| dbo:abstract
|
- Bonifaci (en llatí Bonifacius) va ser un general romà probablement d'origen traci. Es va distingir a la primera part de la seva carrera pública per la seva administració competent i justa a diverses magistratures i per la seva activitat contra els bàrbars, especialment a Massília contra el rei got Ataülf l'any 413. Va buscar l'amistat d'Agustí d'Hipona per reforçar la legislació imperial i contra la secta dels donatistes. Després de la mort de la seva dona es va voler suïcidar i es va mostrar contrari a les activitats militars, i Agustí va calmar amb prudència les seves pretensions, recomanant-li que es dediqués només a una guerra defensiva contra els bàrbars, guerra que va continuar contra els bàrbars visigots els anys 417 i 418. Es va casar després amb una rica dama arriana anomenada Pelàgia, i encara que va mantenir les seves conviccions catòliques, sembla que la seva dona va tenir una certa influència sobre ell. La seva dona es va haver de convertir però els fills van poder ser batejats com arrians. Agustí diu que després va conviure amb diverses concubines. L'any 422 les seves forces van participar en l'expedició a Hispània contra els vàndals, dirigida per Castí (Castinus), que era el seu rival polític. Bonifaci comptava amb el suport de Gal·la Placídia, però l'actuació insolent de Castí el va fer renunciar al comandament de l'exèrcit. L'emperador Honori va morir l'any 423 i Bonifaci va ser nomenat tribú i comes d'Àfrica sota el govern de Valentinià III (424-455). Bonifaci es va negar a reconèixer a Joan el Secretari, i va reconèixer com Emperadriu a Gala Plàcida. El general Flavi Aeci, per a eliminar-lo, va convèncer a Gala per destituir-lo l'any 427, i alhora va convèncer a Bonifaci per oposar-se a la seva destitució. Bonifaci va caure a la trampa, i quan li va ser comunicat el seu cessament es va rebel·lar i contra ell van enviar un exèrcit, el mateix any 427. Per ajudar-lo en la seva empresa, Bonifaci va buscar l'aliança dels vàndals, establerts com a confederats a la Bètica, als quals va demanar que enviessin tropes a Àfrica i el maig del 429 el seu rei Genseric, amb un exèrcit de cinquanta mil homes, va passar a Mauretània o Mauritània, va obtenir l'ajut dels amazics i de la secta dels donatistes (que havien estat sotmesos a persecució) i es va presentar al govern de Bonifaci. Mentrestant Gala Plàcida es va assabentar del doble joc d'Aeci, i es va reconciliar amb Bonifaci que llavors es va penedir de la crida als vàndals, sota els consells d'Agustí, i va tractar de rebutjar-los però va ser arraconat a Hippo Regius el 430 i va quedar assetjat allí. Hippo Regius va resistir 14 mesos i finalment Bonifaci, després de veure la mort d'Agustí, va intentar una batalla decisiva en la què els vàndals el van derrotar (431). Bonifaci va poder fugir a Itàlia amb gran part dels habitants de la ciutat, fins a Roma, on va recobrar el favor de Placídia que el va acollir benèvolament i li va donar el rang de Patrici i Magister Militum, càrrec que també ostentava Aeci. Aquest darrer va marxar amb les seves forces a Roma des de la Gàl·lia, i es va enfrontar obertament al seu rival, al qual no va poder derrotar, però Bonifaci va resultar ferit i va morir poc després, l'any 432. Segons alguns, en realitat va morir de malaltia el mateix 432. Es diu que va aconsellar a la seva dona de casar-se amb Aeci. La font principal per aquest personatge es Procopi, De Bello Vandalum, i també Olimpiòdor de Tebes, Ιστορικοὶ λόγοι, i Agustí d'Hipona. (ca)
- بونيفاكيوس (مات 432)، الحاكم الروماني لمحافظة أفريقيا والذي يعتقد عموما أن دعا الوندال إلى ذلك الإقليم في انتقام من أعمال غالا بلاسيديا العدائية، التي كانت تحكم بالنيابة عن ابنها الإمبراطور فالنتينيان الثالث (428-429). وقد نسب بروكوبيوس ذلك العمل إلى منافسه أيتيوس، لكن المصادر الأسبق تتكلم عن شخص معين يدعى فيليكس وكان كبير وزراء بلاكيديا، والذي افترى على بونيفاكيوس. سواء كان قد دعا الوندال حقا أم لا، فليس هناك شك بأنه انقلب عليهم بعد وقت قصير ودافع عن مدينة هيبو ريغيوس (عنابة) بشجاعة من هجماتهم. وفي عام 432 عاد إلى إيطاليا، وتلقى الحظوة من بلاكيديا وعين سيد العسكر. ولكن أيتيوس استاء من ترقيته، فاجتمع المنافسان، ربما في قتال فردا لفرد، ورغم أن بونيفاكيوس خرج من المعركة منتصرا فقد تلقى جرحا من المعركة والذي مات بسببه بعد ثلاثة أشهر. نوقشت المصادر الموجودة عن التاريخ الغامض والمبهم لهذه الأحداث بشكل جيد من قبل في مقالة في المراجعة التاريخية الإنجليزية، يوليو 1887. كما يظهر أيضا في تاريخ ضعف وسقوط الإمبراطورية الرومانية بقلم إدوارد جيبون. (ar)
- Ο Βονιφάτιος ή Βονιφάκιος, γνωστός και ως κόμης Βονιφάκιος, (απεβ. το 432) ήταν Ρωμαίος στρατηγός και κυβερνήτης της . Εκστράτευσε κατά των Βησιγότθων στη και των Βανδάλων στη βόρεια Αφρική. Σύμμαχος της Γάλας Πλακιδίας, μητέρας και συμβούλου του Βαλεντινιανού Γ΄, ο Boνιφάτιος συμμετείχε σε ρωμαϊκούς εμφύλιους πολέμους για λογαριασμό της κατά των στρατηγών το 427-429 και του Aetius το 432. Αν και νίκησε τον τελευταίο στη , ο Βονιφάτιος υπέστη θανατηφόρα πληγή και τον διαδέχθηκε ο γαμπρός του ως πατρίκιος της Δυτικής Ρωμαϊκής Αυτοκρατορίας. (el)
- Bonifatius (or Bonifacius; also known as Count Boniface; died 432) was a Roman general and governor of the diocese of Africa. He campaigned against the Visigoths in Gaul and the Vandals in North Africa. An ally of Galla Placidia, mother and advisor of Valentinian III, Bonifacius engaged in Roman civil wars on her behalf against the generals Felix in 427-429 and Aetius in 432. Although he defeated the latter at the Battle of Rimini, Bonifacius suffered a fatal wound and was succeeded by his son-in-law Sebastianus as patricius of the Western Roman Empire. (en)
- Bonifatius (auch Bonifacius) (* vor 413; † 432) war ein weströmischer Feldherr und Patricius. (de)
- Bonifacio (en latín, Bonifacius; m. 432) fue un general y gobernador romano de la diócesis de África. Junto con su rival, Aecio, a veces es llamado «el último de los romanos». Después de la muerte del emperador Honorio en 423, el primicerius notariorum Juan fue elevado al trono. Bonifacio rechazó reconocerlo y evitó que los abundantes envíos de grano africano alcanzaran Italia. Después de una rebelión en Galia, y de una sublevación general, Juan fue derrocado y Valentiniano III, sobrino de Honorio, fue hecho emperador occidental por el emperador romano del este, Teodosio II. Bonifacio lo apoyó y comenzaron de nuevo los envíos de grano. Bajo la influencia de Aecio, Gala Placidia, madre del emperador, condenó a Bonifacio por traición contra el emperador. Temeroso por la probable ejecución, Bonifacio pidió la ayuda de mercenarios vándalos. La tribu entera emigró en masa a África. Sin embargo, cuando llegaron, Bonifacio había recuperado el favor de Placidia, quien le había concedido el título de patricio. Informó a los vándalos que sus servicios ya no eran necesarios, pero en vez de volver a Hispania, se rebelaron y se apoderaron de África. Los vándalos gobernarían la diócesis hasta que Belisario la recobrase en 534 para el Imperio bizantino. Bonifacio había sido llamado a Italia antes de que los vándalos hubieran ocupado la provincia; sin embargo, Aecio y su ejército de mercenarios germanos marcharon contra él. El resultado fue la batalla de Rímini (432), que Bonifacio ganó, a pesar de ser mortalmente herido; murió varios meses más tarde y Aecio se convirtió en el gobernante de hecho del Imperio romano de Occidente. (es)
- Boniface (mort en 432) était un général romain et gouverneur du Diocèse d'Afrique. Il a fait campagne contre les Wisigoths, en Gaule romaine, et les Vandales, en Afrique romaine. Allié de Galla Placidia (régente de Valentinien III), Boniface s'engage dans les guerres civiles romaines contre les généraux Flavius Félix, en 427-429, et Flavius Aetius, en 432. Bien qu'il ait vaincu ce dernier lors de la bataille de Rimini, Boniface subit une blessure mortelle et est remplacé par son beau-fils, Sebastianus, comme patrice de l'Empire romain d'Occident. (fr)
- Bonifacio (latino: Bonifacius; ... – 432) è stato un generale romano (comes) dell'Impero romano e governatore della diocesi d'Africa.Fu l'avversario di Flavio Ezio. Alto ufficiale romano in Africa, dove fu in rapporti con Agostino, a partire dalla morte dell'imperatore Costanzo III (421) divenne uno dei protagonisti della politica imperiale. Si oppose all'imperatore Giovanni, appoggiando l'elezione al trono del giovane Valentiniano III (423) e il controllo della politica imperiale d'Occidente da parte di sua madre Galla Placidia, sorella dell'imperatore Onorio. Entrò poi in contrasto con gli altri uomini forti della corte romana, dando inizio a una vera e propria guerra civile, durante la quale fu incolpato di aver chiamato in proprio aiuto i Vandali, causando poi la conquista dell'Africa da parte di Genserico. Giunto in Italia con il proprio esercito, sconfisse in battaglia il proprio avversario Ezio, ma morì poco dopo per le ferite riportate. (it)
- Bonifatius (? - 432) was een Romeins generaal die ook stadhouder of gouverneur (Latijn: vicarius) was van de Romeinse provincie Africa. Hij werd samen met zijn rivaal, Flavius Aetius, ook wel "de laatste van de Romeinen" genoemd. (nl)
- 보니파티우스(라틴어: Bonifatius, ? ~ 432년)는 로마의 장군이자 아프리카 교구의 총독이었다. 그는 속주 갈리아의 서고트족(비시고트)과 속주 북아프리카의 반달족을 상대로 군사 행동을 벌였고, 갈라 플라키디아(발렌티니아누스 3세의 지역)의 동맹으로써 427년부터 429년까지 장군 플라비우스 펠릭스(Flavius Felix), 432년 플라비우스 아에티우스(Flavius Aetius)를 대신해 로마 내전에 참전했다. 리미니 전투에서 플라비우스 아에티우스의 군을 물리쳤으나 치명적인 상처를 입었고, 사위 세바스티누스(Sebastianus)가 뒤를 이어 서로마 제국의 파트리키우스(patricius)가 되었다. (ko)
- Bonifácio (em latim: Bonifacius ? - 432) era um general e governador romano da Diocese da África que serviu como conde durante o reinado do imperador ocidental Valentiniano III (r. 425–455). Com o seu rival, Flávio Aécio, é por vezes considerado o "último dos Romanos." (pt)
- Bonifatius, romersk fältherre, omtalas första gången år 413, då han utmärkte sig vid undsättningen av Marseille och sårade västgotakungen Ataulf. Bonifatius innehade sedermera ett militärbefäl i Afrika och slogs mot de plundrande barbarerna. Omkring år 422 tycks han ha förvärvat sig en halvt självständig ställning där; han stod i personligt vänskapsförhållande till kyrkofadern Augustinus och prisas av denne för sin fromhet. Bonifatius ställde sig år 423 på sida mot kejsaren Honorius och belönades ett par år senare med ståthållarvärdighet (comes Africae) samt ett högt militärbefäl (comes domesticorum). Det dröjde emellertid inte länge, innan Bonifatius av okänd anledning föll i onåd vid hovet i Ravenna. Han återkallades från Afrika, men vägrade uppge sin ställning och blev då förklarad rikets fiende, år 427. Med Augustinus och det kyrkliga partiet i Afrika hade han stött sig genom ett klandervärt levnadssätt och böjelse för arianism. Trupper sändes emot honom, och under de förvecklingar, som nu följde, inbröt vandalerna från Spanien i Afrika och härjade vitt och brett. En mängd historieskrivare efter Prokopios riktade beskyllningar mot Bonifatius, att han skulle ha kallat vandalerna till hjälp, men senare tiders forskare var benägna att frikänna honom. Han belägrades mellan åren 430-431 i Hippo Regius av vandalerna och förmådde inte att slå tillbaka deras anfall. År 432 kallades Bonifatius till Italien, eftersom man vid kejsarhovet i Ravenna ansåg sig behöva honom som motvikt mot den mäktige Aëtius. Han utnämndes till riksfältherre (magister militum) och drog i fält mot Aëtius, men blev år 432 dödligt sårad i slaget vid Ariminum. Fältherrevärdigheten övergick till Bonifatius svärson , vilken emellertid snart fördrevs av Aëtius. (sv)
- Боніфацій (*Bonifatius, д/н — 432) — полководець Західно-Римської імперії, комит Африки 422—432 рр. (uk)
- Бонифа́ций (лат. Bonifacius; ум. 432) — полководец Западно-Римской империи, комит в 422—432 годах. Бонифаций стал фактическим правителем африканских провинций Западно-Римской империи в период смуты в Риме после смерти в 423 году императора Гонория. Сначала он был утвержден имперским правительством в качестве комита Африки, затем его безуспешно пытались низложить военным путём и после неудачи снова признали римским наместником. В 432 году он был смертельно ранен в междоусобном сражении против римского полководца Флавия Аэция. Прокопий Кесарийский, отмечая его достоинства, удостоил его вместе с Аэцием эпитета «». (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Βονιφάτιος ή Βονιφάκιος, γνωστός και ως κόμης Βονιφάκιος, (απεβ. το 432) ήταν Ρωμαίος στρατηγός και κυβερνήτης της . Εκστράτευσε κατά των Βησιγότθων στη και των Βανδάλων στη βόρεια Αφρική. Σύμμαχος της Γάλας Πλακιδίας, μητέρας και συμβούλου του Βαλεντινιανού Γ΄, ο Boνιφάτιος συμμετείχε σε ρωμαϊκούς εμφύλιους πολέμους για λογαριασμό της κατά των στρατηγών το 427-429 και του Aetius το 432. Αν και νίκησε τον τελευταίο στη , ο Βονιφάτιος υπέστη θανατηφόρα πληγή και τον διαδέχθηκε ο γαμπρός του ως πατρίκιος της Δυτικής Ρωμαϊκής Αυτοκρατορίας. (el)
- Bonifatius (or Bonifacius; also known as Count Boniface; died 432) was a Roman general and governor of the diocese of Africa. He campaigned against the Visigoths in Gaul and the Vandals in North Africa. An ally of Galla Placidia, mother and advisor of Valentinian III, Bonifacius engaged in Roman civil wars on her behalf against the generals Felix in 427-429 and Aetius in 432. Although he defeated the latter at the Battle of Rimini, Bonifacius suffered a fatal wound and was succeeded by his son-in-law Sebastianus as patricius of the Western Roman Empire. (en)
- Bonifatius (auch Bonifacius) (* vor 413; † 432) war ein weströmischer Feldherr und Patricius. (de)
- Boniface (mort en 432) était un général romain et gouverneur du Diocèse d'Afrique. Il a fait campagne contre les Wisigoths, en Gaule romaine, et les Vandales, en Afrique romaine. Allié de Galla Placidia (régente de Valentinien III), Boniface s'engage dans les guerres civiles romaines contre les généraux Flavius Félix, en 427-429, et Flavius Aetius, en 432. Bien qu'il ait vaincu ce dernier lors de la bataille de Rimini, Boniface subit une blessure mortelle et est remplacé par son beau-fils, Sebastianus, comme patrice de l'Empire romain d'Occident. (fr)
- Bonifatius (? - 432) was een Romeins generaal die ook stadhouder of gouverneur (Latijn: vicarius) was van de Romeinse provincie Africa. Hij werd samen met zijn rivaal, Flavius Aetius, ook wel "de laatste van de Romeinen" genoemd. (nl)
- 보니파티우스(라틴어: Bonifatius, ? ~ 432년)는 로마의 장군이자 아프리카 교구의 총독이었다. 그는 속주 갈리아의 서고트족(비시고트)과 속주 북아프리카의 반달족을 상대로 군사 행동을 벌였고, 갈라 플라키디아(발렌티니아누스 3세의 지역)의 동맹으로써 427년부터 429년까지 장군 플라비우스 펠릭스(Flavius Felix), 432년 플라비우스 아에티우스(Flavius Aetius)를 대신해 로마 내전에 참전했다. 리미니 전투에서 플라비우스 아에티우스의 군을 물리쳤으나 치명적인 상처를 입었고, 사위 세바스티누스(Sebastianus)가 뒤를 이어 서로마 제국의 파트리키우스(patricius)가 되었다. (ko)
- Bonifácio (em latim: Bonifacius ? - 432) era um general e governador romano da Diocese da África que serviu como conde durante o reinado do imperador ocidental Valentiniano III (r. 425–455). Com o seu rival, Flávio Aécio, é por vezes considerado o "último dos Romanos." (pt)
- Боніфацій (*Bonifatius, д/н — 432) — полководець Західно-Римської імперії, комит Африки 422—432 рр. (uk)
- بونيفاكيوس (مات 432)، الحاكم الروماني لمحافظة أفريقيا والذي يعتقد عموما أن دعا الوندال إلى ذلك الإقليم في انتقام من أعمال غالا بلاسيديا العدائية، التي كانت تحكم بالنيابة عن ابنها الإمبراطور فالنتينيان الثالث (428-429). وقد نسب بروكوبيوس ذلك العمل إلى منافسه أيتيوس، لكن المصادر الأسبق تتكلم عن شخص معين يدعى فيليكس وكان كبير وزراء بلاكيديا، والذي افترى على بونيفاكيوس. سواء كان قد دعا الوندال حقا أم لا، فليس هناك شك بأنه انقلب عليهم بعد وقت قصير ودافع عن مدينة هيبو ريغيوس (عنابة) بشجاعة من هجماتهم. وفي عام 432 عاد إلى إيطاليا، وتلقى الحظوة من بلاكيديا وعين سيد العسكر. ولكن أيتيوس استاء من ترقيته، فاجتمع المنافسان، ربما في قتال فردا لفرد، ورغم أن بونيفاكيوس خرج من المعركة منتصرا فقد تلقى جرحا من المعركة والذي مات بسببه بعد ثلاثة أشهر. (ar)
- Bonifaci (en llatí Bonifacius) va ser un general romà probablement d'origen traci. Es va distingir a la primera part de la seva carrera pública per la seva administració competent i justa a diverses magistratures i per la seva activitat contra els bàrbars, especialment a Massília contra el rei got Ataülf l'any 413. L'any 422 les seves forces van participar en l'expedició a Hispània contra els vàndals, dirigida per Castí (Castinus), que era el seu rival polític. Bonifaci comptava amb el suport de Gal·la Placídia, però l'actuació insolent de Castí el va fer renunciar al comandament de l'exèrcit. (ca)
- Bonifacio (en latín, Bonifacius; m. 432) fue un general y gobernador romano de la diócesis de África. Junto con su rival, Aecio, a veces es llamado «el último de los romanos». Después de la muerte del emperador Honorio en 423, el primicerius notariorum Juan fue elevado al trono. Bonifacio rechazó reconocerlo y evitó que los abundantes envíos de grano africano alcanzaran Italia. Después de una rebelión en Galia, y de una sublevación general, Juan fue derrocado y Valentiniano III, sobrino de Honorio, fue hecho emperador occidental por el emperador romano del este, Teodosio II. Bonifacio lo apoyó y comenzaron de nuevo los envíos de grano. (es)
- Bonifacio (latino: Bonifacius; ... – 432) è stato un generale romano (comes) dell'Impero romano e governatore della diocesi d'Africa.Fu l'avversario di Flavio Ezio. Alto ufficiale romano in Africa, dove fu in rapporti con Agostino, a partire dalla morte dell'imperatore Costanzo III (421) divenne uno dei protagonisti della politica imperiale. Si oppose all'imperatore Giovanni, appoggiando l'elezione al trono del giovane Valentiniano III (423) e il controllo della politica imperiale d'Occidente da parte di sua madre Galla Placidia, sorella dell'imperatore Onorio. Entrò poi in contrasto con gli altri uomini forti della corte romana, dando inizio a una vera e propria guerra civile, durante la quale fu incolpato di aver chiamato in proprio aiuto i Vandali, causando poi la conquista dell'Africa (it)
- Bonifatius, romersk fältherre, omtalas första gången år 413, då han utmärkte sig vid undsättningen av Marseille och sårade västgotakungen Ataulf. Bonifatius innehade sedermera ett militärbefäl i Afrika och slogs mot de plundrande barbarerna. Omkring år 422 tycks han ha förvärvat sig en halvt självständig ställning där; han stod i personligt vänskapsförhållande till kyrkofadern Augustinus och prisas av denne för sin fromhet. Bonifatius ställde sig år 423 på sida mot kejsaren Honorius och belönades ett par år senare med ståthållarvärdighet (comes Africae) samt ett högt militärbefäl (comes domesticorum). (sv)
- Бонифа́ций (лат. Bonifacius; ум. 432) — полководец Западно-Римской империи, комит в 422—432 годах. Бонифаций стал фактическим правителем африканских провинций Западно-Римской империи в период смуты в Риме после смерти в 423 году императора Гонория. Сначала он был утвержден имперским правительством в качестве комита Африки, затем его безуспешно пытались низложить военным путём и после неудачи снова признали римским наместником. В 432 году он был смертельно ранен в междоусобном сражении против римского полководца Флавия Аэция. (ru)
|
