de la cultura a les escoles catedralícies del segle xii. El llenguatge utilitzat pels monàstics fou el llatí, idioma comú de l'Església medieval per a la litúrgia, els actes religiosos i l'escriptura de la temàtica afí a la societat monacal: Les set arts liberals constituïdes pel trivium i el quadrivium. (ca)
- Klosterskola, scholae monasticae, claustrales, var en medeltida skolform som bedrevs vid de kristna klostren i syfte att tillgodose kommande generationers munkars och nunnors behov av erforderliga kunskaper. Dessa klosterskolor bevarade antikens kultur och lärdomsarv i Europa och blev, vid sidan av katedralskolorna, medeltidens mest betydelsefulla europeiska lärdomscentrum. (sv)
|
