| dbo:abstract
|
- L'ètica discursiva o ètica del discurs es refereix a un classe d'argumentació que intenta establir veritats normatives o ètiques examinant els pressupòsits del discurs. S'han utilitzat variacions d'aquest argument tant en l'establiment de l'ètica igualitària com de l'ètica llibertariana. (ca)
- Als Diskursethik bezeichnet man solche ethischen Theorien, deren zentrales Kriterium daran geknüpft ist, dass die Richtigkeit ethischer Aussagen (präskriptiver Sätze) mit Hilfe eines nach Regeln mit vernünftigen Argumenten gestalteten Diskurses gewonnen wird. Diskursethik beinhaltet eine kognitivistische Metaethik, weil die Gemeinschaft der am Diskurs Beteiligten im idealen Fall feststellen kann, was richtig ist. Die Diskursethik unterscheidet sich von einer herkömmlichen Individualethik dadurch, dass ihre Ergebnisse in einem intersubjektiven Prozess zustande kommen. Sie ist damit auch als Mittel zur Lösung von über einen Einzelnen hinausgehenden Problemstellungen geeignet, also beispielsweise in der Politik und der globalen Ökonomie. Die Diskursethik wurde vor allem im deutschsprachigen Raum von Karl-Otto Apel und Jürgen Habermas ab Anfang der 1970er Jahre entwickelt und hat auch internationale Beachtung gefunden. Ein wesentlicher Unterschied zwischen ihren beiden Positionen ist, dass Habermas auf den Versuch einer Letztbegründung verzichtet und sich nur auf allgemein anerkannte Diskursregeln bezieht, während Apel in der immer schon notwendigen Anerkennung des Anderen in der sprachlich vermittelten Kommunikation ein unhintergehbares Prinzip, ein „Apriori der Kommunikationsgemeinschaft“ sieht und daraus eine Legitimation der Moral folgert, die in der Praxis eine Verantwortungsethik begründet. Inhaltlich ist die Diskursethik ein Verfahren, wie man allgemeingültige (universelle) Aussagen über allgemein anerkannte Moralprinzipien ermitteln kann. Sie baut dabei auf den Konsens aller an einer Kommunikation Beteiligten, die bereit sind, sich auf vernünftige Argumente einzulassen, auf, wobei sie sich an einer idealen Sprechsituation orientieren, in der sie nur der Beschränkung einer fairen Beteiligung aller am Gespräch unterliegen. Als Verfahrensethik gibt die Diskursethik keinerlei konkrete Hinweise auf die Bewertung bestimmter moralischer Prinzipien. Diese sind jeweils erst in einem nachgelagerten praktischen Diskurs zu ermitteln und zu beurteilen. (de)
- Discourse ethics refers to a type of argument that attempts to establish normative or ethical truths by examining the presuppositions of discourse.Variations of this argument have been used in the establishment of egalitarian ethics, as well as libertarian ethics. (en)
- Etika dialogikoa elkarrizketa eta komunikazioan oinarritutako etika bat da. Irizpide orokor bezala, banako eta taldeen iritziak eta ikuspuntuak errespetatzen dira, baizik eta interes unibertsala bilatuz. Elkarrizketa argumentazioaren bitartez oinarritutako hitzarmen baten emaitza izan behar duela ere irizten da etika horretatik. Sokrates izan zen horren aitzindaria hasi zuen eta gero Jürgen Habermas and Karl-Otto Apel nabarmendu dira teoria hau garatzen. Ikaskuntza dialogikoarekin ere loturik dago, gizartean errealitatea partekatua dela eta gizabanakoen ikaskuntza gizarte harremanez osatu egiten dela baieztatuz. (eu)
- La ética discursiva (Diskursethik según la fórmula original alemana) constituye un modelo teórico dirigido a fundamentar la validez de los enunciados y juicios morales a través del examen de los presupuestos del discurso. La ética discursiva contemporánea ha sido elaborada por los filósofos alemanes, quienes son considerados como las referencias básicas e ineludibles. La ética del discurso de Habermas es un intento de explicar las implicaciones de la en el ámbito de la intuición moral y la validez normativa. Se trata de un complejo esfuerzo teórico para la reformulación de las ideas fundamentales de la ética deontológica kantiana en términos del análisis de las estructuras comunicativas. Esto significa que es un intento de explicar el carácter universal y obligatorio de la moral al evocar las obligaciones de servicio universal de la racionalidad comunicativa. Es también una teoría moral, lo que significa que afirma que justificar la validez de las normas morales se puede hacer de una manera análoga a la justificación de los hechos. Sin embargo, todo el proyecto se realiza como una reconstrucción racional de la intuición moral. Alega que solo reconstruir las orientaciones normativas implícitas que orientan a las personas y afirma acceder a esto a través de un análisis de la interacción comunicativa. La ética discursiva aspira a fundar un principio moral que no esté basado en intuiciones o comprensiones de una época o cultura determinada, sino que tenga validez universal. Pese a su pretensión de universalidad, es una ética modesta. Es una ética universalista de la justicia, esto es, "una ética del razonamiento normativo abstracto basado en principios y especializada en cuestiones que afectan al bien común". No abarca, por tanto, todas las cuestiones de los usos de la y excluye las cuestiones pragmáticas o prudenciales. Está orientada, dicho de modo algo más preciso, "a la clarificación de expectativas legítimas de comportamiento en vista de conflictos interpersonales que, en virtud de intereses contrapuestos, perturban la vida en común. Se trata de un discurso restringido a la fundamentación y utilización de normas que determinan los derechos y las obligaciones recíprocos". La ética discursiva encuentra, en consecuencia, su prolongación en el ámbito del derecho (en el desarrollo de la teoría discursiva del derecho son especialmente relevantes las aportaciones de Robert Alexy y Klaus Günther) y en el de la política, en donde adopta la forma de democracia deliberativa. (es)
- L'éthique en matière de discussion, de communication et de débat est une réflexion sur les conditions de possibilités minimales de compréhension mutuelle des hommes en situation d'échange verbal. Théorisée en particulier par Habermas et Karl-Otto Apel, elle a pour but de formuler les normes qui doivent permettre à un débat de se dérouler de manière satisfaisante et d'établir si possible les fondements de ces normes. (fr)
- 담론 윤리는 담론의 전제를 검토하여 규범적 또는 윤리적 진리를 확립하려는 논증 유형을 말한다. (ko)
- Discoursethiek (Duits: Diskursethik) is een ethische of morele theorie die de geldigheid van normen baseert op het argumentatieve consensus waardoor de norm tot stand komt. De discoursethiek vertrekt vanuit de idee dat achter elke morele discussie een zekere rationaliteit schuilgaat, die de discussie ook net mogelijk maakt, en de onder ideale omstandigheden gevormde consensus tussen de discussiepartners wordt beschouwd als het fundament voor een morele norm. Dit soort ethiek is vooral ontwikkeld binnen het werk van de Duitse filosoof Jürgen Habermas, maar is bijvoorbeeld ook terug te vinden in het werk van personen als Karl-Otto Apel en Seyla Benhabib. De Amerikaanse filosoof en socioloog G. H. Mead wordt als voorloper van dit soort ethiek gezien. (nl)
- Diskursetik syftar på en moralteori som menar att den moraliskt korrekta handlingen eller principen fastställs genom diskussion där alla berörda parter deltar. Diskursetiken utvecklades av Jürgen Habermas. Det är en rekonstruktion av Immanuel Kants idé om praktiskt förnuft och bygger på en omformulering av hans kategoriska imperativ: snarare än att anse att giltiga normer är sådana vi vill göra till universell lag, måste vi låta normer underkastas diskursiv granskning av andra, innan de kan upphöjas till allmän lag. Habermas diskursetik säger alltså att de normer som kan godkännas av alla berörda, i egenskap av deltagare i praktisk diskurs, kan anses vara giltiga. (sv)
- A ética em matéria de discussão, comunicação e debate é uma reflexão sobre as condições de possibilidade mínimas de compreensão mútua dos homens em uma situação de troca verbal. Tem por objetivo formular as normas que devem permitir um debate desenrolar-se satisfatoriamente e estabelecer, se possível, os fundamentos destas normas. É um modelo teórico que procura fundamentar a validade de argumentos e juízos éticos e morais através do exame dos pressupostos do discurso. Tal modelo foi utilizado como base para as teorias de Jürgen Habermas e Karl-Otto Apel. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- L'ètica discursiva o ètica del discurs es refereix a un classe d'argumentació que intenta establir veritats normatives o ètiques examinant els pressupòsits del discurs. S'han utilitzat variacions d'aquest argument tant en l'establiment de l'ètica igualitària com de l'ètica llibertariana. (ca)
- Discourse ethics refers to a type of argument that attempts to establish normative or ethical truths by examining the presuppositions of discourse.Variations of this argument have been used in the establishment of egalitarian ethics, as well as libertarian ethics. (en)
- Etika dialogikoa elkarrizketa eta komunikazioan oinarritutako etika bat da. Irizpide orokor bezala, banako eta taldeen iritziak eta ikuspuntuak errespetatzen dira, baizik eta interes unibertsala bilatuz. Elkarrizketa argumentazioaren bitartez oinarritutako hitzarmen baten emaitza izan behar duela ere irizten da etika horretatik. Sokrates izan zen horren aitzindaria hasi zuen eta gero Jürgen Habermas and Karl-Otto Apel nabarmendu dira teoria hau garatzen. Ikaskuntza dialogikoarekin ere loturik dago, gizartean errealitatea partekatua dela eta gizabanakoen ikaskuntza gizarte harremanez osatu egiten dela baieztatuz. (eu)
- L'éthique en matière de discussion, de communication et de débat est une réflexion sur les conditions de possibilités minimales de compréhension mutuelle des hommes en situation d'échange verbal. Théorisée en particulier par Habermas et Karl-Otto Apel, elle a pour but de formuler les normes qui doivent permettre à un débat de se dérouler de manière satisfaisante et d'établir si possible les fondements de ces normes. (fr)
- 담론 윤리는 담론의 전제를 검토하여 규범적 또는 윤리적 진리를 확립하려는 논증 유형을 말한다. (ko)
- Discoursethiek (Duits: Diskursethik) is een ethische of morele theorie die de geldigheid van normen baseert op het argumentatieve consensus waardoor de norm tot stand komt. De discoursethiek vertrekt vanuit de idee dat achter elke morele discussie een zekere rationaliteit schuilgaat, die de discussie ook net mogelijk maakt, en de onder ideale omstandigheden gevormde consensus tussen de discussiepartners wordt beschouwd als het fundament voor een morele norm. Dit soort ethiek is vooral ontwikkeld binnen het werk van de Duitse filosoof Jürgen Habermas, maar is bijvoorbeeld ook terug te vinden in het werk van personen als Karl-Otto Apel en Seyla Benhabib. De Amerikaanse filosoof en socioloog G. H. Mead wordt als voorloper van dit soort ethiek gezien. (nl)
- Diskursetik syftar på en moralteori som menar att den moraliskt korrekta handlingen eller principen fastställs genom diskussion där alla berörda parter deltar. Diskursetiken utvecklades av Jürgen Habermas. Det är en rekonstruktion av Immanuel Kants idé om praktiskt förnuft och bygger på en omformulering av hans kategoriska imperativ: snarare än att anse att giltiga normer är sådana vi vill göra till universell lag, måste vi låta normer underkastas diskursiv granskning av andra, innan de kan upphöjas till allmän lag. Habermas diskursetik säger alltså att de normer som kan godkännas av alla berörda, i egenskap av deltagare i praktisk diskurs, kan anses vara giltiga. (sv)
- A ética em matéria de discussão, comunicação e debate é uma reflexão sobre as condições de possibilidade mínimas de compreensão mútua dos homens em uma situação de troca verbal. Tem por objetivo formular as normas que devem permitir um debate desenrolar-se satisfatoriamente e estabelecer, se possível, os fundamentos destas normas. É um modelo teórico que procura fundamentar a validade de argumentos e juízos éticos e morais através do exame dos pressupostos do discurso. Tal modelo foi utilizado como base para as teorias de Jürgen Habermas e Karl-Otto Apel. (pt)
- Als Diskursethik bezeichnet man solche ethischen Theorien, deren zentrales Kriterium daran geknüpft ist, dass die Richtigkeit ethischer Aussagen (präskriptiver Sätze) mit Hilfe eines nach Regeln mit vernünftigen Argumenten gestalteten Diskurses gewonnen wird. Diskursethik beinhaltet eine kognitivistische Metaethik, weil die Gemeinschaft der am Diskurs Beteiligten im idealen Fall feststellen kann, was richtig ist. Die Diskursethik unterscheidet sich von einer herkömmlichen Individualethik dadurch, dass ihre Ergebnisse in einem intersubjektiven Prozess zustande kommen. Sie ist damit auch als Mittel zur Lösung von über einen Einzelnen hinausgehenden Problemstellungen geeignet, also beispielsweise in der Politik und der globalen Ökonomie. (de)
- La ética discursiva (Diskursethik según la fórmula original alemana) constituye un modelo teórico dirigido a fundamentar la validez de los enunciados y juicios morales a través del examen de los presupuestos del discurso. La ética discursiva contemporánea ha sido elaborada por los filósofos alemanes, quienes son considerados como las referencias básicas e ineludibles. (es)
|
