| dbo:abstract
|
- Gustave Aimard (13. září 1818, Paříž – 20. června 1883, tamtéž) byl francouzský spisovatel dobrodružných knih, z nichž převážná část se dá zařadit do žánru westernu. (cs)
- Gustave Aimard, pseudònim d'Olivier Gloux (13 de setembre de 1818, París, França - 20 de juny de 1883) fou un escriptor francès, autor de novel·les d'aventures publicades sobretot en folletó a , a La Presse i a . Mo es coneixen els pares de Gustave Aimard. El seu nom vertader era Olivier Aimard, però més endavant va adoptar el nom de Gustave. És després de morir que va descobrir-se que el seu pare es deia Sébastiani, que després d'haver estat general, va ser ambaixador i ministre. Segons el New York Times del 9 de juliol de 1883 la seva mare es deia Félicité de Faudoas, casada amb , duc de Rovigo. Abandonat pels seus pares, va escapar amb 9 anys de la casa de la seva família adoptiva, els Gloux, i va començar a treballar com a mosso en un vaixell. Va desembarcar a la Patagònia, des d'on va arribar fins a l'Amèrica del Nord, on va dur una vida d'aventures, sobretot com a cercador d'or i com a tramper. Va allistar-se a la marina el 1835 abans de desertar quatre anys més tard durant una escala a Xile. Va casar-se amb una comanxe, i aleshores comença a viatjar a Europa i al Caucas. (ca)
- Gustave Aimard (* 13. September 1818 in Paris; † 20. Juni 1883 ebenda) war ein französischer Autor von Abenteuerromanen, der ähnlich wie der Deutsche Karl May oder der Italiener Emilio Salgari durch seine Bücher das Bild der Indianer und des Wilden Westens maßgeblich beeinflusste. (de)
- Gustave Aimard, seudónimo de Olivier Groux (París, 13 de septiembre de 1818-ib., 20 de junio de 1883), fue un novelista francés. (es)
- Gustave Aimard (13 September 1818 – 20 June 1883) was the author of numerous books about Latin America and the American frontier. Aimard was born Olivier Aimard in Paris. As he once said, he was the son of two people who were married, "but not to each other". His father, François Sébastiani de la Porta (1775–1851) was a general in Napoleon’s army and one of the ambassadors of the Louis Philippe government. Sébastiani was married to the Duchess de Coigny. In 1806 the couple produced a daughter: Alatrice-Rosalba Fanny. Shortly after her birth the mother died. Fanny was raised by her grandmother, the Duchess de Coigny. According to the New York Times of July 9, 1883, Aimard’s mother was Mme. de Faudoas, married to Anne Jean Marie René de Savary, Duke de Rovigo (1774–1833). Aimard was given as a baby to a family that was paid to raise him. By the age of nine or twelve he was sent off on a herring ship. Later, around 1838, he served for a short while with the French Navy. After one more stay in America (where, according to himself, he was adopted into a Comanche tribe), Aimard returned to Paris in 1847 – the same year his half-sister, Duchess de Choiseul-Pralin, was brutally murdered by her noble husband. Reconciliation with, or acknowledgement by, his biological family did not happen. After having served for a short while at the Garde Mobil Aimard left again for the Americas. This time he was among the 150 miners hired by Duke de Raousset-Boulbon, who wanted to mine in Mexico. However, mining permits were not issued, and the duke decided ‘to free’ the poor people of Mexico. He conquered Hermosillo on 13 October 1852. The duke fell severely ill on the first night of his conquest, and the Hermosillo villagers right away re-took their village. The miners fled and Aimard again returned to France. In 1854 he married Adèle Lucie Damoreau, an ‘artiste lyrique’, and wrote about seventy books, many about them about American Indians. Most of his Indian books were translated into over ten languages. Their reviews mostly deal with the question whether they would harm children or not or whether they are too bloody or not. However, between the lines of his books many autobiographical, anthropological, and historical facts are hidden. Writing about the French-German war, in which his country had been defeated, caused Aimard to lose his readership. His 1852 Mexican adventure is described in Curumilla; the history of the murder of his half-sister Fanny in Te Land en Te Water I & II. In 1870 Aimard and other members of the press participated in the Franco-Prussian war and in the short-lived success at the Battle of Le Bourget. In 1879 Aimard visited Rio de Janeiro where he was received by the Emperor Dom Pedro II of Brazil and feted by the literary community. His journal of the journey appeared as Mon Dernier Voyage, Le Brésil Nouveau (1886). (en)
- Gustave Aimard, dont le nom (par adoption) est Olivier Gloux, né le 13 septembre 1818 à Paris où il est mort le 20 juin 1883, est un écrivain français, auteur de romans d’aventures souvent publiés en feuilleton dans Le Moniteur, la Presse ou La Liberté. (fr)
- Gustave Aimard, pseudonimo di Olivier Gloux (Parigi, 13 settembre 1818 – Parigi, 20 giugno 1883), è stato un romanziere francese. S'imbarcò per mare all'età di 12 anni. Dopo una vita avventurosa in America come cercatore d'oro e trapper, durante la quale trascorse molti anni in compagnia delle tribù indiane del Nordamerica, viaggiò in Messico, Spagna, Turchia e nel Caucaso. Tornato in Francia, divenne scrittore; la sua specialità erano i romanzi ambientati in località esotiche, in particolare nel Selvaggio West americano, nei quali si riscontra l'influenza di James Fenimore Cooper. Ai suoi tempi popolare quanto Eugène Sue e Paul Féval, scrisse una sessantina di romanzi. Fu l'autore di Les Trappeurs de l'Arkansas (1858), La fièvre d'or (1860), Les aventuriers (1863), Les Bohêmes de la mer (1865) e Les bandits de l'Arizona (1882). Nel 1879 apparve, con la doppia firma di Gustave Aimard e di , Jim l'Indien, insieme ad altri undici altri romanzi pubblicati presso l'editore Degorce-Cadot. Questi romanzi erano però già apparsi presso l'editore Brunet, con la sola firma di Jules Berlioz d'Auriac. Vi fu probabilmente una presa di possesso delle opere da parte di Aimard, che avrebbe offerto in cambio la propria celebrità a un Jules Berlioz d'Auriac che invece non ne aveva. La situazione si complicò allorché si scoprì, grazie a Simon Jeune, specialista in materia, che i romanzi di Jules Berlioz d'Auriac sarebbero probabilmente opera di autori americani, traduzioni e adattamenti di dime novels poco noti. Fu coinvolto nei moti del 1848 ed emigrò in Sudamerica dopo il colpo di Stato di Napoleone III. Tornato in Francia all'epoca della guerra franco-prussiana, guidò un contingente di volontari. Morì pazzo a Parigi il 20 giugno 1883. (it)
- Gustave Aimard (Parijs, 13 september 1818 — aldaar, 20 juni 1883) was het pseudoniem van een beroemde Franse schrijver van avonturenboeken. Hij heette eigenlijk Olivier Aimard en had in zijn jeugd een avontuurlijk leven geleid in Noord-Amerika, Spanje en Turkije. Geruime tijd heeft hij onder de Indianen in Noord-Amerika geleefd en vooral zijn ervaringen daar heeft hij in talrijke boeken verwerkt. (nl)
- Gustave Aimard, pseudónimo de Olivier Gloux, (Paris, 13 de setembro de 1818 — Paris, 20 de junho de 1883) foi um romancista francês. Esteve no Brasil durante o Segundo Reinado e conheceu pessoalmente o imperador D. Pedro II, tendo ficado surpreso com sua simplicidade (CARVALHO, José Murilo - D. Pedro II. São Paulo: Companhia das Letras, 2007). Definiu o Brasil como "espetáculos das raças". (pt)
- Gustave Aimard, född 13 september 1818, död 20 juni 1883, var en fransk författare. (sv)
- Гюстав Эмар (Gustave Aimard; настоящее имя — Оливье Глу (фр. Gloux); 13 сентября 1818, Париж, — 20 июня 1883, там же) — французский писатель, автор приключенческих романов, один из классиков жанра вестерн в литературе. Наряду с Эженом Сю и Полем Февалем — популярнейший представитель французской массовой литературы XIX века. (ru)
- Густав Емар (фр. Gustave Aimard, псевдонім; справжнє ім'я — Олів'є Глу (Gloux); 13 вересня 1818, Париж — 20 червня 1883, там само) — французький письменник. Автор пригодницьких романів, один із класиків жанру вестерн у літературі. Разом з Еженом Сю і Полем Февалем — популярний представник французької масової літератури XIX століття. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Gustave Aimard (13. září 1818, Paříž – 20. června 1883, tamtéž) byl francouzský spisovatel dobrodružných knih, z nichž převážná část se dá zařadit do žánru westernu. (cs)
- Gustave Aimard (* 13. September 1818 in Paris; † 20. Juni 1883 ebenda) war ein französischer Autor von Abenteuerromanen, der ähnlich wie der Deutsche Karl May oder der Italiener Emilio Salgari durch seine Bücher das Bild der Indianer und des Wilden Westens maßgeblich beeinflusste. (de)
- Gustave Aimard, seudónimo de Olivier Groux (París, 13 de septiembre de 1818-ib., 20 de junio de 1883), fue un novelista francés. (es)
- Gustave Aimard, dont le nom (par adoption) est Olivier Gloux, né le 13 septembre 1818 à Paris où il est mort le 20 juin 1883, est un écrivain français, auteur de romans d’aventures souvent publiés en feuilleton dans Le Moniteur, la Presse ou La Liberté. (fr)
- Gustave Aimard (Parijs, 13 september 1818 — aldaar, 20 juni 1883) was het pseudoniem van een beroemde Franse schrijver van avonturenboeken. Hij heette eigenlijk Olivier Aimard en had in zijn jeugd een avontuurlijk leven geleid in Noord-Amerika, Spanje en Turkije. Geruime tijd heeft hij onder de Indianen in Noord-Amerika geleefd en vooral zijn ervaringen daar heeft hij in talrijke boeken verwerkt. (nl)
- Gustave Aimard, pseudónimo de Olivier Gloux, (Paris, 13 de setembro de 1818 — Paris, 20 de junho de 1883) foi um romancista francês. Esteve no Brasil durante o Segundo Reinado e conheceu pessoalmente o imperador D. Pedro II, tendo ficado surpreso com sua simplicidade (CARVALHO, José Murilo - D. Pedro II. São Paulo: Companhia das Letras, 2007). Definiu o Brasil como "espetáculos das raças". (pt)
- Gustave Aimard, född 13 september 1818, död 20 juni 1883, var en fransk författare. (sv)
- Гюстав Эмар (Gustave Aimard; настоящее имя — Оливье Глу (фр. Gloux); 13 сентября 1818, Париж, — 20 июня 1883, там же) — французский писатель, автор приключенческих романов, один из классиков жанра вестерн в литературе. Наряду с Эженом Сю и Полем Февалем — популярнейший представитель французской массовой литературы XIX века. (ru)
- Густав Емар (фр. Gustave Aimard, псевдонім; справжнє ім'я — Олів'є Глу (Gloux); 13 вересня 1818, Париж — 20 червня 1883, там само) — французький письменник. Автор пригодницьких романів, один із класиків жанру вестерн у літературі. Разом з Еженом Сю і Полем Февалем — популярний представник французької масової літератури XIX століття. (uk)
- Gustave Aimard, pseudònim d'Olivier Gloux (13 de setembre de 1818, París, França - 20 de juny de 1883) fou un escriptor francès, autor de novel·les d'aventures publicades sobretot en folletó a , a La Presse i a . Mo es coneixen els pares de Gustave Aimard. El seu nom vertader era Olivier Aimard, però més endavant va adoptar el nom de Gustave. És després de morir que va descobrir-se que el seu pare es deia Sébastiani, que després d'haver estat general, va ser ambaixador i ministre. Segons el New York Times del 9 de juliol de 1883 la seva mare es deia Félicité de Faudoas, casada amb , duc de Rovigo. Abandonat pels seus pares, va escapar amb 9 anys de la casa de la seva família adoptiva, els Gloux, i va començar a treballar com a mosso en un vaixell. Va desembarcar a la Patagònia, des d'on va (ca)
- Gustave Aimard (13 September 1818 – 20 June 1883) was the author of numerous books about Latin America and the American frontier. Aimard was born Olivier Aimard in Paris. As he once said, he was the son of two people who were married, "but not to each other". His father, François Sébastiani de la Porta (1775–1851) was a general in Napoleon’s army and one of the ambassadors of the Louis Philippe government. Sébastiani was married to the Duchess de Coigny. In 1806 the couple produced a daughter: Alatrice-Rosalba Fanny. Shortly after her birth the mother died. Fanny was raised by her grandmother, the Duchess de Coigny. According to the New York Times of July 9, 1883, Aimard’s mother was Mme. de Faudoas, married to Anne Jean Marie René de Savary, Duke de Rovigo (1774–1833). (en)
- Gustave Aimard, pseudonimo di Olivier Gloux (Parigi, 13 settembre 1818 – Parigi, 20 giugno 1883), è stato un romanziere francese. S'imbarcò per mare all'età di 12 anni. Dopo una vita avventurosa in America come cercatore d'oro e trapper, durante la quale trascorse molti anni in compagnia delle tribù indiane del Nordamerica, viaggiò in Messico, Spagna, Turchia e nel Caucaso. Tornato in Francia, divenne scrittore; la sua specialità erano i romanzi ambientati in località esotiche, in particolare nel Selvaggio West americano, nei quali si riscontra l'influenza di James Fenimore Cooper. Ai suoi tempi popolare quanto Eugène Sue e Paul Féval, scrisse una sessantina di romanzi. Fu l'autore di Les Trappeurs de l'Arkansas (1858), La fièvre d'or (1860), Les aventuriers (1863), Les Bohêmes de la mer ( (it)
|
