| dbo:abstract
|
- Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort). Era fill de Conrad I de Borgonya i d'Adelaida, filla d'Hug de Tours i de l'Alta Alsàcia (mort el 837). El seu pare era comte de París; el seu oncle comte-bisbe de Saint-Riquier, la seva tia era la cèlebre emperadriu Judit de Baviera, dona de Lluís I el Pietós, era doncs cosí germà de Lluís el Germànic, de Lotari I i de Carles II el Calb. Després de la mort de Robert el Fort (juliol del 866), durant la minoria dels fills d'aquest, se li va atribuir la seva tutela, així com la Marca de Nèustria i altres honors. No es coneix el parentiu exacte d'Hug l'Abat amb Robert el Fort i s'ha pensat molt de temps que la seva mare Adelaida s'havia casat de nou amb Robert. Però estudis recents permeten pensar que la dona de Robert el Fort era més aviat Emma, una filla de Conrad i d'Adelaida, i per tant una germana d'Hug l'Abat. Se'l va fer clergue i se li va donar l'Abadia de Sant Germà d'Auxerre. Tanmateix no era abat laic, és a dir protector d'un monestir, sinó veritablement home d'església, encara que era difícil distingir llavors els comtes dels prelats i dels grans abats. Fou també abat de , de d'Orleans, de Saint-Riquier, de , de Saint-Vaast d'Arras i de Sainte-Colombe de Sens. Carles el Calb el va enviar en missió al Nivernais; Hug era un servidor lleial. Es discerneix en ell, des d'aquest moment la tendència de l'església a sostenir els carolingis contra els federals o regionalistes. En el moment de la revolta dels nobles el 858 en favor de Lluís el Germànic, va acollir a Carles el Calb a Borgonya. Era llavors l'adversari decidit de Robert el Fort. Quan aquest va entrar després en gràcia, Hug l'Abat va ser desposseït dels seus «honors» eclesiàstics i es va exiliar al Regne de Lotaríngia. Va esdevenir arquebisbe de Colònia el 864, però cridat per Carles el Calb va tornar en França on va entrar altre cop en el favor reial. El 866, quan Robert el Fort va morir, Hug l'Abat va rebre totes les seves abadies (entre les quals i Saint-Martin de Tours), tots els seus comtats i fins i tot el comandament militar entre el Sena i el Loira, sent llavors marquès de Nèustria, comte de Tours, d'Angers i d'Auxerre. D'això es pot deduir que els honors i els beneficis no eren encara hereditaris. Odó i Robert, fills de Robert el Fort, no van heretar els càrrecs. No van conservar més que alguns béns patrimonials a i a Turena. Hug l'Abat els va agafar sota la seva protecció, tot i haver estat l'enemic del seu pare. La seva generositat de cor es va mostrar en aquesta actuació, que va ser la fortuna dels dos orfes. Era un caràcter complex, al mateix temps guerrer i pacífic, amb un sentit polític i una alçada de vista poc comuna a la seva època. Va lluitar amb constància i sort contra els normands, continuant la tasca de Robert el Fort, estenent el seu comandament fins al nord de França; va ser també arxicapellà de la cort, i el principal conseller, per no dir el primer ministre, de Lluís el Tartamut, de Lluís III i de Carloman II. La seva idea, de cara als normands, era de mantenir la concòrdia entre els prínceps carolingis, fossin quines fossin les rivalitats i les divergències, les quals no van faltar, però Hug manejava la força i la diplomàcia amb la mateixa destresa. La sort va contribuir a l'èxit. El 15 d'octubre de 879, Bosó de Vienne (Bosó V de Provença), cunyat de Carles el Calb, comte de Troyes, comte i marquès de Provença, comte de Chalon, Vienne i Mâcon fou quasi per sorpresa escollit rei de Provença. Era el primer cop que un personatge de fora de la família dels carolingis cenyia una corona. Va ser fàcil a Hug l'Abat de reconciliar els carolingis per desposseir l'usurpador. El 884 va donar suport a Carles III el Gras en la successió a França, però va morir el 886 abans de poder enviar ajut al setge de París (pels normands) del 885-86. (ca)
- Ο Ούγος ο ηγούμενος (γερμ.: Hugh, πέθανε στις 12 Μαΐου 886) μέλος του Οίκου των Παλαιών Γουέλφων ήταν αρχιεπίσκοπος της Κολωνίας 864, Μαρκήσιος της Βρετάνης (866 - 886) και ηγούμενος του Αββαείου του Σαιν-Ζερμαίν στο Οσέρ. Προερχόταν από τον . (el)
- Hugo Abbas, auch Hugo der Abt, französisch Hugues l'Abbé († 12. Mai 886 in Orléans) gehörte zu den führenden Persönlichkeiten des Westfränkischen Reiches. Zeitweilig hatte er den ducatus regni inne, war also faktisch Reichsstatthalter (ein entsprechender Titel ist allerdings urkundlich nicht bezeugt). Seinen Beinamen verdankte er dem Umstand, dass er als „Laienabt“ bedeutende Klöster als Pfründen besaß und deren Einkünfte bezog. (de)
- Hugh the Abbot (died 12 May 886) was a member of the Welf family, a son of Conrad I of Auxerre and Adelaide. After his father's death, his mother apparently married Robert the Strong, the margrave of Neustria. On Robert's death in 866, Hugh became the regent and guardian for Robert's sons, Odo and Robert. Hugh entered the monastery and rose to become abbot of Saint-Germain d'Auxerre. Despite his vows, he was no peaceful, contemplative monk but the epitome of the warrior-monk of his age. King Charles the Bald sent him on a military expedition to the Nivernais. One can see in this the clerical tendency to support the reigning dynasty against the great vassals. Hugh welcomed Charles when the king had to flee during an 858 invasion of Louis the German, when his vassals refused him aid and rebelled under Robert the Strong. When Robert regained favour, Hugh was exiled to Lotharingia, where he became archbishop of Cologne (864). However, he was soon called back to France. In 866, upon Robert's death, Hugh received all the former's abbacies, including Noirmoutiers and Saint-Martin de Tours, counties, including Tours, and the margraviate between the Seine and the Loire (Neustria). The only lands the sons of Robert inherited were in Beauce and Touraine. Despite being Robert's opponent during his life, after his death Hugh became the guardian of Robert's children. Hugh was endued with great political sense and fought the Vikings vigorously. He was the archchaplain of the royal court and one of the chief ministers of the joint-kings Louis III and Carloman. Hugh tried to maintain the alliance of the related Carolingian monarchs against the Vikings. He united all the Carolingian kingdoms against the usurper Boso of Provence. He supported Charles the Fat on his succession to West Francia in 884, but he died before he could lend aid to the defence of Paris during the siege of 885–86. (en)
- Hugo llamado el Abad (muerto en mayo de 886) era un miembro de los Güelfos (Welf), familia que tuvo gran influencia tanto en Francia como en Alemania, y que mantuvo durante algún tiempo el control de la herencia de los robertinos. Era hijo de Conrado I de Borgoña y Adelaida (hija de Hugo de Alsacia). (es)
- Hugues dit l'Abbé, mort le 12 mai 886 à Orléans, est issu de la famille des Welf, aussi influente en Francie qu'Outre-Rhin, qui détint un temps le contrôle de l'héritage robertien. Il est le fils de Conrad Ier de Bourgogne et d'Adélaïde, fille de Hugues d'Alsace († 837). Il est ainsi le neveu par alliance de l'empereur d'Occident Louis le Pieux et le cousin de son fils l'empereur Charles le Chauve. Il fut marquis de Neustrie, comte de Tours, d'Angers et d'Auxerre. Abbé de Saint-Germain d'Auxerre, de Saint-Julien d'Auxerre, de Saint-Aignan d'Orléans, de Saint-Riquier, de Saint-Bertin et de Saint-Martin de Tours, de Saint-Vaast d'Arras et de Sainte-Colombe de Saint-Denis-lès-Sens, il est élu archevêque de Cologne en 864. (fr)
- Ugo dei Guelfi detto Ugo l'Abate (830 circa – Orléans, 12 maggio 886) è stato un arcivescovo franco.Fu marchese di Neustria, conte d'Angiò, di Auxerre, di Nevers e di Tours, dall'866. Fu arcivescovo di Colonia, dall'864 all'866, abate di molte abbazie ed inoltre arcicappellano di corte. (it)
- Hugo de Abt (overleden op 12 mei 886 in Orléans) was van 865 tot aan zijn dood graaf van Auxerre en van 866 tot aan zijn dood graaf van Tours. Hij behoorde tot de Welfen-dynastie. Zijn bijnaam dankte hij aan de omstandigheid dat hij als lekenabt verschillende beduidende kloosters en prebendes bezat. (nl)
- Hugo dito o Abade († 12 de maio de 886 em Orléans) é um descendente da família dos Guelfos, também influentes na França que, Além-Reno, que deteve um tempo o controle da herança robertina. (pt)
- Гуго Аббат (фр. Hugues l’Abbé, ок.830 — 12 мая 886, Орлеан) — граф Осера в 866—878 годах, маркиз Нейстрии, граф Тура, Блуа, Анжу и Орлеана с 866 года, граф Парижа с 882 года. Своё прозвище — «Аббат» — Гуго получил за владение многими монастырями (Сен-Жермен д’Осер с 859 года, в 859—862 годах, Мармутье и Сен-Мартен-де-Тур с 866 года), светским аббатом которых он был. Сын графа Осера Конрада I и Аделаиды, дочери графа Тура Гуго III. (ru)
- Гуго Абат (фр. Hugues l’Abbé; бл. 830 — 12 травня 886) — державний і церковний діяч Західнофранкського і Серединного королівств. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Ούγος ο ηγούμενος (γερμ.: Hugh, πέθανε στις 12 Μαΐου 886) μέλος του Οίκου των Παλαιών Γουέλφων ήταν αρχιεπίσκοπος της Κολωνίας 864, Μαρκήσιος της Βρετάνης (866 - 886) και ηγούμενος του Αββαείου του Σαιν-Ζερμαίν στο Οσέρ. Προερχόταν από τον . (el)
- Hugo Abbas, auch Hugo der Abt, französisch Hugues l'Abbé († 12. Mai 886 in Orléans) gehörte zu den führenden Persönlichkeiten des Westfränkischen Reiches. Zeitweilig hatte er den ducatus regni inne, war also faktisch Reichsstatthalter (ein entsprechender Titel ist allerdings urkundlich nicht bezeugt). Seinen Beinamen verdankte er dem Umstand, dass er als „Laienabt“ bedeutende Klöster als Pfründen besaß und deren Einkünfte bezog. (de)
- Hugo llamado el Abad (muerto en mayo de 886) era un miembro de los Güelfos (Welf), familia que tuvo gran influencia tanto en Francia como en Alemania, y que mantuvo durante algún tiempo el control de la herencia de los robertinos. Era hijo de Conrado I de Borgoña y Adelaida (hija de Hugo de Alsacia). (es)
- Ugo dei Guelfi detto Ugo l'Abate (830 circa – Orléans, 12 maggio 886) è stato un arcivescovo franco.Fu marchese di Neustria, conte d'Angiò, di Auxerre, di Nevers e di Tours, dall'866. Fu arcivescovo di Colonia, dall'864 all'866, abate di molte abbazie ed inoltre arcicappellano di corte. (it)
- Hugo de Abt (overleden op 12 mei 886 in Orléans) was van 865 tot aan zijn dood graaf van Auxerre en van 866 tot aan zijn dood graaf van Tours. Hij behoorde tot de Welfen-dynastie. Zijn bijnaam dankte hij aan de omstandigheid dat hij als lekenabt verschillende beduidende kloosters en prebendes bezat. (nl)
- Hugo dito o Abade († 12 de maio de 886 em Orléans) é um descendente da família dos Guelfos, também influentes na França que, Além-Reno, que deteve um tempo o controle da herança robertina. (pt)
- Гуго Аббат (фр. Hugues l’Abbé, ок.830 — 12 мая 886, Орлеан) — граф Осера в 866—878 годах, маркиз Нейстрии, граф Тура, Блуа, Анжу и Орлеана с 866 года, граф Парижа с 882 года. Своё прозвище — «Аббат» — Гуго получил за владение многими монастырями (Сен-Жермен д’Осер с 859 года, в 859—862 годах, Мармутье и Сен-Мартен-де-Тур с 866 года), светским аббатом которых он был. Сын графа Осера Конрада I и Аделаиды, дочери графа Тура Гуго III. (ru)
- Гуго Абат (фр. Hugues l’Abbé; бл. 830 — 12 травня 886) — державний і церковний діяч Західнофранкського і Серединного королівств. (uk)
- Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort). Era fill de Conrad I de Borgonya i d'Adelaida, filla d'Hug de Tours i de l'Alta Alsàcia (mort el 837). El seu pare era comte de París; el seu oncle comte-bisbe de Saint-Riquier, la seva tia era la cèlebre emperadriu Judit de Baviera, dona de Lluís I el Pietós, era doncs cosí germà de Lluís el Germànic, de Lotari I i de Carles II el Calb. (ca)
- Hugh the Abbot (died 12 May 886) was a member of the Welf family, a son of Conrad I of Auxerre and Adelaide. After his father's death, his mother apparently married Robert the Strong, the margrave of Neustria. On Robert's death in 866, Hugh became the regent and guardian for Robert's sons, Odo and Robert. (en)
- Hugues dit l'Abbé, mort le 12 mai 886 à Orléans, est issu de la famille des Welf, aussi influente en Francie qu'Outre-Rhin, qui détint un temps le contrôle de l'héritage robertien. Il est le fils de Conrad Ier de Bourgogne et d'Adélaïde, fille de Hugues d'Alsace († 837). Il est ainsi le neveu par alliance de l'empereur d'Occident Louis le Pieux et le cousin de son fils l'empereur Charles le Chauve. Il fut marquis de Neustrie, comte de Tours, d'Angers et d'Auxerre. (fr)
|
