| dbo:abstract
|
- Leonor de Almeida Portugal de Lorena e Lencastre, més coneguda com a Leonor de Almeida Portugal (Lisboa, 31 d'octubre de 1750—Benfica, 11 d'octubre de 1839) va ser 4a marquesa d' i 7a comtessa d', comtessa d'Oeynhausen-Gravenburg i una cèlebre escriptora de cartes preromàntiques portuguesa. Alessandro Herculano la comparava amb Madame de Staël, amb la qual tenia molts punts en comú. Ha deixat una obra poètica (Oferenda aos mortos) i epistolar considerable encara en gran part inèdita. Està previst que la seva correspondència sigui publicada, més concretament les seves cartes a la comtessa de Vimioso, Teresa de Mello Breyner sobrenomenada "Tirce", durant la seva reclusió en el convent de Sant Félix de Chelas, a Lisboa. Tenia 9 anys el 1759, quan es va produir l'extermini de la seva família materna, els Távora, a mans del marquès de Pombal, primer ministre de Josep I, en una sagnant revenja que va provocar una profunda impressió en tota Europa i va marcar durant dècades la memòria de la gent. Enclaustrada al llarg de divuit anys, com sa mare i la seva germana Maria, futura comtessa de Ribeira Grande, i els propers de la casa de , al convent dedicà el seu temps a llegir, escriure (és aquí on escriu les Poesies de Chelas) i a tenir el seu propi saló de poesia, cosa que conservarà una vegada recobrada la llibertat a la seva residència de Bemfica. Adquireix una cultura enciclopèdica i s'adhereix a les idees il·lustrades. Escriu amb el pseudònim arcadià d'"Alcipe" i adquireix renom al món de les lletres com Outeiros de Chelas. Es va enamorar del comte Carlos Augusto de Oeynhausen, que havia anat a Portugal juntament amb el seu cosí per ordre del marquès de Pombal. Aquest va haver de renunciar al protestantisme i es va casar amb ella el 15 de febrer de 1779, en foren padrins el rei Pere III i la reina Maria I. El comte va ser nomenat cavaller de l'orde de Crist i, posteriorment, ambaixador plenipotenciari de la cort portuguesa a Viena. Una vegada allí va aconseguir gran estima de l'emperadriu Maria Teresa I i del seu successor José II. Ella i el seu marit, després de la seva ambaixada a Viena, van tornar a Lisboa a la fi de la dècada de 1780 a causa dels seus problemes de salut derivats del clima. El 3 de març de 1793, el seu marit, que havia estat nomenat governador dels Algarves va morir amb només 54 anys. Molt apesarada, la vídua es va retirar amb els seus fills a les seves propietats d'Almeirim i d'Almada. Lliurada a l'educació de la seva prole, fou estimada pel poble gràcies a les seves obres benèfiques envers els pobres, i per finançar una petita escola perquè ensenyés a les nenes de famílies humils a cosir, llegir, escriure i a fer les tasques domèstiques. Molt considerada i respectada per la família reial, no va trigar a ser nomenada dama d'honor de la princesa de Beira i de Brasil Carlota Joaquina de Borbó, esposa de l'hereu del tron; se li va encarregar llavors elaborar els dissenys per a la decoració interior del palau d'Ajuda, però mai va arribar a executar tal comesa. Després de la mort del seu pare el 1802, va partir per a Madrid i d'allí a Londres, on es va demorar més del que tenia planejat per rebre notícies de la invasió francesa i de la marxa a l'exili brasiler de la família reial portuguesa. A la ciutat del Tàmesi, va freqüentar assíduament els salons aristocràtics i elegants de l'alta societat, com també la casa de l'ambaixador lusità Domingo de Sousa Couthino, comte de Funchal. (ca)
- Leonor de Almeida Portugal de Lorena e Lencastre, 4. markýza de Alorna, 7. hraběnka de Assumar a hraběnka von Oeynhausen-Gravenburg (31. října 1750, Lisabon – 11. října 1839, tamtéž) byla portugalská básnířka a malířka, jejíž verše jsou poznamenány preromantickou senzibilitou. (cs)
- Dona Leonor de Almeida Portugal de Lorena e Lencastre, Marquesa de Alorna (* 31. Oktober 1750 in São Jorge de Arroios, Lissabon; † 11. Oktober 1839 in Lissabon) war eine portugiesische Adelige und Lyrikerin. Sie war in den intellektuellen und literarischen Kreisen der portugiesischen Neoklassik unter ihrem Pseudonym Alcipe bekannt. D. Leonor de Almeida Portugal, Marquesa de Alorna, entstammte mütterlicherseits dem Adelshaus von Távora. Dieses war im 18. Jahrhundert eine der bekanntesten und einflussreichsten Adelsfamilien in Portugal. Die Távoras wurden für den versuchten Königsmord an den König Joseph I. am 3. September 1758 verantwortlich gehalten. (de)
- Leonor de Almeida Portugal Lorena y Lancastre, 4ª marquesa de Alorna y 7ª condesa de Assumar, condesa von Oeynhausen-Gravenburg (Lisboa, 31 de octubre de 1750 — Benfica, 11 de octubre de 1839) fue una célebre escritora de cartas prerrománticas portuguesa; Alessandro Herculano la comparaba con Madame de Staël, con la que tenía muchos puntos en común. Ha dejado una obra poética (Oferenda aos Mortos) y epistolar considerable aún en gran parte inédita. Su correspondencia será en breve publicada, más concretamente sus cartas a la condesa de Vimioso, Teresa de Mello Breyner apodada "Tirce", durante su reclusión en el convento de San Félix de Chelas, en Lisboa. Tenía 9 años de edad en 1759, cuando se produjo el exterminio de su familia materna, los Távora, a manos del marqués de Pombal, primer ministro de José I, en un sangriento ajuste de cuentas que provocó una honda impresión en toda Europa y marcó durante décadas la memoria de las gentes. Enclaustrada a lo largo de dieciocho años, como su madre y su hermana María, futura , y los próximos de la Casa de Távora, en el convento empleará su tiempo en leer, escribir (sería ahí donde escribiría su obra ) y tener su propio salón de poesía, cosa que conservará una vez recobrada su libertad en su residencia de . Adquiere una cultura enciclopédica y se adhiere a las ideas ilustradas. Corresponde bajo el seudónimo arcadiano de "Alcipe" y adquiere renombre en el mundo de las Letras como Outeiros de Chelas. Se enamoró del conde , que había ido a Portugal junto con su primo por orden del marqués de Pombal. Este tuvo que renunciar al protestantismo y se casó con ella el 15 de febrero de 1779, siendo padrinos el rey Pedro III y la reina María I. El conde fue nombrado caballero de la Orden de Cristo y, posteriormente y embajador plenipotenciario de la corte portuguesa en Viena. Una vez allí logró gran estima de la emperatriz María Teresa I y de su sucesor José II. Ella y su marido, tras su embajada en Viena, regresaron a Lisboa a finales de la década de 1780 debido a sus problemas de salud derivados del clima. El 3 de marzo de 1793, su marido, que había sido nombrado gobernador de los Algarves falleció con apenas 54 años. Muy apenada, la viuda se retiró con sus hijos en sus propiedades de Almeirim y de Almada. Entregada a la educación de su prole, se vio prontamente estimada por todos gracias a sus obras benéficas para con los pobres, y por financiar una pequeña escuela para que enseñara a las niñas de familias humildes a coser, leer, escribir y a hacer las tareas domésticas propias de una mujer. Muy considerada y respetada por la Familia Real, no tardó en ser nombrada dama de honor de la Princesa de Beira y de Brasil Doña Carlota Joaquina de Borbón, esposa del heredero del trono; se le encargó entonces elaborar los diseños para la decoración interior del Palacio de Ajuda pero que nunca llegó a ejecutar tal cometido. Tras la muerte de su padre en 1802, partió para Madrid y de allí a Londres, donde se demoró más de lo que tenía planeado al recibir noticias de la invasión francesa y de la marcha al exilio brasileño de la Familia Real Portuguesa. En la ciudad del Támesis, frecuentó asiduamente los salones aristocráticos y elegantes de la alta sociedad, como también la casa del embajador luso , conde de Funchal. (es)
- Leonor d'Almeïda Portugal, quatrième marquise d'Alorna, huitième comtesse d'Assumar (née le 31 octobre 1750, morte le 11 octobre 1839) était une aristocrate, peintre et poétesse portugaise. Communément connue sous son surnom « Alcipe », elle est une figure majeure du néoclassicisme portugais, tant en littérature qu'en peinture. Leonor est née dans l'une des nombreuses branches de la maison de Távora, alors la famille la plus illustre et la plus puissante du Portugal. Toutefois, la maison de Távora se trouve dans une période de grande difficulté au moment de sa naissance, sous le coup d'une accusation de trahison contre le roi Joseph Ier. À cause de ces événements malheureux, Leonor a passé dix-neuf ans emprisonnée de force dans un couvent, où elle passait la plupart de son temps à lire et à écrire de la poésie. Elle y connaît un succès précoce en tant que poétesse, qui a fait d'elle l'une des personnalités de monde littéraire les plus remarquables d'Europe à l'époque. À la suite de son mari, le comte Carlos Pedro d'Oyenhausen-Groewenbourg, diplomate au service de la reine Marie Ire, Leonor et sa famille ont passé une grande partie de leur vie entre différentes cours d'Europe, et notamment la Cour impériale autrichienne de Vienne. C'est au cours de ses voyages que Leonor a pu rencontrer de nombreuses personnalités intellectuelles européennes de l'époque et étendre son influence littéraire et artistique, ainsi que ses idées, en poésie comme en peinture. (fr)
- D. Leonor de Almeida Portugal, 4th Marquise of Alorna, 8th Countess of Assumar (31 October 1750 – 11 October 1839) was a Portuguese noblewoman, painter, and poet. Commonly known by her nickname, Alcipe, the Marquise was a prime figure in the Portuguese Neoclassic a proto-Romantic literary scene, while still a follower of Neoclassicism when it came to painting. Leonor was born into one of the many branches of the House of Távora, Portugal's most illustrious and powerful noble family at the time. This being said, the time of her birth and the subsequent years were a time of great trouble for the House of Távora, as they had been accused of treason against King José I of Portugal, in a series of events known as the Távora affair. Because of the unfortunate events in her early childhood, Leonor spent nineteen years forcibly imprisoned in a convent, where she spent most of her time reading and writing poetry. Her early success as a poet at the convent started her lifelong career which would lead her to becoming one of Europe's most noteworthy literary figures at the time. The occupation of Leonor's husband, Count Carlos Pedro of Oyenhausen-Groewenbourg, as a diplomat in the service of Queen Maria I of Portugal, meant that Leonor and her family spent much of their lives traveling the courts of Europe, most notably the Austrian Imperial Court at Vienna. Her travels allowed Leonor to acquaint herself with many of Europe's great minds of the time, thus spreading her literary and artistic influence throughout the continent and expanding Leonor's views and perceptions, both in poetry and in painting. (en)
- D. Leonor de Almeida Portugal, Marquise ke-IV Alorna, Comtesse ke-VIII Assumar adalah seorang bangsawan dan penyair Portugis. Dia dikenal di kalangan intelektual dan sastra neoklasik Portugis dengan nama samarannya Alcipe. Leonor berasal dari Távora, salah satu anggota wangsa paling terkenal dan berpengaruh di Portugal pada abad ke-XVIII. Wangsa Távora dianggap bertanggung jawab atas percobaan pembunuhan Raja José I pada 3 September 1758. (in)
- Leonor de Almeida Portugal, marchesa di Alorna e contessa di Assumar (Lisbona, 31 ottobre 1750 – Benfica, 11 ottobre 1839), è stata una poetessa e nobildonna portoghese. Paragonata a Madame de Staël da Alexandre Herculano, è stata una delle più grandi protagoniste della letteratura portoghese per quanto riguarda la stagione neoclassica e il preromanticismo. Conosciuta con lo pseudonimo di Alcipe nell'Arcadia Lusitana, si distinse anche nella pittura e la sua famiglia fu una delle più potenti della nobiltà portoghese dell'epoca. (it)
- Leonor de Almeida Portugal de Lorena e Lencastre (São Jorge de Arroios, Lisboa, 31 de outubro de 1750 — Coração de Jesus, Lisboa, 11 de outubro de 1839) foi uma nobre e poetisa portuguesa. Conhecida como "Alcipe", era filha de D. João de Almeida Portugal, segundo marquês de Alorna e quinto conde de Assumar. Morreu na mansão do neto, veador honorário da Fazenda (Finanças) da Casa Real, D. José Trazimundo Mascarenhas Barreto, Marquês de Fronteira. (pt)
- Леонора де Алмейда Португал, 4-я маркиза Алорна, 8-я графиня Ассумар (порт. Leonor de Almeida Portugal; 31 октября 1750 года, Лиссабон — 11 октября 1839 года, Лиссабон) — португальская аристократка, живописец и поэтесса последней четверти XVIII и начала XIX веков. Известна под псевдонимами Alcipe, полученном от монашек во время пребывания в заточении в монастыре Шелаш. Как живописец и поэтесса являлась последовательницей классицизма. Тем не менее, считается предтечей португальского романтизма. Алешандре Эркулану писал о маркизе, как о своей наставнице. Родилась 31 октября 1750 года в одном из многих ответвлений семьи Тавора (англ.), одной из самых прославленных и влиятельных благородных семей Португалии того времени. Время юности Леоноры совпало со временем гонения на всю фамилию, поскольку род был обвинен в измене против короля Жозе I, эти события вошли в историю как (англ.). 19 лет жизни, с 8 до 27 лет, она провела в заключении в женском монастыре, где большую часть времени уделяла сочинению стихов. Именно это факт стал началом её стихотворной карьеры, которая впоследствии вделала её одним из видных литераторов Европы своего времени. Работа её супруга графа Карлоса Педро Ойенгаузен-Гровенбурга, как дипломата при дворе королевы Португалии Марии I, подразумевала много перемещений по Европе, что позволило Леонор завести знакомства со многими великими умами Старого Света того времени, и распространить свое литературное и живописное влияние на весь континент. (ru)
- Leonor de Almeida Portugal, född 1750, död 1839, var en portugisisk poet, målare och salongsvärd. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Leonor de Almeida Portugal de Lorena e Lencastre, 4. markýza de Alorna, 7. hraběnka de Assumar a hraběnka von Oeynhausen-Gravenburg (31. října 1750, Lisabon – 11. října 1839, tamtéž) byla portugalská básnířka a malířka, jejíž verše jsou poznamenány preromantickou senzibilitou. (cs)
- D. Leonor de Almeida Portugal, Marquise ke-IV Alorna, Comtesse ke-VIII Assumar adalah seorang bangsawan dan penyair Portugis. Dia dikenal di kalangan intelektual dan sastra neoklasik Portugis dengan nama samarannya Alcipe. Leonor berasal dari Távora, salah satu anggota wangsa paling terkenal dan berpengaruh di Portugal pada abad ke-XVIII. Wangsa Távora dianggap bertanggung jawab atas percobaan pembunuhan Raja José I pada 3 September 1758. (in)
- Leonor de Almeida Portugal, marchesa di Alorna e contessa di Assumar (Lisbona, 31 ottobre 1750 – Benfica, 11 ottobre 1839), è stata una poetessa e nobildonna portoghese. Paragonata a Madame de Staël da Alexandre Herculano, è stata una delle più grandi protagoniste della letteratura portoghese per quanto riguarda la stagione neoclassica e il preromanticismo. Conosciuta con lo pseudonimo di Alcipe nell'Arcadia Lusitana, si distinse anche nella pittura e la sua famiglia fu una delle più potenti della nobiltà portoghese dell'epoca. (it)
- Leonor de Almeida Portugal de Lorena e Lencastre (São Jorge de Arroios, Lisboa, 31 de outubro de 1750 — Coração de Jesus, Lisboa, 11 de outubro de 1839) foi uma nobre e poetisa portuguesa. Conhecida como "Alcipe", era filha de D. João de Almeida Portugal, segundo marquês de Alorna e quinto conde de Assumar. Morreu na mansão do neto, veador honorário da Fazenda (Finanças) da Casa Real, D. José Trazimundo Mascarenhas Barreto, Marquês de Fronteira. (pt)
- Leonor de Almeida Portugal, född 1750, död 1839, var en portugisisk poet, målare och salongsvärd. (sv)
- Leonor de Almeida Portugal de Lorena e Lencastre, més coneguda com a Leonor de Almeida Portugal (Lisboa, 31 d'octubre de 1750—Benfica, 11 d'octubre de 1839) va ser 4a marquesa d' i 7a comtessa d', comtessa d'Oeynhausen-Gravenburg i una cèlebre escriptora de cartes preromàntiques portuguesa. Alessandro Herculano la comparava amb Madame de Staël, amb la qual tenia molts punts en comú. (ca)
- Dona Leonor de Almeida Portugal de Lorena e Lencastre, Marquesa de Alorna (* 31. Oktober 1750 in São Jorge de Arroios, Lissabon; † 11. Oktober 1839 in Lissabon) war eine portugiesische Adelige und Lyrikerin. Sie war in den intellektuellen und literarischen Kreisen der portugiesischen Neoklassik unter ihrem Pseudonym Alcipe bekannt. (de)
- D. Leonor de Almeida Portugal, 4th Marquise of Alorna, 8th Countess of Assumar (31 October 1750 – 11 October 1839) was a Portuguese noblewoman, painter, and poet. Commonly known by her nickname, Alcipe, the Marquise was a prime figure in the Portuguese Neoclassic a proto-Romantic literary scene, while still a follower of Neoclassicism when it came to painting. (en)
- Leonor de Almeida Portugal Lorena y Lancastre, 4ª marquesa de Alorna y 7ª condesa de Assumar, condesa von Oeynhausen-Gravenburg (Lisboa, 31 de octubre de 1750 — Benfica, 11 de octubre de 1839) fue una célebre escritora de cartas prerrománticas portuguesa; Alessandro Herculano la comparaba con Madame de Staël, con la que tenía muchos puntos en común. (es)
- Leonor d'Almeïda Portugal, quatrième marquise d'Alorna, huitième comtesse d'Assumar (née le 31 octobre 1750, morte le 11 octobre 1839) était une aristocrate, peintre et poétesse portugaise. Communément connue sous son surnom « Alcipe », elle est une figure majeure du néoclassicisme portugais, tant en littérature qu'en peinture. (fr)
- Леонора де Алмейда Португал, 4-я маркиза Алорна, 8-я графиня Ассумар (порт. Leonor de Almeida Portugal; 31 октября 1750 года, Лиссабон — 11 октября 1839 года, Лиссабон) — португальская аристократка, живописец и поэтесса последней четверти XVIII и начала XIX веков. Известна под псевдонимами Alcipe, полученном от монашек во время пребывания в заточении в монастыре Шелаш. Как живописец и поэтесса являлась последовательницей классицизма. Тем не менее, считается предтечей португальского романтизма. Алешандре Эркулану писал о маркизе, как о своей наставнице. (ru)
|
_-_J.B._Gérard.png){kind=link}
_-_Arcângelo_Fuschini.png){kind=link}
_-_J.B._Gérard.png){kind=link}
_-_Arcângelo_Fuschini.png){kind=link}