About: Los caprichos

An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Los caprichos (The Caprices) is a set of 80 prints in aquatint and etching created by the Spanish artist Francisco Goya in 1797–1798, and published as an album in 1799. The prints were an artistic experiment: a medium for Goya's condemnation of the universal follies and foolishness in the Spanish society in which he lived. The criticisms are far-ranging and acidic; the images expose the predominance of superstition, the ignorance and inabilities of the various members of the ruling class, pedagogical short-comings, marital mistakes and the decline of rationality. Some of the prints have anticlerical themes. Goya described the series as depicting "the innumerable foibles and follies to be found in any civilized society, and from the common prejudices and deceitful practices which custom, ig

Property Value
dbo:abstract
  • Capritxos - Caprichos en castellà - és una sèrie de 80 aiguaforts creats pel pintor aragonès Francisco de Goya, entre els anys 1797 i 1799, que representen la introducció del gravat romàntic i contemporani a Espanya. La primera edició data del 1799 i va tenir força problemes amb la Inquisició. Constitueixen una col·lecció d'estampes caricaturesques de gran qualitat tècnica que satiritzen amb una extrema ironia la follia universal, les supersticions, el fanatisme, la ignorància, la incapacitat dels governants i la decadència de la raó. Mitjançant el ridícul, l'extravagància i la fantasia, confegeix una crítica lúcida dels vicis i errors de la societat espanyola del segle xviii i de la humanitat en general. Encara que Goya ja havia publicat gravats des de 1771, —una Fugida a Egipte que signa com a creador i gravador— una sèrie d'estampes sobre quadres de Velázquez publicada el 1788 i alguns d'altres solts entre els quals cal esmentar, per l'impacte de la imatge i el clarobscur motivat per l'atxa, , de cap 1778-1780; és amb Capritxos, la venda anunciada a la Gaceta de Madrid al febrer de 1799, que Goya inicià el gravat romàntic i contemporani amb una sèrie de caràcter satíric. Suposa la primera realització espanyola d'una sèrie d'estampes caricaturesques, a la manera dels que hi havia al Regne Unit i França, però amb una gran qualitat en el maneig de les tècniques de l'aiguafort i l'aiguatinta —amb tocs de burí, brunyidor i punta seca— i una innovadora originalitat temàtica, car els Capritxos no es deixen interpretar en un sol sentit, al contrari de l'estampa satírica convencional. L'aiguafort era la tècnica habitual dels pintors gravadors al segle XVIII, però la combinació amb l'aiguatinta li permet crear superfícies de matisades ombres gràcies a l'ús de resines de diferent textura, amb les quals obté una gradació en l'escala de grisos que li permet crear una il·luminació dramàtica i inquietant heretada de l'obra de Rembrandt, artista que el mateix Goya considerava el seu gran mestre, al costat de Velázquez. Amb aquests «assumptes capritxosos» —com els anomena Leandro Fernández de Moratín, que amb tota probabilitat va redactar el prefaci de l'edició—, plens d'invenció, es tractava de difondre la ideologia de la minoria intel·lectual d'il·lustrats. Cal tenir en compte que les idees pictòriques d'aquestes estampes es gesten almenys des de 1796, car n'apareixen antecedents en l'Àlbum de Sanlúcar (o Àlbum A) i en l'Àlbum de Madrid (també anomenat Àlbum B). Als anys en els quals Goya creà els Capritxos, els il·lustrats per fi ocupen llocs de poder. Gaspar Melchor de Jovellanos és des del novembre de 1797 a l'agost de 1798 el màxim mandatari a Espanya. Francisco de Saavedra, amic del ministre i d'idees avançades, va ocupar la secretaria d'Hisenda el 1797 i la de l'estat, del 30 de març al 22 d'octubre de 1798. El període en el qual es gesten aquestes imatges és propici per a la recerca de l'útil a la crítica dels vicis universals i particulars de l'Espanya del moment, encara que ja el 1799 començarà la reacció que va obligar Goya a retirar de la venda les estampes i regalar-les al rei el 1803 curant-se en salut. El gravat més emblemàtic dels Capritxos — i possiblement de tota l'obra gràfica goyesca — és el que inicialment havia de ser el frontispici de l'obra i en la seva publicació definitiva va servir de frontissa entre una primera part dedicada a la crítica de costums i una segona més inclinada a explorar la bruixeria i la nit a què dona inici el capritx núm. 43, El somni de la raó produeix monstres. Des del seu primer dibuix preparatori, de 1797 (titulat en el marge superior com a Somni 1r), es representava el mateix autor somiant, i apareixia en aquest món oníric una visió de malson, amb la seva pròpia cara repetida al costat de cascs de cavalls, caps fantasmal i ratpenats. En l'estampa definitiva, quedà la llegenda en el frontal de la taula on recolza l'home vençut pel somni que entra al món dels monstres una vegada apagat el món de les llums. Una col·lecció raríssima de proves d'estat dels Capritxos, que procedeix de la col·lecció de Santiago Espona, es conserva a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona. (ca)
  • Rozmary (španělsky Los Caprichos) je cyklus 80 grafických listů, který v letech 1793 až 1799 vytvořil španělský malíř Francisco Goya. Cyklus je považován za jedno z jeho vrcholných děl a proslavil ho mimo hranice Španělska, jelikož jednotlivé výtisky se rychle dostaly za hranice země. Goya zvolil na tehdejší dobu neobvyklou techniku, lept doplněný akvatintou. Cyklus obsahuje pestrou škálu námětů a malířských přístupů, sjednocuje jej však satirický a dobovou společnost kritizující tón. První vydání roku 1799 vyšlo v nákladu 270 výtisků, po dvou dnech a prodeji 27 souborů však bylo z obav před inkvizicí staženo z prodeje. Roku 1803 Goya tiskové desky a zbylé výtisky daroval králi Karlovi IV. s prosbou, aby zajistil penzi Goyovu synovi. Král přijal, čímž se desky dochovaly ve státních sbírkách a po Goyově smrti byly použity k výrobě několika dalších vydání, prvního roku 1850 a posledního dvanáctého roku 1937. Jednu sadu Rozmarů má zámek Hradec nad Moravicí; zřejmě přímo ve Španělsku ji získal Felix Maria IV. kníže Lichnovský z Voštic (1814–1848). (cs)
  • Los Caprichos (spanisch, von italienisch Capriccio, (unbeschwerte) Laune, Einfall) ist ein zwischen 1793 und 1799 entstandener gesellschaftskritischer Zyklus des spanischen Malers und Grafikers Francisco de Goya. Es handelt sich um 80 Blätter, die in einer Mischung aus Aquatinta und traditioneller Radiertechnik entstanden und die als Schlüsselwerk Goyas gelten, das am meisten dazu beitrug, Goyas Namen und Kunst in ganz Europa bekannt zu machen. Bis heute gilt Goyas Verwendung der Aquatinta als herausragendes Beispiel für Radiertechnik. Der Zyklus erschien 1799 in einer Auflage von 270 Stück, wurde aber aus Furcht vor Repressalien (die Inquisition hatte begonnen) zwei Tage nach dem Verkauf von nur 27 Stück aus dem Handel gezogen. (de)
  • Τα Καπρίτσια (Ισπανικά: Los Caprichos) είναι μια σειρά 80 χαρακτικών που δημιούργησε ο Ισπανός καλλιτέχνης Φρανθίσκο Γκόγια κατά τα έτη 1797 και 1798, και τα δημοσίευσε σαν μία συλλογή έργων το 1799. Τα χαρακτικά αυτά ήταν ένα καλλιτεχνικό πείραμα: ένα μέσο που χρησιμοποιεί ο Γκόγια για να καταδικάσει την παγκόσμια ανοησία, και την ανοησία στην Ισπανική κοινωνία στην οποία έζησε. Η κριτική του είναι εκτεταμένη και καυστική. Στρέφεται κατά της κυριαρχίας της δεισιδαιμονίας, της αμάθειας και της ανικανότητας της άρχουσας τάξης, της έλλειψης παιδείας, των οικογενειακών λαθών, και της παρακμής της λογικής. Σε κάποια από τα χαρακτικά της σειράς ο καλλιτέχνης στρέφεται κατά του κλήρου. Ο Γκόγια περιγράφοντας αυτή τη σειρά έργων, ανέφερε ότι απεικονίζει τις αμέτρητες ιδιορρυθμίες και ανοησίες που υπάρχουν σε κάθε πολιτισμένη κοινωνία, και τις κοινές προκαταλήψεις και τις παραπλανητικές πρακτικές που τα έθιμα, η αμάθεια, ή η ιδιοτέλεια τις έχουν καταστήσει συνήθεις. Το έργο αυτό ήταν μία διαφωτιστική, δυναμική κριτική της Ισπανίας του 18ου αιώνα, και της ανθρωπότητας γενικότερα. Το ανεπίσημο ύφος, καθώς και η απεικόνιση της σύγχρονης κοινωνίας που συναντώνται στα Καπίτσια τα καθιστά - καθώς και τον ίδιο τον Γκόγια- προάγγελο του κινήματος του Μοντερνισμού που εμφανίστηκε σχεδόν έναν αιώνα αργότερα. Ειδικά το έργο Ο ύπνος της λογικής γεννάει τέρατα έχει λάβει κορυφαία αναγνώριση. Ο Γκόγια έγραψε μία σύντομη εξήγηση για κάθε εικόνα σε ένα χειρόγραφο που τώρα βρίσκεται στο Μουσείο ντελ Πράδο. Αυτές οι σημειώσεις βοηθούν σημαντικά στην κατανόηση των -συχνά αινιγματικών- προθέσεων του καλλιτέχνη, όπως και οι τίτλοι που βρίσκονται κάτω από κάθε εικόνα.Αυτή η σειρά του Γκόγια, και η τελευταία ομάδα χαρακτικών της σειράς Οι Συμφορές του Πολέμου, τα οποία ο Γκόγια αποκαλούσε "caprichos enfáticos" (εμφατικά καπρίτσια) απέχουν πολύ από το πνεύμα της ξέγνοιαστης φαντασίας που ο όρος "καπρίτσιο" συνήθως αντιπροσωπεύει στην τέχνη. (el)
  • Los caprichos [loskaPRIĉos] (La kapricoj) estas serio de 80 gravuraĵoj de la hispana pentristo nome Francisco de Goya, kiu reprezentas satiron de la hispana socio de fino de la 18a jarcento kun apero en komenco de la 19a jarcento, ĉefe pri la nobelaro kaj la klerikaro. (eo)
  • «Los caprichos» es una serie de 80 grabados del pintor español Francisco de Goya, que representa una sátira de la sociedad española de finales del siglo XVIII, sobre todo de la nobleza y del clero. En la primera mitad presentó los grabados más realistas y satíricos criticando desde la razón el comportamiento de sus congéneres. En la segunda parte abandonó la racionalidad y representó grabados fantásticos donde mediante el absurdo mostró visiones delirantes de seres extraños. Empleó una técnica mixta de aguafuerte, aguatinta y retoques de punta seca. Deformó exageradamente las fisonomías y los cuerpos de los que representan los vicios y torpezas humanas dando aspectos bestiales. Goya, muy relacionado con los ilustrados, compartía sus reflexiones sobre los defectos de su sociedad. Eran contrarios al fanatismo religioso, a las supersticiones, a la Inquisición, a algunas órdenes religiosas, aspiraban a leyes más justas y a un nuevo sistema educativo. Todo ello lo criticó humorísticamente y sin piedad en estas láminas. Consciente del riesgo que asumía y para protegerse, dotó a algunas de sus estampas con rótulos imprecisos, sobre todo las sátiras de la aristocracia y del clero. También diluyó el mensaje ordenando ilógicamente los grabados. De todas formas, sus contemporáneos entendieron en los grabados, incluso en los más ambiguos, una sátira directa a su sociedad y también a personajes concretos, si bien este último aspecto el artista siempre lo rechazó. La serie se publicó en febrero de 1799, pero al perder el poder Godoy y los ilustrados, el pintor retiró los ejemplares aún disponibles de forma precipitada por temor a la Inquisición, solo 14 días después de salir a la venta. En 1807, para salvar los Caprichos, decidió ofrecer al rey las planchas y los 240 ejemplares no vendidos, con destino a la Real Calcografía, a cambio de una pensión vitalicia de doce mil reales anuales para su hijo Javier.​ Se conocen trece ediciones oficiales: la de 1799, cinco en el siglo XIX, y siete en el siglo XX. Siendo la última en 1970 realizada por la Real Academia de las Bellas Artes de San Fernando. Los Caprichos han influido en varias generaciones de artistas de movimientos tan dispares como el Romanticismo francés, el Impresionismo, el Expresionismo alemán o el Surrealismo. MacColl y Malraux consideraron a Goya uno de los precursores del arte moderno, mencionando las innovaciones y rupturas de los Caprichos. (es)
  • Los caprichos (The Caprices) is a set of 80 prints in aquatint and etching created by the Spanish artist Francisco Goya in 1797–1798, and published as an album in 1799. The prints were an artistic experiment: a medium for Goya's condemnation of the universal follies and foolishness in the Spanish society in which he lived. The criticisms are far-ranging and acidic; the images expose the predominance of superstition, the ignorance and inabilities of the various members of the ruling class, pedagogical short-comings, marital mistakes and the decline of rationality. Some of the prints have anticlerical themes. Goya described the series as depicting "the innumerable foibles and follies to be found in any civilized society, and from the common prejudices and deceitful practices which custom, ignorance or self-interest have made usual". Goya added brief explanations of each image to a manuscript, now in the Museo del Prado, which help explain his often cryptic intentions, as do the titles printed below each image.Despite the relatively vague language of Goya's captions in the Caprichos, as well as Goya’s public announcement that his themes were from the “extravagances and follies common to all society,” they were likely interpreted as references to well-known governmental and/or aristocratic figures. As he explained in the announcement, Goya chose subjects “from the multitude of follies and blunders common in every civil society, as well as from the vulgar prejudices and lies authorized by custom, ignorance or interest, those that he has thought most suitable matter for ridicule". Nonetheless, the Caprichos were withdrawn from sale after a brief period of time. The work was a tour-de-force critique of 18th-century Spain, and humanity in general, from the point of view of the Enlightenment. The informal style, as well as the depiction of contemporary society found in Caprichos, makes them (and Goya himself) a precursor to the modernist movement almost a century later. The Sleep of Reason Produces Monsters in particular has attained an iconic status. Goya's series, and the last group of prints in his series The Disasters of War, which he called "caprichos enfáticos" ("emphatic caprices"), are far from the spirit of light-hearted fantasy the term "caprice" usually suggests in art. (en)
  • Los caprichos (Les Caprices, terme qui signifie « fantaisie ») est une série de 80 gravures du peintre espagnol Francisco de Goya, consistant en une satire de la société espagnole de la fin du XVIIIe siècle, surtout de la noblesse et du clergé. Dans la première moitié se trouvent les gravures les plus réalistes et satiriques, où Goya critique le comportement de ses congénères en se fondant sur la raison. Dans la seconde moitié, il abandonne la rationalité pour l'absurde ; ses gravures fantastiques montrent des visions délirantes d'êtres étranges. Il emploie une technique mixte d'eaux-fortes, d'aquatinte et de pointe sèche. Il déforme exagérément les physionomies et les corps des sujets représentant les vices et la stupidité humaines, leur donnant un aspect bestial. Goya, proche des Lumières, partageait leurs réflexions sur les défauts de la société de son époque. Il s'opposait ainsi au fanatisme religieux, aux superstitions, à l'Inquisition, à certains ordres religieux, et aspirait à des lois plus justes et à un nouveau système d'éducation. Ses gravures sont marquées par une critique humoristique et sans pitié de ces failles. Conscient du risque qu'il encourait et pour se protéger, il donna à certaines gravures des titres imprécis, en particulier pour celles critiquant l'aristocratie ou le clergé, ou ordonna d'autres de manière illogique. Quoi qu'il en soit, ses contemporains comprirent que les gravures, y compris les plus ambiguës, étaient une satire directe de sa société et également de personnages concrets, même si l'artiste a toujours nié ce dernier aspect. Les Caprichos ont été édités en 1799, mais quand Manuel Godoy perdit le pouvoir, le peintre empêcha l'édition précipitamment, de peur de l'Inquisition. Ils furent ainsi mis en vente 14 jours seulement. En 1803, pour sauver son œuvre, il décida d'offrir les planches et les 240 exemplaires disponibles au roi, en échange d'une pension pour son fils Javier. Vingt impressions ont été réalisées à partir des plaques. La première réimpression a eu lieu entre 1821 et 1836 et la dernière en 1937. Les Caprichos ont influencé plusieurs générations d'artistes et de mouvements aussi divers que le romantisme français, l'impressionnisme, l'expressionnisme ou encore le surréalisme. Dugald Sutherland MacColl et André Malraux ont considéré Goya comme l'un des précurseurs de l'art moderne, du fait des innovations et ruptures des Caprices. (fr)
  • I capricci (Los Caprichos) sono una serie di ottanta incisioni eseguite ad acquaforte e acquatinta con episodici interventi a bulino o puntasecca dal pittore spagnolo Francisco Goya durante gli anni novanta del XVIII secolo. Le lastre misuravano tutte circa 21,5 x 15 cm. (it)
  • Los Caprichos zijn een reeks van 80 aquatint-etsen, gemaakt door de Spaanse kunstenaar Francisco Goya in 1797 en 1798. De etsen werden in 1799 samen uitgebracht als een album. Los Caprichos waren bedoeld als een artistiek experiment waarmee Goya de universele dwaasheden van de Spaanse gemeenschap waarin hij leefde wilde uitbeelden. Zo zijn de schetsen gericht tegen de overheersing van bijgeloof, de onwetendheid en onkunde van verschillende leden van de regerende klassen, pedagogische tekortkomingen, mislukte huwelijken en de neergang van de rationaliteit. Sommige van de schetsen behandelen ook het antiklerikalisme. Het werk wordt gerekend tot de verlichting van het 18e-eeuwse Spanje. Goya maakte voor elke ets uit de reeks een korte omschrijving waarin de vaak cryptische betekenis van het werk wordt uitgelegd. Deze omschrijvingen worden tegenwoordig bewaard in het Museo del Prado. (nl)
  • Капри́чос (исп. Los Caprichos — причуды) — серия офортов Франсиско Гойя (закончена к 1799), является сатирой на политические, социальные и религиозные порядки. Самой известной работой серии является «Сон разума рождает чудовищ». Нет нужды предупреждать публику не вовсе невежественную в искусстве, что ни в одной из композиций этой серии художник не имел в виду высмеять недостатки какого-либо отдельного лица. Воистину, таланту было бы слишком тесно в рамках такой задачи, и средства, которыми пользуются подражательные искусства для создания совершенных произведений, получили бы плохое применение. Живопись (как и поэзия) выбирает из универсального то, что она почитает наиболее подходящим для своих целей, соединяет в одном вымышленном лице черты и обстоятельства, которые природа распределила среди многих, и из их искусного сочетания получается то счастливое подражание (натуре), за которое хорошего мастера провозглашают созидателем, а не рабским копировщиком. Продаётся на улице Десенганьо, дом 1, в парфюмерной лавке, по цене 320 реалов за серию из 80 эстампов. (ru)
  • Los caprichos é uma série de 80 gravuras do pintor espanhol Francisco de Goya, que representa uma sátira da sociedade espanhola de finais do século XVIII, sobretudo da nobreza e do clero. Na primeira metade apresentou as gravuras mais realistas e satíricos criticando à luz da razão o comportamento dos seus congêneres. Na segunda parte abandonou a racionalidade e representou gravuras fantásticas nas quais, mediante o absurdo, mostrou visões delirantes de seres estranhos. Empregou uma técnica mista de água-forte, e retoques de . Deformou exageradamente as fisionomias e os corpos dos que representam os vícios e torpezas humanas, dando-lhes aspectos bestiais. Goya, muito relacionado aos iluministas, compartilhava suas reflexões sobre os defeitos da sociedade em que vivia. Eram contrários ao fanatismo religioso, às superstições, à Inquisição, algumas ordens religiosas, aspiravam a leis mais justas e a um novo sistema educacional. Tudo isto foi criticado humoristicamente, mas sem piedade nestas lâminas. Consciente do risco que assumia e para se proteger, dotou algumas das suas estampas com rótulos imprecisos, sobretudo as sátiras da aristocracia e do clero. Também diluiu a mensagem ordenando ilogicamente as gravuras. Contudo, os seus contemporâneos interpretaram as gravuras, até mesmo as mais ambíguas, como uma sátira direta da sua sociedade, bem como de personagens concretos, aspecto este que o artista sempre recusou. Foi editado em 1799, mas, ao perder o poder Godoy e os iluministas, o pintor retirou a edição precipitadamente por temor à Inquisição. Apenas esteve à venda 14 dias. Em 1803, para salvar Los Caprichos, decidiu oferecer as pranchas e os 240 exemplares disponíveis ao rei, com destino à Real Calcografia, em troca de uma pensão vitalícia de doze mil reais anuais para o seu filho Javier. Das placas foram realizadas vinte impressões. A primeira reimpressão foi editada entre 1821 e 1836, desconhecendo-se a data concreta, e a última em 1937. Los Caprichos influenciaram várias gerações de artistas de movimentos tão díspares quanto o Romantismo francês, o Impressionismo, o Expressionismo alemão ou o Surrealismo. MacColl e Malraux consideraram Goya um dos precursores da arte moderna, mencionando as inovações e rupturas de Los Caprichos. (pt)
  • Kaprysy – cykl 80 grafik wykonanych w technice miedziorytu przez hiszpańskiego artystę Francisca Goyę w latach 1797-1798. Grafiki są satyrą na społeczeństwo hiszpańskie z końca XVIII wieku, odnoszą się zwłaszcza do szlachty i kleru. Grafiki zostały wykonane techniką mieszaną, Goya stosował akwafortę z akwatintą, a poprawki nanosił suchą igłą. Była to nowa technika, z którą Goya eksperymentował. Jednocześnie wykonanie wielu odbitek pozwalało artyście dotrzeć do szerszej publiczności. W pierwszej połowie serii Goya zaprezentował najbardziej realistyczne i satyryczne grafiki krytykujące zachowanie jego rodaków. W drugiej części porzucił racjonalizm i stworzył grafiki fantastyczne, w których ukazał deliryczne wizje dziwnych istot. Rażąco zniekształcone twarze i ciała tych, którzy reprezentują ludzkie występki i głupotę często nadają postaciom wygląd bestii. Goya, w myśl idei oświeceniowych, podzielił się swoimi przemyśleniami na temat wad społeczeństwa, które bezlitośnie krytykował używając celnego humoru. Jego grafiki wyrażały sprzeciw wobec fanatyzmu religijnego, przesądów podsycanych przez Kościół takich jak wiara w demony i czarownice, działań Inkwizycji (przesłuchań, tortur i egzekucji) i niektórych zakonów. Jednocześnie opowiadały się za sprawiedliwym prawem i nowym systemem edukacji. Goya był świadomy ryzyka, które podejmował krytykując zwłaszcza arystokrację i duchowieństwo. Niektóre grafiki opatrzył nieprecyzyjnym opisem odwracającym uwagę od ich prawdziwego przesłania. Również nielogiczny układ kolejnych grafik miał na celu złagodzenie lub ukrycie przekazu. Współcześni Goi Hiszpanie doskonale zrozumieli satyrę na swoje społeczeństwo, nawet tę najbardziej dwuznaczną i zawoalowaną. Odnaleźli w grafikach znane postaci z epoki, jednak autor zawsze zaprzeczał wszelkim podobieństwom do konkretnych osób. Goya wydał Kaprysy w 1799 roku, jednak już po dwóch tygodniach wycofał je ze sprzedaży. Był to burzliwy okres w historii Hiszpanii. Manuel Godoy i sympatycy idei oświeceniowych (ilustrados) utracili władzę, a Goya obawiał się interwencji Inkwizycji. W 1803 roku podarował niesprzedane egzemplarze (240 odbitek) i matryce królowi Karolowi IV z obawy przed zarekwirowaniem ich przez Inkwizycję. W zamian otrzymał dożywotnią pensję w wysokości 12 000 reali rocznie dla swojego syna Javiera. Przy użyciu matryc wykonano 20 serii odbitek, pierwsza edycja powstała pomiędzy 1821 a 1836 rokiem, a ostatnia w 1937 roku. Kaprysy wpłynęły na wiele pokoleń artystów z różnych nurtów takich jak francuski romantyzm, impresjonizm, ekspresjonizm, czy surrealizm. (pl)
  • Капрі́чос (ісп. Los Caprichos — дивацтва, примхи) — серія офортів Франсиско Гойї (закінчена до 1799), є сатирою на політичні, соціальні та релігійні порядки. Найвідомішою роботою серії є «Сон розуму народжує чудовиськ». У продажі серія супроводжувалася описом: Немає потреби попереджати публіку, не зовсім неосвічену в мистецтві, що в жодній з композицій цієї серії художник не мав на увазі висміяти недоліки якої-небудь конкретної особи. Воістину, таланту було б занадто тісно в рамках такого завдання, і засоби, якими послуговуються наслідувальні мистецтва для створення досконалих творів, було б застосовано неналежно. Живопис (як і поезія) вибирає з універсального те, що він вважає найбільш підходящим для своїх цілей, з'єднує в одній вигаданій подобі риси та обставини, які природа розподілила між багатьма, і з їх вправного поєднання виходить те видатне наслідування (натурі), за яке хорошого майстра проголошують творцем, а не безвільним копіювальником. Продається на вулиці Десенганьо, будинок 1, в парфумерної крамниці, за ціною 320 реалів за серію з 80 естампів. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 2968943 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 17372 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1114290162 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdfs:comment
  • Los caprichos [loskaPRIĉos] (La kapricoj) estas serio de 80 gravuraĵoj de la hispana pentristo nome Francisco de Goya, kiu reprezentas satiron de la hispana socio de fino de la 18a jarcento kun apero en komenco de la 19a jarcento, ĉefe pri la nobelaro kaj la klerikaro. (eo)
  • I capricci (Los Caprichos) sono una serie di ottanta incisioni eseguite ad acquaforte e acquatinta con episodici interventi a bulino o puntasecca dal pittore spagnolo Francisco Goya durante gli anni novanta del XVIII secolo. Le lastre misuravano tutte circa 21,5 x 15 cm. (it)
  • Capritxos - Caprichos en castellà - és una sèrie de 80 aiguaforts creats pel pintor aragonès Francisco de Goya, entre els anys 1797 i 1799, que representen la introducció del gravat romàntic i contemporani a Espanya. La primera edició data del 1799 i va tenir força problemes amb la Inquisició. Constitueixen una col·lecció d'estampes caricaturesques de gran qualitat tècnica que satiritzen amb una extrema ironia la follia universal, les supersticions, el fanatisme, la ignorància, la incapacitat dels governants i la decadència de la raó. Mitjançant el ridícul, l'extravagància i la fantasia, confegeix una crítica lúcida dels vicis i errors de la societat espanyola del segle xviii i de la humanitat en general. (ca)
  • Rozmary (španělsky Los Caprichos) je cyklus 80 grafických listů, který v letech 1793 až 1799 vytvořil španělský malíř Francisco Goya. Cyklus je považován za jedno z jeho vrcholných děl a proslavil ho mimo hranice Španělska, jelikož jednotlivé výtisky se rychle dostaly za hranice země. Goya zvolil na tehdejší dobu neobvyklou techniku, lept doplněný akvatintou. Cyklus obsahuje pestrou škálu námětů a malířských přístupů, sjednocuje jej však satirický a dobovou společnost kritizující tón. (cs)
  • Τα Καπρίτσια (Ισπανικά: Los Caprichos) είναι μια σειρά 80 χαρακτικών που δημιούργησε ο Ισπανός καλλιτέχνης Φρανθίσκο Γκόγια κατά τα έτη 1797 και 1798, και τα δημοσίευσε σαν μία συλλογή έργων το 1799. Τα χαρακτικά αυτά ήταν ένα καλλιτεχνικό πείραμα: ένα μέσο που χρησιμοποιεί ο Γκόγια για να καταδικάσει την παγκόσμια ανοησία, και την ανοησία στην Ισπανική κοινωνία στην οποία έζησε. Η κριτική του είναι εκτεταμένη και καυστική. Στρέφεται κατά της κυριαρχίας της δεισιδαιμονίας, της αμάθειας και της ανικανότητας της άρχουσας τάξης, της έλλειψης παιδείας, των οικογενειακών λαθών, και της παρακμής της λογικής. Σε κάποια από τα χαρακτικά της σειράς ο καλλιτέχνης στρέφεται κατά του κλήρου. Ο Γκόγια περιγράφοντας αυτή τη σειρά έργων, ανέφερε ότι απεικονίζει τις αμέτρητες ιδιορρυθμίες και ανοησίες που (el)
  • Los Caprichos (spanisch, von italienisch Capriccio, (unbeschwerte) Laune, Einfall) ist ein zwischen 1793 und 1799 entstandener gesellschaftskritischer Zyklus des spanischen Malers und Grafikers Francisco de Goya. Es handelt sich um 80 Blätter, die in einer Mischung aus Aquatinta und traditioneller Radiertechnik entstanden und die als Schlüsselwerk Goyas gelten, das am meisten dazu beitrug, Goyas Namen und Kunst in ganz Europa bekannt zu machen. Bis heute gilt Goyas Verwendung der Aquatinta als herausragendes Beispiel für Radiertechnik. (de)
  • «Los caprichos» es una serie de 80 grabados del pintor español Francisco de Goya, que representa una sátira de la sociedad española de finales del siglo XVIII, sobre todo de la nobleza y del clero. En la primera mitad presentó los grabados más realistas y satíricos criticando desde la razón el comportamiento de sus congéneres. En la segunda parte abandonó la racionalidad y representó grabados fantásticos donde mediante el absurdo mostró visiones delirantes de seres extraños. (es)
  • Los caprichos (The Caprices) is a set of 80 prints in aquatint and etching created by the Spanish artist Francisco Goya in 1797–1798, and published as an album in 1799. The prints were an artistic experiment: a medium for Goya's condemnation of the universal follies and foolishness in the Spanish society in which he lived. The criticisms are far-ranging and acidic; the images expose the predominance of superstition, the ignorance and inabilities of the various members of the ruling class, pedagogical short-comings, marital mistakes and the decline of rationality. Some of the prints have anticlerical themes. Goya described the series as depicting "the innumerable foibles and follies to be found in any civilized society, and from the common prejudices and deceitful practices which custom, ig (en)
  • Los caprichos (Les Caprices, terme qui signifie « fantaisie ») est une série de 80 gravures du peintre espagnol Francisco de Goya, consistant en une satire de la société espagnole de la fin du XVIIIe siècle, surtout de la noblesse et du clergé. Dans la première moitié se trouvent les gravures les plus réalistes et satiriques, où Goya critique le comportement de ses congénères en se fondant sur la raison. Dans la seconde moitié, il abandonne la rationalité pour l'absurde ; ses gravures fantastiques montrent des visions délirantes d'êtres étranges. (fr)
  • Kaprysy – cykl 80 grafik wykonanych w technice miedziorytu przez hiszpańskiego artystę Francisca Goyę w latach 1797-1798. Grafiki są satyrą na społeczeństwo hiszpańskie z końca XVIII wieku, odnoszą się zwłaszcza do szlachty i kleru. Grafiki zostały wykonane techniką mieszaną, Goya stosował akwafortę z akwatintą, a poprawki nanosił suchą igłą. Była to nowa technika, z którą Goya eksperymentował. Jednocześnie wykonanie wielu odbitek pozwalało artyście dotrzeć do szerszej publiczności. (pl)
  • Los Caprichos zijn een reeks van 80 aquatint-etsen, gemaakt door de Spaanse kunstenaar Francisco Goya in 1797 en 1798. De etsen werden in 1799 samen uitgebracht als een album. Los Caprichos waren bedoeld als een artistiek experiment waarmee Goya de universele dwaasheden van de Spaanse gemeenschap waarin hij leefde wilde uitbeelden. Zo zijn de schetsen gericht tegen de overheersing van bijgeloof, de onwetendheid en onkunde van verschillende leden van de regerende klassen, pedagogische tekortkomingen, mislukte huwelijken en de neergang van de rationaliteit. Sommige van de schetsen behandelen ook het antiklerikalisme. (nl)
  • Капри́чос (исп. Los Caprichos — причуды) — серия офортов Франсиско Гойя (закончена к 1799), является сатирой на политические, социальные и религиозные порядки. Самой известной работой серии является «Сон разума рождает чудовищ». Нет нужды предупреждать публику не вовсе невежественную в искусстве, что ни в одной из композиций этой серии художник не имел в виду высмеять недостатки какого-либо отдельного лица. Воистину, таланту было бы слишком тесно в рамках такой задачи, и средства, которыми пользуются подражательные искусства для создания совершенных произведений, получили бы плохое применение. (ru)
  • Los caprichos é uma série de 80 gravuras do pintor espanhol Francisco de Goya, que representa uma sátira da sociedade espanhola de finais do século XVIII, sobretudo da nobreza e do clero. Na primeira metade apresentou as gravuras mais realistas e satíricos criticando à luz da razão o comportamento dos seus congêneres. Na segunda parte abandonou a racionalidade e representou gravuras fantásticas nas quais, mediante o absurdo, mostrou visões delirantes de seres estranhos. MacColl e Malraux consideraram Goya um dos precursores da arte moderna, mencionando as inovações e rupturas de Los Caprichos. (pt)
  • Капрі́чос (ісп. Los Caprichos — дивацтва, примхи) — серія офортів Франсиско Гойї (закінчена до 1799), є сатирою на політичні, соціальні та релігійні порядки. Найвідомішою роботою серії є «Сон розуму народжує чудовиськ». У продажі серія супроводжувалася описом: Живопис (як і поезія) вибирає з універсального те, що він вважає найбільш підходящим для своїх цілей, з'єднує в одній вигаданій подобі риси та обставини, які природа розподілила між багатьма, і з їх вправного поєднання виходить те видатне наслідування (натурі), за яке хорошого майстра проголошують творцем, а не безвільним копіювальником. (uk)
rdfs:label
  • Capritxos (ca)
  • Rozmary (cs)
  • Los Caprichos (de)
  • Τα Καπρίτσια (el)
  • Los caprichos (eo)
  • Los caprichos (es)
  • I capricci (it)
  • Los caprichos (fr)
  • Los caprichos (en)
  • Los Caprichos (nl)
  • Kaprysy (pl)
  • Los caprichos (pt)
  • Капричос (ru)
  • Капрічос (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License