An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Resistance, in psychoanalysis, refers to oppositional behavior when an individual's unconscious defenses of the ego are threatened by an external source. Sigmund Freud, the founder of psychoanalytic theory, developed his concept of resistance as he worked with patients who suddenly developed uncooperative behaviors during sessions of talk therapy. He reasoned that an individual that is suffering from a psychological affliction, which Freud believed to be derived from the presence of suppressed illicit or unwanted thoughts, may inadvertently attempt to impede any attempt to confront a subconsciously perceived threat. This would be for the purpose of inhibiting the revelation of any repressed information from within the unconscious mind.

Property Value
dbo:abstract
  • En psicologia clínica, en psicoteràpia i en particular en psicoanàlisi, s'anomena resistència el conjunt de conductes i actituds d'oposició d'un pacient enfront del tractament, a algun aspecte concret de la teràpia o a la persona del terapeuta. El terme l'introduí el 1885 Sigmund Freud en les albors de la psicoanàlisi, en els seus primers treballs amb Josef Breuer sobre la histèria. Més endavant el concepte s'inclogué en el cos teòric psicoanalític i el 1937 el definí com la força que durant l'anàlisi «es defensa per tots els mitjans contra la curació i tant sí com no vol aferrar-se a la malaltia i al patiment». Tot i que inicialment el terme fou criticat i no l'acceptaren altres autors distants de la psicoanàlisi, amb el temps s'ha incorporat i usat, amb diferents matisos de significat i interpretacions, per les distintes escoles psicològiques. (ca)
  • En psicología clínica en general, en psicoterapia y en particular en psicoanálisis, se denomina resistencia al conjunto de conductas y actitudes de rechazo u oposición de un paciente frente al tratamiento, a algún aspecto específico de la terapia o de su encuadre o a la propia persona del terapeuta. El término fue introducido en 1885 por Sigmund Freud en los albores del psicoanálisis, durante sus primeros trabajos con Josef Breuer sobre la histeria. Más adelante el concepto integró de manera fundamental el cuerpo teórico psicoanalítico y en 1937 la definió como aquella fuerza que durante el análisis «se defiende por todos los medios contra la curación y a toda costa quiere aferrarse a la enfermedad y el padecimiento».​ Aunque inicialmente el término fue criticado y no tuvo acogida por parte de otros autores distantes del psicoanálisis, con el transcurso del tiempo se ha incorporado y utilizado, con diferentes matices de significado e interpretaciones, por las distintas escuelas psicológicas. (es)
  • Resistance, in psychoanalysis, refers to oppositional behavior when an individual's unconscious defenses of the ego are threatened by an external source. Sigmund Freud, the founder of psychoanalytic theory, developed his concept of resistance as he worked with patients who suddenly developed uncooperative behaviors during sessions of talk therapy. He reasoned that an individual that is suffering from a psychological affliction, which Freud believed to be derived from the presence of suppressed illicit or unwanted thoughts, may inadvertently attempt to impede any attempt to confront a subconsciously perceived threat. This would be for the purpose of inhibiting the revelation of any repressed information from within the unconscious mind. (en)
  • La résistance (allemand : Widerstand) en psychanalyse désigne tout ce qui vient faire obstacle au travail de la cure de la part d'un patient et empêche l'accès de celui-ci à son inconscient. Au-delà du cadre de la cure, Freud introduit aussi la notion de « résistance à la psychanalyse » en général, qui se manifeste par des oppositions à sa découverte d'une nouvelle science, la psychanalyse. (fr)
  • Nel corso della cura psicoanalitica, si dà il nome di resistenza a tutto ciò che negli atti e nel discorso dell'analizzando, si oppone all'accesso dei contenuti inconsci alla coscienza. Per estensione, Freud ha parlato di "resistenza alla psicoanalisi", la disciplina da lui scoperta, per indicare la generica opposizione che le sue scoperte hanno suscitato, in quanto rivelano i desideri inconsci e quindi espongono l'uomo ad una "umiliazione psicologica".La resistenza è in sintesi, sia quella conscia voluta dal paziente che soprattutto quella inconscia, la forza che si oppone al lavoro analitico, alla guarigione e al superamento della nevrosi, quasi che il paziente "volesse" restare a convivere col proprio male. Tale resistenza, lungo il corso della cura, può assumere diverse forme, che prendono i nomi di: coazione a ripetere, , o più genericamente resistenze dell'Io.Si può affermare che l'impatto con le resistenze sia, a tutt'oggi, il principale ostacolo alla riuscita della cura psicoanalitica. (it)
  • Opór – zjawisko odkryte i opisane przez psychoanalityków, którzy ujmują je jako wewnętrzną siłę przeciwdziałającą postępowi w psychoterapii, zmianie pacjenta, a także wszystko to, co zawarte jest w słowach czy działaniach, które utrudniają pacjentowi dostęp do nieświadomości. Jest to widoczny przejaw mechanizmów obronnych u pacjenta, zapobiega doświadczaniu pacjenta w terapii uczuć nieprzyjemnych lub "zakazanych" np. nienawiści, poczucia winy. Przykładem oporu może być zapominanie o sesjach, niewypełnianie zaleceń lekarskich m.in. nieprzyjmowanie leków przepisanych przez lekarza, albo uporczywe milczenie. Inni przedstawiciele szkół psychoterapeutycznych również zajmują się tym zjawiskiem, jednak odmiennie je definiują i rozumieją. (pl)
  • Motstånd i psykoanalys är allt det som motverkar att patienten producerar material från det omedvetna. (sv)
  • Резисте́нтність — психологічний термін, який Зигмунд Фрейд первісно використовував щоб позначити блокування пацієнтом спогадів із свідомої пам'яті під час психоаналізу та загалом упродовж психотерапії. Це було ключовим поняттям, оскільки для основного методу лікування Фрейда, , необхідно зробити ці спогади доступними для свідомості пацієнта. Пізніше Фрейд описав п'ять різних форм резистентності (опору). Вони стали асоціюватися з різними аналітичними структурами. Пізніше ця первісна концепція Фрейда була розширена в сучасне поняття психологічного опору. (uk)
dbo:wikiPageID
  • 8091612 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 37251 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1122149350 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Resistance, in psychoanalysis, refers to oppositional behavior when an individual's unconscious defenses of the ego are threatened by an external source. Sigmund Freud, the founder of psychoanalytic theory, developed his concept of resistance as he worked with patients who suddenly developed uncooperative behaviors during sessions of talk therapy. He reasoned that an individual that is suffering from a psychological affliction, which Freud believed to be derived from the presence of suppressed illicit or unwanted thoughts, may inadvertently attempt to impede any attempt to confront a subconsciously perceived threat. This would be for the purpose of inhibiting the revelation of any repressed information from within the unconscious mind. (en)
  • La résistance (allemand : Widerstand) en psychanalyse désigne tout ce qui vient faire obstacle au travail de la cure de la part d'un patient et empêche l'accès de celui-ci à son inconscient. Au-delà du cadre de la cure, Freud introduit aussi la notion de « résistance à la psychanalyse » en général, qui se manifeste par des oppositions à sa découverte d'une nouvelle science, la psychanalyse. (fr)
  • Motstånd i psykoanalys är allt det som motverkar att patienten producerar material från det omedvetna. (sv)
  • Резисте́нтність — психологічний термін, який Зигмунд Фрейд первісно використовував щоб позначити блокування пацієнтом спогадів із свідомої пам'яті під час психоаналізу та загалом упродовж психотерапії. Це було ключовим поняттям, оскільки для основного методу лікування Фрейда, , необхідно зробити ці спогади доступними для свідомості пацієнта. Пізніше Фрейд описав п'ять різних форм резистентності (опору). Вони стали асоціюватися з різними аналітичними структурами. Пізніше ця первісна концепція Фрейда була розширена в сучасне поняття психологічного опору. (uk)
  • En psicologia clínica, en psicoteràpia i en particular en psicoanàlisi, s'anomena resistència el conjunt de conductes i actituds d'oposició d'un pacient enfront del tractament, a algun aspecte concret de la teràpia o a la persona del terapeuta. El terme l'introduí el 1885 Sigmund Freud en les albors de la psicoanàlisi, en els seus primers treballs amb Josef Breuer sobre la histèria. Més endavant el concepte s'inclogué en el cos teòric psicoanalític i el 1937 el definí com la força que durant l'anàlisi «es defensa per tots els mitjans contra la curació i tant sí com no vol aferrar-se a la malaltia i al patiment». Tot i que inicialment el terme fou criticat i no l'acceptaren altres autors distants de la psicoanàlisi, amb el temps s'ha incorporat i usat, amb diferents matisos de significat i (ca)
  • En psicología clínica en general, en psicoterapia y en particular en psicoanálisis, se denomina resistencia al conjunto de conductas y actitudes de rechazo u oposición de un paciente frente al tratamiento, a algún aspecto específico de la terapia o de su encuadre o a la propia persona del terapeuta. El término fue introducido en 1885 por Sigmund Freud en los albores del psicoanálisis, durante sus primeros trabajos con Josef Breuer sobre la histeria. Más adelante el concepto integró de manera fundamental el cuerpo teórico psicoanalítico y en 1937 la definió como aquella fuerza que durante el análisis «se defiende por todos los medios contra la curación y a toda costa quiere aferrarse a la enfermedad y el padecimiento».​ Aunque inicialmente el término fue criticado y no tuvo acogida por part (es)
  • Nel corso della cura psicoanalitica, si dà il nome di resistenza a tutto ciò che negli atti e nel discorso dell'analizzando, si oppone all'accesso dei contenuti inconsci alla coscienza. Per estensione, Freud ha parlato di "resistenza alla psicoanalisi", la disciplina da lui scoperta, per indicare la generica opposizione che le sue scoperte hanno suscitato, in quanto rivelano i desideri inconsci e quindi espongono l'uomo ad una "umiliazione psicologica".La resistenza è in sintesi, sia quella conscia voluta dal paziente che soprattutto quella inconscia, la forza che si oppone al lavoro analitico, alla guarigione e al superamento della nevrosi, quasi che il paziente "volesse" restare a convivere col proprio male. Tale resistenza, lungo il corso della cura, può assumere diverse forme, che pren (it)
  • Opór – zjawisko odkryte i opisane przez psychoanalityków, którzy ujmują je jako wewnętrzną siłę przeciwdziałającą postępowi w psychoterapii, zmianie pacjenta, a także wszystko to, co zawarte jest w słowach czy działaniach, które utrudniają pacjentowi dostęp do nieświadomości. Jest to widoczny przejaw mechanizmów obronnych u pacjenta, zapobiega doświadczaniu pacjenta w terapii uczuć nieprzyjemnych lub "zakazanych" np. nienawiści, poczucia winy. Przykładem oporu może być zapominanie o sesjach, niewypełnianie zaleceń lekarskich m.in. nieprzyjmowanie leków przepisanych przez lekarza, albo uporczywe milczenie. (pl)
rdfs:label
  • Resistència (psicologia) (ca)
  • Resistencia (psicología) (es)
  • Résistance (psychanalyse) (fr)
  • Resistenza (psicologia) (it)
  • Resistance (psychoanalysis) (en)
  • Opór (psychologia) (pl)
  • Motstånd (psykoanalys) (sv)
  • Резистентність (психологія) (uk)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License