| dbo:abstract
|
- La frottola fou el tipus de música vocal italiana principal de finals del segle XV i principis del segle xvi. Fou l'antecedent més difós i més important del madrigal. El punt culminant de la producció de frottole fou el període comprès entre 1470 i 1530, transcorregut el qual aquest gènere fou desplaçat en la seva funció pel madrigal. Atès que frottola és un terme genèric, hom reconeix diverses subcategories, tal com és de preveure per a un gènere amb vora un segle d'història, i que va mantenir una immensa popularitat durant la meitat d'aquest temps. En la seva forma més típica és una composició per a tres o quatre veus (aquesta darrera més aviat a la part final del període) la més aguda de les quals era la que tenia la melodia; és possible que s'hi hagués emprat acompanyament instrumental. El poema normalment tenia una rima "ABBA" per a la represa i una estrofa amb rima "CDCDDA" o bé "CDCDDEEA", tot i que en els diferents subgèneres també s'hi troben altres variants. És molt probable que aquestes formes poètiques derivessin de la ballata del segle xiv, tot i que la música mostra una enorme simplificació en respecte a les formes del segle xiv. Musicalment, la frottola evita les complexitats contrapuntístiques i prefereix les textures homofòniques, els ritmes clars i repetitius, i un àmbit melòdic restringit. No sols va ser un antecessor del madrigal sinó també d'algunes pràctiques pròpies del Barroc com la monodia, atès que anticipa l'acompanyament acordal, té la melodia a la veu superior i mostra un sentit primerenc del que més tard es desenvoluparia per donar lloc a l'. Se sap ben poc de les pràctiques interpretatives. Les edicions contemporànies a vegades són per a diverses veus, amb tabulatura de llaüt o sense; ocasionalment han sobreviscut partitures per a teclat. Les frottole s'haurien pogut interpretar amb veu sola amb acompanyament de llaüt. Certament sembla que Marchetto Cara hauria pogut interpretar-les d'aquesta manera a la cort dels Gonzaga tal com sembla desprendre's de la seva anomenada com a llaütista, cantant i compositor de frottole; també s'haurien pogut interpretar amb altres combinacions de cantants i instruments. Els compositors de frottole més famosos foren Bartolomeo Tromboncino i Marchetto Cara, deixant a banda el fet que algunes composicions profanes de Josquin des Prez (per exemple "Scaramella" i "El Grillo") són frottole encara que no ho diguin sengles títols. La frottola també va influir en la chanson francesa que també va tendir a ser lleugera, ballable i d'estil popular. Molts compositors francesos del període van ser a Itàlia, ja fos a treballar a les corts aristocràtiques o a la capella papal de Roma. Fou així com van entrar en contacte amb la frottola i van incorporar a les seves composicions profanes en el seu estil vernacle quelcom del que van sentir. (ca)
- Výraz frottola pochází z italštiny a představuje v italské renesanční hudbě čtyřhlasou, prostou , která se vyskytovala v období let přibližně 1430 až 1530. Tento písňový útvar se vyvinul na dvorech v Mantově a Ferraře. Název této formy se odvozuje z latinského „frocta“ a označuje spojení nejroztodivnějších myšlenek (houf podivností). Jako hudebněskladebný výraz se uplatňoval v nejrozličnější hudební literatuře. Mnoho frottol pochází od pěvců-loutnistů, jak byli např. či Bartolomeo Tromboncino, ale mnoho dalších skladatelů tento styl imitovalo, mezi nimi např. Josquin Desprez. Dalším vývojovým stupněm frottoly je madrigal, vzniklý okolo roku 1530. (cs)
- Unter Frottola (italienisch; Plural Frottole) versteht man in der italienischen Renaissancemusik eine vierstimmige homophone, schlichte Liedform aus dem Zeitraum von etwa 1430 bis 1530. Dieser Liedstil wurde an den Höfen von Mantua und Ferrara entwickelt. Das volkstümliche, balladenhafte Elemente enthaltende Lied ist vom italienischen „frotta“ (Schwarm) abgeleitet und bezeichnet dort ein Konglomerat willkürlicher Gedanken. Als kompositorischer Begriff wurde es für die verschiedensten Werke verwendet. Eine Frottola im engeren Sinne wird auch Barzelletta genannt. Viele Frottolen stammten von Sänger-Lautenisten, beispielsweise von Marchetto Cara und Bartolomeo Tromboncino, doch wurde der populäre Stil von vielen anderen Komponisten, unter anderem von Josquin Desprez, nachgeahmt. Die Weiterentwicklung der Frottola ist das um 1530 entstehende Madrigal.(Siehe auch: Rossino Mantovano)
(de)
- La frotolo(itale frottola, kiu signifas "mensogeto")estas la superreganta specode itala populara, sekulara kantoel la 15-a kaj frua 16-a jarcentoj.Ĝi estas la plej grava kaj disvastigitaantaŭaĵo de la madrigalo.La apogeo de komponado de frotolojestis la periodo de 1470 ĝis 1530,kaj tuj poste la formo estis anstataŭigitade la madrigalo. La centro de la frotolo-verkistoj estis en norda Italio Mantova, sude Napolo. En Napolo evoluis ties specifa formo, la villanella alla napoletana. (eo)
- The frottola (pronounced [ˈfrɔttola]; plural frottole) was the predominant type of Italian popular secular song of the late fifteenth and early sixteenth century. It was the most important and widespread predecessor to the madrigal. The peak of activity in composition of frottole was the period from 1470 to 1530, after which time the form was replaced by the madrigal. While "frottola" is a generic term, several subcategories can be recognized, as would be expected of a musical form which was used for approximately a hundred years, maintaining immense popularity for more than half of that time. Most typically, a frottola is a composition for three or four voices (more towards the end of the period), with the uppermost voice containing the melody: instrumental accompaniments may have been used. The poem usually has a rhyme scheme of abba for a ripresa (reprise), and a stanza of cdcdda or cdcddeea, though there is much variation between subtypes of frottola. Most likely the poetic forms are descended from the fourteenth-century ballata, though the music shows a startling simplification from late fourteenth-century practice. Musically, the frottola avoids contrapuntal complexity, preferring homophonic textures, clear and repetitive rhythms, and a narrow melodic range. It was an important predecessor not only to the madrigal, but to much later practices in the Baroque era such as monody, since it anticipates chordal accompaniment, has the melody in the highest voice, and shows an early feeling for what later developed into functional harmony. Very little is known about performance practice. Contemporary editions are sometimes for multiple voices, with or without lute tablature; occasionally keyboard scores survive. Frottole may have been performed as solo voice with lute accompaniment—certainly Marchetto Cara may have performed them this way at the Gonzaga court, as is implied by his renown as lutenist, singer, and composer of frottole—and they also may have been performed by other combinations of singers and instruments as well. The most famous composers of frottola were Bartolomeo Tromboncino and Marchetto Cara, although some of the popular secular compositions of Josquin (for example Scaramella and "El Grillo") are stylistically frottole, though not in name. The frottola was a significant influence not only on the madrigal, but on the French chanson, which also tended to be a light, danceable, and popular form. Many French composers of the period went to Italy, either to work in aristocratic courts or at the papal chapel in Rome. While in Italy, they encountered the frottola, and incorporated some of what they heard in their native secular compositions. (en)
- La frottola fue el tipo de música popular predominante en Italia como canción profana durante el siglo XV y principios del XVI. Fue el más importante y difundido predecesor del madrigal. La cumbre de composición de las frottolas fue el período entre 1470 y 1530, a cuyo término la forma musical fue reemplazada por el madrigal. Dado que "frottola" es un término genérico, se pueden reconocer varias subcategorías, como puede esperarse de una forma musical usada por más de cien años, que se mantuvo popular durante al menos la mitad de ese tiempo. Comúnmente la frottola es una composición para tres o cuatro voces, con la voz más aguda conteniendo la melodía. También puede haberse usado acompañamiento instrumental. Las poesías usadas como letra tienen a menudo un esquema característico "ABBA" , con una "ripresa", una "stanza" de "CDCDAA" o "CDCDDEEA", así que hay muchas variaciones entre subtipos. Generalmente las formas poéticas descienden de las baladas del siglo XIV , con lo que la música muestra una inicial simplicidad comparada con la práctica de aquel momento. (es)
- La frottole, ou frottola en italien (du latin médiéval « frocta », amas d'éléments divers), est une forme poético-musicale florissante en Italie au début de la Renaissance. C'était le style prédominant des chansons populaires italiennes au cours de tout le XVe et au début du XVIe siècle. Ce fut le style le plus important avant l'apparition du madrigal de la Renaissance. Le plus grand nombre de frottoles furent composées entre 1470 et 1530. Frottole est un terme générique et de nombreuses variantes peuvent être distinguées, ce qui est inévitable pour un style musical qui fut en vogue pendant près d'un siècle. De façon générale, une frottole est une composition pour trois ou quatre voix (et plus encore à la fin de la période) dont la voix la plus aiguë porte la mélodie ; les voix pouvant parfois être accompagnées par un consort d'instruments. Le poème suit en général le schéma de rimes ABBA et une strophe de type CDCDDA ou CDCDDEEA, bien que de nombreuses variantes ont pu exister. Les formes poétiques descendent de la forme ballata du XIVe siècle, alors que les formes musicales présentent une simplification par rapport à celles de la fin du XIVe siècle. Une variété, mélancolique, de la frottole est apparue au XVIe siècle, le strombotto. Au niveau musical, la frottole évite la complexité du contrepoint en lui préférant la simplicité de la musique homophonique, avec des rythmes clairs et répétitifs et une mélodie linéaire. Le style est ainsi très déclamatif et on peut supposer que des frottoles furent utilisées dans des comédies et des tragédies même si elles ne furent pas composées spécifiquement dans ce but. Cette forme musicale fut l'un des courants précurseurs du madrigal. Cependant, elle reste essentiellement de style monodique. Les plus célèbres compositeurs de frottoles furent les musiciens d'Isabelle d'Este, Bartolomeo Tromboncino et Marchetto Cara, même si certaines œuvres profanes de Josquin des Prés (comme Scaramella ou El Grillo) sont stylistiquement des frottoles, bien que n'en ayant pas le nom. (fr)
- フロットラ（イタリア語：frottola）とは、15世紀から16世紀にかけてイタリアで人気のあった世俗歌曲の一種。マドリガーレの前身のうち、最も重要で、広く普及した楽種である。フロットラ作曲の頂点は1470年から1530年までであり、1530年代にマドリガーレに取って代わられた。 (ja)
- Frottola – pieśń strofkowa o treści miłosnej lub satyrycznej, popularna we Włoszech w XV i XVI wieku. Najczęściej była 3- lub 4-głosowa, z linią melodyczną umieszczoną w najwyższym głosie. Śpiewano ją z towarzyszeniem 2 lub 3 instrumentów, stanowiących jej harmoniczne dopełnienie. Zasadniczo frottola jest zbiorczym określeniem różnych form poetyckich, w związku z tym można mówić o rozmaitych podgatunkach słowno-muzycznych jak barzeletta, canzona, strambotto, oda, capitolo, sonet, villota, canto carnascialesco, giustiniana i innych. Miejscem powstania właściwej frottoli była Mantua (ok. 1400). Nazwa pochodzi od zbioru Petrucciego (księgi z frottolami wydawane w latach 1504–1514). Wpływ frottoli widoczny jest we wczesnym madrygale, zwłaszcza u Jakoba Arcadelta, Adriana Willaerta i Philippe’a Verdelota. Fakturę akordową frottoli stosowali m.in. Josquin des Prés, Jacob Obrecht i Heinrich Isaac. Tą samą nazwą określa się również jeden z gatunków poezji włoskiej, szczególnie popularny od XIV do XVI wieku. Jest to kilkustrofowa pieśń z refrenem, pisana najczęściej siedmiozgłoskowcem (niekiedy jedenastozgłoskowcem) o rymach parzystych. Gatunek ten uprawiał m.in. Francesco Petrarca. (pl)
- In campo musicale, la frottola è il genere predominante di canzone popolare italiana nel corso di tutto il XV secolo e degli inizi del XVI secolo. Il maggior numero di frottole fu composto dal 1470 al 1530. (it)
- Een frottola is een seculiere overwegend vocale muziekvorm Het is een Italiaanse aristocratische muziek die bijzonder populair was aan de Noord-Italiaanse vorstenhoven van Mantua, Ferrara en Urbino. Het werd gecomponeerd van 1470 tot 1530. (nl)
- Frottola é um estilo musical de peças de um repertório de música secular do Norte da Itália que floresceu no final do século XV e início do século XVI. Era considerada música das cortes, em detrimento do povo. Composta por canções estróficas, solísticas, seculares, com ritmo bem marcado, diatônicas, com acompanhamento musical instrumental. o estilo é precursor do madrigal. (pt)
- Frottola var en sorts populär italiensk sekulär sånggenre som skrevs under sent 1400-tal och tidigt 1500-tal. Det var den viktigaste och mest utbredda föregångaren till madrigalen. Höjdpunkten i komponerandet av frottola skedde under perioden 1470-1530, efter vilket madrigalen ersatte genren. Frottola är en generisk term och den har som väntat flera undergenrer, eftersom musikformen användes i hundra år och vidhöll sin oerhörda popularitet under åtminstone hälften av den tiden. Den mest typiska frottolan är skriven för tre eller fyra röster (fler längre fram i tiden), med melodin i den översta stämman; instrumentalt ackompanjemang kan ha förekommit. Sångtexten har som regel ABBA för en ripresa (repris, ungefär refräng) och CDCDDA eller CDCDDEEA i dess stanza (strofen), men det förekommer många olika varianter. Troligen kommer den poetiska formen från 1300-talets , men musiken är påverkad av förenklingen som börjar göra sig gällande under slutet av 1300-talet i andra genrer. Musikaliskt sett undviker frottolan kontrapunktisk komplexitet. Den föredrar homofonisk textur, klara och upprepade rytmer, och ett smalt omfång på melodin. Det var inte bara en viktig föregångare till madrigalen, utan även till mycket annat i barockens musik såsom monodin eftersom den undviker ackordartat ackompanjemang, lägger melodin i den högsta stämman, och visar en första känsla för vad som senare skulle utvecklas till funktionell harmoni. Mycket litet är känt om hur frottolan framfördes. Samtida noter är ibland skrivna för flera röster, med eller utan anvisningar för luta, enstaka gånger finns noter till ett klaverinstrument bevarade. Frottolan kan ha framförts som solosång till lutspel - med all säkerhet har framfört dem så vid Gonzagas hov, vilket framgår av hans berömmelse som lutist, sångare och kompositör av frottola. De kan ha framförts i andra slag av sättningar av röster och instrument också. De mest berömda kompositörerna av frottola var och , men några av de folkliga sekulära sångerna av Josquin (till exempel Scaramella och El Grillo) är frottola stilistiskt sett fastän de inte betecknats så av kompositören. Vidare var frottolan en betydande influens till den franska chansonen, vilken också tenderade att vara en lättsam, dansbar och folklig musikform. Många franska kompositörer denna tid for till Italien, antingen för att arbeta i furstehov eller hos påven i Rom. Under tiden de var i Italien kom de i kontakt med frottolan och införde en del av vad de hörde i deras egna sekulära hemlands sånger. (sv)
- Фро́тола (італ. frottola, точна етимологія невідома) — в італійській музиці кінця XV—XVI початку століть (спочатку вокальна) п'єса на 3-4 голоси ліричного характеру, більшою частиною в фактурі, злегка прикрашеній імітаційною поліфонією з яскраво вираженими метричними акцентами. Жанр фротоли — найважливіший попередник мадригалу. Як правило, фротоли писалися в строфічній формі (одна і та ж музика для кожної строфи тексту) іноді з рефренами. Поетичну основу фротоли становили вірші (переважно любовна лірика) у різноманітних формах, серед яких були особливо популярні barzeletta і strambotto, capitolo, і навіть canzona сонет. Верхній голос фротоли, як правило, виконував соліст. Партію інших голосів могли виконувати на музичних інструментах (ансамбль віол, лютня, клавішний інструмент). Найвідоміший автор фротол — одна з найпопулярніших: Багато анонімних фротол опубліковані в збірниках популярної багатоголосої музики, які випускав у перших двох десятиліттях XVI століття (першу збірку фротол випустив у Венеції, в 1504 році). У стилі фротоли створювалися і більші форми, наприклад, меса (на неідентифікованих ). Поряд з іншими багатоголосними пісенними формами (віланела, канцонета), так само як й італійським фобурдоном у богослужбовій музиці, фротола дала сильний поштовх розвитку акордового почуття, метричної екстраполяції і (в кінцевому підсумку) гармонічній тональності. (uk)
- Фро́ттола (итал. frottola, точная этимология неизвестна), в итальянской музыке конца XV — начала XVI веков — песня на 3-4 голоса лирического характера, большей частью в моноритмической фактуре, слегка украшенной имитационной полифонией, с ярко выраженными метрическими акцентами. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- La frotolo(itale frottola, kiu signifas "mensogeto")estas la superreganta specode itala populara, sekulara kantoel la 15-a kaj frua 16-a jarcentoj.Ĝi estas la plej grava kaj disvastigitaantaŭaĵo de la madrigalo.La apogeo de komponado de frotolojestis la periodo de 1470 ĝis 1530,kaj tuj poste la formo estis anstataŭigitade la madrigalo. La centro de la frotolo-verkistoj estis en norda Italio Mantova, sude Napolo. En Napolo evoluis ties specifa formo, la villanella alla napoletana. (eo)
- フロットラ（イタリア語：frottola）とは、15世紀から16世紀にかけてイタリアで人気のあった世俗歌曲の一種。マドリガーレの前身のうち、最も重要で、広く普及した楽種である。フロットラ作曲の頂点は1470年から1530年までであり、1530年代にマドリガーレに取って代わられた。 (ja)
- In campo musicale, la frottola è il genere predominante di canzone popolare italiana nel corso di tutto il XV secolo e degli inizi del XVI secolo. Il maggior numero di frottole fu composto dal 1470 al 1530. (it)
- Een frottola is een seculiere overwegend vocale muziekvorm Het is een Italiaanse aristocratische muziek die bijzonder populair was aan de Noord-Italiaanse vorstenhoven van Mantua, Ferrara en Urbino. Het werd gecomponeerd van 1470 tot 1530. (nl)
- Frottola é um estilo musical de peças de um repertório de música secular do Norte da Itália que floresceu no final do século XV e início do século XVI. Era considerada música das cortes, em detrimento do povo. Composta por canções estróficas, solísticas, seculares, com ritmo bem marcado, diatônicas, com acompanhamento musical instrumental. o estilo é precursor do madrigal. (pt)
- Фро́ттола (итал. frottola, точная этимология неизвестна), в итальянской музыке конца XV — начала XVI веков — песня на 3-4 голоса лирического характера, большей частью в моноритмической фактуре, слегка украшенной имитационной полифонией, с ярко выраженными метрическими акцентами. (ru)
- La frottola fou el tipus de música vocal italiana principal de finals del segle XV i principis del segle xvi. Fou l'antecedent més difós i més important del madrigal. El punt culminant de la producció de frottole fou el període comprès entre 1470 i 1530, transcorregut el qual aquest gènere fou desplaçat en la seva funció pel madrigal. Els compositors de frottole més famosos foren Bartolomeo Tromboncino i Marchetto Cara, deixant a banda el fet que algunes composicions profanes de Josquin des Prez (per exemple "Scaramella" i "El Grillo") són frottole encara que no ho diguin sengles títols. (ca)
- Výraz frottola pochází z italštiny a představuje v italské renesanční hudbě čtyřhlasou, prostou , která se vyskytovala v období let přibližně 1430 až 1530. Tento písňový útvar se vyvinul na dvorech v Mantově a Ferraře. Název této formy se odvozuje z latinského „frocta“ a označuje spojení nejroztodivnějších myšlenek (houf podivností). Jako hudebněskladebný výraz se uplatňoval v nejrozličnější hudební literatuře. (cs)
- Unter Frottola (italienisch; Plural Frottole) versteht man in der italienischen Renaissancemusik eine vierstimmige homophone, schlichte Liedform aus dem Zeitraum von etwa 1430 bis 1530. Dieser Liedstil wurde an den Höfen von Mantua und Ferrara entwickelt. Das volkstümliche, balladenhafte Elemente enthaltende Lied ist vom italienischen „frotta“ (Schwarm) abgeleitet und bezeichnet dort ein Konglomerat willkürlicher Gedanken. Als kompositorischer Begriff wurde es für die verschiedensten Werke verwendet. Eine Frottola im engeren Sinne wird auch Barzelletta genannt.(Siehe auch: Rossino Mantovano)
(de)
- The frottola (pronounced [ˈfrɔttola]; plural frottole) was the predominant type of Italian popular secular song of the late fifteenth and early sixteenth century. It was the most important and widespread predecessor to the madrigal. The peak of activity in composition of frottole was the period from 1470 to 1530, after which time the form was replaced by the madrigal. (en)
- La frottola fue el tipo de música popular predominante en Italia como canción profana durante el siglo XV y principios del XVI. Fue el más importante y difundido predecesor del madrigal. La cumbre de composición de las frottolas fue el período entre 1470 y 1530, a cuyo término la forma musical fue reemplazada por el madrigal. (es)
- La frottole, ou frottola en italien (du latin médiéval « frocta », amas d'éléments divers), est une forme poético-musicale florissante en Italie au début de la Renaissance. C'était le style prédominant des chansons populaires italiennes au cours de tout le XVe et au début du XVIe siècle. Ce fut le style le plus important avant l'apparition du madrigal de la Renaissance. Le plus grand nombre de frottoles furent composées entre 1470 et 1530. Une variété, mélancolique, de la frottole est apparue au XVIe siècle, le strombotto. (fr)
- Frottola – pieśń strofkowa o treści miłosnej lub satyrycznej, popularna we Włoszech w XV i XVI wieku. Najczęściej była 3- lub 4-głosowa, z linią melodyczną umieszczoną w najwyższym głosie. Śpiewano ją z towarzyszeniem 2 lub 3 instrumentów, stanowiących jej harmoniczne dopełnienie. Zasadniczo frottola jest zbiorczym określeniem różnych form poetyckich, w związku z tym można mówić o rozmaitych podgatunkach słowno-muzycznych jak barzeletta, canzona, strambotto, oda, capitolo, sonet, villota, canto carnascialesco, giustiniana i innych. (pl)
- Frottola var en sorts populär italiensk sekulär sånggenre som skrevs under sent 1400-tal och tidigt 1500-tal. Det var den viktigaste och mest utbredda föregångaren till madrigalen. Höjdpunkten i komponerandet av frottola skedde under perioden 1470-1530, efter vilket madrigalen ersatte genren. De mest berömda kompositörerna av frottola var och , men några av de folkliga sekulära sångerna av Josquin (till exempel Scaramella och El Grillo) är frottola stilistiskt sett fastän de inte betecknats så av kompositören. (sv)
- Фро́тола (італ. frottola, точна етимологія невідома) — в італійській музиці кінця XV—XVI початку століть (спочатку вокальна) п'єса на 3-4 голоси ліричного характеру, більшою частиною в фактурі, злегка прикрашеній імітаційною поліфонією з яскраво вираженими метричними акцентами. Жанр фротоли — найважливіший попередник мадригалу. Як правило, фротоли писалися в строфічній формі (одна і та ж музика для кожної строфи тексту) іноді з рефренами. Поетичну основу фротоли становили вірші (переважно любовна лірика) у різноманітних формах, серед яких були особливо популярні barzeletta і strambotto, capitolo, і навіть canzona сонет. Верхній голос фротоли, як правило, виконував соліст. Партію інших голосів могли виконувати на музичних інструментах (ансамбль віол, лютня, клавішний інструмент). Найвідомі (uk)
|
