About: Heliophyte

An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Sunstroke plants or heliophytes are adapted to a habitat with a very intensive insolation, because of the construction of its own structure and maintenance (metabolism). Solar plants, for example, are mullein, ling, thyme and soft velcro, white clover, and most roses. They are common in open terrain, rocks, meadows, as well as at the mountain pastures and grasslands and other long sunny exposures. However, they have a higher basal metabolism comparing to the other leaves.

Property Value
dbo:abstract
  • L'heliofília, del grec Helio (sol) i filo (amic), es refereix a les plantes que necessiten molta quantitat de llum, o sia, el sol directe i una forta exposició a la llum del sol i en canvi no suporten les condicions d'ombra (les de les plantes anomenades esciòfiles). Aquestes plantes en general provenen de les latituds baixes on l'angle de la llum solar durant l'estació de creixement de l'any és capaç de satisfer les demandes de les espècies botàniques. Aquestes condicions es verifiquen tant en les zones tropicals com en les regions temperades càlides, mentre que a les regions temperades fredes, la inclinació dels raigs solars només poden satisfer les necessitats de les plantes heliòfiles unes poques hores al dia. Cal assenyalar, però, que les plantes amants de la llum també poden adaptar-se a les latituds altes, sempre que no estiguin en condicions d'ombra. Independentment de la latitud, les plantes heliòfiles prefereixen associacions de plantes no tancades com la del bosc caducifoli, la vegetació en forma de parc o el matollar obert mediterrani. Des del punt de vista agronòmic, el cultiu de les espècies de plantes heliòfiles necessita una configuració especial dels següents elements, a més de les altres necessitats: * Nombre de plantes per unitat de superfície (tenir una densitat baixa de plantes) * Tipus de disposició de les plantes. En general serà avantatjosa una distància uniforme entre les fileres i al llarg de les fileres per a garantir una il·luminació uniforme també als costats de la capçada. * L'orientació de les fileres. Les plantes heliòfiles en les regions d'alta latitud aprofiten que la direcció de les fileres sigui la de nord-sud. * Geometria i mida de la capçada que garanteixi una il·luminació uniforme de totes les branques . * Esporga. Té com a objectiu també regular l'equilibri entre les diferents branques per evitar l'ombrejat entre elles. * Fer cultius associats. (ca)
  • Heliofyty (neboli světlomilné či světlobytné rostliny) jsou rostliny nesnášející zastínění. Jedná se o druhy otevřených stanovišť a rostliny rostoucí při vodní hladině a na ní. Patří sem např. břízy (Betula ), duby, borovice, mateřídoušky, šalvěje či různé skalní či slaništní sukulenty, jako rody rozchodník (Sedum) či (Salsola). Jejich znakem jsou tenké, světle zelené a lesklé listy, u mnohých také xerofilní adaptace. Patří sem i některé efeméry nebo byliny středoevropských listnatých lesů, které kvetou brzy na jaře, když ještě nejsou stromy olistěny, a tak využívají příznivých světelných podmínek. (cs)
  • Sunplanto aǔ lumplanto (aǔ science nomata: Heliofito) estas planto kiu toleras fortan sunradiadon pro ilia konstruo kaj metabolo. Al la sunplantoj apartenas i.a. verbaskoj, erikoj, timianoj kaj arĝentokardo. Ofte tiaj plantoj estas trovitaj sur grandaj kampoj, sur rokoj, sur sekrazenoj kaj sur erikejoj. La specifaj ecoj de tiuj plantoj estas malfajnaj, ledecaj folioj kun haroj kaj vaksa kovraĵo por protekti la planton kontraǔ tro granda perdo de akvo kaj tro da lumo. Ofte la folioj havas duoblan tavolon de palisara histo. Ankaǔ la kloroplastoj havas protektajn instalaĵojn kiel karotinoidoj kaj enzimoj, kiuj malebligas la akumuladon de , kiuj efikas venene. Ĉe sunplantoj troviĝas pli da stomoj por ebligi pli grandan gasinterŝanĝon. La fotosintezo plialtiĝas. Male al la ombroplantoj la sunplantoj havas pli altan , t.s., tiaj plantoj bezonas pli grandan lumintenson por efike fiksi karbondioksidon. Sunfolioj havas tre grandan potencon de ĝis . Sed ili ankaŭ havas pli grandan bazan konsumadon. (eo)
  • Sonnenpflanzen oder Lichtpflanzen (Heliophyten) sind aufgrund ihres Baus und Stoffwechsels an Standorte mit sehr starker Sonnenstrahlung angepasst. Zu den Sonnenpflanzen gehören unter anderem die Königskerze, das Heidekraut, der Thymian und die Silberdistel. Oft sind sie auf der offenen Feldflur, auf Felsen, Trockenrasen und in Heiden zu finden. Zu den speziellen Merkmalen gehören derbe kleine Blätter mit Haaren und Wachsüberzug zum Schutz vor übermäßiger Lichtstrahlung und Wasserverlust. Im Aufbau unterscheiden sich die Blätter durch die häufig beobachtete doppelte Palisadenschicht. Auch die Chloroplasten besitzen Schutzeinrichtungen wie Carotinoide und Enzyme, die eine Anhäufung von reaktiven Sauerstoffverbindungen, die giftig wirken, vermeiden. Außerdem befinden sich mehr Spaltöffnungen an den Blättern, um einen stärkeren Gasaustausch zu ermöglichen. Dadurch wird auch die Photosyntheserate erhöht. Im Gegensatz zu Schattenpflanzen besitzen Sonnenpflanzen einen hohen Lichtkompensationspunkt, d. h., sie brauchen höhere Lichtintensitäten, um effektiv Kohlenstoffdioxid zu fixieren. Sonnenblätter erbringen sehr große Leistungen von bis zu . Allerdings haben sie im Vergleich zu anderen Blättern einen höheren Grundumsatz. (de)
  • Sunstroke plants or heliophytes are adapted to a habitat with a very intensive insolation, because of the construction of its own structure and maintenance (metabolism). Solar plants, for example, are mullein, ling, thyme and soft velcro, white clover, and most roses. They are common in open terrain, rocks, meadows, as well as at the mountain pastures and grasslands and other long sunny exposures. Special features of the plant include coarse tiny leaves with hairy and waxy protection against excessive light radiation and water loss. In structure, the leaves vary in frequent double palisade layers. Chloroplasts have a protective element such as carotenoid and the enzymes, and accumulation of ROS to avoid toxic effects. In addition, there are also stoma tal apparatus on the leaves and green shoots, in order to allow a better exchange of gases. At same time, this increases possibilities for photosynthesis. Unlike the shadow-preferring plants, heliophytes have a high light compensation point, and for this they need a higher illumination intensity for effective adoption of carbon dioxide. Sunstroke leaves, in this respect, has a very high capacity, to . However, they have a higher basal metabolism comparing to the other leaves. (en)
  • Un végétal héliophile (du grec hêlios, « soleil » et philos, « ami ») ou plus rarement photophile (du grec photos, « lumière ») est un organisme qui ne peut effectuer son cycle de vie qu'entièrement à la lumière. L'héliophilie désigne ce tempérament vis-à-vis de la lumière. Les espèces héliophiles sont parfois désignées sous le nom d'héliophytes. Par extension, on peut aussi parler d'un taxon ou d'une formation végétale héliophile (qui s'épanouit dans les zones de plein ensoleillement). À l'opposé, les plantes des sous-bois (étages inférieurs de la forêt) où elles effectuent leur cycle de vie sous ombrage, sont nommées généralement sciaphiles ou umbrophiles (du grec skia et du latin umbra, « ombre »). Certaines espèces en germination ou au stade juvénile sont tolérantes à l'ombrage, survivent très bien dans la faible luminosité, mais deviennent héliophiles au stade de maturité. C'est notamment le cas des essences forestières du sous-bois, attendant une ouverture du couvert (feux, chablis, interventions humaines telles que les coupes de forte intensité...) pour croître. En raison de cette ambivalence, elles sont nommées parfois scia-héliophiles. (fr)
  • Heliófilo se dice de los seres vivos y del vegetal que requieren sol directo para su desarrollo. Con la luz del sol su metabolismo, crecimiento o actividad son mayores, también son mayores durante las horas de mayor insolación o con una insolación más prolongada. En su mayoría son plantas y comunidades vegetales que requieren el sol o que habitan en el lado de la solana de las montañas. En el caso de las plantas son aquellas que necesitan una gran exposición a la luz solar, para poder vivir,​ suelen ser plantas invasivas, por desaparición de los bosques ya sean por incendios o por tala. Palabra derivada del griego helio (sol) y filo (amigo, amante), amigo o amante del sol, de la luz.Heliófilo se opone a esciófilo. Lo contrario, las que rehúyen la luz, son heliófobos. Suelen pertenecer a la familias Lamiaceae, Fabaceae, etc, suelen ser arbustivas y pinchosas. (es)
  • Le piante eliofile (parola composta dal nome greco Ἥλιος (Hélios), sole, e da φιλεῖν (filèin), amare - amante del sole) sono dei vegetali, alberi o arbusti, che si avvantaggiano di un'esposizione diretta alla luce solare e necessitano perciò di un'illuminazione intensa, soffrendo, al contrario, l'ombreggiamento. Sono anche dette piante fotofile. Tali piante sono in genere originarie delle basse latitudini, dove l'inclinazione dei raggi solari nell'arco dell'anno o della stagione vegetativa è in grado di soddisfare le esigenze proprie della specie botanica. Tali condizioni si verificano perciò dalle regioni tropicali a quelle temperate calde, mentre nelle regioni temperate fredde, l'inclinazione dei raggi solari potrebbe soddisfare le esigenze delle piante eliofile solo per poche ore al giorno. Va tuttavia rilevato che piante eliofile possono anche adattarsi ad alte latitudini purché non si trovino in condizioni di ombreggiamento. Indipendentemente dalla latitudine, le piante eliofile prediligono associazioni vegetali non chiuse come la foresta decidua, la , la macchia mediterranea. Dal punto di vista agronomico, la coltivazione di specie eliofile necessita di adeguate impostazioni nei seguenti elementi, in subordine ad altre esigenze: * Investimento della coltura, inteso come numero di piante per unità di superficie. Questo parametro si imposta scegliendo adeguatamente la densità di semina o di trapianto nel caso delle coltivazioni erbacee o il sesto d'impianto nel caso delle coltivazioni arboree. Densità elevate possono infatti sfavorire le piante eliofile, in quanto troveranno le condizioni ottimali solo nella parte superiore. * Tipologie di sesto d'impianto. In generale, per le piante eliofile sono preferibili i sesti in quadrato in quanto una distanza omogenea fra le file e lungo le file garantisce un'illuminazione uniforme anche ai lati della chioma. * Orientamento dei filari. Le piante eliofile si avvantaggiano degli orientamenti nord-sud dei filari nelle regioni ad elevata latitudine. * Sistema di allevamento, inteso come geometria e dimensione della chioma. Fra le finalità di un'adeguata scelta del sistema di allevamento rientra anche la necessità di garantire una uniforme illuminazione di tutte le branche. * Potatura. La potatura si prefigge anche lo scopo di regolare l'equilibrio fra i vari rami per evitare che le frecce abbiano il sopravvento sulle parti sottostanti determinandone l'ombreggiamento. * Consociazione, intesa come coltivazione contemporanea di più specie agrarie nel medesimo appezzamento. Esempi di piante eliofile sono: il larice larix decidua, il Ginkgo biloba, il kako Diospyros kaki, il ciliegio canino Prunus mahaleb, il castagno europeo (Castanea sativa), il bagolaro (Celtis australis), lo spino di giuda (Gleditsia triacanthos), il sorbo domestico sorbus domestica, la betulla bianca (Betula pendula), l'ulivo (Olea europea), il carrubo Ceratonia siliqua, il cisto femmina (Cistus salviifolius), il pistacchio pistacia vera, ecc... In alcuni casi (faggio, leccio) è nelle prime fasi dello sviluppo, e diventa eliofila successivamente, come strategia di riproduzione. (it)
  • Heliófita (gr. helios= sol; gr. phyton= planta) é qualquer espécie de planta que necessita de total exposição solar. Nas florestas, são heliófitas as plantas que conseguem atingir o nível superior das copas ou que se desenvolvem melhor nessa condição. (pt)
  • Светолюби́вые расте́ния, гелиофи́ты (от др.-греч. ἥλιος — солнце + φυτόν — растение) — растения, приспособленные к жизни на открытых, хорошо освещаемых солнцем местах, плохо переносящие длительное затенение (у них проявляются признаки угнетённости и задержка развития). Гелиофитам для нормальной жизнедеятельности важно интенсивное освещение — солнечное в естественных местообитаниях или искусственное в условиях оранжерей или теплиц. К светолюбивым растениям относятся многие деревья (акация, лиственница, сосна, берёза), все водные растения, листья которых расположены над поверхностью воды (лотос, кувшинка), травянистые растения лугов и степей (многие злаки), большинство ксерофитов (кактусы), эфемеры полупустынь и пустынь. Среди сельскохозяйственных растений преобладают светолюбивые: плодовые деревья (апельсин, яблоня, кофейное дерево) и кустарники (виноград), а также хлопчатник, кукуруза, пшеница, рис, томат, сахарный тростник и др. Взрослые гелиофиты, как правило, более светолюбивы, чем молодые экземпляры. Древесные или кустарниковые гелиофиты образуют обычно разреженные насаждения. (ru)
  • Геліофіти (від грец. ἥλιος — «Сонце» і грец. φυτóν — «рослини») — світлолюбні рослини, що пристосовані до життя при повному сонячному освітленні; так як при затемненні вони відчувають пригніченість, і відбувається затримка їх росту. Це рослини відкритих екосистем: степові та лугові трави, наскельні лишайники, прибережні та водні рослини, більшість ефемерів та ефемероїдів. Для нормального розвитку геліофітів необхідне інтенсивне сонячне освітлення. Дорослі геліофіти більш світлолюбні, ніж молоді. Світлолюбні рослини характеризуються підвищеною інтенсивністю процесів фотосинтезу, і це є основною відмінною рисою в порівнянні з тіньовитривалими рослинами. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 52833015 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 2861 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1069962229 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdfs:comment
  • Heliofyty (neboli světlomilné či světlobytné rostliny) jsou rostliny nesnášející zastínění. Jedná se o druhy otevřených stanovišť a rostliny rostoucí při vodní hladině a na ní. Patří sem např. břízy (Betula ), duby, borovice, mateřídoušky, šalvěje či různé skalní či slaništní sukulenty, jako rody rozchodník (Sedum) či (Salsola). Jejich znakem jsou tenké, světle zelené a lesklé listy, u mnohých také xerofilní adaptace. Patří sem i některé efeméry nebo byliny středoevropských listnatých lesů, které kvetou brzy na jaře, když ještě nejsou stromy olistěny, a tak využívají příznivých světelných podmínek. (cs)
  • Heliófita (gr. helios= sol; gr. phyton= planta) é qualquer espécie de planta que necessita de total exposição solar. Nas florestas, são heliófitas as plantas que conseguem atingir o nível superior das copas ou que se desenvolvem melhor nessa condição. (pt)
  • Геліофіти (від грец. ἥλιος — «Сонце» і грец. φυτóν — «рослини») — світлолюбні рослини, що пристосовані до життя при повному сонячному освітленні; так як при затемненні вони відчувають пригніченість, і відбувається затримка їх росту. Це рослини відкритих екосистем: степові та лугові трави, наскельні лишайники, прибережні та водні рослини, більшість ефемерів та ефемероїдів. Для нормального розвитку геліофітів необхідне інтенсивне сонячне освітлення. Дорослі геліофіти більш світлолюбні, ніж молоді. Світлолюбні рослини характеризуються підвищеною інтенсивністю процесів фотосинтезу, і це є основною відмінною рисою в порівнянні з тіньовитривалими рослинами. (uk)
  • L'heliofília, del grec Helio (sol) i filo (amic), es refereix a les plantes que necessiten molta quantitat de llum, o sia, el sol directe i una forta exposició a la llum del sol i en canvi no suporten les condicions d'ombra (les de les plantes anomenades esciòfiles). Des del punt de vista agronòmic, el cultiu de les espècies de plantes heliòfiles necessita una configuració especial dels següents elements, a més de les altres necessitats: (ca)
  • Sonnenpflanzen oder Lichtpflanzen (Heliophyten) sind aufgrund ihres Baus und Stoffwechsels an Standorte mit sehr starker Sonnenstrahlung angepasst. Zu den Sonnenpflanzen gehören unter anderem die Königskerze, das Heidekraut, der Thymian und die Silberdistel. Oft sind sie auf der offenen Feldflur, auf Felsen, Trockenrasen und in Heiden zu finden. (de)
  • Sunplanto aǔ lumplanto (aǔ science nomata: Heliofito) estas planto kiu toleras fortan sunradiadon pro ilia konstruo kaj metabolo. Al la sunplantoj apartenas i.a. verbaskoj, erikoj, timianoj kaj arĝentokardo. Ofte tiaj plantoj estas trovitaj sur grandaj kampoj, sur rokoj, sur sekrazenoj kaj sur erikejoj. Male al la ombroplantoj la sunplantoj havas pli altan , t.s., tiaj plantoj bezonas pli grandan lumintenson por efike fiksi karbondioksidon. Sunfolioj havas tre grandan potencon de ĝis . Sed ili ankaŭ havas pli grandan bazan konsumadon. (eo)
  • Sunstroke plants or heliophytes are adapted to a habitat with a very intensive insolation, because of the construction of its own structure and maintenance (metabolism). Solar plants, for example, are mullein, ling, thyme and soft velcro, white clover, and most roses. They are common in open terrain, rocks, meadows, as well as at the mountain pastures and grasslands and other long sunny exposures. However, they have a higher basal metabolism comparing to the other leaves. (en)
  • Heliófilo se dice de los seres vivos y del vegetal que requieren sol directo para su desarrollo. Con la luz del sol su metabolismo, crecimiento o actividad son mayores, también son mayores durante las horas de mayor insolación o con una insolación más prolongada. En su mayoría son plantas y comunidades vegetales que requieren el sol o que habitan en el lado de la solana de las montañas. (es)
  • Un végétal héliophile (du grec hêlios, « soleil » et philos, « ami ») ou plus rarement photophile (du grec photos, « lumière ») est un organisme qui ne peut effectuer son cycle de vie qu'entièrement à la lumière. L'héliophilie désigne ce tempérament vis-à-vis de la lumière. Les espèces héliophiles sont parfois désignées sous le nom d'héliophytes. Par extension, on peut aussi parler d'un taxon ou d'une formation végétale héliophile (qui s'épanouit dans les zones de plein ensoleillement). (fr)
  • Le piante eliofile (parola composta dal nome greco Ἥλιος (Hélios), sole, e da φιλεῖν (filèin), amare - amante del sole) sono dei vegetali, alberi o arbusti, che si avvantaggiano di un'esposizione diretta alla luce solare e necessitano perciò di un'illuminazione intensa, soffrendo, al contrario, l'ombreggiamento. Sono anche dette piante fotofile. Dal punto di vista agronomico, la coltivazione di specie eliofile necessita di adeguate impostazioni nei seguenti elementi, in subordine ad altre esigenze: (it)
  • Светолюби́вые расте́ния, гелиофи́ты (от др.-греч. ἥλιος — солнце + φυτόν — растение) — растения, приспособленные к жизни на открытых, хорошо освещаемых солнцем местах, плохо переносящие длительное затенение (у них проявляются признаки угнетённости и задержка развития). Гелиофитам для нормальной жизнедеятельности важно интенсивное освещение — солнечное в естественных местообитаниях или искусственное в условиях оранжерей или теплиц. Взрослые гелиофиты, как правило, более светолюбивы, чем молодые экземпляры. Древесные или кустарниковые гелиофиты образуют обычно разреженные насаждения. (ru)
rdfs:label
  • Heliofília (ca)
  • Heliofyty (cs)
  • Sonnenpflanze (de)
  • Lumplanto (eo)
  • Heliófilo (es)
  • Heliophyte (en)
  • Héliophile (fr)
  • Piante eliofile (it)
  • Heliófita (pt)
  • Гелиофиты (ru)
  • Геліофіти (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License