| dbo:abstract
|
- Caridem d'Eubea (Charidemus, Karídemos, Χαρίδημος) fou un general fill d'una dona d'Oreos i d'un pare desconegut. Va començar la carrera com a soldat i va esdevenir després comandant d'un vaixell pirata i finalment capità d'una banda de mercenaris, amb la que va entrar al servei d'Atenes sota Ifícrates que havia estat enviat contra Amfípolis el 367 aC. El 364 aC Amfípolis es va rendir als atenencs i va entregar ostatges contra la promesa de què Ifícrates seria substituït per Timoteu. Ifícrates va confiar els ostatges a Caridem que els va retornar a la ciutat tot i que Atenes demanava el seu enviament; llavors Caridem va fugir a la cort de Cotis I rei odrisi de Tràcia que en aquell moment era enemic d'Atenes. El 360 aC quan Timoteu meditava un nou atac a Amfípolis, Caridem es va posar al servei d'Olint, que el va enviar a la ciutat per ajudar en la seva defensa, però quan passava per Kàrdia o Càrdia fou agafat pels atenencs; llavors es va posar al seu servei per lluitar contra Olint. Fracassat Timoteu a Amfípolis, Caridem va creuar a l'Àsia Menor i es va posar al servei de Memnó i Mentor de Rodes, cunyats d'Artabazos II, que havia estat empresonat per Autofradates, i exigien la seva llibertat. Va ocupar les ciutats de Scepsis, Cebren i Ilium, i es va declarar llavors contra els seus amos; Artabazos havia estat alliberat i l'amenaçava, i Caridem va demanar ajut a Atenes a la que va prometre recuperar el Quersonès pels atenencs. Artabazos finalment el va deixar marxar lliurement seguint el consell de Memnó i Mentor, abans que arribés l'esquadró atenenc a l'Hel·lespont, dirigit per Cefisòdot. Caridem no va complir amb la seva promesa als atenencs i es va posar altre cop al servei de Cotis I amb la filla del qual es va casar. Va assetjar llavors Crithote i Elaeus. A la mort de Cotis (359 aC) el van succeir tres fills, entre ells Cersobleptes I, i el 358 aC aquest rei li va encarregar la lluita contra els atenencs per la possessió del Quersonès. Va trobar un motiu per enfrontar-se al seu amic Cefisòdot i finalment va arribar a un acord amb aquest que era molt desfavorable per Atenes. Atenador, aliat als reis tracis Berisades i Amadoc, germans de Cersobleptes, i aprofitant la indignació que havia provocat la mort de a Càrdia (instigada per Caridem) va imposar a Caridem un nou tractat que establia el reconeixement pel rei de Tràcia dels regnes dels seus dos germans i l'entrega del Quersonès a Atenes; els atenencs havien d'enviar una força militar, però quan el general Càbries va arribar amb només un vaixell, Caridem va denunciar el tractat i va imposar al general atenenc un nou tractat molt desfavorable per Atenes (més encara que el de Cefisòdot) que fou rebutjat per Atenes. Finalment el general Cares va anar al Quersonès amb forces suficients i va imposar a Caridem (que es titulava autocrator) la ratificació del tractat fet amb Atenodor, excepte la ciutat de Càrdia que era retinguda per Caridem. Els oradors partidaris de Caridem a Atenes van convèncer el poble que havia cedit Quersonès de bon grau i li fou atorgada pels seus serveis la ciutadania atenenca i una corona d'or (357 aC). El 352 aC els atenencs esperaven valer-se de Caridem per recuperar Amfípolis i es va passar un decret (al que es va oposar Demòstenes) que establia la condició d'inviolable de Caridem en tot l'imperi atenenc. El 349 aC fou cridat el general Cares i substituït en el comandament de la guerra d'Olint per Caridem. Aliat als olintis va saquejar Pal·lene i el territori de Bottiea (Bottiaea) que sembla que estaven en poder de Filip II de Macedònia, però la seva conducta a Olint va provocar ofenses, i fou cridat a Atenes i substituït per Cares (348 aC). No torna a ser esmentat pràcticament més endavant, però s'ha pogut reconstruir una mica dels fets, sovint atribuïts a Caridem d'Atenes l'ambaixador. Després de Queronea el partit de la guerra el volia portar al poder però el tractat de pau va assegurar el poder de Foció. Fou un dels generals atenencs la rendició dels quals fou exigida per Alexandre el Gran el 335 aC però es va poder escapar a Pèrsia on Darios III de Pèrsia el va rebre amb satisfacció però com que es va mostrar disconforme amb el preparatius del rei a la vetlla de la batalla d'Issos, fou executat (333 aC). (ca)
- Charidemos (altgriechisch Χαρίδημος; † 333 v. Chr.) war ein Heerführer und Politiker im 4. Jahrhundert v. Chr. Charidemos war ein Söldnerführer aus Oreos. Er war Schwager und Heerführer des thrakischen Königs Kersebleptes. Nach Konflikten mit Athen im Osten Thrakiens wurde ein Bündnis zwischen Kersebleptes und Athen geschlossen. Charidemos erhielt das athenische Bürgerrecht und zahlreiche Ehrungen. Noch im selben Jahr überfiel der König von Makedonien Kersebleptes, der geschlagen wurde und mit Makedonien ein Bündnis abschließen musste. Wohl aus Unzufriedenheit über diese Niederlage entließ Kersebleptes Charidemos als Heermeister, woraufhin dieser in Athen zum Strategen gewählt und im Herbst 351 v. Chr. ein Truppenkommando auf der Chersones erhielt.In der Folgezeit wurde Charidemos noch öfter in das Strategenkollegium gewählt und vertrat einen antimakedonischen Kurs. Im Jahre 335 v. Chr. forderte Alexander der Große nach dem von Athen geförderten Aufstand Thebens u. A. auch die Auslieferung Charidemos’. Dann begnügte er sich mit der Verbannung des Charidemos, der zum Perserkönig Dareios III. floh. Als Charidemos an den Kriegsvorbereitungen des persischen Monarchen für die Schlacht bei Issos allzu freimütige Kritik übte, ließ Dareios ihn in einem Wutanfall 333 v. Chr. erdrosseln. (de)
- Charidemus (Greek: Χαρίδημος), of Oreus in Euboea, was an ancient Greek mercenary leader of the 4th century BC. In about 367 BC, he fought under the Athenian general Iphicrates against Amphipolis. Being ordered by Iphicrates to take the Amphipolitan hostages to Athens, he allowed them to return to their own people, and joined Cotys, king of Thrace, against Athens. Soon afterwards he fell into the hands of the Athenians and accepted the offer of Timotheus to re-enter their service. Having been dismissed by Timotheus (362 BC) he joined the revolting satraps and their generals Memnon and Mentor in Asia, but soon lost their confidence, and was obliged to seek the protection of the Athenians. Finding, however, that he had nothing to fear from the Persians, he again joined Cotys, on whose murder he was appointed guardian to his youthful son Cersobleptes. In 357 BC, on the arrival of Chares with considerable forces, the Thracian Chersonese was restored to Athens. The supporters of Charidemus represented this as due to his efforts, and, in spite of the opposition of Demosthenes, he was honored with a golden crown and the franchise of the city. It was further resolved that his person should be inviolable. In 351 BC, he commanded the Athenian forces in the Chersonese against Philip II of Macedon, and in 349 BC he superseded Chares as commander in the Olynthian War. He achieved little success, but made himself detested by his insolence and profligacy, and was in turn replaced by Chares. After the battle of Chaeronea the war party would have entrusted Charidemus with the command against Philip, but the peace party secured the appointment of Phocion. He was one of those whose surrender was demanded by Alexander the Great after the destruction of Thebes, but escaped with banishment. He fled to Darius III, who received him with distinction. But, having expressed his dissatisfaction with the preparations made by the king just before the battle of Issus (333 BC), he was put to death. (en)
- Caridemo de Eubea (en latín: Charidemus; en griego antiguo: Karídemos Χαρίδημος) fue un general griego, hijo de una mujer de Óreo y de padre desconocido. Comenzó su carrera militar como soldado y se convirtió después en comandante de un barco pirata y finalmente capitán de una banda de mercenarios, con la que entró al servicio de Atenas, subordinado al estratego (general) Ifícrates, que había sido enviado contra la polis de Anfípolis en 367 a. C. En 364 a. C., Anfípolis se rindió a los atenienses, y entregó rehenes bajo la promesa de que Ifícrates sería substituido por Timoteo. Ifícrates confió los rehenes a Caridemo, que los devolvió a la ciudad, a pesar de que Atenas pedía su envío; entonces Caridemo huyó a la corte de Cotis I, rey odrisio de Tracia, que en aquel momento era enemigo de Atenas. En 360 a. C., cuando Timoteo meditaba un nuevo ataque a Anfípolis, Caridemo se puso al servicio de Olinto, que le envió a la ciudad para ayudar en su defensa, pero cuando pasaba por Cardia fue apresado por los atenienses; entonces se puso a su servicio para luchar contra Olinto. Timoteo no consiguió tomar Anfípolis y Caridemo cruzó al Asia Menor y se puso al servicio de Memnón y Mentor, cuñados de Artabazo, que había sido apresado por Autofradates. Ocupó las ciudades de Escepsis, Cebrene e Ilión, y se declaró entonces contra sus amos; Artabazo había sido liberado y le amenazaba, y Caridemo pidió ayuda a Atenas, prometiendo recuperar el Quersoneso tracio para los atenienses. Artabazo finalmente le dejó marchar libremente siguiendo el consejo de Memnón y Mentor, antes de que llegase el escuadrón ateniense al Helesponto, dirigido por Cefisodoto. Caridemo no cumplió con su promesa a los atenienses y se puso otra vez al servicio de Cotis I con cuya hija se casó. A la muerte de Cotis (359 a. C.) le sucedieron tres hijos, entre ellos Cersobleptes, y en 358 a. C., este rey le encargó la lucha contra los atenienses por la posesión del Quersoneso. Halló un motivo para enfrentarse a su amigo Cefisodoto y finalmente llegó a un acuerdo con éste, que era muy desfavorable para Atenas. Atenodoro, aliado de los reyes tracios Perisades y , hermanos de Cersobleptes, y aprovechando la indignación que había provocado la muerte de en Cardia (instigada por Caridemo) impuso a Caridemo un nuevo tratado que establecía el reconocimiento por el rey de Tracia de los reinos de sus dos hermanos y la entrega del Quersoneso a Atenas; los atenienses habían enviado una fuerza militar, pero cuando el general llegó con sólo un barco, Caridemo denunció el tratado e impuso al general ateniense un nuevo tratado muy desfavorable para Atenas (más aún que el de Cefisodoto) que fue rechazado por la asamblea atenienses. Finalmente, el general Cares fue al Quersoneso con suficientes fuerzas e impuso a Caridemo (que se autotitulaba autocrátor) la ratificación del tratado hecho con Atenodoro, excepto la ciudad de Cardia que estaba retenida por Caridemo. Los oradores partidarios de Caridemo en Atenas, convencieron al pueblo que había cedido el Quersoneso de buen grado y le fue otorgada por sus servicios la ciudadanía ateniense y una corona de oro (357 a. C.). En 352 a. C., los atenienses esperaban valerse de Caridemo para recuperar Anfípolis y se firmó un decreto (al que se opuso Demóstenes), que establecía la condición de inviolable de Caridemo en todo el imperio ateniense. En 349 a. C. fue llamado el general Cares y sustituido en el mando de la guerra de Olinto por Caridemo. Aliado a los olintios asedió Palene y el territorio de Botiea, que parece que estaba en poder de Filipo II de Macedonia, pero su conducta en Olinto provocó ofensas, y fue llamado a Atenas y sustituido por Cares (348 a. C.). No vuelve a ser mencionado prácticamente, pero se ha podido reconstruir un poco de los hechos, a menudo atribuidos a el embajador. Después de Queronea el partido de la guerra quería ostentar el poder, pero el tratado de paz aseguró el poder de Foción. Fue uno de los generales atenienses a los que Alejandro Magno exigió la rendición en 335 a. C., pero se pudo escapar a Persia donde Darío III le recibió con satisfacción, pero como se mostró disconforme con el preparativo del rey en el entierro de la batalla de Issos, fue ejecutado en 333 a. C. (es)
- Charidème (en grec ancien Χαρίδημος / Kharídêmos) est un général grec mort en 333 av. J.-C., mercenaire au service des Athéniens, des Thraces et des Perses. (fr)
- Charidemus (Yunani: Χαρίδημος), dari di Euboea, adalah seorang pemimpin Yunani dari abad ke-4 SM. Pada sekitar tahun 367 SM, ia berjuang di bawah jenderal Atena melawan . (in)
- Caridemo del demo di Acarne (in greco antico: Χαρίδημος, Charídēmos; inizio del IV secolo a.C. – 333 a.C.) è stato un mercenario ateniese. (it)
- Харидем (др.-греч. Χαρίδημος; 390-е годы до н. э., Орей, Эвбея — казнён в 333 году до н. э. при дворе персидского царя) — древнегреческий военачальник, командир подразделений наёмных войск. Харидем с самой юности связал свою жизнь с военным ремеслом. Он стал одним из самых ярких представителей когорты древнегреческих наёмников-авантюристов IV века до н. э., для которых принадлежность к какому-либо полису не играла особой роли. В течение жизни он участвовал в восстании сатрапов против Артаксеркса III, командовал войсками фракийцев против афинян и македонян, войсками афинян против македонян и закончил жизнь при дворе Дария III. Харидем приобрёл славу одного из лучших военачальников своего времени. За время своей службы он не только получил афинское гражданство, но и породнился с фракийским царским домом. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Charidème (en grec ancien Χαρίδημος / Kharídêmos) est un général grec mort en 333 av. J.-C., mercenaire au service des Athéniens, des Thraces et des Perses. (fr)
- Charidemus (Yunani: Χαρίδημος), dari di Euboea, adalah seorang pemimpin Yunani dari abad ke-4 SM. Pada sekitar tahun 367 SM, ia berjuang di bawah jenderal Atena melawan . (in)
- Caridemo del demo di Acarne (in greco antico: Χαρίδημος, Charídēmos; inizio del IV secolo a.C. – 333 a.C.) è stato un mercenario ateniese. (it)
- Caridem d'Eubea (Charidemus, Karídemos, Χαρίδημος) fou un general fill d'una dona d'Oreos i d'un pare desconegut. Va començar la carrera com a soldat i va esdevenir després comandant d'un vaixell pirata i finalment capità d'una banda de mercenaris, amb la que va entrar al servei d'Atenes sota Ifícrates que havia estat enviat contra Amfípolis el 367 aC. El 352 aC els atenencs esperaven valer-se de Caridem per recuperar Amfípolis i es va passar un decret (al que es va oposar Demòstenes) que establia la condició d'inviolable de Caridem en tot l'imperi atenenc. (ca)
- Charidemos (altgriechisch Χαρίδημος; † 333 v. Chr.) war ein Heerführer und Politiker im 4. Jahrhundert v. Chr. Charidemos war ein Söldnerführer aus Oreos. Er war Schwager und Heerführer des thrakischen Königs Kersebleptes. Nach Konflikten mit Athen im Osten Thrakiens wurde ein Bündnis zwischen Kersebleptes und Athen geschlossen. Charidemos erhielt das athenische Bürgerrecht und zahlreiche Ehrungen. Noch im selben Jahr überfiel der König von Makedonien Kersebleptes, der geschlagen wurde und mit Makedonien ein Bündnis abschließen musste. Wohl aus Unzufriedenheit über diese Niederlage entließ Kersebleptes Charidemos als Heermeister, woraufhin dieser in Athen zum Strategen gewählt und im Herbst 351 v. Chr. ein Truppenkommando auf der Chersones erhielt.In der Folgezeit wurde Charidemos noch öft (de)
- Charidemus (Greek: Χαρίδημος), of Oreus in Euboea, was an ancient Greek mercenary leader of the 4th century BC. In about 367 BC, he fought under the Athenian general Iphicrates against Amphipolis. Being ordered by Iphicrates to take the Amphipolitan hostages to Athens, he allowed them to return to their own people, and joined Cotys, king of Thrace, against Athens. (en)
- Caridemo de Eubea (en latín: Charidemus; en griego antiguo: Karídemos Χαρίδημος) fue un general griego, hijo de una mujer de Óreo y de padre desconocido. Comenzó su carrera militar como soldado y se convirtió después en comandante de un barco pirata y finalmente capitán de una banda de mercenarios, con la que entró al servicio de Atenas, subordinado al estratego (general) Ifícrates, que había sido enviado contra la polis de Anfípolis en 367 a. C. (es)
- Харидем (др.-греч. Χαρίδημος; 390-е годы до н. э., Орей, Эвбея — казнён в 333 году до н. э. при дворе персидского царя) — древнегреческий военачальник, командир подразделений наёмных войск. Харидем с самой юности связал свою жизнь с военным ремеслом. Он стал одним из самых ярких представителей когорты древнегреческих наёмников-авантюристов IV века до н. э., для которых принадлежность к какому-либо полису не играла особой роли. В течение жизни он участвовал в восстании сатрапов против Артаксеркса III, командовал войсками фракийцев против афинян и македонян, войсками афинян против македонян и закончил жизнь при дворе Дария III. (ru)
|
