About: Erichtho

An Entity of Type: person, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

In Roman literature, Erichtho (from Ancient Greek: Ἐριχθώ) is a legendary Thessalian witch who appears in several literary works. She is noted for her horrifying appearance and her impious ways. Her first major role was in the Roman poet Lucan's epic Pharsalia, which details Caesar's Civil War. In the work, Pompey the Great's son, Sextus Pompeius, seeks her, hoping that she will be able to reveal the future concerning the imminent Battle of Pharsalus. In a gruesome scene, she finds a dead body, fills it with potions, and raises it from the dead. The corpse describes a civil war that is plaguing the underworld and delivers a prophecy about what fate lies in store for Pompey and his kin.

Property Value
dbo:abstract
  • En la literatura romana, Ericto, Erichtho o Eriton, és una llegendària bruixa de Tessàlia que apareix en diverses obres literàries. Es caracteritza per la seva aparença aterridora i les seves maneres impies. El personatge d'Ericto pot haver estat creat pel poeta Ovidi. És probable que el personatge s'inspirés en les llegendes de les bruixes de Tessàlia recollides durant el període de la Grècia Clàssica. Segons moltes fonts, Tessàlia era coneguda per ser un refugi per a les bruixes i "el folklore sobre la regió ha persistit amb contes de bruixes, drogues, verins i encanteris màgics inclús durant l'època romana"(B Clark). No obstant això, la popularitat d'Ericto va arribar diverses dècades més tard, gràcies al poeta Lucà, que la va mostrar de manera destacada en el seu poema èpic la Farsàlia, que detalla la Guerra Civil de Cèsar. En aquest poema, el fill de Pompeu el Gran, Sext Pompeu busca a la bruixa, esperant que ella pugui revelar el futur de la imminent Batalla de Pharsalus. En una escena macabra, Ericto troba un cos mort, l'omple de pocions, el ressuscita i aquest respon a les demandes de la maga. A la Farsàlia de Marc Anneu Lucà, Ericto és un personatge repugnant (per exemple, es descriu que té un "núvol sec" que li cau sobre el cap i que la seva respiració "enverina l'aire"), i malvat fins al punt del sacrilegi, per exemple: "Mai no prega als déus, ni implora el diví amb un himne suplicant". Viu fora de la societat i té la seva casa prop dels "cementiris, forques i camps de batalla abundantment subministrats per la guerra civil"; ella utilitza parts dels cossos que troba en aquestes localitzacions per als seus encanteris màgics. De fet, es delecta amb actes macabres i repugnants que impliquen cadàvers (per exemple, "quan els morts estan confinats en un sarcòfag [...], ella amenaça amb entusiasme cada membre (extremitat). Ella submergeix la mà dins dels ulls, es delecta extraient les boles dels ulls congelades, i rosega les ungles pàl·lides d'una mà dessecada." És una poderosa nigromant; mentre que ella està examinant cadàvers en un camp de batalla s'ha d'advertir que "Si ella hagués decidit d'aixecar a tot l'exèrcit (caigut) en el camp per tornar a la guerra, les lleis d'Èreb (l'Infern) haurien accedit, i una multitud arrencada de l'Estigia infernal pel seu terrible poder, hauria anat a la guerra". És per això que el fill de Pompeu el gran, la busca. Ericto obeeix i vaga enmig d'un camp de batalla a buscar un cadàver amb "teixits no lesionats i un pulmó rígid." Ericto neteja els òrgans del cadàver, i omple el cos amb una poció (consistent en, entre altres coses, una barreja de sang calenta, "verí lunar", i "Tot el que encara posseeix la natura de pervers") per tal de portar el cos mort de tornada a vida. Es convoca l'esperit, però, al principi, aquest es nega a tornar al seu antic cos. A continuació, ella amenaça l'univers sencer amb la promesa de convocar "aquest déu davant el terrible nom del qual tremola la terra". Immediatament després d'aquest rampell, el cadàver és reanimat i descriu una guerra civil que està omplint l'Inframón i ofereix una profecia bastant ambigua (almenys, per a Sext Pompeu) sobre el destí que els espera a Pompeu i els seus parents. (ca)
  • Με αυτόν τον τρόπο περιγράφεται η μάγισσα Εριχθώ στα Pharsalia του Ρωμαίου ποιητή Μάρκου Ανναίου Λουκανού (39-65). Στο τεράστιο σε έκταση επικό ποίημά του για τον εμφύλιο πόλεμο ανάμεσα στον Ιούλιο Καίσαρα και τον Πομπήιο, απαντάται μια τρομακτική μορφή, που φαίνεται να είναι συνδυασμός όλων των προηγούμενων μαγισσών, και θυμίζει πολύ την περιγραφή του Βιργίλιου για την στην Αινειάδα. Η Εριχθώ ζει στη Θεσσαλία, την κλασική γη της μαγείας, και τη συμβουλεύεται εκεί ο γιος του Πομπηΐου την παραμονή της μάχης των Φαρσάλων (48 Π.Κ.Ε.). Έχει τεράστιες δυνάμεις και μοιάζει περισσότερο με θεά παρά με μάγισσα. Προβάλλει ως ένα είδος της μεγάλης μητέρας Κάλι, να μαζεύει τα οστά και τις στάχτες των νεκρών. Στα Pharsalia, αντί να καθοδηγήσει τον νέο στον κάτω κόσμο, η Εριχθώ φέρνει τον κάτω κόσμο στους ζωντανούς μέσω της νεκρομαντείας και εμψυχώνει ένα πτώμα που προφητεύει το αποτέλεσμα της μάχης. Τέτοιες πρακτικές, βέβαια, συζητούνταν ως τον 19ο αι. στους επιστημονικούς κύκλους και ο Georg Luck αναφέρει ότι ο Shelley διάβασε τον Λουκανό μαζί με τη γυναίκα του Μαίρη Σέλλεϋ και ότι έτσι άντλησε εκείνη την έμπνευση για να γράψει τον Frankenstein. [...] Αν τα χείλη μου που σας καλούν (απευθύνεται στους θεούς του κάτω κόσμου) μολύνθηκαν αρκετά με το έγκλημα, αν πάντα έτρωγα σάρκα ανθρώπινη πριν τα ξόρκια μου προφέρω, [...] ευοδώστε την προσευχή μου! Δε ζητώ καμιά σκιά κρυμμένη στα βάθη του Τάρταρου, σκιά που συνήθισε στα σκοτάδια πριν πολύ καιρό. Όχι, ζητώ κάποιον που μόλις άφησε το φως και βρίσκεται ακόμη στο δρόμο [...] Ας μιλήσει μια σκιά που πρόσφατα τον Πομπηΐο υπηρέτησε σα στρατιώτης κι όλο το μέλλον να αποκαλύψει στο γιο του. Και να θυμάστε πως θα 'πρεπε να 'στε ευγνώμονες για τον εμφύλιο σπαραγμό!. Λίγο πολύ αυτά είναι τα λόγια της νεκρομαντείας. Το πλήρες κείμενο, για το οποίο ο Λουκανός εξετάζεται σήμερα ακόμη και ως σχιζοφρενής, εξαιτίας της τολμηρής φαντασίας του, παρέχει ακόμη περισσότερη ζοφερή εικονοπλασία. (el)
  • Erichtho ist eine thessalische Hexe der römischen antiken Literatur. In den Pharsalia (VI, 507–830) genannten Gedichten des Lucan – dem Schöpfer dieser Figur – berichtet sie dem Sextus Pompeius über den Ausgang der Schlacht von Pharsalos. In der Göttlichen Komödie Dantes wird sie im Inferno, IX 23 erwähnt. Dort berichtet Virgil, sie habe ihn gezwungen, in den tiefsten Kreis der Hölle hinabzusteigen und eine Seele zurückzuholen. Im 2. Akt des Faust II erscheint Erichtho auf den Pharsalischen Feldern als Vorbotin der Klassischen Walpurgisnacht. Die düstere Berichterstatterin der Geschichte verwirrt, indem sie die vorolympische Epoche Griechenlands, die Zeit des römischen Bürgerkriegs und den griechischen Befreiungskampf aus Goethes Zeit miteinander vermischt. Sie flüchtet beim Herannahen der Luftfahrer Faust, Mephisto und Homunculus. (de)
  • Erictón (del griego antiguo: Ἐριχθώ, en latín Erichtho) es una legendaria bruja de Tesalia que aparece en varias obras literarias. Era conocida por su aspecto horrible y sus maneras impías. Su primer papel importante fue en la épica Farsalia del poeta romano Lucano, que detalla la Guerra Civil de César. En el trabajo, el hijo de Pompeyo el Grande, Sexto Pompeyo, la busca, con la esperanza de que pueda revelar el futuro de la inminente Batalla de Farsalia. En una escena espantosa, encuentra un cadáver, lo llena de pociones y lo levanta de entre los muertos. El cadáver describe una guerra civil que está asolando el inframundo y ofrece una profecía sobre el destino que le espera a Pompeyo y sus parientes. El papel de Erictón en Farsalia a menudo ha sido discutido por clasicistas y eruditos literarios, y muchos argumentan que ella sirve como antítesis y contraparte de la Sibila de Cumas de Virgilio, una profetisa piadosa que aparece en su obra, la Eneida. En el siglo XIV, el poeta italiano Dante Alighieri la citó en su Divina comedia (donde se revela que ella, usando magia, permitió a Virgilio a buscar un alma del noveno círculo del Infierno). También hace apariciones en la obra del siglo XVIII de Johann Wolfgang von Goethe, Fausto, así como en la obra jacobea de John Marston . Erictón cruda, que convocaba las sombras a sus cuerpos. Dante Alighieri, Infierno IX, 23-24 Predijo por ejemplo a Sexto Pompeyo el resultado de la Batalla de Farsalia, haciendo revivir a un soldado apenas caído. La práctica es descrita por Lucano con detallas macabros y crueles, como por ejemplo el cuerpo gélido y andrajoso del soldado muerto en el cual el alma no quería entrar, o como las amenazas de Erictón al soldado o a otras criaturas monstruosas como la Medusa. * Datos: Q1227669 (es)
  • In Roman literature, Erichtho (from Ancient Greek: Ἐριχθώ) is a legendary Thessalian witch who appears in several literary works. She is noted for her horrifying appearance and her impious ways. Her first major role was in the Roman poet Lucan's epic Pharsalia, which details Caesar's Civil War. In the work, Pompey the Great's son, Sextus Pompeius, seeks her, hoping that she will be able to reveal the future concerning the imminent Battle of Pharsalus. In a gruesome scene, she finds a dead body, fills it with potions, and raises it from the dead. The corpse describes a civil war that is plaguing the underworld and delivers a prophecy about what fate lies in store for Pompey and his kin. Erichtho's role in Pharsalia has often been discussed by classicists and literary scholars, with many arguing that she serves as an antithesis and counterpart to Virgil's Cumaean Sibyl, a pious prophetess who appears in his work the Aeneid. In the 14th century, the Italian poet Dante Alighieri referenced her in his Divine Comedy (wherein it is revealed that she, using magic, forced Virgil to fetch a soul from Hell's ninth circle). She also makes appearances in both Johann Wolfgang von Goethe's 19th-century play Faust, as well as John Marston's Jacobean play The Tragedy of Sophonisba. (en)
  • Dans la littérature latine, Érichtho est une sorcière thessalienne. (fr)
  • Erichto o Erichtho o Eritone o Eritto è un personaggio della Pharsalia di Lucano. Secondo il testo latino, Erichto era una famosa maga della Tessaglia che abitava in un sepolcreto, specializzata nella necromanzia. A lei si rivolgevano coloro che volevano sapere il futuro, poiché essa, in cambio di enormi somme di denaro o di particolari sacrifici, poteva far rivivere i morti, i quali conoscevano il futuro. Predisse per esempio a Sesto Pompeo l'esito della battaglia di Farsalo, facendo rivivere un soldato appena caduto. La pratica è descritta da Lucano con dettagli macabri e cruenti, come il corpo gelido e sbrindellato del soldato morto nel quale l'anima non vuole rientrare, o come le minacce di Erichtho al soldato o ad altre creature mostruose come Medusa. Dante la cita nel Canto IX dell'Inferno quale responsabile della prima discesa di Virgilio nell'Inferno (quella con Dante sarebbe stata quindi la seconda). Si tratta di un'invenzione del poeta fiorentino, che usa questo stratagemma per dare alla sua guida quella conoscenza necessaria per accompagnarlo nel difficile viaggio tra i dannati. Johann Wolfgang von Goethe la cita nella sua opera Faust. (it)
  • Эрихто (др.-греч. Ἐριχθώ) — ведьма (волшебница, колдунья) из Фессалии. Часто выступает копией и антитезой Кумской сивилле Вергилия. Впервые упоминается у Овидия. Римский поэт Марк Анней Лукан несколько десятилетий спустя популяризовал её в своей поэме «Фарсалия». Также она упоминается в Божественной комедии Данте и в «Фаусте» Гёте, присутствует в произведении Джона Марстона «Трагедия Софонизба» (1606). В последнем она, правда, названа Erictho (sic!). (ru)
  • 艾利克托(英語:Erichtho)是古罗马文学中的女巫和魔法师形象,来自希腊第二大岛忒萨洛尼卡,在古罗马诗人卢坎的著名诗集《法撒利尔》第六卷中她首次被创造出来,在诗中她向Sextus Pompeius预言了战役的结果。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1684844 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 20702 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1054585274 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Dans la littérature latine, Érichtho est une sorcière thessalienne. (fr)
  • Эрихто (др.-греч. Ἐριχθώ) — ведьма (волшебница, колдунья) из Фессалии. Часто выступает копией и антитезой Кумской сивилле Вергилия. Впервые упоминается у Овидия. Римский поэт Марк Анней Лукан несколько десятилетий спустя популяризовал её в своей поэме «Фарсалия». Также она упоминается в Божественной комедии Данте и в «Фаусте» Гёте, присутствует в произведении Джона Марстона «Трагедия Софонизба» (1606). В последнем она, правда, названа Erictho (sic!). (ru)
  • 艾利克托(英語:Erichtho)是古罗马文学中的女巫和魔法师形象,来自希腊第二大岛忒萨洛尼卡,在古罗马诗人卢坎的著名诗集《法撒利尔》第六卷中她首次被创造出来,在诗中她向Sextus Pompeius预言了战役的结果。 (zh)
  • En la literatura romana, Ericto, Erichtho o Eriton, és una llegendària bruixa de Tessàlia que apareix en diverses obres literàries. Es caracteritza per la seva aparença aterridora i les seves maneres impies. En aquest poema, el fill de Pompeu el Gran, Sext Pompeu busca a la bruixa, esperant que ella pugui revelar el futur de la imminent Batalla de Pharsalus. En una escena macabra, Ericto troba un cos mort, l'omple de pocions, el ressuscita i aquest respon a les demandes de la maga. (ca)
  • Με αυτόν τον τρόπο περιγράφεται η μάγισσα Εριχθώ στα Pharsalia του Ρωμαίου ποιητή Μάρκου Ανναίου Λουκανού (39-65). Στο τεράστιο σε έκταση επικό ποίημά του για τον εμφύλιο πόλεμο ανάμεσα στον Ιούλιο Καίσαρα και τον Πομπήιο, απαντάται μια τρομακτική μορφή, που φαίνεται να είναι συνδυασμός όλων των προηγούμενων μαγισσών, και θυμίζει πολύ την περιγραφή του Βιργίλιου για την στην Αινειάδα. Η Εριχθώ ζει στη Θεσσαλία, την κλασική γη της μαγείας, και τη συμβουλεύεται εκεί ο γιος του Πομπηΐου την παραμονή της μάχης των Φαρσάλων (48 Π.Κ.Ε.). Έχει τεράστιες δυνάμεις και μοιάζει περισσότερο με θεά παρά με μάγισσα. Προβάλλει ως ένα είδος της μεγάλης μητέρας Κάλι, να μαζεύει τα οστά και τις στάχτες των νεκρών. Στα Pharsalia, αντί να καθοδηγήσει τον νέο στον κάτω κόσμο, η Εριχθώ φέρνει τον κάτω κόσμο στ (el)
  • In Roman literature, Erichtho (from Ancient Greek: Ἐριχθώ) is a legendary Thessalian witch who appears in several literary works. She is noted for her horrifying appearance and her impious ways. Her first major role was in the Roman poet Lucan's epic Pharsalia, which details Caesar's Civil War. In the work, Pompey the Great's son, Sextus Pompeius, seeks her, hoping that she will be able to reveal the future concerning the imminent Battle of Pharsalus. In a gruesome scene, she finds a dead body, fills it with potions, and raises it from the dead. The corpse describes a civil war that is plaguing the underworld and delivers a prophecy about what fate lies in store for Pompey and his kin. (en)
  • Erichtho ist eine thessalische Hexe der römischen antiken Literatur. In den Pharsalia (VI, 507–830) genannten Gedichten des Lucan – dem Schöpfer dieser Figur – berichtet sie dem Sextus Pompeius über den Ausgang der Schlacht von Pharsalos. In der Göttlichen Komödie Dantes wird sie im Inferno, IX 23 erwähnt. Dort berichtet Virgil, sie habe ihn gezwungen, in den tiefsten Kreis der Hölle hinabzusteigen und eine Seele zurückzuholen. (de)
  • Erictón (del griego antiguo: Ἐριχθώ, en latín Erichtho) es una legendaria bruja de Tesalia que aparece en varias obras literarias. Era conocida por su aspecto horrible y sus maneras impías. Su primer papel importante fue en la épica Farsalia del poeta romano Lucano, que detalla la Guerra Civil de César. En el trabajo, el hijo de Pompeyo el Grande, Sexto Pompeyo, la busca, con la esperanza de que pueda revelar el futuro de la inminente Batalla de Farsalia. En una escena espantosa, encuentra un cadáver, lo llena de pociones y lo levanta de entre los muertos. El cadáver describe una guerra civil que está asolando el inframundo y ofrece una profecía sobre el destino que le espera a Pompeyo y sus parientes. (es)
  • Erichto o Erichtho o Eritone o Eritto è un personaggio della Pharsalia di Lucano. Secondo il testo latino, Erichto era una famosa maga della Tessaglia che abitava in un sepolcreto, specializzata nella necromanzia. A lei si rivolgevano coloro che volevano sapere il futuro, poiché essa, in cambio di enormi somme di denaro o di particolari sacrifici, poteva far rivivere i morti, i quali conoscevano il futuro. Johann Wolfgang von Goethe la cita nella sua opera Faust. (it)
rdfs:label
  • Ericto (ca)
  • Erichtho (de)
  • Εριχθώ (el)
  • Erictón (es)
  • Erichtho (en)
  • Érichtho (fr)
  • Erichto (it)
  • Эрихто (ru)
  • 艾利克托 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License