About: Juan Pacheco

An Entity of Type: person, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Juan Pacheco, 1st Duke of Escalona (1419 – 1 October 1474), better known as Juan Pacheco, Marquess of Villena, was a Castilian noble of Portuguese descent who rose to power in the last years of the reign of Juan II of Castile and came to dominate the government of Castile during the reign of Juan II’s son and successor Henry IV of Castile. Created The 1st Duke of Escalona in 1472, his other titles included, among others, Marquess of Villena and Master of the Order of Santiago.

Property Value
dbo:abstract
  • Juan Pacheco (Belmonte, 1419 (Gregorià) - Santa Cruz de la Sierra, 1 d'octubre de 1474 (Gregorià)) fou fill primogènit d'Alfonso Téllez Girón y Vázquez de Acuña i de María Pacheco i germà de Pedro Girón, va ser un noble i ric home de Castella. Va dominar la política des dels últims anys del regnat de Joan II fins a gairebé el regnat d'Isabel la Catòlica. Es va convertir en home de confiança d'Enric IV, de qui va ser company de jocs durant la seva infància després que el conestable Álvaro de Luna intervingués perquè ell i el seu germà Pedro entressin a la cort, on ja es documenta la seva presència en 1436 com a patge de l'infant. Va ser el III senyor de Belmonte, distinció que va heretar de la seva mare. Sent justícia major de Segòvia, va rebre d'Enric IV els títols de marquès de Villena, I comte de Xiquena i I duc d'Escalona. Pel seu segon matrimoni va ser també senyor de Moguer i de Villanueva del Fresno. Així mateix, va ostentar els càrrecs de cambrer major de l'infant Enric i de majordom major, alcaid major d'Astúries, Adelantado major de Castella i mestre de l'Orde de Sant Jaume. (ca)
  • خوان باتشيكو (بالإسبانية: Juan Pacheco)‏ ( بلمونتي ، 1419- تروخيو 1 أكتوبر 1474) كان نبيل القشتالي من أصل البرتغالي وصل إلي السلطة في السنوات الأخيرة من عهد خوان الثاني ملك قشتالة، وهيمنة على السلطة في عهد خليفته إنريكي الرابع، وأيضا كان واحداً من المقربين له. وحمل ألقاب ماركيز بليانة، وكونت كسيكينا ودوق إسكالونا من خلال زواجه الثاني، وأيضا فارس سانتياغو ، تمرد على صديقه الملك إنريكي الرابع بسبب ازدياد نفوذ وساند أخوه الغير الشقيق ألفونسو، وكان وراء حول ادعاء بعدم شرعية ابنة الملك خوانا لا بلترانيخا، ولكن رجع إلى صف الملك بعد وفاة إنفانتي ألفونسو، وأيضا سحب اعترافاته السابقة، وقام بدعم حق ابنته في العرش ضد عمتها انفانتا إيزابيل وأيضا رتب زواجها لاحقا، إلا أنه توفي في 1 أكتوبر 1474 قبل وفاة إنريكي الرابع في 11 ديسمبر من نفس العام، وخلفه ابنه دييغو لوبيز باتشيكو في ألقابه، الذي دعم خوانا ولكن سحب اعترافه بعد القبض عليه واعتراف لاحقاً بـ إيزابيلا كـ ملكة. (ar)
  • Juan Fernández Pacheco y Téllez Girón (* 1419 in Belmonte bei Cuenca; † Oktober 1474 ebenda) Grande de España, Marqués de Villena und erster Herzog von Escalona. (de)
  • Juan Pacheco, 1st Duke of Escalona (1419 – 1 October 1474), better known as Juan Pacheco, Marquess of Villena, was a Castilian noble of Portuguese descent who rose to power in the last years of the reign of Juan II of Castile and came to dominate the government of Castile during the reign of Juan II’s son and successor Henry IV of Castile. Created The 1st Duke of Escalona in 1472, his other titles included, among others, Marquess of Villena and Master of the Order of Santiago. (en)
  • Juan Pacheco, né en 1419 à Belmonte, mort le 1er octobre 1474 à Trujillo, premier marquis de Villena et premier duc d'Escalona, est le fils d' (es), noble dont la famille d'origine portugaise a trouvé refuge en Castille après la bataille d'Aljubarrota (1385). Tout d'abord page d'Álvaro de Luna, il passe au service de l'infant Henri de Trastamare. Tenant du parti de la reine Isabelle de Portugal, il participe à la déchéance du connétable Àlvaro de Luna et devient favori du roi Henri IV. Il est fait marquis de Villena après la Première bataille d’Olmedo (1445). Juan Pacheco gouverne de fait la Castille durant les premières années( 1454-1465) du règne d'Henri IV. La situation intérieure du royaume se dégrade avec la guerre de harcèlement décidée contre le royaume de Grenade, guerre efficace mais jugée coûteuse et surtout non chevaleresque par la haute noblesse. Ces nobles, ne pouvant compter sur l'aide du Portugal d'où provient la reine Isabelle, se tourne vers le royaume d'Aragon dont le monarque, Jean II, est en conflit avec son fils Charles de Viane et la principauté de Catalogne. Henri IV décide d'appuyer les revendications de Charles de Viane et surtout d'accepter la couronne que lui propose la Députation de la Généralité de Catalogne. Juan Pacheco joue alors double jeu et arrive à convaincre le roi d'accepter l'arbitrage du roi de France Louis XI et de renoncer à cette couronne. La défection de Juan Pacheco l'amène à perdre son statut de favori et à se ranger du côté des rebelles de la noblesse. Par faiblesse, Henri IV accepte de désigner comme héritier son frère Alphonse, simple jouet entre les mains de la grande noblesse. Enhardis par ce succès, les grands décident de déposer le roi (la farce d'Ávila du 5 juin 1465 et proclament l'infant Alphonse. Ils se heurtent alors, non seulement à une certaine partie de la noblesse, demeurée fidèle à Henri IV, mais aussi à la Hermandad General, dont la constitution (1467) témoigne du respect populaire pour la personne royale. Les nobles rebelles sont défaits à la (es) (1467), mais le roi se révèle incapable de tirer avantage de cette victoire. La mort prématurée du prince Alphonse modifie de manière imprévue les perspectives de la politique intérieure du royaume. La ligue des nobles porte son choix sur la sœur du roi, Isabelle. Celle-ci refuse d'accéder au trône par la rébellion et, au terme d'une entrevue à Los Toros de Guisando (septembre 1468), Henri IV la désigne comme héritière de la couronne. Le mariage, quasi secret, d'Isabelle avec Ferdinand d'Aragon (1469), en violation de l'accord de Los Toros de Guisando, amène alors Henri IV à désigner sa fille Jeanne pour lui succéder. Juan Pacheco et le roi, réunis dans le parti de la Beltraneja, meurent tous deux en 1474 alors que s'ouvre la guerre de succession qui confirme l'arrivée au pouvoir d'Isabelle la Catholique. (fr)
  • Juan Fernández Pacheco y Téllez Girón (Belmonte, 1419​-Santa Cruz de la Sierra, cerca de Trujillo, 4 de octubre de 1474)​ fue un aristócrata castellano. Hijo primogénito de Alfonso Téllez Girón y Vázquez de Acuña y de María Pacheco, y hermano de Pedro Girón, dominó la política del reino desde los últimos años del reinado de Juan II hasta casi el reinado de Isabel la Católica. Se convirtió en hombre de confianza de Enrique IV de Castilla, de quien fue compañero de juegos durante su infancia después que el condestable Álvaro de Luna interviniese para que él y su hermano Pedro entrasen en la corte, donde ya se documenta su presencia en 1436 —como doncel o paje del infante— según se menciona en un manuscrito guardado en la biblioteca del Monasterio de El Escorial, que dice que «siendo mozo vino a vivir con el príncipe Enrique (...) en la edad de mozo tuvo seso y autoridad de viejo.»​ Por haber luchado junto al futuro Enrique IV en la primera batalla de Olmedo, Juan II de Castilla le otorga el codiciado título de marqués de Villena en 1445. Este marquesado, como entidad territorial, es herencia del antiguo señorío de Villena, que revirtió a la corona. Ya fue marquesado anteriormente en la persona de Alfonso de Aragón el Viejo, aunque volvió a revertir en la corona hasta esta nueva concesión, que sirvió como primer paso para ir consiguiendo amplios territorios y títulos con los que pretendía restaurar el poder del anterior marquesado y el prestigio del viejo señorío de los Manueles. Fue, asimismo, el III señor de Belmonte, distinción que heredó de su madre. Siendo justicia mayor de Segovia, recibió de Enrique IV los títulos de I conde de Xiquena y I duque de Escalona. Por su segundo matrimonio fue también VI señor de Moguer y IV señor de Villanueva del Fresno. Igualmente ostentaría los cargos de camarero mayor del infante Enrique, después su mayordomo mayor, alcaide mayor de Asturias, adelantado mayor de Castilla y maestre de la Orden de Santiago. (es)
  • Juan Pacheco (Belmonte, 1419 – Santa Cruz de la Sierra, 4 ottobre 1474) è stato un nobile, politico e ricohombre spagnolo di Castiglia. Figlio primogenito di e di Maria Pacheco, fratello di . Dominò la vita politica del regno di Castiglia, dagli ultimi anni di Giovanni II di Castiglia fino all'avvento di Isabella la Cattolica. Si convertì in uomo di fiducia di Enrico IV di Castiglia, di cui fu compagno di giochi durante l'infanzia. Fu il terzo signore di Belmonte, titolo che ereditò dalla madre. Ricevette da Enrico IV i titoli di primo marchese di Villena, primo conte di Xiquena e di primo duca di Escalona. Dal suo secondo matrimonio fu anche e di . Ottenne la carica di cameriere maggiore dell'infante Enrico ed il seguito quella di maggiordomo maggiore, alcaide maggiore delle Asturie, adelantado maggiore di Castiglia e maestro dell'Ordine di Santiago. (it)
  • Juan Pacheco (Belmonte, 1419 - 4 oktober 1474) was een van de belangrijkste edelen aan het hof van Johan IV en Hendrik IV van Castilië. (nl)
  • Jan Pacheco, hiszp. Juan Pacheco (ur. 1419 w Belmonte, zm. 4 sierpnia 1474 w Santa Cruz koło Trujillo) – możnowładca kastylijski, wielki mistrz zakonu Santiago w l. 1467-1474, jeden z najwybitniejszych polityków hiszpańskich II połowy XV w. Markiz de Villena (tytuł nadany przez Jana II w 1445 r.), książę Escalony (tytuł nadany przez Henryka IV w 1472 r.), pan Belmonte, hrabia de Xiquena (tytuł nadany przez Henryka IV w 1461 r.). Syn Alfonsa Télleza Giróna i Marii Pacheco, starszy brat Piotra Girona, mistrza zakonu Calatravy. Jego rodzina miała korzenie portugalskie, ale jego dziadowie, popierający pretensje króla Jana I Kastylijskiego do tronu Portugalii, po klęsce króla pod Aljubarrota w 1385 r. wyemigrowali do Kastylii. Jako chłopiec pozostawał w służbie jako paź u don Alvara de Luny, konetabla Kastylii, wielkiego mistrza zakonu Santiago i faworyta królewskiego. Ożenił się z siostrą Alvara de Luny, Joanną, w 1435 r. Ślub odbył się jednak pod presją Alvaro de Luny, co stało się pretekstem do unieważnienia związku w 1442 r. przez wikariusza generalnego diecezji Segowia Diego Sancheza de Rivasa. W tym też roku poślubił Marię de Pontocarrero. Obok Alvaro de Luny był głównym sprzymierzeńcem następcy tronu Henryka w jego walce z dominacją Infantów Aragońskich – Jana i Henryka, synów Ferdynanda I Aragońskiego – dzierżących faktyczny ster rządów w Kastylii w swoich rękach. Zjednoczone wojska Henryka, Pacheco i de Luny pokonały wojska infantów w w 1445 r. W 1440 r. został ministrem Henryka IV. W 1464 r., prowadząc negocjacje nad katalońską suwerennością, zdradził interesy króla Henryka i stracił jego zaufanie oraz pozycję królewskiego ulubieńca. Czując, że w tej sytuacji pozycja drugiej po królu osoby w państwie jest niezbyt bezpieczna i pamiętając o losie innych ulubieńców królewskich, postanowił opuścić służbę u Henryka IV Kastylijskiego. W 1467 r. został wielkim mistrzem zakonu Santiago. Był główną postacią wśród rycerzy i ludzi Kościoła, gdy doszło do podziału możnych królestwa na zwolenników króla Henryka i jego brata Alfonsa. Efektem tego była wojna domowa. I chociaż w tym sporze stał po stronie Alfonsa, optował za szybkim zakończeniem sporu i wojny, czym uzyskał przebaczenie królewskie i wrócił do łask. Nie dość tego, król obdarował go nowymi dobrami i ustanowił pierwszą po sobie osobą w państwie z jeszcze większymi uprawnieniami jak w poprzednim okresie rządów. Pacheco do końca życia mocno dzierżył ster rządów. Kronikarze tamtych czasów opisują go jako mężczyznę średniego wzrostu, szczupłego i dobrze zbudowanego o wybitnych uzdolnieniach i wykwintnych manierach, jako człowieka statecznego, rozważnego i zrównoważonego. Mówił cicho z powodu choroby krtani, jaką przeszedł w młodości. Już jako młody człowiek swoimi przymiotami zdobywał sobie poważanie nawet u starszych od siebie. (pl)
  • Juan de Pacheco, marquês de Vilhena (Belmonte, 1419 — 1474), foi um militar e nobre espanhol, filho de e Maria Pacheco, filha do primeiro senhor de Belmonte (Cuenca) Juan Fernandez Pacheco. Foi casado com Maria Portocarreiro, e a sua famíla é procedente da nobreza portuguesa, tendo se exilado em Castela depois da batalha de Aljubarrota (1385), foram proprietários em Belmonte de suas principais possessões, como o Alcalzar construído pelo Infante Don Juan Manuel e mais tarde o Castelo de Belmonte que em 1456 mandou construir Juan Pacheco depois de ser nomeado Marquês de Vilhena. Na sua infância foi companheiro de jogos de Henrique IV de Castela. Sendo pajem de Álvaro de Luna, foi cedido por este a Henrique quando ainda era príncipe. Juan de Pacheco dominou a cena política castelhana desde os últimos anos do reinado de João II até quase o reinado de Isabel, a Católica, sendo homem de confiança de Henrique IV de Castela e quem tomava as decisões políticas. Foi nomeado marquês de Vilhena em 1445, depois a Primeira Batalha de Olmedo. Também conseguiu então o cargo de Mestre da Ordem de Calatrava para seu irmão, . No conflito que pouco depois surgiu entre o rei João II e o príncipe Henrique, Juan Pacheco mediou por parte do príncipe, tomando Álvaro de Luna o papel de mediador do rei. O acordo beneficiaria aos mediadores. Outros cargos de Juan Pacheco seriam o de adelantado mayor de Castela de 1451 a 1456 e o de merino mayor de Astúrias de 1461 a 1462. Também conseguiu para si o cargo de Mestre da Ordem de Santiago em 1467, da mão do príncipe-rei Afonso, ao que alguns nobres tinham eleito como rei na Farsa de Ávila. Em 1463, nas vistas de Bayona, ofereceu seus serviços à França. Com essa aliança, a França cercava ao eterno inimigo, o reino de Aragão. Em agradecimento, Luís XI da França prometeu-lhe a mão de sua filha, dona Joana, para o filho menor de Pacheco, dom Pedro de Portocarrero. A reação do rei aragonês não se fez esperar; para ganhar a amizade de Castela e anular a aliança Castela-França, prometeu seu filho Fernando com a filha de Pacheco, dona Beatriz Pacheco. Em 1466 seu sobrinho, Rodrigo Téllez Girón, era eleito mestre da Ordem de Calatrava. Por ser menor de idade, Juan Pacheco seria seu tutor, o que lhe deu o cargo de coadjutor da ordem desde 1469. Como tal, teria os mesmos poderes que somente os mestres poderiam ter, salvo em matérias espirituais, nas que devia delegar a pessoas pertencentes à ordem, mas que poderia eleger. Por isso os cronistas da época afirmavam que foi mestre de Calatrava, além de mestre de Santiago. Em 1469, a princesa Isabel se casa com Fernando de Aragão, contra a vontade do rei Henrique e os pactos estabelecidos, iniciando-se a Guerra de Sucessão de Castela. Nesta guerra, Juan Pacheco tomaria partido pelo grupo da princesa Joana, apelidada "La Beltraneja" por seus inimigos. Morre em outubro de 1474, pouco antes da morte de Henrique IV. Entre sua descendência, encontra-se: * Diego López de Pacheco, que o sucede como Marquês de Vilhena * Francisca Pacheco, mãe de * Beatriz Pacheco, casada com , conde de Medellín, em 1454. (pt)
  • Хуан Пачеко (исп. Juan Pacheco; 1419, Бельмонте — 4 октября 1474, Санта-Крус-де-ла-Сьерра) — кастильский временщик, который занимал при Энрике IV такую же позицию, какую Альваро де Луна занимал при его отце Хуане II. Он первым в Кастилии получил титул маркиза (в 1445 — маркиз де Вильена). В 1472 году пожалован титулом герцога Эскалона, который его потомки носят до сих пор. (ru)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 28170124 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 12800 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124907714 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:title
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 1454 (xsd:integer)
  • 1467 (xsd:integer)
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Juan Fernández Pacheco y Téllez Girón (* 1419 in Belmonte bei Cuenca; † Oktober 1474 ebenda) Grande de España, Marqués de Villena und erster Herzog von Escalona. (de)
  • Juan Pacheco, 1st Duke of Escalona (1419 – 1 October 1474), better known as Juan Pacheco, Marquess of Villena, was a Castilian noble of Portuguese descent who rose to power in the last years of the reign of Juan II of Castile and came to dominate the government of Castile during the reign of Juan II’s son and successor Henry IV of Castile. Created The 1st Duke of Escalona in 1472, his other titles included, among others, Marquess of Villena and Master of the Order of Santiago. (en)
  • Juan Pacheco (Belmonte, 1419 - 4 oktober 1474) was een van de belangrijkste edelen aan het hof van Johan IV en Hendrik IV van Castilië. (nl)
  • Хуан Пачеко (исп. Juan Pacheco; 1419, Бельмонте — 4 октября 1474, Санта-Крус-де-ла-Сьерра) — кастильский временщик, который занимал при Энрике IV такую же позицию, какую Альваро де Луна занимал при его отце Хуане II. Он первым в Кастилии получил титул маркиза (в 1445 — маркиз де Вильена). В 1472 году пожалован титулом герцога Эскалона, который его потомки носят до сих пор. (ru)
  • خوان باتشيكو (بالإسبانية: Juan Pacheco)‏ ( بلمونتي ، 1419- تروخيو 1 أكتوبر 1474) كان نبيل القشتالي من أصل البرتغالي وصل إلي السلطة في السنوات الأخيرة من عهد خوان الثاني ملك قشتالة، وهيمنة على السلطة في عهد خليفته إنريكي الرابع، وأيضا كان واحداً من المقربين له. (ar)
  • Juan Pacheco (Belmonte, 1419 (Gregorià) - Santa Cruz de la Sierra, 1 d'octubre de 1474 (Gregorià)) fou fill primogènit d'Alfonso Téllez Girón y Vázquez de Acuña i de María Pacheco i germà de Pedro Girón, va ser un noble i ric home de Castella. Va dominar la política des dels últims anys del regnat de Joan II fins a gairebé el regnat d'Isabel la Catòlica. Es va convertir en home de confiança d'Enric IV, de qui va ser company de jocs durant la seva infància després que el conestable Álvaro de Luna intervingués perquè ell i el seu germà Pedro entressin a la cort, on ja es documenta la seva presència en 1436 com a patge de l'infant. (ca)
  • Juan Fernández Pacheco y Téllez Girón (Belmonte, 1419​-Santa Cruz de la Sierra, cerca de Trujillo, 4 de octubre de 1474)​ fue un aristócrata castellano. Hijo primogénito de Alfonso Téllez Girón y Vázquez de Acuña y de María Pacheco, y hermano de Pedro Girón, dominó la política del reino desde los últimos años del reinado de Juan II hasta casi el reinado de Isabel la Católica. Se convirtió en hombre de confianza de Enrique IV de Castilla, de quien fue compañero de juegos durante su infancia después que el condestable Álvaro de Luna interviniese para que él y su hermano Pedro entrasen en la corte, donde ya se documenta su presencia en 1436 —como doncel o paje del infante— según se menciona en un manuscrito guardado en la biblioteca del Monasterio de El Escorial, que dice que «siendo mozo vin (es)
  • Juan Pacheco, né en 1419 à Belmonte, mort le 1er octobre 1474 à Trujillo, premier marquis de Villena et premier duc d'Escalona, est le fils d' (es), noble dont la famille d'origine portugaise a trouvé refuge en Castille après la bataille d'Aljubarrota (1385). Tout d'abord page d'Álvaro de Luna, il passe au service de l'infant Henri de Trastamare. Tenant du parti de la reine Isabelle de Portugal, il participe à la déchéance du connétable Àlvaro de Luna et devient favori du roi Henri IV. Il est fait marquis de Villena après la Première bataille d’Olmedo (1445). (fr)
  • Juan Pacheco (Belmonte, 1419 – Santa Cruz de la Sierra, 4 ottobre 1474) è stato un nobile, politico e ricohombre spagnolo di Castiglia. Figlio primogenito di e di Maria Pacheco, fratello di . Dominò la vita politica del regno di Castiglia, dagli ultimi anni di Giovanni II di Castiglia fino all'avvento di Isabella la Cattolica. Si convertì in uomo di fiducia di Enrico IV di Castiglia, di cui fu compagno di giochi durante l'infanzia. (it)
  • Jan Pacheco, hiszp. Juan Pacheco (ur. 1419 w Belmonte, zm. 4 sierpnia 1474 w Santa Cruz koło Trujillo) – możnowładca kastylijski, wielki mistrz zakonu Santiago w l. 1467-1474, jeden z najwybitniejszych polityków hiszpańskich II połowy XV w. Markiz de Villena (tytuł nadany przez Jana II w 1445 r.), książę Escalony (tytuł nadany przez Henryka IV w 1472 r.), pan Belmonte, hrabia de Xiquena (tytuł nadany przez Henryka IV w 1461 r.). Jako chłopiec pozostawał w służbie jako paź u don Alvara de Luny, konetabla Kastylii, wielkiego mistrza zakonu Santiago i faworyta królewskiego. (pl)
  • Juan de Pacheco, marquês de Vilhena (Belmonte, 1419 — 1474), foi um militar e nobre espanhol, filho de e Maria Pacheco, filha do primeiro senhor de Belmonte (Cuenca) Juan Fernandez Pacheco. Foi casado com Maria Portocarreiro, e a sua famíla é procedente da nobreza portuguesa, tendo se exilado em Castela depois da batalha de Aljubarrota (1385), foram proprietários em Belmonte de suas principais possessões, como o Alcalzar construído pelo Infante Don Juan Manuel e mais tarde o Castelo de Belmonte que em 1456 mandou construir Juan Pacheco depois de ser nomeado Marquês de Vilhena. Na sua infância foi companheiro de jogos de Henrique IV de Castela. Sendo pajem de Álvaro de Luna, foi cedido por este a Henrique quando ainda era príncipe. (pt)
rdfs:label
  • خوان باتشيكو (ar)
  • Juan Pacheco (ca)
  • Juan Pacheco (de)
  • Juan Pacheco (es)
  • Juan Pacheco (fr)
  • Juan Pacheco (it)
  • Juan Pacheco (en)
  • Juan Pacheco (pl)
  • Juan Pacheco (nl)
  • Juan Pacheco, Marquês de Vilhena (pt)
  • Пачеко, Хуан (ru)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:predecessor of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:firstHolder of
is dbp:predecessor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License