| dbo:abstract
|
- Memnó de Rodes (Memnon, Μέμνων) (vers 375 aC-333 aC) fou un general rodi al servei de Pèrsia. Poliè esmenta una campanya seva anterior al 353 aC contra el rei Leucó del Bòsfor (mort el 353 aC). La seva germana es va casar amb Artabazos II sàtrapa de Dascilios. Es va unir al seu cunyat en la revolta contra Artaxerxes III de Pèrsia (354 aC). Derrotats els rebels, Artabazos II, Memnó i el seu germà Mentor de Rodes van fugir a la cort del rei Filip II de Macedònia. Va arribar a Macedònia i va romandre a la cort de Filip II per deu anys. Allí es va trobar amb el príncep Alexandre, el futur rei, i el filòsof Aristòtil. Mentor de Rodes va fer un gran servei al rei de Pèrsia en la guerra contra el rebel d'Egipte i en acabar la guerra el 349 aC el rei persa va oferir a Mentor el comandament de les forces contra els sàtrapes rebels de l'Anatòlia. Quan el rei Artaxerxes III de Pèrsia li va demanar a Mentor com li podia pagar els serveis, li va dir que cridant de l'exili a son germà Memnó i al seu cunyat Artabazos II, els quals així van poder tornar a Pèrsia el 342 aC. El 340 aC va morir Mentor i la seva dona Barsine es va casar amb Memnó; aquest també el va succeir en els comandaments que abraçaven tota la costa d'Àsia Menor. Quan Alexandre el Gran va envair Àsia, Memnó, junt amb els sàtrapes Espitridates i Arsites va reunir un exèrcit que es va situar a la vora del riu Grànic. Memnó considerant les forces insuficients, va recomanar una retirada deixant buit el país però el consell no fou seguit. Derrotats els perses, Memnó va enviar a la seva dona i fills a Darios III de Pèrsia com a penyora de la seva fidelitat i el rei li va respondre conferint-li el comandament suprem a l'Àsia occidental. Va defensar Halicarnàs contra Alexandre amb gran eficàcia fins que ja no fou possible més resistència, i llavors va cremar la ciutat i junt amb Orontobates de Cària va fugir a Kos. Es va proposar portar la guerra a Grècia atacant el Regne de Macedònia. Darios el va proveir de tot el que tenia al seu abast, reforços i diners, amb els quals va reclutar un exèrcit mercenari i una flota de 300 vaixells i al front d'aquestes forces, comandades conjuntament amb Farnabazos III, va atacar Quios i després va anar a Lesbos on va ocupar diverses ciutats però va perdre molt de temps en la conquesta de Mitilene; en aquesta ciutat es va posar malalt i va morir el 333 aC. La seva pèrdua fou irreparable pels perses; degut als seus èxits els espartans es preparaven per unir-se a ell contra els macedonis i fer la guerra a Grècia el que hagués fet impossible les conquestes a Àsia d'Alexandre. (ca)
- Ο Μέμνων υπήρξε στρατηγός της Περσικής αυτοκρατορίας επί Αρταξέρξη και Δαρείου, με καταγωγή από τη Ρόδο. Όταν βασίλευε ο Αρταξέρξης συμμετείχε ενεργά στην αποστασία του σατράπη της Φρυγίας Αρτάβαζου (356 π.Χ.), του οποίου ήταν γαμπρός. Παρ' όλο που η αποσχιστική απόπειρα δε στέφτηκε από επιτυχία, γλίτωσε την παραδειγματική τιμωρία του βασιλιά χάρη στην παρέμβαση του αδελφού του Μέντορα. Κατέφυγε προσωρινά, όπως και ο Αρτάβαζος, στην αυλή του Φιλίππου το 353 π.Χ.Αργότερα, τον εντοπίζουμε επικεφαλής στο αριστερό κέρας της περσικής στρατιάς κατά τη Μάχη του Γρανικού (334 π.Χ.). Στη συνέχεια διορίζεται από το Δαρείο αρχηγός του ναυτικού, της Μικράς Ασίας και των μεσογειακών παραλίων, ώστε να εμποδίσει την προέλαση του Αλεξάνδρου. Με προδοσία κατέλαβε τη Χίο και ακολούθως κατέπλευσε στη Λέσβο. Δυστυχώς, όμως, για τους Πέρσες και ευτυχώς για τους εκστρατεύοντες Έλληνες, ο μοναδικός-ίσως-ικανός να ανακόψει το πανελλήνιο στράτευμα αιφνιδίως πεθαίνει κατά τη διάρκεια της πολιορκίας της Μυτιλήνης (333 π.Χ.). (el)
- Memnono de Rodoso (Μέμνων ὁ Ῥόδιος, 380 - 333 a.K.) estis la komandanto de grekaj pagosoldatoj por la servo de la persa reĝo Dario la 3-a kiam Aleksandro la Granda de Macedonio invadis Persion en 334 a.K. Memnono fame defendis politikon de brulita tero kontraŭ Aleksandro, konscia pri la manko de liveraĵoj kaj mono de Macedonianoj. Li komandis la pagosoldatojn ĉe la Batalo de Graniko, kie liaj trupoj estis masakritaj de la venkaj Macedonianoj. Li poste ekkampanjiis por kapti la Egeajn insulojn uzante la persan floton kaj kondukis rektan atakon de Macedonianoj, dum Aleksandro ripozis ĉe Faselis. Memnon sukcesis kapti la insulon Ĥio kaj plej el Lesbo. Demosteno, post aŭdi pri la sukcesoj de Memnono, ekpreparis Atenon por ribelk kontraŭ Aleksandro, kun aliaj grekaj urboj, dum Sparto ekprepariĝis por milito. Pro frapo de fortuno por Aleksandro, Memnono mortiĝis pro malsano ĉe Mitileno post transpasi komandon al sia nevo, nome Farnabazo. Multaj fakuloj asertas ke la kampanjoj de Memnono estis sukcesaj, Aleksandro estus havinta malfacilaĵojn por pluigi sian kampanjojn en Azio, kaj povus esti tuj venkita. Nur post la ĉefa persa malvenko ĉe la Batalo de Iso la strategio de Memnono estis revivigita kaj fine metita en praktiko, sed tiam la avantaĝo jam estis perdita, kaj Aleksandro montriĝis preta abandoni Grekion se necese en favoro de siaj plej grandaj celoj. (eo)
- Memnon (altgriechisch Μέμνων Mémnōn; † 333 v. Chr.) war der Bruder des Mentor und ein Heerführer des Perserkönigs Dareios III. im Krieg gegen Alexander den Großen. Er wurde in der ersten Hälfte des vierten Jahrhunderts vor Christus auf Rhodos geboren. Als Grieche verdingte er sich wie viele seiner Landsleute als Söldner bei den über Kleinasien herrschenden Persern. Memnon und sein Bruder erhielten von Artabazos II. in der Troas ein Lehen und unterstützten ihn im Aufstand gegen seinen Rivalen Ariobarzanes. Als dieser scheiterte, flohen Memnon und Artabazos um 353 v. Chr. in die makedonische Hauptstadt Pella. 343 v. Chr. wurden Memnon und Artabazos Amnestie und die Rückkehr aus dem Exil gewährt, da Mentor bei der Eroberung Ägyptens durch Artaxerxes III. gedient hatte. Memnon und Artabazos brachten wichtige Botschaften über die Pläne Philipps II. Nach dem Tode Mentors heiratete Memnon dessen Witwe Barsine. Memnon riet den Persern, die angreifenden Makedonen durch eine Taktik der verbrannten Erde ins Leere laufen zu lassen und zudem die weit überlegene persische Flotte im Rücken der Invasoren, die als die zu Lande überlegenen Soldaten galten, einzusetzen. Dieser Vorschlag, der bereits in der Antike als vielversprechende Strategie eingeschätzt wurde, war aber mit dem Ehrgefühl der Perser nicht vereinbar: Das eigene Gebiet sollte geschützt, nicht verwüstet werden, und es galt zudem als ehrlos, den Angreifern die Schlacht zu verweigern. Auch Memnons Ratschlag für die Schlacht am Granikos wurde von den Satrapen des Großkönigs offenbar nicht befolgt, was eine bittere Niederlage nach sich zog. Nach der Niederlage zog Memnon mit seiner Truppe in die Hafenstadt Halikarnassos und ließ die Abwehranlagen verstärken. Dennoch wurde die Verteidigung der Stadt nach einer mehrmonatigen Belagerung überwunden. Memnon musste die Stadt preisgeben und sich auf die Hafeninsel und eine vorgelagerte Festung zurückziehen. Vor dem Rückzug ließ er alle Stadtviertel und Waffenmagazine nahe der Stadtmauer in Brand stecken. Das Mausoleum entging den Flammen. Dareios III. übertrug Memnon den Oberbefehl über die persische Flotte in der Ägäis. Da diese durch Alexanders Taktik, vor allem die Hafenstädte zu besetzen, weitgehend von der ionischen Küste verdrängt war, versuchte Memnon, die Makedonen von Europa abzuschneiden und in Griechenland die von Sparta betriebene Erhebung gegen Alexander in Gang zu bringen. Er begann mit der Besetzung der Inseln, vor allen Chios und Lesbos. Auf Lesbos starb er 333 v. Chr. unerwartet bei der Belagerung von Mytilene. Er galt als Alexanders gefährlichster Gegner. Sein Nachfolger Pharnabazos III. übernahm den Oberbefehl über die Flotte, doch erhielt er bald darauf die Weisung, seine Söldnertruppen nach Syrien zu bringen, um die Rüstungen des Großkönigs zu verstärken. Damit waren die Offensivpläne der persischen Flotte begraben. Auf die Nachricht vom Ausgang der Schlacht bei Issos 333 v. Chr. löste sich die Armada auf, da die kyprischen und phönikischen Kontingente den Rückzug antraten. (de)
- Memnón de Rodas (hacia el 380 a. C.-333 a. C.), mercenario griego al servicio primero del sátrapa persa de la Frigia Helespóntica Artabazo II, y posteriormente adversario de Alejandro Magno. (es)
- Memnon of Rhodes (Greek: Μέμνων ὁ Ῥόδιος; c. 380 – 333 BC) was a prominent Rhodian Greek commander in the service of the Persian Achaemenid Empire. Related to the Persian aristocracy by the marriage of his sister to the satrap Artabazus II, together with his brother Mentor he served the Persian king for most of his life, and played an important role during the invasion of Alexander the Great and the decades before that. Carl Otis Schuster notes that though often inaccurately described as "simply a mercenary", Memnon was arguably the toughest defender of the Persian Empire Alexander had to face, and was nearly successful in putting a halt to him. (en)
- Memnon de Rhodes (en grec ancien Μέμνων ὁ Ῥόδιος / Mémnōn ó Ródios), né vers 380 av. J.-C., mort en 333, est le chef des mercenaires grecs au service des Achéménides durant la conquête d'Alexandre le Grand dont il est le principal adversaire au début de sa campagne en Asie. (fr)
- Memnon dari Rhodes (Yunani: Μέμνων ὁ Ῥόδιος; s. 380 – 333 SM) adalah seorang panglima Yunani Rhodes berpengaruh yang berpihak pada Kekaisaran Akemeniyah. Memiliki kekerabatan dengan arsitokrasi Persia melalui perkawinan saudarinya dengan satrap , bersama dengan saudaranya Mentor, ia melayani raja Persia selama sebagian besar masa hidupnya dan memainkan peran penting pada invasi Aleksander Agung dan dekade-dekade sebelumnya. (in)
- ( 다른 뜻에 대해서는 멤논 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 멤논(현대 그리스어: Μέμνων, 라틴어: Memnon, 기원전 380년 - 기원전 333년)은 그리스인이면서 아케메네스 왕조 페르시아 제국의 다리우스 3세를 섬겼던 군인(용병)이다. 다른 동명의 인물과 구별하여 로도스의 멤논(현대 그리스어: Μέμνων ο Ρόδιος)이라고 불린다. 알렉산더 대왕의 동방원정 때 보급이 부족하다는 것을 알고서, 초토화 작전을 다리우스 3세에게 제안했다. 그라니코스 전투에서는 용병군을 이끌었지만, 그의 부대가 승기를 탄 알렉산더 대왕의 부대에 학살을 당했다. 멤논의 아내인 바르시네는 원래는 멤논의 형 멘토르의 아내였다. 그러나 멘토르의 사후 멤논은 바르시네를 자신의 아내로 삼았고, 멤논이 죽은 후에는 알렉산더 3세의 첩이되었다. (ko)
- Memnone di Rodi è stato un militare e mercenario greco antico.Fu uno dei condottieri greci che, al soldo dei Persiani, combatté Alessandro Magno durante l'invasione dell'Asia. (it)
- メムノン（ギリシア語：Μέμνων, ラテン文字表記：Memnon, 紀元前380年 - 紀元前333年）は、ギリシア人でありながらアケメネス朝ペルシアのダレイオス3世に仕えた軍人（傭兵）である。ロドス島の出身。他の同名の人物と区別してロドスのメムノン（Μέμνων ο Ρόδιος）とも呼ばれる。 メムノンの妻であるバルシネは、元はメムノンの兄メントルの妻であった。しかしメントルの死後、メムノンはバルシネを自身の妻とした（メムノンの死後、バルシネはアレクサンドロス3世の側室となった）。 (ja)
- Memnon z Rodos (ur. 380, zm. 333 p.n.e.) – starożytny dowódca wojskowy najemników greckich. Mąż Barsine. (pl)
- Memnon van Rhodos (Rhodos, 380 v.Chr. - bij Mytilini (Lesbos), 333 v.Chr.) was een Griek, die dienstdeed als huurlingengeneraal in het Perzische leger. Hij vocht tegen Alexander de Grote in de Slag aan de Granicus en de belegering van Halikarnassos. Hij was een broer van Mentor die nog voor hem een grootse reputatie op had gebouwd als militair. Na de dood van zijn broer Mentor hertrouwde Memnon met diens weduwe . (nl)
- Memnon, född 380 f.Kr. på Rhodos, död 333 f.Kr. , var en grekisk fältherre som stred som legoknekt under persiska härskare.[källa behövs] Memnon var släkt med persiske satrapen i vars uppror han deltog 356 f.Kr. tillsammans med sin bror Mentor som även han var grekisk fältherre i persisk tjänst. Han fick under perserkungen Dareios III viktiga fältherreposter i kriget mot Alexander den store och var en av den persiska härens dugligaste befälhavare.[källa behövs] I slaget vid Graneikos förde han befälet öfver 10 000 man grekiska legotrupper och försvarade sedan hjältemodigt Halikarnassos. Såsom befälhavare över den persiska sjömakten erövrade han Lesbos, Chios och några bland Kykladerna. Han dog 333 f.Kr. av en sjukdom under belägringen av Mytilene.[källa behövs] (sv)
- 羅德島的門農 （希臘語：Μέμνων ὁ Ῥόδιος; 約前380年 — 前333年），為波斯阿契美尼德帝國顯赫的希臘裔高級將領。他透過與波斯總督阿爾塔巴左斯的姐妹婚姻，建立與波斯貴族聯繫，並與他的兄長門托耳一起，將他大部分的人生效忠於波斯國王。在前334年亞歷山大東征時，門農作為希臘雇傭軍將領為波斯國王大流士三世效力。學者Carl Otis Schuster特別提到歷史上認為他僅僅是位「傭兵」將領是不正確的，門農可以說是亞歷山大大帝東征波斯帝國時最強硬的對手，而且他幾乎快要成功阻止亞歷山大。 (zh)
- Ме́мнон (др.-греч. Mεμνων; ок. 380 до н. э., Родос — 333 до н. э., Лесбос) — древнегреческий военачальник, служивший в персидской армии. Брат другого знаменитого военачальника Ментора, которому был во многом обязан своим высоким положением. Мемнон руководил войсками во время вторжения македонян под командованием Пармениона и Аттала в 336 году до н. э. в Азию. Действия Мемнона позволили персам вытеснить вторгшиеся на территорию империи Ахеменидов войска. Когда через несколько лет в Азии высадилась армия Александра Македонского Мемнон предложил не вступать в бой, а использовать тактику выжженной земли. Его предложение не было принято. В ходе последующей битвы войско персов было наголову разбито. После поражения Дарий III назначил Мемнона руководителем всех войск и флота в Малой Азии и Эгейском море. Мемнону удалось собрать остатки уцелевших войск и начать эффективные действия в Эгейском море. Он захватил Хиос, большую часть Лесбоса и начал вести переговоры об активизации греческого противостояния македонской гегемонии. Смерть Мемнона от болезни во время осады Митилены в 333 году до н. э. перечеркнула планы персов по противодействию Александру. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Memnón de Rodas (hacia el 380 a. C.-333 a. C.), mercenario griego al servicio primero del sátrapa persa de la Frigia Helespóntica Artabazo II, y posteriormente adversario de Alejandro Magno. (es)
- Memnon de Rhodes (en grec ancien Μέμνων ὁ Ῥόδιος / Mémnōn ó Ródios), né vers 380 av. J.-C., mort en 333, est le chef des mercenaires grecs au service des Achéménides durant la conquête d'Alexandre le Grand dont il est le principal adversaire au début de sa campagne en Asie. (fr)
- Memnon dari Rhodes (Yunani: Μέμνων ὁ Ῥόδιος; s. 380 – 333 SM) adalah seorang panglima Yunani Rhodes berpengaruh yang berpihak pada Kekaisaran Akemeniyah. Memiliki kekerabatan dengan arsitokrasi Persia melalui perkawinan saudarinya dengan satrap , bersama dengan saudaranya Mentor, ia melayani raja Persia selama sebagian besar masa hidupnya dan memainkan peran penting pada invasi Aleksander Agung dan dekade-dekade sebelumnya. (in)
- ( 다른 뜻에 대해서는 멤논 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 멤논(현대 그리스어: Μέμνων, 라틴어: Memnon, 기원전 380년 - 기원전 333년)은 그리스인이면서 아케메네스 왕조 페르시아 제국의 다리우스 3세를 섬겼던 군인(용병)이다. 다른 동명의 인물과 구별하여 로도스의 멤논(현대 그리스어: Μέμνων ο Ρόδιος)이라고 불린다. 알렉산더 대왕의 동방원정 때 보급이 부족하다는 것을 알고서, 초토화 작전을 다리우스 3세에게 제안했다. 그라니코스 전투에서는 용병군을 이끌었지만, 그의 부대가 승기를 탄 알렉산더 대왕의 부대에 학살을 당했다. 멤논의 아내인 바르시네는 원래는 멤논의 형 멘토르의 아내였다. 그러나 멘토르의 사후 멤논은 바르시네를 자신의 아내로 삼았고, 멤논이 죽은 후에는 알렉산더 3세의 첩이되었다. (ko)
- Memnone di Rodi è stato un militare e mercenario greco antico.Fu uno dei condottieri greci che, al soldo dei Persiani, combatté Alessandro Magno durante l'invasione dell'Asia. (it)
- メムノン（ギリシア語：Μέμνων, ラテン文字表記：Memnon, 紀元前380年 - 紀元前333年）は、ギリシア人でありながらアケメネス朝ペルシアのダレイオス3世に仕えた軍人（傭兵）である。ロドス島の出身。他の同名の人物と区別してロドスのメムノン（Μέμνων ο Ρόδιος）とも呼ばれる。 メムノンの妻であるバルシネは、元はメムノンの兄メントルの妻であった。しかしメントルの死後、メムノンはバルシネを自身の妻とした（メムノンの死後、バルシネはアレクサンドロス3世の側室となった）。 (ja)
- Memnon z Rodos (ur. 380, zm. 333 p.n.e.) – starożytny dowódca wojskowy najemników greckich. Mąż Barsine. (pl)
- Memnon van Rhodos (Rhodos, 380 v.Chr. - bij Mytilini (Lesbos), 333 v.Chr.) was een Griek, die dienstdeed als huurlingengeneraal in het Perzische leger. Hij vocht tegen Alexander de Grote in de Slag aan de Granicus en de belegering van Halikarnassos. Hij was een broer van Mentor die nog voor hem een grootse reputatie op had gebouwd als militair. Na de dood van zijn broer Mentor hertrouwde Memnon met diens weduwe . (nl)
- 羅德島的門農 （希臘語：Μέμνων ὁ Ῥόδιος; 約前380年 — 前333年），為波斯阿契美尼德帝國顯赫的希臘裔高級將領。他透過與波斯總督阿爾塔巴左斯的姐妹婚姻，建立與波斯貴族聯繫，並與他的兄長門托耳一起，將他大部分的人生效忠於波斯國王。在前334年亞歷山大東征時，門農作為希臘雇傭軍將領為波斯國王大流士三世效力。學者Carl Otis Schuster特別提到歷史上認為他僅僅是位「傭兵」將領是不正確的，門農可以說是亞歷山大大帝東征波斯帝國時最強硬的對手，而且他幾乎快要成功阻止亞歷山大。 (zh)
- Memnó de Rodes (Memnon, Μέμνων) (vers 375 aC-333 aC) fou un general rodi al servei de Pèrsia. Poliè esmenta una campanya seva anterior al 353 aC contra el rei Leucó del Bòsfor (mort el 353 aC). La seva germana es va casar amb Artabazos II sàtrapa de Dascilios. Es va unir al seu cunyat en la revolta contra Artaxerxes III de Pèrsia (354 aC). Derrotats els rebels, Artabazos II, Memnó i el seu germà Mentor de Rodes van fugir a la cort del rei Filip II de Macedònia. (ca)
- Ο Μέμνων υπήρξε στρατηγός της Περσικής αυτοκρατορίας επί Αρταξέρξη και Δαρείου, με καταγωγή από τη Ρόδο. Όταν βασίλευε ο Αρταξέρξης συμμετείχε ενεργά στην αποστασία του σατράπη της Φρυγίας Αρτάβαζου (356 π.Χ.), του οποίου ήταν γαμπρός. Παρ' όλο που η αποσχιστική απόπειρα δε στέφτηκε από επιτυχία, γλίτωσε την παραδειγματική τιμωρία του βασιλιά χάρη στην παρέμβαση του αδελφού του Μέντορα. Κατέφυγε προσωρινά, όπως και ο Αρτάβαζος, στην αυλή του Φιλίππου το 353 π.Χ.Αργότερα, τον εντοπίζουμε επικεφαλής στο αριστερό κέρας της περσικής στρατιάς κατά τη Μάχη του Γρανικού (334 π.Χ.). Στη συνέχεια διορίζεται από το Δαρείο αρχηγός του ναυτικού, της Μικράς Ασίας και των μεσογειακών παραλίων, ώστε να εμποδίσει την προέλαση του Αλεξάνδρου. Με προδοσία κατέλαβε τη Χίο και ακολούθως κατέπλευσε στη Λέσβο. (el)
- Memnono de Rodoso (Μέμνων ὁ Ῥόδιος, 380 - 333 a.K.) estis la komandanto de grekaj pagosoldatoj por la servo de la persa reĝo Dario la 3-a kiam Aleksandro la Granda de Macedonio invadis Persion en 334 a.K. Memnono fame defendis politikon de brulita tero kontraŭ Aleksandro, konscia pri la manko de liveraĵoj kaj mono de Macedonianoj. Li komandis la pagosoldatojn ĉe la Batalo de Graniko, kie liaj trupoj estis masakritaj de la venkaj Macedonianoj. (eo)
- Memnon (altgriechisch Μέμνων Mémnōn; † 333 v. Chr.) war der Bruder des Mentor und ein Heerführer des Perserkönigs Dareios III. im Krieg gegen Alexander den Großen. Er wurde in der ersten Hälfte des vierten Jahrhunderts vor Christus auf Rhodos geboren. Als Grieche verdingte er sich wie viele seiner Landsleute als Söldner bei den über Kleinasien herrschenden Persern. (de)
- Memnon of Rhodes (Greek: Μέμνων ὁ Ῥόδιος; c. 380 – 333 BC) was a prominent Rhodian Greek commander in the service of the Persian Achaemenid Empire. Related to the Persian aristocracy by the marriage of his sister to the satrap Artabazus II, together with his brother Mentor he served the Persian king for most of his life, and played an important role during the invasion of Alexander the Great and the decades before that. (en)
- Memnon, född 380 f.Kr. på Rhodos, död 333 f.Kr. , var en grekisk fältherre som stred som legoknekt under persiska härskare.[källa behövs] Memnon var släkt med persiske satrapen i vars uppror han deltog 356 f.Kr. tillsammans med sin bror Mentor som även han var grekisk fältherre i persisk tjänst. Han fick under perserkungen Dareios III viktiga fältherreposter i kriget mot Alexander den store och var en av den persiska härens dugligaste befälhavare.[källa behövs] (sv)
- Ме́мнон (др.-греч. Mεμνων; ок. 380 до н. э., Родос — 333 до н. э., Лесбос) — древнегреческий военачальник, служивший в персидской армии. Брат другого знаменитого военачальника Ментора, которому был во многом обязан своим высоким положением. (ru)
|
