| dbo:abstract
|
- Bertold II de Zähringen (vers 1050-12 abril 1111) va ser comte de Zähringen des de 1078 a vers el 1000, duc pretendent de Caríntia des 1092 a 1098, i duc de Zähringen vers el 1000 a 10011/1012. Bertold era un fill de Bertold I de Caríntia i com aquest va donar suport a Rodolf de Rheinfelden contra el rei Enric IV; el seu pare fou deposat el 1077 del ducat de Caríntia i la marca de Verona a la Dieta d'Ulm, i es va retirar a les seves possessions de Suàbia on va fer front als atacs imperials podent mantenir els dominis i va morir el 6 de novembre de 1078. Bertold II el va succeir en part dels dominis mentre una altra part (Brisgovia) quedava en mans del seu germà Herman; no van renunciar als títol de duc i marcgravi i així Herman, que es considerava hereu de la marca de Verona, va acabar titulant-se marcgravi de Baden, i Bertold que es considerava hereu del ducat de Caríntia es va acabar titulant duc de Zähringen. El 1079, Bertold es va casar amb Agnès de Reinfelden filla de Rodolf de Rheinfelden. En els anys següents, es va convertir en un ferm defensor del duc pretendent Bertold de Suàbia, fill de Rodolf i oposat a Frederic de Staufen o de Buren (1079-1105) que tenia el suport reial, el del bisbe de Basilea i el del bisbe d'Estrasburg. No obstant això, quan la regió es va calmar a finals dels anys vuinta, Bertold apareix en qualitat de testimoni en una permuta de terres en què participava el bisbe de Basilea (1087). Les tensions van tornar a augmentar el 1090, quan Bertold de Rheinfelden va morir. Bertold de Zähringen va intentar fer valer les seves pretensions a l'herència Rheinfelden a Borgonya, però sense títols aquesta va passar al genrà de Bertold de Rheinfelden, Otó de Rheinfelden. Llavors va reclamar el ducat de Suàbia. Amb el suport dels güelfs i el papat, va ser elegit duc en oposició al duc Frederic el 1092 i al mateix any, va ser elegit com duc de Caríntia i marcgravi de Verona (com el seu pare) pels que s'oposaven duc de Caríntia [[Enric d'Eppenstein]]. Bertold, així com el seu pare, mai va tenir en aquestos territoris cap poder efectiu. El 1093, Bertold i Welf IV van signar un "jurament de pau" a Ulm. Al principi només era vàlid a Suàbia, però es va estendre aviat a Baviera i va enfortir l'oposició a l'emperador al sud d'Alemanya. Al voltant de 1098, Bertold i Frederic va arribar a un acord pel qual es va mantenir Frederic com a duc de Suàbia, però a Bertold se li va donar el Reichsvogtei (protectorat imperial) o bé els béns imperials (depenent de la font) de Zurich i se li va permetre mantenir el títol ducal. Mitjançant aquest acord, la relació entre els Zähringer (família de Zähringen) i Enric IV va millorar. El 1105, Bertold era l'aliat més proper del fill d'Enric IV, Enric V, que es va rebel·lar contra el seu pare. Bertold a principis de 1090, va estendre el seu poder cap al Breisgau i el territori Zähringer mateix se separava del control del duc de Suàbia. El 1091, es va construir el castell de Zähringen com a protecció per a l'assentament proper de Friburg de Brisgòvia. Bertold va ser el primer dels Zähringen a portar el títol de "duc de Zähringen" (des de vers 1100). Va consolidar el seu govern amb la fundació de monestirs i altres assentaments a la Selva Negra. El seu territori era petit i tenia poques possibilitats d'expansió. El seu títol ducal va ser descrit per Otó de Freising com un dels primers "títols buits" a l'Alemanya medieval: un títol que significa poc en el camí de la significació governamental o territorial. El seu no era un càrrec polític o militar, ni un ordre tribal o territorial. Més aviat, el seu títol ducal va ser una mera dignitat i les seves possessions de la família patrimonis. En 1093, va fundar el monestir benedictí de Sant Pere, que es va convertir en el mausoleu de la família. Els monestirs que va fundar van ser reformats i en general hostils a l'emperador. Amb el desplaçament dels de la regió de la Selva Negra, Bertold la va convertir amb èxit en el seu centre de poder. Al final de la seva vida, les possessions de Bertold equivalien a una justificació del seu títol grandiós. El va succeir com a duc el seu fill gran, Bertold III. El seu segon fill Conrad va succeir a Bertold III després d'onze anys. (ca)
- Ο Βερθόλδος Β΄, γερμ. Berthold II (π. 1050 - 12 Απριλίου 1111) από τον Οίκο του Τσέρινγκεν ήταν δούκας της Σουαβίας (1092-98) και του Τσέρινγκεν (π. 1100-1111). (el)
- Berthold II. von Zähringen (* um 1050; † 12. April 1111) war von 1092 bis 1098 Herzog von Schwaben und erhielt danach den Titel „Herzog von Zähringen“. (de)
- Berthold II (c. 1050 – 12 April 1111), also known as Berchtold II, was the Duke of Swabia from 1092 to 1098.After he conceded the Duchy of Swabia to the Staufer in 1098, the title of "Duke of Zähringen" was created for him, in use from c. 1100 and continued by his successors until 1218. Berthold was a younger son of Berthold I of Zähringen and initially supported Rudolf of Rheinfelden against King Henry IV. In 1077, both the Zähringer and Rheinfeldener were relieved of their titles and possessions by the king. Berthold I of Zähringen died in 1078 and his son Berthold inherited his claims, including a claim to the Duchy of Swabia. In 1079, Berthold married Agnes of Rheinfelden, Rudolf's daughter. In the following years, he became a strong supporter of Rudolf's eldest son, Berthold of Rheinfelden, against the king. He was also at odds with Frederick of Stauf and the Bishops of Basel and Strasbourg. However, when the region quieted down in the late 1080s, Berthold is found as a witness to an exchange of land involving the Bishop of Basel (1087). Tensions rose again in 1090, when Berthold of Rheinfelden died. At that point, Berthold of Zähringen asserted his claims to the Rheinfeldener inheritance in Burgundy, but not their titles, which went to Berthold of Rheinfelden's younger brother, Otto von Wetter(au)-Rheinfelden. He also placed a claim on the Duchy of Swabia. Supported by the Welfs and the Papacy, he was elected duke in opposition to Frederick in 1092. In that same year, he was chosen as Duke of Carinthia and Margrave of Verona (like his father) by those who opposed Duke Henry V. Berthold, also like his father, never held any real power in Carinthia. In 1093, Berthold and Welf IV signed a "peace oath" at Ulm. At first only valid in Swabia, it was soon extended to Bavaria and strengthened the opposition to the emperor in southern Germany. Around 1098, Berthold and Frederick came to terms, whereby Frederick kept Swabia, but Berthold was given the Reichsvogtei (or imperial estates, depending on the source) of Zürich and allowed to keep a ducal title. By this step, the relationship between the Zähringer and Henry IV improved. In 1105, Berthold was the closest ally of Henry's son, Henry V, who rebelled against his father. Berthold, beginning in 1090, extended his power into the Breisgau so that the Zähringer territory extracted itself from the influence of the Swabian duke. In 1091, he abandoned Zähringen castle as his main residence, in favour of the newly built Freiburg Castle. Berthold was the first of the Zähringer to hold the title of "Duke of Zähringen" (from around 1100). He established his rule with the foundation of monasteries and other settlements in the Black Forest. His territory was small and he had little opportunity for expansion. His ducal title was described by Otto of Freising as one of the first "empty titles" in medieval Germany: a title signifying little in the way of governmental or territorial significance. His was not a political or military office, nor a tribal or territorial command. Rather, his ducal title was a mere dignity, and his estates were family possessions. In 1093, he founded the Benedictine monastery of Saint Peter, which became the family mausoleum. The monasteries that he founded were usually reformed monasteries which were hostile to the emperor. With the displacement of the from the region of the Black Forest, Berthold successfully turned it into his centre of power. By the end of his life, Berthold's estates amounted to a justification of his grandiose title. He was succeeded as Duke of Zähringen by his eldest son, Berthold III. His second son, Conrad, succeeded Berthold III after eleven years. (en)
- Bertoldo II (o Berchtold II) (h. 1050 - 12 de abril de 1111) fue duque de Suabia desde 1092 hasta 1098. Bertoldo era un hijo de Bertoldo II de Carintia e inicialmente apoyó a Rodolfo de Rheinfelden contra el rey Enrique IV. Tanto los Zähringer como los fueron privados de sus títulos y posesiones por el rey en 1077. Bertoldo I murió en 1078 y Bertoldo heredó sus pretensiones, incluyendo la reclamación del ducado de Suabia. En 1079, Bertoldo se casó con Inés, hija de Rodolfo. En los años siguientes, se hizo un firme defensor de Bertoldo I contra el rey. Estaba enfrentado al duque nombrado por el rey, Federico de Büren, y a los obispos de Basilea y Estrasburgo. Sin embargo, cuando la región se calmó a finales de los años 1080, encontramos a Bertoldo como testigo de un intercambio de tierras que implicaba al obispo de Basilea (1087). Las tensiones surgieron de nuevo en 1090, cuando Bertoldo I de Rheinfelden murió. Bertoldo de Zähringen afirmó sus pretensiones a la herencia en Borgoña, pero no sus títulos, que fueron a parar al hermano menor de Bertoldo I, Otón de Wetter(au)-Rheinfelden. También reclamó el ducado de Suabia. Apoyado por los güelfos y el Papado, fue elegido duque en oposición a Federico en 1092. En ese mismo año, fue elegido duque de Carintia y margrave de Verona (como su padre) por aquellos que se oponían al . Bertoldo, también como su padre, nunca tuvo poder real en Carintia. En 1093, Bertoldo y Güelfo IV firmaron un "juramento de paz" en Ulm. AL principio sólo válido en Suabia, pronto se extendió a Baviera y fortaleció la oposición al emperador en el sur de ALemania. Alrededor de 1098, Bertoldo y Federico llegaron a un acuerdo según el cual Federico conservaba Suabia, pero a Bertoldo se le daba el (o estados imperiales, dependiendo de la fuente) de Zúrich y se le permitía mantener el título ducal. Para este momento, la relación entre los Zähringen y Enrique IV mejoró. En 1105, Bertoldo era el aliado más estrecho del hijo de Enrique, Enrique V, quien se rebeló contra su padre. Bertoldo, a partir de 1090, extendió su poder a Brisgovia de manera que el territorio Zähringer se salía del ámbito de influencia del ducado de Suabia. En 1091, construyó el castillo de Zähringen, así como un castillo protector para el cercano asentamiento de Friburgo en Brisgovia. Bertoldo fue el primero de los Zähringers que detentó el título de "duque de Zähringen" (desde 1100). Estableció su gobierno con la fundación de monasterios y otros asentamientos en la Selva Negra. Su territorio era pequeño y tuvo pocas oportunidades para expandirse. Su título ducal fue descrito por Otón de Frisinga como uno de los primeros "títulos vacíos" de la Alemania medieval: un título que significaba poco en términos de relevancia política o territorial. El suyo no era un cargo político ni militar, o de mando tribal o territorial. Más bien, era un título ducal entendido como mera dignidad, y sus estados, posesiones de familia. En 1093, fundó el monasterio benedictino de San Pedro en la Selva Negra, que se convirtió en el mausoleo familiar. Los monasterios que fundó eran normalmente monasterios reformados, hostiles al emperador. Con el desplazamiento de los de la región de la Selva Negra, Bertoldo con éxito hizo de él el centro de su poder. A finales de su vida, los estados de Bertoldo llegaban a justificar su grandioso título. Le sucedió como duque su hijo mayor, . Su segundo hijo sucedió a Bertoldo III después de once años. (es)
- Berthold II de Zähringen (ou Berchtold II), né vers 1050 et mort le 12 avril 1111, fut anti duc de Souabe de 1090 à 1098 et duc de Zähringen à partir de 1100. Il fut également prétendant au titre de duc de Carinthie et de margrave de Vérone (Berthold III) de 1090 à 1093. (fr)
- Bertoldo II di Zähringen (1050 – 12 aprile 1111) fu duca di Svevia dal 1092 al 1097 e successivamente duca di Zähringen dal 1097 alla morte. (it)
- Berthold II van Zähringen, ook Berthold II van Zwaben genoemd (circa 1050 - 12 april 1111) was van 1092 tot 1098 hertog van Zwaben. (nl)
- Bertold II (ur. ok. 1050 r., zm. 12 kwietnia 1111 r.) – książę Zähringen od 1078 r. z rodu Zähringen, pretendent do księstwa Szwabii. (pl)
- ベルトルト2世（ドイツ語：Berthold II., 1050年ごろ - 1111年4月12日）は、シュヴァーベン大公（在位：1092年 - 1098年）。1098年にシュヴァーベン公領をホーエンシュタウフェン家に譲った後は、「ツェーリンゲン公」の称号が1100年ごろより使われるようになり、1218年まで継承され続いた。 (ja)
- Бертольд II (нім. Berthold II. von Zähringen; бл. 1050 — 12 квітня 1111) — герцог Швабії у 1092—1098 роках (як Бертольд II), 1-й герцог Церінген у 1098—1111 роках (як Бертольд I). (uk)
- Бертольд II (нем. Berthold II Zähringen; ок. 1050 — 12 апреля 1111) — герцог Швабии с 1092 по 1097 годы, (номинальный) герцог Каринтии с 1092 года, с 1097 года. Сын Бертольда II Бородатого, герцога Каринтии и маркграфа Вероны. Как и его отец Бертольд II выступил на стороне антикороля Рудольфа Рейнфельденского в его борьбе с императором Генрихом IV. Бертольд II женился на дочери Рудольфа Рейнфельденского и после 1090 года унаследовал владения Рейнфельденского дома в Швабии и Бургундии. В 1092 года был провозглашен своими сторонниками герцогом Швабии и герцогом Каринтии. В 1097 году достигнув примирения с Генрихом IV и Штауфенами, отказался от претензий на герцогство Швабия, но получил титул «герцог Церинген». С 1105 года был сторонником императора Генриха V. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Βερθόλδος Β΄, γερμ. Berthold II (π. 1050 - 12 Απριλίου 1111) από τον Οίκο του Τσέρινγκεν ήταν δούκας της Σουαβίας (1092-98) και του Τσέρινγκεν (π. 1100-1111). (el)
- Berthold II. von Zähringen (* um 1050; † 12. April 1111) war von 1092 bis 1098 Herzog von Schwaben und erhielt danach den Titel „Herzog von Zähringen“. (de)
- Berthold II de Zähringen (ou Berchtold II), né vers 1050 et mort le 12 avril 1111, fut anti duc de Souabe de 1090 à 1098 et duc de Zähringen à partir de 1100. Il fut également prétendant au titre de duc de Carinthie et de margrave de Vérone (Berthold III) de 1090 à 1093. (fr)
- Bertoldo II di Zähringen (1050 – 12 aprile 1111) fu duca di Svevia dal 1092 al 1097 e successivamente duca di Zähringen dal 1097 alla morte. (it)
- Berthold II van Zähringen, ook Berthold II van Zwaben genoemd (circa 1050 - 12 april 1111) was van 1092 tot 1098 hertog van Zwaben. (nl)
- Bertold II (ur. ok. 1050 r., zm. 12 kwietnia 1111 r.) – książę Zähringen od 1078 r. z rodu Zähringen, pretendent do księstwa Szwabii. (pl)
- ベルトルト2世（ドイツ語：Berthold II., 1050年ごろ - 1111年4月12日）は、シュヴァーベン大公（在位：1092年 - 1098年）。1098年にシュヴァーベン公領をホーエンシュタウフェン家に譲った後は、「ツェーリンゲン公」の称号が1100年ごろより使われるようになり、1218年まで継承され続いた。 (ja)
- Бертольд II (нім. Berthold II. von Zähringen; бл. 1050 — 12 квітня 1111) — герцог Швабії у 1092—1098 роках (як Бертольд II), 1-й герцог Церінген у 1098—1111 роках (як Бертольд I). (uk)
- Бертольд II (нем. Berthold II Zähringen; ок. 1050 — 12 апреля 1111) — герцог Швабии с 1092 по 1097 годы, (номинальный) герцог Каринтии с 1092 года, с 1097 года. Сын Бертольда II Бородатого, герцога Каринтии и маркграфа Вероны. Как и его отец Бертольд II выступил на стороне антикороля Рудольфа Рейнфельденского в его борьбе с императором Генрихом IV. Бертольд II женился на дочери Рудольфа Рейнфельденского и после 1090 года унаследовал владения Рейнфельденского дома в Швабии и Бургундии. В 1092 года был провозглашен своими сторонниками герцогом Швабии и герцогом Каринтии. В 1097 году достигнув примирения с Генрихом IV и Штауфенами, отказался от претензий на герцогство Швабия, но получил титул «герцог Церинген». С 1105 года был сторонником императора Генриха V. (ru)
- Bertold II de Zähringen (vers 1050-12 abril 1111) va ser comte de Zähringen des de 1078 a vers el 1000, duc pretendent de Caríntia des 1092 a 1098, i duc de Zähringen vers el 1000 a 10011/1012. Bertold era un fill de Bertold I de Caríntia i com aquest va donar suport a Rodolf de Rheinfelden contra el rei Enric IV; el seu pare fou deposat el 1077 del ducat de Caríntia i la marca de Verona a la Dieta d'Ulm, i es va retirar a les seves possessions de Suàbia on va fer front als atacs imperials podent mantenir els dominis i va morir el 6 de novembre de 1078. Bertold II el va succeir en part dels dominis mentre una altra part (Brisgovia) quedava en mans del seu germà Herman; no van renunciar als títol de duc i marcgravi i així Herman, que es considerava hereu de la marca de Verona, va acabar tit (ca)
- Berthold II (c. 1050 – 12 April 1111), also known as Berchtold II, was the Duke of Swabia from 1092 to 1098.After he conceded the Duchy of Swabia to the Staufer in 1098, the title of "Duke of Zähringen" was created for him, in use from c. 1100 and continued by his successors until 1218. Berthold, beginning in 1090, extended his power into the Breisgau so that the Zähringer territory extracted itself from the influence of the Swabian duke. In 1091, he abandoned Zähringen castle as his main residence, in favour of the newly built Freiburg Castle. (en)
- Bertoldo II (o Berchtold II) (h. 1050 - 12 de abril de 1111) fue duque de Suabia desde 1092 hasta 1098. Bertoldo era un hijo de Bertoldo II de Carintia e inicialmente apoyó a Rodolfo de Rheinfelden contra el rey Enrique IV. Tanto los Zähringer como los fueron privados de sus títulos y posesiones por el rey en 1077. Bertoldo I murió en 1078 y Bertoldo heredó sus pretensiones, incluyendo la reclamación del ducado de Suabia. En 1079, Bertoldo se casó con Inés, hija de Rodolfo. (es)
|
