| dbo:abstract
|
- Ebles Manzer (Manzer vol dir Bastard), nascut vers 875, mort vers 934/935, fou comte de Poitiers de 890 a 892 i de 902 a 934. Va succeir al seu pare Rainulf II. El 5 d'agost de 890 Rainulf II moria a París, potser enverinat, deixant el seu comtat al seu fill Ebles Manzer, encara jove, sota la guarda d'un oncle, Guerau d'Orlhac. Rainulf havia estat un dels senyors aquitains que no va reconèixer l'elecció d'Odó I de França, i després, un any més tard, només el va acceptar a contracor; Odó va intentar aprofitar la mort de Rainulf per imposar la seva autoritat a l'Aquitània i instal·lar-hi el seu germà Robert I de França, marquès de Nèustria. No volent intervenir directament, va incitar al seu parent Aimar o Ademar a atacar a Guerau i Ebles Manzer, tot confiant-li el comandament de l'exèrcit reial. Al capdavant d'aquest exèrcit, Aimar va ocupar Poitiers el setembre de 892 i va obligar a Ebles Manzer i Guerau a refugiar-se a Alvèrnia. Els dos oncles d'Ebles, Gausbert, comte de Saintes o Santonya i Ebles, abat de Saint-Denis i de Sant Hilari de Poitiers, van prendre les armes contra Ademar, però van morir en els combats que van seguir. Odó llavors va apartar a Ademar del poder al comtat i del comandament de l'exèrcit en favor del seu germà Robert de Nèustria; descontent Aimar o Ademar, durant una absència de Robert, sorprengué a la guarnició deixada per aquest a Poitiers i va recuperar la ciutat i el comtat. Els dos germans robertians no el van poder combatre, ja que van saber llavors que el príncep carolingi Carles III de França s'acaba de fer coronar rei en competència amb Odó. Durant una desena d'anys, un equilibri precari va existir entre els partidaris d'Odó i els de Carles III el Simple, deixant en pau el comtat de Poitiers. Aimar va intentar tanmateix prendre Orlhac (Aurillac) el març de 894, probablement per eliminar Ebles Manzer, de manera que Guerau va confiar la guarda del jove Ebles a Guillem el Pietós (Guillem I d'Aquitània) comte d'Alvèrnia i de Bourges. Odó I va morir el 898 i Ademar fou un dels primers senyors a reconèixer a Carles el Simple com a únic rei. Aquest últim reconegué Ademar o Aimar com a comte de Poitiers i el feu comte del Llemosí, però tenia una preferència per a Ebles Manzer, al que havia conegut en el transcurs de la seva infantesa. Fort del suport de Guillem el Pietós i de la neutralitat del rei, i aprofitant una absència d'Aimar, Ebles s'apoderà de Poitiers el 902 i se'n proclamà comte i Aimar es refugià a Périgueux amb el comte Guillem, parent de la seva esposa. Carles III el Simple va investir a Ebles com a comte. Ebles va donar l'abadia de Saint-Maixent al vescomte Savary I de Thouars que li havia donat suport i va restructurar Poitou creant dos nous vescomtats, a Aulnay i a Melle (Deux-Sèvres) i el vescomtat de Poitiers fou suprimit a la mort del vescomte Maingald el 925. El 904 es va apoderar del Llemosí que tenia el seu rival. En 911 Ebles era a Chartres en l'exèrcit que va combatre el normand Rol·ló à al turó de Lères. Guillem II el Jove, hereu de Guillem I el Pietós, i després el seu germà i successor Acfred I d'Aquitània, van morir en un any el 927. Acfred havia designat Ebles com a hereu, i així aquest es va trobar com a duc d'Aquitània, comte de Bourges, d'Alvèrnia i de Velai. El 929, el rei Raül I de França va intentar reduir el poder d'Ebles Manzer i li va retirar inicialment el Berry i després el 932 va transferir el títol de duc d'Aquitània i el comtat d'Alvèrnia al comte de Tolosa Ramon Pons. D'altra banda el territori de la Marca llemosina que depenia dels senyors de Charroux, vassalls d'Ebles, fou transformada en comtat separat. (ca)
- Ebalus (870 - 934/935?) byl vévoda akvitánský a a , nelegitimní syn vévody a samozvaného krále Akvitánie a jeho konkubíny neznámého jména. V historických podkladech je k jeho jménu často přiloženo přízvisko Manzer, Mancer nebo Manser, což může být nesprávně zapsané slovo mamzera, znamenající hebrejské slovo pro bastarda, potomka zplozeného mimo manželské lože, což samo napovídá o jeho původu. (cs)
- Ο Εμπλ της Ακουιτανίας ή Εμπλ Μάνζερ (Ebles Manzer, 870 – 934) ήταν κόμης του Πουατιέ (902 - 935) και Δούκας της Ακουιτανίας (890 - 893 και 928 - 935). Το προσωνύμιο Μάνζερ έχει πιθανώς εβραϊκή προέλευση, μεταφράζεται ως μπάσταρδος ή νόθος αλλά ο ίδιος ήταν γερμανικής καταγωγής. (el)
- Ebalus, or Ebles Manzer, or Manser (c. 870 – 935), was Count of Poitou and Duke of Aquitaine on two occasions: from 890 to 892; and then from 902 until his death in 935 (Poitou) and from 928 until 932 (Aquitaine). (en)
- Ebalus Mancer, genannt der Bastard (frz.: Ebles Manzer; * um 870; † 935), war Graf von Poitou, Auvergne und Herzog von Aquitanien aus der Familie der Ramnulfiden. (de)
- Ebles Manzer, llamado también Ébalus de Aquitania o Ebles el Piadoso o Ebalus el Bastardo (870-935), fue un noble francés, conde de Poitiers (902-935), duque de Aquitania (antes de 890-893 y luego también desde 927-932) y conde de Auvernia (927-932). (es)
- Ebalus Manzer (870– 935) Poitiersko konde (927–935) eta bitan Akitaniako dukea (890–892 eta 902–935) izan zen. (eu)
- Ebles, Èbles ou Ebalus Manzer (soit, en hébreu, « le Bâtard »), né vers 870, mort vers 934/935, fut comte de Poitiers de 890 à 892 et de 902 à 934 ; il succède à ce titre à son père Ramnulf II. (fr)
- Ebles Manzer (sekitar tahun 870 – 935) merupakan dan pada dua peristiwa: dari tahun 890 sampai 892 dan dari tahun 902 (Poitiers) dan 927 (Aquitaine) sampai kematiannya. Ebles Manzer adalah anak haram Ramnulf II dari Poitiers. "Manzer" atau "" berarti orang yang memalukan, anak pelacur, atau anak haram. Tampaknya Ebles tidak peduli dengan namanya, dan "ketidaksahannya menjadi bagian dari gayanya." Setelah kematian ayahandanya (yang diracuni), Ebles mengambil mantel ayahandanya dan mendapatkan peran Comte Poitou. Namun Ebles tidak dapat mempertahankan gelar itu pada waktu lama. , keturunan dari salah satu pendahulu Ramnulf II, menentang hak Ebles untuk memerintah, karena Ebles hanyalah seorang anak haram. Pada tahun 892, , yang didukung oleh Eudes dari Prancis, berhasil menggulingkan Ebles, dan Ebles melarikan diri ke sekutu ayahandanya, Comte Gerald dari Aurillac dan , Comte Avergne dan Adipati Aquitaine. merawat Ebles dan memberikannya pendidikan yang baik setelah kematian ayahanda Ebles. Pada tahun 902, Ebles, dengan bantuan , kerabat jauhnya, menguasai Poitiers ketika tidak berada ditempat, dan membuktikan dirinya sendiri di dalam posisinya terdahulu. Charles III, yang mengenal Ebles sebagai sahabat kecilnya, kemudian dengan resmi memberikan Ebles dengan gelar, Comte Poitiers. Ebles akan memegang gelar ini sampai kematiannya. Gelar komital tersebut hanyalah penobatan satu-satunya yang pernah ia miliki secara sah. Ebles memberikan biara di Saint-Maixent kepada , yang telah menjadi pendukung setianya. Ia merestrukturisasi Poitiers dengan membuat yang baru di dan Melle dan membubarkan gelar dan posisi setelah kematian pemegangnya, , pada tahun 925. Pada tahun 904, ia menguasai . Pada tahun 911 ia bersama dengan dua komandan Prancis lainnya bersekutu di dalam oposisi dengan Rollon, penyerang Denmark menjarah perkampungan. Ebles dan dua komandan lainnya berniat untuk memimpin pasukan mereka mempertahankan kota Chartes. Bagian pasukan Rollon berkemah di atas bukit (Mont-Levis) di sebelah utara kota tersebut, sewaktu yang lainnya berkemah di atas dataran di luar Chartes. Pada hari Sabtu, tanggal 20 Juli 911, pertempuran di antara pasukan Prancis dan Denmark dimulai. "Rollon dan pasukannya dengan malu diarahkan, dipukul, konon, dengan kebutaan korporeal. Kepanikan terjadi atas komandan yang heroik itu, satu spesies kelemahan mental dapat terlihat di dalam keturunannya. Ebles agak lama tiba di Chartres, sehingga ia tidak dapat "ambil bagian di dalam konflik ini." Mitra kemenangannya membanggakan kemenangan mereka, dan mengejek Ebles dan pasukannya yang lambat. Untuk menebus kehormatannya, Ebles menerima tantangan untuk menghadapi sisa tentara Denmark yang tetap berkemah di Mont-Levis. Namun pasukan Ebles dengan telak dikalahkan. Ketika dermawan Ebles, , meninggal, Guillaume digantikan sebagai Adipati Aquitaine oleh . Pada tahun 927, meninggal, dan ia meninggalkan gelarnya kepada saudaranya Acfred; namun Acfred bahkan tidak hidup sampai setahun. Acfred menjadikan Ebles sebagai ahli warisnya, dan pada tahun 928 Ebles mengambil gelar Adipati Aquitaine, , , dan Le Puy-en-Velay Pada tahun 929, Raja Raoul mencoba untuk mengecilkan kekuasaan Ebles. Ia menarik diri darinya akses ke Berry, kemudian pada tahun 932 ia memindahkan gelar Adipati Aquitaine dan Comte Auvergne ke , . Selain itu, wilayah La Marche, Nièvre, yang berada dibawah kendali Maharaja Charroux, Allier, pengikut Ebles, diubah menjadi provinsi yang mandiri. (in)
- Ebalus van Aquitanië (ca. 873 – ca. 935), bijgenaamd Mancer, was hertog van Aquitanië. Ebalus werd in 890 graaf van Poitiers en hertog van Aquitanië als opvolger van zijn vader Ranulf II van Poitiers, maar raakte in 892 zijn bezittingen kwijt aan Aymar van Angoulême die hem verdreef met hulp van Odo I van Frankrijk. Hij vond in 893 zijn toevlucht bij Geraldus van Aurillac en verbond zich daarna met Willem de Vrome van Auvergne, die in die periode de feitelijke heerschappij over Aquitanië verwierf. In 902 veroverde Ebalus Poitou met een leger van Willem, en werd als graaf erkend door Karel de Eenvoudige met wie hij als kind was opgegroeid. Hij reorganiseerde het bestuur en gaf functies als lekenabt en burggraaf aan vertrouwde vazallen. In 904 veroverde hij ook Limousin en in 911 was Ebalus een van de aanvoerders bij de overwinning op de Vikingen bij Chartres. Toen in 927 de zoons van Willem de Vrome kinderloos overleden, benoemde de laatste Ebalus tot erfgenaam. Na diens overlijden werd hij hertog van Aquitanië, graaf van Berry, van Auvergne en Velay, en lekenabt van Saint-Hilaire. Koning Rudolf I van Frankrijk ontnam Ebalus in 929 de heerschappij over Berry. In 932 gaf Rudolf bovendien de titels van Aquitanië en Auvergne aan de graaf van Toulouse, en maakte van de Marche (tussen Limousin en Poitou) een onafhankelijk graafschap. Ebalus deed in 934 een schenking aan de abdij van Saint-Cyprien. Ebalus was een onechte zoon van Ranulf II van Poitiers. Ebalus was in 891 (in oktober 890 waren ze verloofd) gehuwd met Aremburgis en voor februari 911 met Emiliana (- ca. 934). Ebalus en vermoedelijk Emiliana waren ouders van:
* Willem III (900-963), hertog van Aquitanië
* Ebalus, bisschop van Limoges (- Saint-Michel-en-l'Herm, 26 februari 977). Abt van Saint Maxent en Saint Hilaire, 944 bisschop van Limoges, trad in 963 terug en werd abt van Saint-Michel-en-l'Herm. Hij werd gevangengenomen en zijn ogen werden uitgestoken door graaf Eli I van Périgord. (nl)
- Ebalus d'Aquitania, detto anche Ebles Manzer o Ebles il Pio o Ebalus il Bastardo (870 circa – 934 circa) è stato un sovrano franco, conte di Poitiers (prima 890-892 e poi 902-934), duca d'Aquitania (prima 890-892 e poi 927-932) e conte d'Alvernia (927-932). (it)
- Ebalus Bękart (ur. ok. 870, zm. 935) – książę Akwitanii i hrabia Poitiers, nieślubny syn księcia Ranulfa II i jego nieznanej z imienia konkubiny. (pl)
- Ébalo da Aquitânia, chamado também Ébalo, o Piedoso ou Ébalo, o Bastardo (em latim: Ebalus; em francês: Ebles; 870 — 935) foi conde de Poitiers (902-935), duque da Aquitânia (antes de 890-893 e também em 927-932) e (927-932). (pt)
- Эбль Манцер (фр. Ebles Manzer, около 870—934) — граф де Пуатье 890—892, 902—934, герцог Аквитании 890—893, 927—932, граф Оверни 927—932, незаконный сын Рамнульфа II, графа де Пуатье (ru)
- Ебль I (*Ebles I бл. 870 — 935) — герцог Аквітанії у 890—892 та 927-935 роках, граф Пуатьє з 902 року. Мав прізвисько «Манцер», що з ідишу перекладається як «Бастард» (ублюдок). (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Ebalus (870 - 934/935?) byl vévoda akvitánský a a , nelegitimní syn vévody a samozvaného krále Akvitánie a jeho konkubíny neznámého jména. V historických podkladech je k jeho jménu často přiloženo přízvisko Manzer, Mancer nebo Manser, což může být nesprávně zapsané slovo mamzera, znamenající hebrejské slovo pro bastarda, potomka zplozeného mimo manželské lože, což samo napovídá o jeho původu. (cs)
- Ο Εμπλ της Ακουιτανίας ή Εμπλ Μάνζερ (Ebles Manzer, 870 – 934) ήταν κόμης του Πουατιέ (902 - 935) και Δούκας της Ακουιτανίας (890 - 893 και 928 - 935). Το προσωνύμιο Μάνζερ έχει πιθανώς εβραϊκή προέλευση, μεταφράζεται ως μπάσταρδος ή νόθος αλλά ο ίδιος ήταν γερμανικής καταγωγής. (el)
- Ebalus, or Ebles Manzer, or Manser (c. 870 – 935), was Count of Poitou and Duke of Aquitaine on two occasions: from 890 to 892; and then from 902 until his death in 935 (Poitou) and from 928 until 932 (Aquitaine). (en)
- Ebalus Mancer, genannt der Bastard (frz.: Ebles Manzer; * um 870; † 935), war Graf von Poitou, Auvergne und Herzog von Aquitanien aus der Familie der Ramnulfiden. (de)
- Ebles Manzer, llamado también Ébalus de Aquitania o Ebles el Piadoso o Ebalus el Bastardo (870-935), fue un noble francés, conde de Poitiers (902-935), duque de Aquitania (antes de 890-893 y luego también desde 927-932) y conde de Auvernia (927-932). (es)
- Ebalus Manzer (870– 935) Poitiersko konde (927–935) eta bitan Akitaniako dukea (890–892 eta 902–935) izan zen. (eu)
- Ebles, Èbles ou Ebalus Manzer (soit, en hébreu, « le Bâtard »), né vers 870, mort vers 934/935, fut comte de Poitiers de 890 à 892 et de 902 à 934 ; il succède à ce titre à son père Ramnulf II. (fr)
- Ebalus d'Aquitania, detto anche Ebles Manzer o Ebles il Pio o Ebalus il Bastardo (870 circa – 934 circa) è stato un sovrano franco, conte di Poitiers (prima 890-892 e poi 902-934), duca d'Aquitania (prima 890-892 e poi 927-932) e conte d'Alvernia (927-932). (it)
- Ebalus Bękart (ur. ok. 870, zm. 935) – książę Akwitanii i hrabia Poitiers, nieślubny syn księcia Ranulfa II i jego nieznanej z imienia konkubiny. (pl)
- Ébalo da Aquitânia, chamado também Ébalo, o Piedoso ou Ébalo, o Bastardo (em latim: Ebalus; em francês: Ebles; 870 — 935) foi conde de Poitiers (902-935), duque da Aquitânia (antes de 890-893 e também em 927-932) e (927-932). (pt)
- Эбль Манцер (фр. Ebles Manzer, около 870—934) — граф де Пуатье 890—892, 902—934, герцог Аквитании 890—893, 927—932, граф Оверни 927—932, незаконный сын Рамнульфа II, графа де Пуатье (ru)
- Ебль I (*Ebles I бл. 870 — 935) — герцог Аквітанії у 890—892 та 927-935 роках, граф Пуатьє з 902 року. Мав прізвисько «Манцер», що з ідишу перекладається як «Бастард» (ублюдок). (uk)
- Ebles Manzer (Manzer vol dir Bastard), nascut vers 875, mort vers 934/935, fou comte de Poitiers de 890 a 892 i de 902 a 934. Va succeir al seu pare Rainulf II. El 5 d'agost de 890 Rainulf II moria a París, potser enverinat, deixant el seu comtat al seu fill Ebles Manzer, encara jove, sota la guarda d'un oncle, Guerau d'Orlhac. Rainulf havia estat un dels senyors aquitains que no va reconèixer l'elecció d'Odó I de França, i després, un any més tard, només el va acceptar a contracor; Odó va intentar aprofitar la mort de Rainulf per imposar la seva autoritat a l'Aquitània i instal·lar-hi el seu germà Robert I de França, marquès de Nèustria. No volent intervenir directament, va incitar al seu parent Aimar o Ademar a atacar a Guerau i Ebles Manzer, tot confiant-li el comandament de l'exèrcit r (ca)
- Ebles Manzer (sekitar tahun 870 – 935) merupakan dan pada dua peristiwa: dari tahun 890 sampai 892 dan dari tahun 902 (Poitiers) dan 927 (Aquitaine) sampai kematiannya. Ebles Manzer adalah anak haram Ramnulf II dari Poitiers. "Manzer" atau "" berarti orang yang memalukan, anak pelacur, atau anak haram. Tampaknya Ebles tidak peduli dengan namanya, dan "ketidaksahannya menjadi bagian dari gayanya." Pada tahun 904, ia menguasai . (in)
- Ebalus van Aquitanië (ca. 873 – ca. 935), bijgenaamd Mancer, was hertog van Aquitanië. Ebalus werd in 890 graaf van Poitiers en hertog van Aquitanië als opvolger van zijn vader Ranulf II van Poitiers, maar raakte in 892 zijn bezittingen kwijt aan Aymar van Angoulême die hem verdreef met hulp van Odo I van Frankrijk. Hij vond in 893 zijn toevlucht bij Geraldus van Aurillac en verbond zich daarna met Willem de Vrome van Auvergne, die in die periode de feitelijke heerschappij over Aquitanië verwierf. In 902 veroverde Ebalus Poitou met een leger van Willem, en werd als graaf erkend door Karel de Eenvoudige met wie hij als kind was opgegroeid. Hij reorganiseerde het bestuur en gaf functies als lekenabt en burggraaf aan vertrouwde vazallen. In 904 veroverde hij ook Limousin en in 911 was Ebalus (nl)
|
