| dbo:abstract
|
- L'escut d'armes d'Oslo representa al sant patró de la ciutat, Sant Hallvard, amb els seus atributs, la pedra del molí i les fletxes, amb una dona nua sota els seus peus. Hallvard està assegut en un tron amb decoracions de lleó, que en el seu moment també va ser utilitzat comunament pels reis de Noruega. La versió més antiga coneguda va mostrar la mateixa composició que el disseny actual, excepte que en lloc d'una figura humana reclinada als peus de Sant Hallvard, hi va haver un guerrer armat; un dels homes malvats que van matar a Hallvard. A causa del seu mal estat de conservació, la imatge va ser mal interpretada com la dona que Hallvard va tractar de defensar. El símbol va ser fet probablement al voltant del 1300 i va estar en ús durant gairebé tres segles. Després de la , la ciutat va continuar l'ús de St. Hallvard en els seus braços. Els segons braços d'Oslo data del voltant de 1590. Es mostra el mateix disseny bàsic, però el sant sosté els seus atributs en mans oposades. També es van perdre les estrelles i alguns altres detalls més petits. Aquest braços es va utilitzar fins al voltant del 1660. En aquest moment l'Església de Sant Hallvard s'havia convertit en una ruïna i la llegenda ja no era coneguda. Els tercers braços d'Oslo, realitzats el 1659, per tant encara mostraven el disseny bàsic, però el sant es va transformar en una figura femenina. Encara celebrat les fletxes i tenia un cavaller mort (amb arnés i casc) que es troba als seus peus. La pedra de molí s'havia convertit en més prima i semblava més a un anell. Aquesta imatge encara es pot veure en una estufa de ferro colat placa que data de 1770. Aquestes plaques es va fer molt popular a Dinamarca al segle xviii i la figura es presenten com la reina Margarida I, que va unificar els tres regnes de Suècia, Noruega i Dinamarca, que estan representats per l'anell (unió) i les tres fletxes. El cavaller mort era per simbolitzar el seu oponent, . Durant el segle xvii i principis del segle xix, la imatge ha anat canviant. L'anell s'ha mostrat com una serp que es mossega la cua, el tron va ser reemplaçat per un lleó, i el guerrer als peus de Hallvard definitivament es va convertir en una dona. En 1854, A. T. Kaltenborn va escriure sobre els braços municipals de Noruega i també va veure els braços medievals d'Oslo. Ho va reconèixer com que representa la llegenda de Sant Hallvard, però no va interpretar la figura reclinada correctament. Ell va convèncer a la ciutat per tenir una nova braços fets, basada en la suposada composició medieval. Finalment, un nou disseny va ser fet per l'alemany E. Doepler en 1892. La seva composició també es va utilitzar en un escut adequat, dissenyat el 1899 per Reidar Haavin. En 1924, es va fer el disseny actual, encara amb la dona incorrecta en comptes del guerrer original, però ara completament nua. La bandera d'Oslo inclou els braços col·locats cap a l'esquerra sobre un fons blau. (ca)
- Oslo is one of the cities in Norway, along with Bergen, Halden, Kristiansand and formerly Tønsberg, that has a city seal defined as its coat of arms. The Seal of Oslo is officially regarded by the city government as its coat of arms. It depicts the city's patron saint, St. Hallvard. The seal shows St. Hallvard with his attributes, the millstone and arrows, with a nude woman by his feet. He is seated on a throne with lion decorations, which at the time was also commonly used in the seals of Norwegian kings. Around the circular image the city's motto is inscribed: Unanimiter et constanter (United and constant). The oldest known seal of Oslo showed the same composition as today's design, except that instead of a female figure reclining at the feet of St. Hallvard, there was an armed warrior; one of the evil men who killed Hallvard, but was defeated by the saint. This seal was probably introduced around 1300 and was in use for nearly three centuries. Due to its bad state of preservation, the image was later misinterpreted as the woman whom Hallvard tried to defend. After the Reformation, the city continued to use the seal with the image of St. Hallvard. The second seal of Oslo dates from around 1590. It shows the same basic design, but the saint holds his attributes in the opposite hands. Also, the stars and some other smaller details were lost. This seal was used until around 1660. At that time the city of Oslo had been destroyed in the fire of 1624, and King Christian IV ordered its relocation across the bay and renamed it Christiania. The Cathedral Church of St. Hallvard barely survived the fire, but was later abandoned and used as a quarry. By 1660 it had become a ruin, and the legend of St. Hallvard was no longer well known. The third seal made in 1659, now that of the relocated city of Christiana, still showed the same basic design, but the saint was transformed into a female figure, probably now perceived as an embodiment of Christiania. She still held the arrows and had a dead knight (with harness and helmet) lying at her feet. The millstone had become thinner and looked more like a ring. A new feature of this seal was the motto of the city surrounding the circular motif, The female figure on the 1659 seal was reproduced as a motif on several cast iron stove plates produced by Norwegian iron foundries around 1770. These ovens found a large market in Denmark, and the female figure was by many Danes misinterpreted as the highly esteemed Queen Margaret I, who unified the three Kingdoms of Sweden, Norway, and Denmark. The three arrows were interpreted as symbols of the three kingdoms, and the ring as a symbol of their union. The defeated knight was thought to symbolise her opponent, Albrecht of Mecklenburg. During the 18th and early 19th centuries, the image kept changing. The ring has been shown as a snake biting its own tail, the throne was replaced by a lion, and the warrior at Hallvard's feet definitely became a woman. In 1854, A.T. Kaltenborn wrote about the Norwegian municipal arms and also described the medieval seal of Oslo. He recognised it as depicting the legend of St. Hallvard, but did not interpret the reclining figure correctly. He persuaded the city to have a new seal designed, based on the alleged medieval composition. Finally, a new design was made by the German Emil Doepler in 1892. His composition was also transformed to fit onto an escutcheon, designed in 1899 by Reidar Haavin, at a time when many Norwegian towns adopted coats of arms. In 1924, the present design was made, still inside a circular seal, and still with the incorrect woman instead of the original warrior at the feet of St. Hallvard, but now stark naked. It was redesigned and its colors defined in 2000 as part of a new design program for Oslo. The flag of Oslo, introduced in 2000, includes the seal placed towards the left on a blue background. (en)
- Het wapen van Oslo is het heraldisch wapen van de Noorse gemeente en hoofdstad Oslo. Oslo gebruikt, in tegenstelling tot de meeste andere gemeenten in Noorwegen, geen officieel wapen. In plaats van een wapen, gebruikt de gemeente een zegel. (nl)
|
| rdfs:comment
|
- Het wapen van Oslo is het heraldisch wapen van de Noorse gemeente en hoofdstad Oslo. Oslo gebruikt, in tegenstelling tot de meeste andere gemeenten in Noorwegen, geen officieel wapen. In plaats van een wapen, gebruikt de gemeente een zegel. (nl)
- L'escut d'armes d'Oslo representa al sant patró de la ciutat, Sant Hallvard, amb els seus atributs, la pedra del molí i les fletxes, amb una dona nua sota els seus peus. Hallvard està assegut en un tron amb decoracions de lleó, que en el seu moment també va ser utilitzat comunament pels reis de Noruega. La versió més antiga coneguda va mostrar la mateixa composició que el disseny actual, excepte que en lloc d'una figura humana reclinada als peus de Sant Hallvard, hi va haver un guerrer armat; un dels homes malvats que van matar a Hallvard. A causa del seu mal estat de conservació, la imatge va ser mal interpretada com la dona que Hallvard va tractar de defensar. El símbol va ser fet probablement al voltant del 1300 i va estar en ús durant gairebé tres segles. Després de la , la ciutat va c (ca)
- Oslo is one of the cities in Norway, along with Bergen, Halden, Kristiansand and formerly Tønsberg, that has a city seal defined as its coat of arms. The Seal of Oslo is officially regarded by the city government as its coat of arms. It depicts the city's patron saint, St. Hallvard. The seal shows St. Hallvard with his attributes, the millstone and arrows, with a nude woman by his feet. He is seated on a throne with lion decorations, which at the time was also commonly used in the seals of Norwegian kings. Around the circular image the city's motto is inscribed: Unanimiter et constanter (United and constant). (en)
|
