An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Gharb al-Andalus (Arabic: غرب الأندلس, trans. gharb al-ʼandalus; "west of al-Andalus"), or just al-Gharb (Arabic: الغرب, trans. al-gharb; "the west"), was the name given by the Muslims of Iberia to the region of southern modern-day Portugal and part of West-central modern day Spain during their rule of the territory, from 711 to 1249. This period started with the fall of the Visigothic kingdom after Tariq ibn-Ziyad's invasion of Iberia and the establishment of the Umayyad control in the territory. The present day Algarve derives its name from this Arabic name. The region had a population of about 500,000 people.

Property Value
dbo:abstract
  • غرب الأندلس هو الاسم الذي أطلقه المسلمون في الأندلس لمنطقة الغرب التي تقع في العصر الحالي في دولة البرتغال وذلك خلال فترة حكمهم لتلك الأراضي بين عامي ( 711 - 1249 ). بدأت هذه الفترة مع سقوط مملكة القوط الغربيين بعد غزو طارق بن زياد لإيبيريا وأسس إقليم تحت سيطرة الدولة الأموية. ويبلغ عدد سكان هذه المنطقة حوالي 500٬000 نسمة. (ar)
  • Gharb al-Àndalus, literalment ‘l'Occident de l'Àndalus', també conegut simplement com a al-Gharb, ‘l'Occident’ (àrab: غرب الأندلس, Ḡarb al-Andalus; الغرب, al-Ḡarb) fou el nom donat pels àrabs a una regió i emirat de l'Àndalus que es correspondria amb la regió de Lusitània durant l'administració visigòtica i que contemporàniament correspondria a l'actual regió de l'Algarve i la comunitat autònoma d'Extremadura, en general al centre i sud de Portugal per sota del Tajo. El que seria Gharb al-Àndalus era domini visigot i fou ocupat pels musulmans el 713 quan Mussa ibn Nussayr va conquerir Mèrida vencent la resistència visigoda a la ciutat. El seu fill Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr va conquerir Niebla, Beja i . La regió fou lloc d'assentament sobretot d'amazics i les revoltes foren freqüents. El 742 el governador Thalaba ibn Salama al-Amilí va derrotar els amazics rebels. El jund sirià de Homs es va instal·lar a Niebla i el (una part) a Beja i Ocsonoba. A Niebla es van revoltar els iemenites contra Abd al-Rahman I. es va revoltar contra el seu nebot al-Hàkam I també a Niebla. El 828 va esclatar la gran revolta amaziga dirigida per , que atacat per les forces omeies va agafar com a fortalesa l'avui anomenada propera a Faro (Xantamariyya o Faraun) al i finalment, amenaçat per les forces d'Abd-ar-Rahman II va haver de fugir a Galícia on va morir el 840 per orde del rei Alfons II d'Astúries. Sota l'emir Muhàmmad I, Abd-ar-Rahman ibn Marwan ibn Yunus, conegut com al-Jil·liqí (el Gallec), va iniciar el poder la família dels Banu Marwan i va dominar el Gharb al-Àndalus amb centre a Mèrida en ser nomenat per l'emir de Còrdova esmentat a canvi de mantenir l'orde i reconèixer la sobirania cordovesa. La debilitat de l'emirat en aquest moment aconsellava no tenir enemics com la família Banu Marwan que, com a conversos (muladís) i amb un poder local forjat durant anys, arrossegaven a tots els seus clients a la regió. Abd-ar-Rahman ibn Marwan va governar com a virtual emir independent (però sense tenir reconegut el títol) fins a la seva mort el 889 quan el va succeir el seu fill Marwan ibn Abd-ar-Rahman. Abd-ar-Rahman ibn Marwan ibn Yunus aliat a Alfons III d'Astúries va lluitar a Badajoz, Esparraguera (entre el Guadiana i Almadén) i Antaniya . La dinastia va durar fins al 930 quan forces del nou califa de Còrdova Abd-ar-Rahman III van entrar a Badajoz, llavors capital, i van obligar a l'emir Abd al-Rahman II ben Marwan a sotmetre's. L'emirat va desaparèixer. També els emirs locals de Beja, Silves i Santa Maria, que eren vassalls de Badajoz, van quedar sotmesos. Ensorrat el califat després del 1012, es van formar al Gharb al-Àndalus diversos emirats: * L'emirat o taifa de Beja, dels (1013-1028) ocupat per [Sevilla] * L'emirat o taifa de Martulah, dels (1029-1044) ocupat per Sevilla * L'emirat o taifa de Silves governada pels (1028-1053) ocupat per Sevilla * L'emirat de sota Muhàmmad ibn Saïd ibn Harun (1041-1051), ocupat per Sevilla * L'emirat o (1012-1051) amb Abd-al-Aziz al-Bakrí pare del geògraf al-Bakrí, ocupat per Sevilla * L'emirat o taifa de Niebla dirigit per Taj-ad-Dawla (1023-1041), el seu germà Muhàmmad al-Yahsubí (1041-1051) i el seu nebot Nàssir-ad-Dawla (1051-1058) vassall de Sevilla des del 1051 annexionat el 1058. * L'emirat o taifa de Badajoz que ocupava la part nord, amb la dinastia aftàsida eliminada pels almoràvits el 1095. * L'emirat o taifa de Sevilla, que va ocupar territoris del Gharb al-Àndalus fou eliminat pels almoràvits el 1091. Els almoràvits foren eliminats al seu torn pels almohades. En la decadència almoràvit es van formar taifes al Gharb al-Àndalus: * Muhàmmaudi a Càceres * Sid Ray ibn Wazir a Beja (i Èvora) i després a Badajoz * Muhàmmad ibn al-Hajjam a Badajoz * Ibn Qassi a Martulah i després a Beja * Muhàmmad al-Múndhir a Silves * Ibn Mohaib a Tavira * Yusuf al-Bitruj a Niebla Tots van ser incorporats a l'imperi almohade entre 1147 i 1150. Ibn Kasi no va acceptar el domini almohade i va morir el 1151 a mans dels seus propis homes. A Tavira l'emir al-Wuhaybi va subsistir com a vassall fins al 1169. El 1165 , famós capità portuguès, es va apoderar de , va assetjar Badajoz i va dominar Èvora, Beja, i Serpa. El 1189 els portuguesos van ocupar Silves i Alcácer do Sal temporalment. Progressivament els portuguesos van ocupar definitivament aquest territori, castell a castell, entre Alcácer do Sal i Silves, que els almohades havien recuperat; la reconquesta té una cronologia incerta, ja que alguns castells es van guanyar i perdre més d'una vegada. Herculano dona les següents dades: el 1232 es van conquerir Mora i Serpa, el 1234 Aljustrel (altres fonts assenyalen el 1243), el 1238 Mértola (altres fonts assenyalen el 1243), el 1239 Tavira i . Se sap d'una batalla que hauria tingut lloc a la vora de Tavira el 1244 i és probable que Tavira, Silves, i Alvor no foren definitivament reconquerides pel Maestre Payo Correa fins a una data entre 1243 i 1246 i potser fins i tot entre 1243 i 1249-1250. Alfons III de Portugal va reconquerir Faro, Loulé i Aljezur el 1250. La regió en forma de regne va gaudir d'autonomia entre 1595 i 1808 incloent un sistema fiscal separat. (ca)
  • El Garb al-Ándalus (en árabe, غرب الأندلس) era la parte más occidental de Al-Ándalus, que corresponde con la parte del actual territorio portugués. Junto con Mawsat al-Ándalus y Sharq al-Ándalus, conformaban las regiones (nabiya) interiores. Tenía una población aproximada de 500.000 habitantes.​ En 711, las tropas musulmanas atravesaron el estrecho de Gibraltar y dieron inicio a la conquista de la península ibérica, el al-Ándalus; al dominio musulmán escapó solamente una pequeña comunidad cristiana que se refugió en las montañas de Asturias así como en las de los Pirineos. El occidente peninsular, de influencia mediterránea, el Garb al-Ándalus —corresponde aproximadamente a los límites de la antigua Lusitania— aunque intensamente islamizado, no asumió el protagonismo de otras regiones de Al-Ándalus resistiendo siempre a los procesos de centralización de Córdoba, o posteriormente de Sevilla. El Gharb incluía cinco territorios principales correspondientes al término de Coímbra, al Estuario del Tajo, al Alto Alentejo, al Bajo Alentejo y al Algarbe. Estos territorios se extendían además a la actual Extremadura y Andalucía occidental (coras de Huelva y Niebla). Destacaban las ciudades de Coímbra, Lisboa, Santarén, Silves, Mértola, Faro, Mérida y Badajoz. (es)
  • Gharb al-Andalus (Arabic: غرب الأندلس, trans. gharb al-ʼandalus; "west of al-Andalus"), or just al-Gharb (Arabic: الغرب, trans. al-gharb; "the west"), was the name given by the Muslims of Iberia to the region of southern modern-day Portugal and part of West-central modern day Spain during their rule of the territory, from 711 to 1249. This period started with the fall of the Visigothic kingdom after Tariq ibn-Ziyad's invasion of Iberia and the establishment of the Umayyad control in the territory. The present day Algarve derives its name from this Arabic name. The region had a population of about 500,000 people. (en)
  • Le Gharb al-Ândalus (« Ḡarb al-ʾAndalus », غرب الأندلس en français : Andalousie de l'ouest) est une ancienne province d'Al-Andalus qui correspond aux régions du sud du Portugal, avant la Reconquista. Par extension, on inclut généralement dans al-Gharb al-Ândalus la province arabo-berbère d' (en), qui correspond au centre du Portugal actuel, et qui constituait en réalité une entité politique et administrative distincte. L'histoire du Gharb commence en 711, lorsque l'ancienne Lusitanie romaine est intégrée dans le vaste empire omeyyade de Damas sous les noms d'al-Tagr al-Adna (Marca Inferior) et de Gharb al-Ândalus. Elle s'achève en 1249, avec la conquête de l'Algarve par le roi Alphonse III de Portugal, qui met fin à la Reconquista portugaise. Dans le langage courant, l'expression Gharb al-Ândalus sert à désigner la période d'occupation musulmane de l'actuel territoire continental du Portugal. Le terme Al-Gharb al-Ândalus, adapté à la phonétique et à l'orthographe portugaises, est à l'origine du nom de la province historique et de la région administrative actuelle de l'Algarve au Portugal. (fr)
  • Gharb al-Andalus (in arabo: الأندلس غرب, ġarb al-andalus; "l'occidente di al-Andalus") è il nome che fu dato dai musulmani alla zona occidentale di al-Andalus durante la dominazione islamica medievale nella penisola iberica. Le dinastie musulmane controllarono e governarono questi luoghi dal 711 al 1249. Tale regione corrisponde a gran parte del territorio del Portogallo. (it)
  • Algarbe Alandalus ou Garbe do Andalus (em árabe: غرب الأندلس; romaniz.: gharb al-ʼandalus), por vezes grafado erroneamente Garbe do Alandaluz, era a parte mais ocidental do Alandalus, que corresponde a parte do actual território português. Em 711, as tropas muçulmanas atravessaram o estreito de Gibraltar e deram início à conquista da Península Ibérica, o Alandalus; ao domínio muçulmano escapou somente uma pequena comunidade cristã, que se refugiou nas Astúrias. O ocidente peninsular de influência mediterrânica, o Garbe do Andalus — corresponde aproximadamente aos limites da antiga Lusitânia — embora intensamente islamizado, não assumiu o protagonismo de outras regiões do Andalus, resistindo sempre aos processos de centralização de Córdova, ou posteriormente de Sevilha. O Garbe incluía cinco territórios principais correspondentes ao termo de Coimbra, ao estuário do Tejo, ao Alto Alentejo, ao Baixo Alentejo e ao Algarve. Estes territórios estendiam-se ainda para as atuais Estremadura espanhola e Andaluzia Ocidental. Destacavam-se as cidades de Coimbra, Lisboa, Santarém, Silves, Mértola, Faro, Mérida e Badajoz. O Garbe começou a perder terreno aquando da Reconquista, na qual os reis cristãos do norte da Península, nomeadamente D. Afonso Henriques, começaram a conquistar o território para sul. O fim do Garbe foi assinalado com a conquista do Algarve pelo rei D. Afonso III (pt)
  • Gharb Al-Andalus (Arabisch: غرب الأندلس; "Het westen van Al-Andalus"), of gewoon Al-Gharb (Arabisch: الغرب; "Het Westen"), was de naam die de moslims van Iberië gaven aan een gebied dat het hedendaagse zuidelijk Portugal en een deel van het hedendaagse West-Spanje bestrijkt, toen zij van 711 tot 1249 de heerschappij over dit gebied voerden. Deze periode begon met de val van het Visigotische koninkrijk na de invasie van het Iberisch schiereiland door Tariq ibn-Ziyad en de vestiging van de Omajjaden-heerschappij over dit gebied. De huidige Algarve ontleent zijn naam aan de Arabische naam Al-Gharb. De regio had een bevolking van ongeveer 500.000 mensen. (nl)
  • А́ль-Га́рб (араб. الغرب‎‎, al-gharb, «захід»), або За́хідна Андалу́сія (араб. غرب الأندلس‎‎, gharb al-ʼandalus) — у 711—1249 роках арабська назва регіону в південно-західній частині Піренейського півострова. Західна частина так званої мусульманської Андалусії. Відповідає південній частині сучасної Португалії та незначній частині Західної Іспанії. Як регіон сформувався в ході мусульманського завоювання Піренейського півострова 711—715 років, під час якого війська Таріка ібн Зіяда знищили християнське Вестготське королівство й приєднали півострів до ісламського Омейядського халіфату. Після падіння Омейядів регіон перебував у складі Кордовського емірату (756—929), а згодом — Кордовського халіфату (929—1031). Внаслідок розпаду халіфату на емірати-тайфи був поділений між Лісабонською (1031—1034) і Бадахоською (1031—1094), Мертолською (1031—1044), (1040—1063) і (1031—1051). З кінця ХІ століття більшість з них увійшли до складу берберської держави Альморавідів (1040—1147). Після розколу цієї держави регіон на короткий час знову опинився під контролем місцевих тайф — Мертолської (1144—1151), Сілвешської (1144—1151) і (1146—1150). У 1150—1151 роках вони увійшли до складу берберського Альмохадського халіфату. У середині ХІІ — 1-й половині ХІІІ століття Португальське королівство звільнило регіон від ісламського панування: 1147 року португальський король Афонсу І здобув Лісабон, а 1249 року його правнук Афонсу ІІІ захопив Фару, останню цитадель маврів. Після 1249 року територія Аль-Гарбу була приєднана до Португалії й перетворена на титулярне королівство і провінцію Алгарве (назва якої походила від арабської назви). Це було визнано Бадахоським договором (1267) між Португалією та Кастилією. Відтоді португальські монархи титулувалися «королями Португалії й Алгарве». (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 3402330 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 5511 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1097148104 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • غرب الأندلس هو الاسم الذي أطلقه المسلمون في الأندلس لمنطقة الغرب التي تقع في العصر الحالي في دولة البرتغال وذلك خلال فترة حكمهم لتلك الأراضي بين عامي ( 711 - 1249 ). بدأت هذه الفترة مع سقوط مملكة القوط الغربيين بعد غزو طارق بن زياد لإيبيريا وأسس إقليم تحت سيطرة الدولة الأموية. ويبلغ عدد سكان هذه المنطقة حوالي 500٬000 نسمة. (ar)
  • Gharb al-Andalus (Arabic: غرب الأندلس, trans. gharb al-ʼandalus; "west of al-Andalus"), or just al-Gharb (Arabic: الغرب, trans. al-gharb; "the west"), was the name given by the Muslims of Iberia to the region of southern modern-day Portugal and part of West-central modern day Spain during their rule of the territory, from 711 to 1249. This period started with the fall of the Visigothic kingdom after Tariq ibn-Ziyad's invasion of Iberia and the establishment of the Umayyad control in the territory. The present day Algarve derives its name from this Arabic name. The region had a population of about 500,000 people. (en)
  • Gharb al-Andalus (in arabo: الأندلس غرب, ġarb al-andalus; "l'occidente di al-Andalus") è il nome che fu dato dai musulmani alla zona occidentale di al-Andalus durante la dominazione islamica medievale nella penisola iberica. Le dinastie musulmane controllarono e governarono questi luoghi dal 711 al 1249. Tale regione corrisponde a gran parte del territorio del Portogallo. (it)
  • Gharb Al-Andalus (Arabisch: غرب الأندلس; "Het westen van Al-Andalus"), of gewoon Al-Gharb (Arabisch: الغرب; "Het Westen"), was de naam die de moslims van Iberië gaven aan een gebied dat het hedendaagse zuidelijk Portugal en een deel van het hedendaagse West-Spanje bestrijkt, toen zij van 711 tot 1249 de heerschappij over dit gebied voerden. Deze periode begon met de val van het Visigotische koninkrijk na de invasie van het Iberisch schiereiland door Tariq ibn-Ziyad en de vestiging van de Omajjaden-heerschappij over dit gebied. De huidige Algarve ontleent zijn naam aan de Arabische naam Al-Gharb. De regio had een bevolking van ongeveer 500.000 mensen. (nl)
  • Gharb al-Àndalus, literalment ‘l'Occident de l'Àndalus', també conegut simplement com a al-Gharb, ‘l'Occident’ (àrab: غرب الأندلس, Ḡarb al-Andalus; الغرب, al-Ḡarb) fou el nom donat pels àrabs a una regió i emirat de l'Àndalus que es correspondria amb la regió de Lusitània durant l'administració visigòtica i que contemporàniament correspondria a l'actual regió de l'Algarve i la comunitat autònoma d'Extremadura, en general al centre i sud de Portugal per sota del Tajo. Ensorrat el califat després del 1012, es van formar al Gharb al-Àndalus diversos emirats: (ca)
  • El Garb al-Ándalus (en árabe, غرب الأندلس) era la parte más occidental de Al-Ándalus, que corresponde con la parte del actual territorio portugués. Junto con Mawsat al-Ándalus y Sharq al-Ándalus, conformaban las regiones (nabiya) interiores. Tenía una población aproximada de 500.000 habitantes.​ En 711, las tropas musulmanas atravesaron el estrecho de Gibraltar y dieron inicio a la conquista de la península ibérica, el al-Ándalus; al dominio musulmán escapó solamente una pequeña comunidad cristiana que se refugió en las montañas de Asturias así como en las de los Pirineos. (es)
  • Le Gharb al-Ândalus (« Ḡarb al-ʾAndalus », غرب الأندلس en français : Andalousie de l'ouest) est une ancienne province d'Al-Andalus qui correspond aux régions du sud du Portugal, avant la Reconquista. Par extension, on inclut généralement dans al-Gharb al-Ândalus la province arabo-berbère d' (en), qui correspond au centre du Portugal actuel, et qui constituait en réalité une entité politique et administrative distincte. L'histoire du Gharb commence en 711, lorsque l'ancienne Lusitanie romaine est intégrée dans le vaste empire omeyyade de Damas sous les noms d'al-Tagr al-Adna (Marca Inferior) et de Gharb al-Ândalus. Elle s'achève en 1249, avec la conquête de l'Algarve par le roi Alphonse III de Portugal, qui met fin à la Reconquista portugaise. Dans le langage courant, l'expression Gharb al- (fr)
  • Algarbe Alandalus ou Garbe do Andalus (em árabe: غرب الأندلس; romaniz.: gharb al-ʼandalus), por vezes grafado erroneamente Garbe do Alandaluz, era a parte mais ocidental do Alandalus, que corresponde a parte do actual território português. Em 711, as tropas muçulmanas atravessaram o estreito de Gibraltar e deram início à conquista da Península Ibérica, o Alandalus; ao domínio muçulmano escapou somente uma pequena comunidade cristã, que se refugiou nas Astúrias. (pt)
  • А́ль-Га́рб (араб. الغرب‎‎, al-gharb, «захід»), або За́хідна Андалу́сія (араб. غرب الأندلس‎‎, gharb al-ʼandalus) — у 711—1249 роках арабська назва регіону в південно-західній частині Піренейського півострова. Західна частина так званої мусульманської Андалусії. Відповідає південній частині сучасної Португалії та незначній частині Західної Іспанії. (uk)
rdfs:label
  • غرب الأندلس (ar)
  • Gharb al-Àndalus (ca)
  • Garb al-Ándalus (es)
  • Gharb al-Ândalus (fr)
  • Gharb al-Andalus (en)
  • Gharb al-Andalus (it)
  • Gharb Al-Andalus (nl)
  • Algarbe Alandalus (pt)
  • Аль-Гарб (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is rdfs:seeAlso of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License