| dbo:abstract
|
- El reflex d'immersió mamífer o simplement reflex d'immersió, o també reflex de busseig, és un reflex dels mamífers que optimitza la respiració per permetre romandre sota l'aigua durant llargs períodes de temps. S'exhibeix amb força en els mamífers aquàtics ( foques, llúdrigues, dofins, etc..), però existeix en altres mamífers una versió més suau, incloent els éssers humans . Les aus aquàtiques, com els pingüins, tenen un reflex d'immersió similar. En els mamífers s'activa específicament per l'aigua freda en contacte amb la cara, no obstant això, quan l'aigua que és més càlida (a 21° C) no provoca el reflex; d'igual manera, tampoc no el produeix la immersió d'altres parts del cos més que la cara . D'altra banda, el reflex es manifesta més clarament (i per tant pot atorgar una supervivència més gran) en els individus joves. (ca)
- Der Tauchreflex ist ein Schutzmechanismus, der bei allen lungenatmenden Lebewesen beim Eintauchen (Immersion) in Wasser beobachtet werden kann. Durch eine Stimulation des Parasympathikus wird die Atmung zum Stillstand gebracht („sistiert“), der Herzschlag verlangsamt und der Blutkreislauf zentralisiert („Bloodshift“). Damit wird der Sauerstoffverbrauch auf die überlebenswichtigen Organe reduziert. (de)
- The diving reflex, also known as the diving response and mammalian diving reflex, is a set of physiological responses to immersion that overrides the basic homeostatic reflexes, and is found in all air-breathing vertebrates studied to date. It optimizes respiration by preferentially distributing oxygen stores to the heart and brain, enabling submersion for an extended time. The diving reflex is exhibited strongly in aquatic mammals, such as seals, otters, dolphins, and muskrats, and exists as a lesser response in other animals, including human babies up to 6 months old (see infant swimming), and diving birds, such as ducks and penguins. Adult humans generally exhibit a mild response, the dive-hunting Sama-Bajau people being a notable outlier. The diving reflex is triggered specifically by chilling and wetting the nostrils and face while breath-holding, and is sustained via neural processing originating in the carotid chemoreceptors. The most noticeable effects are on the cardiovascular system, which displays peripheral vasoconstriction, slowed heart rate, redirection of blood to the vital organs to conserve oxygen, release of red blood cells stored in the spleen, and, in humans, heart rhythm irregularities. Although aquatic animals have evolved profound physiological adaptations to conserve oxygen during submersion, the apnea and its duration, bradycardia, vasoconstriction, and redistribution of cardiac output occur also in terrestrial animals as a neural response, but the effects are more profound in natural divers. (en)
- El reflejo de inmersión mamífero o simplemente reflejo de inmersión es un reflejo de los mamíferos que optimiza la respiración para permitir permanecer bajo el agua durante largos períodos de tiempo. Se exhibe con fuerza en los mamíferos acuáticos(focas, nutrias, delfines, etc.), pero existe en otros mamíferos una versión más suave, incluyendo seres humanos. Las aves acuáticas, como los pingüinos, tienen un reflejo de inmersión similar. En los mamíferos se activa específicamente por el agua fría en contacto con la cara, sin embargo, el agua que es más cálida a 21 °C no provoca el reflejo; de igual manera, tampoco lo produce la inmersión de otras partes del cuerpo más que la cara. Por otra parte, el reflejo se manifiesta más claramente (y por lo tanto puede otorgar una mayor supervivencia) en los individuos jóvenes. (es)
- Le réflexe d'immersion est un réflexe présent chez les mammifères qui optimise la respiration afin de rester sous l'eau pendant un certain temps. Ce réflexe est très prononcé chez les mammifères aquatiques (Pinnipèdes, loutres, dauphins, etc.), mais existe également plus faiblement chez les autres mammifères, y compris les humains. Certains oiseaux aquatiques, comme les pingouins, ont un réflexe similaire. Le réflexe d'immersion est déclenché lorsque la figure est en contact avec de l'eau froide. De l'eau à plus de 21 °C ou une autre partie du corps immergée dans de l’eau froide ne déclenchent pas le réflexe. (fr)
- De duikreflex, ook wel onderwaterreflex, is een reflex die bij alle zoogdieren aangeboren is, hoewel sterker bij waterzoogdieren. De ademhalingsreflex stopt automatisch op het moment dat het gezicht of de kop onder water gaat. Bovendien worden bij veel waterzoogdieren uitwendig de neusgaten dichtgedrukt- of gevouwen. Daarnaast kan ook de bloedsomloop bij bijvoorbeeld walvissen worden gewijzigd zodat alleen vitale organen van bloed worden voorzien. De hartslag wordt vertraagd, bij mensen is dat ongeveer met 20%. Het optredende teveel aan koolstofdioxide (CO2) in het bloed noopt de mens of het dier op een zeker moment weer naar de oppervlakte te (willen) gaan, dit gebeurt reflexmatig. (nl)
- Con riflesso di immersione si intende una serie di risposte fisiologiche che annullano i riflessi omeostatici di base e sono presenti in tutti i vertebrati che respirano aria studiati finora. Ciò permette di ottimizzare la respirazione distribuendo l'ossigeno preferibilmente verso il cuore e il cervello, consentendo un'immersione prolungata. Il riflesso di immersione è innescato specificamente dal freddo e dal bagnare le narici e il viso mentre si trattiene il respiro, ed è sostenuto dall'elaborazione neurale che ha origine nei chemorecettori carotidei. Gli effetti più evidenti si manifestano sul sistema cardiovascolare, con vasocostrizione periferica, rallentamento della frequenza cardiaca, reindirizzamento del sangue verso gli organi vitali, rilascio di globuli rossi immagazzinati nella milza e, nell'uomo, irregolarità del ritmo cardiaco. Il riflesso di immersione è evidente nei , come le foche, le lontre, i delfini, e i topi muschiati, e esiste in maniera ridotta in altri animali come i neonati umani fino ai sei mesi d'età e gli , come le anatre e i pinguini. Sebbene gli animali acquatici abbiano evoluto profondi adattamenti fisiologici per conservare l'ossigeno durante l'immersione, l'apnea e la sua durata, la bradicardia, la vasocostrizione e la ridistribuzione della gittata cardiaca si verificano anche negli animali terrestri come risposta neurale, ma gli effetti sono più profondi nei subacquei naturali. Gli esseri umani adulti esibiscono generalmente una risposta leggera, ma il popolo dei cacciatori acquatici Sama-Bajau sono una notevole eccezione. Il fatto che questo riflesso sia particolarmente sviluppato nei cetacei e nell'uomo viene spesso citato a supporto della teoria sull'origine acquatica dell'essere umano, la cosiddetta teoria della scimmia acquatica. (it)
- Dykreflexen är egentligen flera reflexer som aktiveras när en människa kommer under vattnet.
* Strupreflexen (LCR, den Laryngeala ChemoReflexen) är en skyddsreflex som gör så att struphuvudet stängs när vatten eller andra vätskor åker ner i svalget. Andningen upphör då tillfälligt. Den lilla mängd vatten (cirka 3–4 mm) som ev. finns i luftröret kommer då att sväljas ned. Dessutom slår hjärtat långsammare (ibland hälften så fort), blodtrycket höjs och blodet omfördelas från lemmarna till de inre organen. På detta sätt sparas syre. I reflexen ingår också rörelser med armar och ben för att hjälpa även små barn upp till ytan igen. Reflexen är medfödd och mattas av med ökad ålder och trycks i vuxen ålder oftast undan av den mer dominanta hjärnbarken.
* Trigeminusreflexen aktiveras när området runt näsan och pannan kommer i kontakt med vatten och ger ett likartat svar som strupreflexen förutom att det inte ingår några sväljningsrörelser i denna.
* Facialisreflexen aktiveras när ansiktet kommer i kontakt med vatten och även den hjälper till att skydda luftvägarna från vatten. De båda sistnämnda reflexerna finns aktiva även i vuxen ålder, medan strupreflexen inte aktiveras normalt men kan göra det i vissa fall. Förr trodde man att "dykreflexen" var nödvändig för att ett barn skulle kunna gå på babysim. Nu vet man att det viktigaste är att man lär barnet att viljemässigt hålla andan för att kunna klara sig om barnet skulle hamna i vattnet ofrivilligt. Reflexerna har alltså ingen praktisk betydelse för barn som går på babysim. (sv)
- Odruch nurkowania – odruch występujący u ssaków, optymalizujący oddychanie do pozostania pod wodą przez dłuższy czas. Jest to reakcja fizjologiczna polegająca na gwałtownym spowolnieniu częstotliwości skurczów serca, następująca w początkowej fazie nurkowania u wielu zwierząt nurkujących. Spowalnia tempo metabolizmu, dzięki czemu zmniejsza zużycie tlenu zawartego w organizmie zwierzęcia. Prawdopodobnie jest wywoływana odruchem nerwowym. Jest mocno widoczny u morskich ssaków (fok, wydr, delfinów), ale występuje także w słabszej formie u innych ssaków, także u ludzi. Również nurkujące ptaki, takie jak pingwiny, wykorzystują podobny odruch. Jest on uruchamiany w szczególności przez kontakt twarzy z zimną wodą. Zanurzenie innych części ciała, a także wyższa temperatura wody (cieplejsza niż 21 °C) nie powodują odruchu. Młodsze osobniki potrafią wytrzymać dłużej pod wodą. (pl)
|
| rdfs:comment
|
- Der Tauchreflex ist ein Schutzmechanismus, der bei allen lungenatmenden Lebewesen beim Eintauchen (Immersion) in Wasser beobachtet werden kann. Durch eine Stimulation des Parasympathikus wird die Atmung zum Stillstand gebracht („sistiert“), der Herzschlag verlangsamt und der Blutkreislauf zentralisiert („Bloodshift“). Damit wird der Sauerstoffverbrauch auf die überlebenswichtigen Organe reduziert. (de)
- De duikreflex, ook wel onderwaterreflex, is een reflex die bij alle zoogdieren aangeboren is, hoewel sterker bij waterzoogdieren. De ademhalingsreflex stopt automatisch op het moment dat het gezicht of de kop onder water gaat. Bovendien worden bij veel waterzoogdieren uitwendig de neusgaten dichtgedrukt- of gevouwen. Daarnaast kan ook de bloedsomloop bij bijvoorbeeld walvissen worden gewijzigd zodat alleen vitale organen van bloed worden voorzien. De hartslag wordt vertraagd, bij mensen is dat ongeveer met 20%. Het optredende teveel aan koolstofdioxide (CO2) in het bloed noopt de mens of het dier op een zeker moment weer naar de oppervlakte te (willen) gaan, dit gebeurt reflexmatig. (nl)
- The diving reflex, also known as the diving response and mammalian diving reflex, is a set of physiological responses to immersion that overrides the basic homeostatic reflexes, and is found in all air-breathing vertebrates studied to date. It optimizes respiration by preferentially distributing oxygen stores to the heart and brain, enabling submersion for an extended time. (en)
- El reflejo de inmersión mamífero o simplemente reflejo de inmersión es un reflejo de los mamíferos que optimiza la respiración para permitir permanecer bajo el agua durante largos períodos de tiempo. Se exhibe con fuerza en los mamíferos acuáticos(focas, nutrias, delfines, etc.), pero existe en otros mamíferos una versión más suave, incluyendo seres humanos. Las aves acuáticas, como los pingüinos, tienen un reflejo de inmersión similar. En los mamíferos se activa específicamente por el agua fría en contacto con la cara, sin embargo, el agua que es más cálida a 21 °C no provoca el reflejo; de igual manera, tampoco lo produce la inmersión de otras partes del cuerpo más que la cara. Por otra parte, el reflejo se manifiesta más claramente (y por lo tanto puede otorgar una mayor supervivencia (es)
- Le réflexe d'immersion est un réflexe présent chez les mammifères qui optimise la respiration afin de rester sous l'eau pendant un certain temps. Ce réflexe est très prononcé chez les mammifères aquatiques (Pinnipèdes, loutres, dauphins, etc.), mais existe également plus faiblement chez les autres mammifères, y compris les humains. Certains oiseaux aquatiques, comme les pingouins, ont un réflexe similaire. (fr)
- Con riflesso di immersione si intende una serie di risposte fisiologiche che annullano i riflessi omeostatici di base e sono presenti in tutti i vertebrati che respirano aria studiati finora. Ciò permette di ottimizzare la respirazione distribuendo l'ossigeno preferibilmente verso il cuore e il cervello, consentendo un'immersione prolungata. Il fatto che questo riflesso sia particolarmente sviluppato nei cetacei e nell'uomo viene spesso citato a supporto della teoria sull'origine acquatica dell'essere umano, la cosiddetta teoria della scimmia acquatica. (it)
- Odruch nurkowania – odruch występujący u ssaków, optymalizujący oddychanie do pozostania pod wodą przez dłuższy czas. Jest to reakcja fizjologiczna polegająca na gwałtownym spowolnieniu częstotliwości skurczów serca, następująca w początkowej fazie nurkowania u wielu zwierząt nurkujących. Spowalnia tempo metabolizmu, dzięki czemu zmniejsza zużycie tlenu zawartego w organizmie zwierzęcia. Prawdopodobnie jest wywoływana odruchem nerwowym. Jest mocno widoczny u morskich ssaków (fok, wydr, delfinów), ale występuje także w słabszej formie u innych ssaków, także u ludzi. Również nurkujące ptaki, takie jak pingwiny, wykorzystują podobny odruch. Jest on uruchamiany w szczególności przez kontakt twarzy z zimną wodą. Zanurzenie innych części ciała, a także wyższa temperatura wody (cieplejsza niż 21 (pl)
- Dykreflexen är egentligen flera reflexer som aktiveras när en människa kommer under vattnet.
* Strupreflexen (LCR, den Laryngeala ChemoReflexen) är en skyddsreflex som gör så att struphuvudet stängs när vatten eller andra vätskor åker ner i svalget. Andningen upphör då tillfälligt. Den lilla mängd vatten (cirka 3–4 mm) som ev. finns i luftröret kommer då att sväljas ned. Dessutom slår hjärtat långsammare (ibland hälften så fort), blodtrycket höjs och blodet omfördelas från lemmarna till de inre organen. På detta sätt sparas syre. I reflexen ingår också rörelser med armar och ben för att hjälpa även små barn upp till ytan igen. Reflexen är medfödd och mattas av med ökad ålder och trycks i vuxen ålder oftast undan av den mer dominanta hjärnbarken.
* Trigeminusreflexen aktiveras när området (sv)
|
