| dbo:abstract
|
- Eadwulf de Bambergh, dit rei dels saxons del nord en els Annals de l'Ulster, fou un rei de la Northúmbria conquerida pels vikings, però només va governar el territori de l'antiga Bernícia i com a vassall del rei de Jòrvik. Segons la Genealogia del comte Waltehof, en la qual consta com a avantpassat seu, Eadwulf era fill d'Æthelthryth que era filla del rei Aella. La manca d'informació fa que no sigui possible datar amb exactitud el seu regnat. La història de Northúmbria als segles ix i x està poc documentada. La bibliografia anglesa més antiga data del segle xii, cosa que no la fa del tot fiable; els annals irlandesos són contemporanis a aquesta època i fan alguna referència als esdeveniments de Northúbria però amb escassetat de contingut. La informació provinent de les monedes indica que es va continuar encunyant moneda a York i en força quantitat, llevat del moment en què Eadwulf va governar. En aquest període va sorgir un nou estil de moneda, aproximadament entre el 905 i el 927. Aquestes monedes portaven inscrit el nom de la ciutat de York i l'expressió "diners de sant Pere" però no consta el nom de cap rei, per tant no són d'ajut per determinar la data del seu regnat ni de cap altre monarca. L'únic que es pot assegurar amb raonable certesa sobre Eadwulf és que va morir el 913 a Northúmbria, fet anotat a la Crònica d'Æthelweard i també en els Annals de l'Ulster i en els Annals de Clonmacnoise. En els annals irlandesos es refereixen a ell com a "rei dels saxons del nord", mentre que Æthelweard diu en la seva crònica que Eadwulf "va governar com a batlle (reeve) de la ciutat de Bamburgh". En la Historia de Sancto Cuthberto es diu que Eadwulf va ser el preferit (dilectus) del rei Alfred el Gran. Els historiadors generalment han confiat en el text d'Æthelweard i han classificat Eadwulf com a rei del nord de Northúmbria, probablement la part de l'antic regne de Bernícia, mentre que la resta de Northúmria (corresponent al regne de Deira) era governada per reis de procedència escandinava. Hi ha alguns historiadors que posen en dubte això, per exemple Benjamin Hudson, que creu que encara que tingués la seva seu a Bamburgh potser a més va governar tota Northúmbria. A Clare Downham li crida l'atenció el fet que la seva mort consti en diverses fonts documentals com si fos un personatge important i crei que la seva fama no pot ser deguda a un regnat de només tres anys. Una interpretació d'això seria que Eadwulf va governar Bernícia després d'Ecgberht II, aproximadament després del 870. Segons David Rollason Eadwulf va ser un comte que va estar en actiu entre el 890 i el 912, i que va governar l'àrea al nord del riu Tyne fins als territoris del sud de l'actual Escòcia. Benjamin Hudson, creu que el 913 el fill d'Eadred, Rixinc, va envair el territori d'Eadwulf i el va matar, llavors va segrestar la seva esposa i se'n va anar al santuari de sant Cuthbert, al sud del riu Tyne. En la Crònica anglosaxona s'esmenten dos fills seus: Ealdred (mort després del 927) i Uhtred (potser el comte de Derbyshire) i tots dos van tenir càrrecs de govern dins de Northúmbria. Altres dos fills esmentats en altres fonts: Adulf (que segons McGuigan podria ser una forma del nom Æthelwulf) que deien que era rei dels saxons del nord, l'enterrament del qual consta als Annals de Clonmacnoise en la secció de l'any 934; l'altre és Oswulf, esmentat en la genealogia publicada en el De Northumbria post Britannos (aquest podria ser el darrer dels high reeve (batlles de Banburgh) que va governar entre 934–954. (ca)
- Ο Ίντγουλφ Β΄ της Νορθουμβρίας (Eadulf, πέθανε το 913) ήταν βασιλιάς της Νορθουμβρίας στις αρχές του 10ου αιώνα. Το γενεαλογικό δέντρο του Γουάλδοφ, κόμη των Νορθουμβρίων αναφέρει ότι ο Ίντγουλφ Β΄ ήταν γιος του Έθελθριθ της κόρης του Αέλα της Νορθουμβρίας αν και οι αναφορές δεν βασίζονται στην εποχή του.Η ιστορία της Νορθουμβρίας τον 9ο και τον 10ο αιώνα είναι πολύ λίγη σε ιστορικές καταγραφές, οι Αγγλικές καταγραφές ξεκινούν από τον 12ο αιώνα, μόνο μερικά σύγχρονα με εκείνη την εποχή Ιρλανδικά χρονικά υπάρχουν για την Νορθουμβρία. Το νομισματικό σύστημα του βασιλείου συνεχίστηκε κανονικά την περίοδο της βασιλείας του Ίντγουλφ Β΄ με έδρα την Γιορκ αλλά περίπου την εποχή της βασιλείας του συγκεκριμένα την περίοδο 905 - 927 φαίνεται ότι κόπηκαν νομίσματα νέας μορφής. Η νέα μορφή νομισμάτων είχε χαραγμένο το όνομα της πόλης της Γιορκ με την επιγραφή "Το χρήμα του Αγίου Πέτρου" αλλά δεν κατονομάζονται βασιλείς και έτσι είναι αδύνατο να εντοπίσουμε τις χρονολογίες και την σειρά διαδοχής των βασιλέων. (el)
- Eadwulf or Eadulf (died 913) was a ruler in Northumbria in the early tenth century. A genealogy in the text De Northumbria post Britannos recording the ancestry of Waltheof Earl of Northampton (and, briefly, Northumbria), suggests that Osulf was the son of Eadwulf, the ′King of the Northern English′. This goes on to say that Eadwulf was the son of Æthelthryth daughter of Ælla, King of Northumbria. The history of Northumbria in the ninth and tenth centuries is poorly recorded. English sources generally date from the twelfth century although some more nearly contemporary Irish annals report some events in Northumbria. Numismatic evidence—mints at York continued to produce coins throughout the period—is of considerable importance, although not in the period of Eadwulf's presumed floruit as a new style of coinage appeared in Northumbria between 905 and 927 approximately. These coins bore the name of the city of York and the legend "Saint Peter's money" but no kings are named, so that they are of no help in determining the succession of rulers. The only thing which can be said with reasonable certainty of Eadwulf is that he died in 913 in Northumbria, an event recorded by the chronicle of Æthelweard and by the Irish Annals of Ulster and Annals of Clonmacnoise. The Irish sources call him "king of the Saxons of the north" while Æthelweard says Eadwulf "ruled as reeve of the town called Bamburgh". The Historia de Sancto Cuthberto states that Eadwulf had been a favourite (dilectus) of King Alfred the Great. Historians have traditionally followed Æthelweard and portrayed Eadwulf as ruler of only the northern part of Northumbria, perhaps corresponding to the former kingdom of Bernicia, with Scandinavian or Norse-Gael kings ruling the southern part, the former kingdom of Deira, an area broadly similar to Yorkshire. Some historians now question this. For example, Benjamin Hudson writes that Eadwulf "might have ruled just the northern part of Northumbria, the old Kingdom of Bernicia, although it is not impossible that he ruled all of Northumbria" and Clare Downham notes that the death of Eadwulf "is so widely reported in 913 that it seems hard to envisage that his fame derived from a three-year reign". Some interpretations make Eadwulf ruler in Bernicia after Ecgberht II, that is to say from the 870s approximately. David Rollason described Eadwulf as an earl who flourished between about 890 and 912, and ruled an area north of the River Tyne and extending into what is now southern Scotland from the old Northumbrian royal centre at Bamburgh. According to Benjamin Hudson, in 913 Eadred son of Rixinc invaded Eadwulf's territory and killed him, then seized his wife and went to the sanctuary of the lands of St Cuthbert south of the River Tyne. The Anglo-Saxon Chronicle refers to sons of Eadwulf and two sons are recorded: Ealdred (died after 927) and Uhtred (perhaps Uhtred); both may have ruled some part of Northumbria. Another two sons are attested elsewhere: Adulf (which McGuigan suggests represents ′Æthelwulf′) is the ′King of the Northern Saxons′ whose obit was recorded in the Annals of Clonmacnoise for a year representing 934; another, Oswulf, is named in a genealogy reproduced by De Northumbria post Britannos (this is probably the later 'high reeve' Oswulf, fl. 934–954). Although the name of his wife (or wives) is not known, Eadwulf is identified as the father of four sons:
* Ealdred, died after 927.
* Uhtred, died c.950.
* Adulf mcEtulfe (Æthelwulf), King of the Northern Saxons; died 934.
* Osulf of Bamburgh, High-Reeve of Bamburgh; sources identify him as both Eadwulf's son and his grandson (son of Ealdred); died between 954 and 963. (en)
- Eadwulf ou Eadulf (mort en 913) gouverne la région de Bamburgh, en Northumbrie, au début du Xe siècle. (fr)
- Eadwulf o Eadulf (m. 913) gobernó en Northumbria a comienzos del siglo X. Según una genealogía no contemporánea de Waltheof, Conde de Northampton (y Northumbria), Eadwulf era hijo de Æthelthryth, hija de Aelle, Rey de Northumbria. Hay pocos datos acerca de la historia de Northumbria en los siglos IX y X. Las fuentes inglesas datan en general del siglo XII en adelante, aunque algunos anales Irlandeses más contemporáneos relatan eventos ocurridos en Northumbria. La evidencia Numismática —las cecas de York emitirían moneda de forma continua durante todo este periodo—son de gran importancia, aunque no en el período en el que se produjo el floruit de Eadwulf, ya que en torno a 905 y 927 aproximadamente se produjo un cambio en el estilo de acuñación. Estas monedas llevaban el nombre de la ciudad de York y la leyenda de "Dinero de San Pedro", pero no se menciona a los reyes, por lo que no hay forma de conocer la sucesión de gobernantes. La única cosa que podemos decir con razonable certeza es que Eadwulf murió en el año 913, en Northumbria, un suceso recordado por la crónica de Æthelweard y los Anales Irlandeses del Ulster y de Clonmacnoise. Las fuentes Irlandesas le llaman "rey de los Sajones del norte", mientras que Æthelweard dice que Eadwulf "gobernó como reeve de la ciudad que se llama Bamburgh". La Historia de Sancto Cuthberto afirma que Eadwulf había sido uno de los favoritas (dilectus) del Alfredo el Grande. Los historiadores tradicionalmente han seguido a Æthelweard y considerado a Eadwulf como gobernante únicamente del norte de Northumbria, tal vez el territorio de la antigua Bernicia, mientras que los reyes escandinavos o hiberno-nórdicos dominarían el sur, el antiguo reino de Deira, lo que viene a ser el actual Yorkshire. Algunos historiadores cuestionan ahora esta visión. Por ejemplo, Benjamin Hudson escribe que Eadwulf «podría haber gobernado sólo la parte norte de Northumbria, el antiguo Reino de Bernicia, aunque no es imposible que gobernara sobre toda Northumbria» y Clara Downham observa que la muerte de Eadwulf «es tan ampliamente reportada en el año 913, que parece difícil imaginar que su fama derivara de un reinado de tres años». Algunas interpretaciones hacen a Eadwulf gobernante en Bernicia después de Ecgberht II, es decir, desde los años 870 aproximadamente. David Rollason describe a Eadwulf como un conde que floreció aproximadamente entre 890 y 912, y gobernó un área al norte del Río Tyne hasta lo que ahora es el sur de Escocia desde el antiguo centro real northumbrio de Bamburgh. Según Benjamin Hudson, en el año 913 Eadred hijo de Rixinc invadió el territorio de Eadwulf y lo mató, se llevó a sus esposa y se fue al santuario de las tierras de San Cuthbert al sur del Río Tyne. La Crónica Anglo-Sajona menciona a los hijos de Eadwulf, concretamente a dos: Ealdred (murió después de 927) y Uhtred (tal vez Uhtred); ambos pudieron haber gobernado en Northumbria. Otros dos hijos son atestiguados en otros lugares: Adulf (que McGuigan sugiere corresponde a 'Æthelwulf') es el 'Rey de los Sajones del Norte', cuya muerte se menciona en los Anales de Clonmacnoise en 934; otro, Oswulf, es nombrado en una genealogía reproducida en el De Northumbria post Britannos (correspondería, probablementem al 'gran reeve' Oswulf, fl. 934-954). (es)
- Eadulf, o Eadwulf (... – 913), fu un regnante di Bamburgh agli inizi del X secolo. (it)
- Эадвульф II (Адульф; др.-англ. Eadwulf II, лат. Adulf; погиб в 913) — правитель (возможно, король) Нортумбрии (878—913). (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Eadwulf ou Eadulf (mort en 913) gouverne la région de Bamburgh, en Northumbrie, au début du Xe siècle. (fr)
- Eadulf, o Eadwulf (... – 913), fu un regnante di Bamburgh agli inizi del X secolo. (it)
- Эадвульф II (Адульф; др.-англ. Eadwulf II, лат. Adulf; погиб в 913) — правитель (возможно, король) Нортумбрии (878—913). (ru)
- Eadwulf de Bambergh, dit rei dels saxons del nord en els Annals de l'Ulster, fou un rei de la Northúmbria conquerida pels vikings, però només va governar el territori de l'antiga Bernícia i com a vassall del rei de Jòrvik. Segons la Genealogia del comte Waltehof, en la qual consta com a avantpassat seu, Eadwulf era fill d'Æthelthryth que era filla del rei Aella. La manca d'informació fa que no sigui possible datar amb exactitud el seu regnat. (ca)
- Ο Ίντγουλφ Β΄ της Νορθουμβρίας (Eadulf, πέθανε το 913) ήταν βασιλιάς της Νορθουμβρίας στις αρχές του 10ου αιώνα. Το γενεαλογικό δέντρο του Γουάλδοφ, κόμη των Νορθουμβρίων αναφέρει ότι ο Ίντγουλφ Β΄ ήταν γιος του Έθελθριθ της κόρης του Αέλα της Νορθουμβρίας αν και οι αναφορές δεν βασίζονται στην εποχή του.Η ιστορία της Νορθουμβρίας τον 9ο και τον 10ο αιώνα είναι πολύ λίγη σε ιστορικές καταγραφές, οι Αγγλικές καταγραφές ξεκινούν από τον 12ο αιώνα, μόνο μερικά σύγχρονα με εκείνη την εποχή Ιρλανδικά χρονικά υπάρχουν για την Νορθουμβρία. Το νομισματικό σύστημα του βασιλείου συνεχίστηκε κανονικά την περίοδο της βασιλείας του Ίντγουλφ Β΄ με έδρα την Γιορκ αλλά περίπου την εποχή της βασιλείας του συγκεκριμένα την περίοδο 905 - 927 φαίνεται ότι κόπηκαν νομίσματα νέας μορφής. Η νέα μορφή νομισμάτων (el)
- Eadwulf or Eadulf (died 913) was a ruler in Northumbria in the early tenth century. A genealogy in the text De Northumbria post Britannos recording the ancestry of Waltheof Earl of Northampton (and, briefly, Northumbria), suggests that Osulf was the son of Eadwulf, the ′King of the Northern English′. This goes on to say that Eadwulf was the son of Æthelthryth daughter of Ælla, King of Northumbria. Although the name of his wife (or wives) is not known, Eadwulf is identified as the father of four sons: (en)
- Eadwulf o Eadulf (m. 913) gobernó en Northumbria a comienzos del siglo X. Según una genealogía no contemporánea de Waltheof, Conde de Northampton (y Northumbria), Eadwulf era hijo de Æthelthryth, hija de Aelle, Rey de Northumbria. (es)
|
