An Entity of Type: SpatialThing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The House of Leiningen is the name of an old German noble family whose lands lay principally in Alsace, Lorraine, Saarland, Rhineland, and the Palatinate. Various branches of this family developed over the centuries and ruled counties with Imperial immediacy.

Property Value
dbo:abstract
  • Leiningen és una dinastia feudal alemanya que va governar inicialment la regió de i des del 1220 el comtat de Leiningen. El primer ancestre conegut és Siegbert, comte de Sarebrugka (Saarbrucken, a la regió de Trèveris) documentat vers el 1080. El comte Simó II va heretar el comtat de Leiningen per matrimoni amb la comtessa hereva Lucarda, germana del darrer comte de Leiningen, Frederic (+1220). Simó II va morir el 1211 i va deixar els drets al comtat al seu segon fill Frederic (II), que va ser comte el 1220, el qual a més a més va adquirir el comtat de Dagsburg (prop de Saarburg a Lorena) vers el 1240. El 1317 va morir el comte Frederic V de Leiningen i Dagsburg i els seus hereus es van repartir l'herència sorgint les línies Leiningen-Leiningen i Leningen-Dagsburg (Alt Leiningen) després Leiningen-Hartenburg (ca)
  • Leiningenové jsou rozvětvený německý hraběcí a knížecí rod. (cs)
  • La senjoroj de Leiningen esta vaste disbranĉigita grafa kaj princa gento el regiono Palatinato. Ĝi supozeble devenas de la frankoj. (eo)
  • Das Haus Leiningen ist ein weitverzweigtes Grafen- bzw. Fürstengeschlecht aus dem pfälzischen Raum (im heutigen Bundesland Rheinland-Pfalz), das als ehemals reichsunmittelbares Haus dem Hochadel angehörte. (de)
  • Leiningen es el nombre una antigua familia alemana, cuyas tierras se encontraban principalmente en Alsacia, Lorena y el Palatinado. El primer conde de Leiningen, de quien nada cierto se sabe, es un cierto (m. antes de 1138), cuya familia se extinguió en la línea masculina cuando el Conde Federico, un Minnesänger, murió hacia 1220. La hermana de Federico, Liutgarda, se casó con , conde de Saarbrücken, y Federico, uno de sus hijos, heredó las tierras de los condes de Leiningen, tomó sus armas y su nombre. Habiendo aumentado sus posesiones, la familia Leiningen fue dividida hacia 1317 en dos ramas: la mayor de ellas, cuyo jefe era un landgrave, se extinguió en 1467. Ante este hecho, sus tierras recayeron en manos de una mujer, la última hermana del landgrave, Margarita, esposa de , y sus descendientes fueron conocidos como la familia de Leiningen-Westerburg. Más tarde esta familia se dividió en dos ramas, la de y ; ambas tienen representación en la actualidad. Mientras que la rama menor de los Leiningen, conocida como la familia de , era floreciente y en 1560 fue dividida en dos líneas de , fundada por el conde (m. 1562), y o Falkenburg, fundada por el Conde Emico (m. 1593). En 1779, el jefe de la anterior línea fue elevado al rango de príncipe del Imperio. En 1801 esta familia fue privada por Francia de sus tierras en la margen izquierda del Rin, pero en 1803 recibió amplia compensación por estas pérdidas. Unos pocos años después sus posesiones fueron mediatizadas y ahora se hallan principalmente en Baden, pero parcialmente en Baviera y Hesse. Un jefe anterior de esta familia, el Príncipe Emico Carlos, se casó con María Luisa Victoria, princesa de Sajonia-Coburgo. Tras su muerte en 1814, la princesa se casó con el Príncipe Eduardo Augusto, Duque de Kent y Strathearn, un hijo menor de Jorge III del Reino Unido, por quien se convirtió en madre de la Reina Victoria. En 1910 el jefe de la familia era el Príncipe Emico (n. 1866). La familia de Leiningen-Dagsburg-Heidesheim fue dividida en tres ramas, las dos mayores de las cuales quedaron extintas. En la actualidad está representada por los condes de y , también llamados Leiningen-Billigheim y Leiningen-Neidenau. (es)
  • La famille de Linange est une famille princière allemande (la première Maison des sires de Linange se fond dans une branche cadette de la première maison comtale de Sarrebruck (comtes en Saargau) par le mariage vers 1180 du comte Simon II de Sarrebruck avec Liutgarde de Leiningen, d'où Frédéric II comte de Linange x Agnès d'Eberstein : parents de Simon – comte de Dabo par son x en 1223 avec Gertrude – et d'Emich IV, ci-dessous), ayant eu de vastes possessions dans l'actuelle région de Lorraine. Linange est la forme francisée de Leiningen, localité de Rhénanie-Palatinat dont la famille tire son origine. En 1096, Emich (de Leiningen ?) participe à la Première croisade. Ses troupes sont responsables de massacres des Juifs le 3 mai à Spire, le 18 à Worms et du 25 au 28 mai à Mayence. En 1285, dans son reportage poétique, le Tournoi de Chauvency, le trouvère Jacques Bretel signale Emich et Ferri de Linange comme invités de marque du comte de Chiny à Chauvency-le-Château représentant de la chevalerie de Rhénanie-Palatinat. Ils sont en compagnie d'un petit seigneur inconnu, leur vassal, Roger ou Rüdeger de (aujourd'hui Monsheim). Il s'agit de Friedrich et Emercho von Leiningen, cités ensemble dans un acte du 14 mars 1281. Emich IV de Leiningen fonde Landau en 1260 et reçoit de l'empereur les châteaux de Landeck et Madenbourg au nord de Bad-Bergzabern. La famille de Linange reçut le comté de Dabo (Moselle actuelle) par le mariage (sans postérité) de (de), seigneur de Leiningen, en 1223, avec son héritière, Gertrude de Dabo (+ 1225).La famille posséda en Moselle également les seigneuries de Marimont, Forbach et Réchicourt-le-Château. Les Linange régnèrent pendant l'Ancien Régime sur ces terres relevant du Saint-Empire romain germanique, enclavées dans le duché de Lorraine dont elles étaient indépendantes. Ils furent élevés au rang de princes d'Empire. Le prince Frédéric-Charles-Woldemar (1724-1807) entra en conflit avec la France révolutionnaire comme les autres princes possessionnés dont les territoires furent annexés en 1793. Dépossédés par le Traité de Lunéville du 9 février 1801 de leurs possessions françaises, le comté de Dabo et la seigneurie de Réchicourt-le-Château, les Princes de Linange reçurent des compensations en Allemagne, Amorbach et Miltenberg en Bavière, ainsi que Mosbach en Bade-Wurtemberg. Le prince Charles (1763-1814) épousa en 1803 Victoire de Saxe-Cobourg-Saalfeld (1786-1861) ils eurent un fils et une fille Féodora. Veuve, Victoire de Saxe-Cobourg-Saafeld se remaria avec Édouard d'Angleterre, duc de Kent et fut la mère de Victoria Ire du Royaume-Uni Reine de Grande-Bretagne et d'Irlande, Impératrice des Indes, "la grand-mère de l'Europe" et l'arrière-grand-mère de l'impératrice Allemande Augusta-Victoria de Schleswig-Holstein-Sonderbourg-Augustenbourg . Un autre prince Charles de Leiningen (1898-1946) épousa en 1925 Maria Kyrillovna de Russie, fille aînée du prétendant au trône de Russie, le grand-duc Kyrill Vladimirovitch. Enrôlé dans la Kriegsmarine et fait prisonnier, il mourut de faim dans un camp soviétique. Une partie des Linanges furent aussi comtes de Han et reposent en la crypte de l'église du village. * Comté de Linange 1791 * Gisant mentionnant les Linanges (église de Hans, Marne) * Hesse de Linange & Madeleine de Grandpré * armoiries Linange-Dabo * armoiries Linange-Réchicourt * Charles Emile de Leiningen * Dans le Codex Manesse, Frédéric de Linange (début XIVe siècle) (fr)
  • The House of Leiningen is the name of an old German noble family whose lands lay principally in Alsace, Lorraine, Saarland, Rhineland, and the Palatinate. Various branches of this family developed over the centuries and ruled counties with Imperial immediacy. (en)
  • Leiningen è un'antica famiglia germanica le cui terre si collocavano principalmente tra Alsazia, Lorena e Palatinato. Nel corso dei secoli la famiglia si sviluppò in numerosi rami collaterali che governavano su contee dotate di immediatezza imperiale. Gran parte di queste contee vennero annesse dalla Prima Repubblica francese nel 1793, dopo che le truppe francesi erano riuscite a conquistare la riva sinistra del fiume Reno, durante la guerra della Prima coalizione. Conseguentemente i rami della famiglia Leiningen, spodestati dei loro territori, ricevettero in compensazione delle abbazie secolarizzate, ma, ben presto, questi staterelli vennero mediatizzati cosicché la famiglia perse l'immediatezza imperiale. Ad oggi, l'unico ramo ancora esistente è quello dei Principi di Leiningen. (it)
  • Zu Leiningen is een oud-adellijk geslacht waarvan de geschiedenis teruggaat tot de elfde eeuw en dat vanaf 1452 de vorstentitel voert. (nl)
  • Лейнингены (Leiningen) — графский и с (1779) княжеский род Священной Римской империи, с конца XI века владевший землями в Эльзасе и Пфальце, включая местечко Лайнинген. После 1803 г. их главной резиденцией служит секуляризованное аббатство Аморбах во Франконии. Многие представители рода имеют то или иное отношение к германской, британской и российской монархиям. (ru)
  • 萊寧根家族(德語:Haus Leiningen)是德國歷史上的一個貴族,1793年因法蘭西第一共和國佔領萊茵河左岸而失去家族領土,但仍保持的稱號。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 2565559 (xsd:integer)
dbo:wikiPageInterLanguageLink
dbo:wikiPageLength
  • 18936 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124045558 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:page
  • 399 (xsd:integer)
dbp:volume
  • 16 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:wstitle
  • Leiningen (en)
dcterms:subject
georss:point
  • 49.54 8.14
rdf:type
rdfs:comment
  • Leiningenové jsou rozvětvený německý hraběcí a knížecí rod. (cs)
  • La senjoroj de Leiningen esta vaste disbranĉigita grafa kaj princa gento el regiono Palatinato. Ĝi supozeble devenas de la frankoj. (eo)
  • Das Haus Leiningen ist ein weitverzweigtes Grafen- bzw. Fürstengeschlecht aus dem pfälzischen Raum (im heutigen Bundesland Rheinland-Pfalz), das als ehemals reichsunmittelbares Haus dem Hochadel angehörte. (de)
  • The House of Leiningen is the name of an old German noble family whose lands lay principally in Alsace, Lorraine, Saarland, Rhineland, and the Palatinate. Various branches of this family developed over the centuries and ruled counties with Imperial immediacy. (en)
  • Zu Leiningen is een oud-adellijk geslacht waarvan de geschiedenis teruggaat tot de elfde eeuw en dat vanaf 1452 de vorstentitel voert. (nl)
  • Лейнингены (Leiningen) — графский и с (1779) княжеский род Священной Римской империи, с конца XI века владевший землями в Эльзасе и Пфальце, включая местечко Лайнинген. После 1803 г. их главной резиденцией служит секуляризованное аббатство Аморбах во Франконии. Многие представители рода имеют то или иное отношение к германской, британской и российской монархиям. (ru)
  • 萊寧根家族(德語:Haus Leiningen)是德國歷史上的一個貴族,1793年因法蘭西第一共和國佔領萊茵河左岸而失去家族領土,但仍保持的稱號。 (zh)
  • Leiningen és una dinastia feudal alemanya que va governar inicialment la regió de i des del 1220 el comtat de Leiningen. El primer ancestre conegut és Siegbert, comte de Sarebrugka (Saarbrucken, a la regió de Trèveris) documentat vers el 1080. El comte Simó II va heretar el comtat de Leiningen per matrimoni amb la comtessa hereva Lucarda, germana del darrer comte de Leiningen, Frederic (+1220). Simó II va morir el 1211 i va deixar els drets al comtat al seu segon fill Frederic (II), que va ser comte el 1220, el qual a més a més va adquirir el comtat de Dagsburg (prop de Saarburg a Lorena) vers el 1240. El 1317 va morir el comte Frederic V de Leiningen i Dagsburg i els seus hereus es van repartir l'herència sorgint les línies Leiningen-Leiningen i Leningen-Dagsburg (Alt Leiningen) després (ca)
  • Leiningen es el nombre una antigua familia alemana, cuyas tierras se encontraban principalmente en Alsacia, Lorena y el Palatinado. El primer conde de Leiningen, de quien nada cierto se sabe, es un cierto (m. antes de 1138), cuya familia se extinguió en la línea masculina cuando el Conde Federico, un Minnesänger, murió hacia 1220. La hermana de Federico, Liutgarda, se casó con , conde de Saarbrücken, y Federico, uno de sus hijos, heredó las tierras de los condes de Leiningen, tomó sus armas y su nombre. Habiendo aumentado sus posesiones, la familia Leiningen fue dividida hacia 1317 en dos ramas: la mayor de ellas, cuyo jefe era un landgrave, se extinguió en 1467. Ante este hecho, sus tierras recayeron en manos de una mujer, la última hermana del landgrave, Margarita, esposa de , y sus des (es)
  • La famille de Linange est une famille princière allemande (la première Maison des sires de Linange se fond dans une branche cadette de la première maison comtale de Sarrebruck (comtes en Saargau) par le mariage vers 1180 du comte Simon II de Sarrebruck avec Liutgarde de Leiningen, d'où Frédéric II comte de Linange x Agnès d'Eberstein : parents de Simon – comte de Dabo par son x en 1223 avec Gertrude – et d'Emich IV, ci-dessous), ayant eu de vastes possessions dans l'actuelle région de Lorraine. Linange est la forme francisée de Leiningen, localité de Rhénanie-Palatinat dont la famille tire son origine. (fr)
  • Leiningen è un'antica famiglia germanica le cui terre si collocavano principalmente tra Alsazia, Lorena e Palatinato. Nel corso dei secoli la famiglia si sviluppò in numerosi rami collaterali che governavano su contee dotate di immediatezza imperiale. (it)
rdfs:label
  • Leiningen family (en)
  • Leiningen (ca)
  • Leiningenové (cs)
  • Leiningen (Adelsgeschlecht) (de)
  • Leiningen (gento) (eo)
  • Casa de Leiningen (es)
  • Famille de Linange (fr)
  • Leiningen (it)
  • Zu Leiningen (nl)
  • Лейнинген (ru)
  • 萊寧根家族 (zh)
owl:sameAs
geo:geometry
  • POINT(8.1400003433228 49.540000915527)
geo:lat
  • 49.540001 (xsd:float)
geo:long
  • 8.140000 (xsd:float)
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:relation of
is dbo:spouse of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:house of
is dbp:nobleFamily of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License