| dbo:abstract
|
- Azat o Azatani és el nom de la petita noblesa armènia. El nom equival al llatí agnatus. Els azatkʿ eren una classe de terratinents nobles directament subordinats als prínceps i al rei, com a príncep de la seva pròpia propietat, i alhora una classe de nobles guerrers, una ordre eqüestre. En primer lloc, el vassallatge s'expressava en el deure, que també era un privilegi, de servir la cavalleria feudal dels seus sobirans, així com en altres obligacions. Sembla plausible que gaudissin de certs drets governamentals menors a les seves pròpies terres. Els azat van participar en els principals esdeveniments del país, com l'elecció del segons Faust de Bizanci. Durant la invasió del Regne d'Armènia per part de Shapur II, Arsaces II (Arshak II), la seva dona Pharantzem i el seu fill, el futur rei Papas (Pap) es van amagar amb el tresor armeni a la fortalesa d'Artogerassa defensada per una tropa. d'azatkʿ. La seva equivalència amb els cavallers occidentals medievals es va reconèixer immediatament quan, com durant les croades, les dues societats, armènia i franca, van conviure. Així, el Codi armeno-cilicià de Sembat el Conestable (després de 1275) explica el significat d'azat per dziavor, una adaptació armenia de cavaller. Si els nobles servien a cavall eren aswar (cavallers). La cavalleria armènia era designada com Azatagund o Azatakoyt (cossos d'Azats). Els Azat eren segons els càlculs entre quatre mil i quinze mil. (ca)
- Azat (armenisch ազատ; pl. ազատք azatkʿ, kollektiv: ազատանի azatani) war eine Klasse armenischer Adliger; der Titel bezeichnete ursprünglich die mittleren und niederen Adelsränge im Kontrast zu den Nachararkʿ, welche dem Hochadel angehörten. Ab dem Spätmittelalter wurde die Bezeichnung und ihre Ableitungen für die Gesamtheit der Adligen verwendet. (de)
- Azat (Armenian: ազատ; plural ազատք azatkʿ, collective ազատանի azatani) was a class of Armenian nobility; the term came to designate the middle and lower nobility originally, in contrast to the naxarark who were the great lords. From the Late Middle Ages on the term and its derivatives were used to designate the entire body of the nobility. The term is related to the Iranian āzāt-ān, "free" or "noble", who are listed as the lowest class of the free nobility in the bilingual (Middle Persian and Parthian) Hajjiabad inscription of King Shapur I, and parallels to the aznauri of Georgia. See the article in Wiktionary for further etymology. The azatkʿ were a class of noble landowners directly subordinate to the princes and to the king, as prince of his own demesne, and at the same time a class of noble warriors, an equestrian order, whose vassalage to the dynasts was expressed, first of all, in the duty, which was also a privilege, of serving the feudal cavalry of their suzerains, as well as in other obligations. It seems plausible that they enjoyed certain minor governmental rights on their own lands. The azatkʿ had their share in the major events of the country, such as at the election of the Catholicos of Armenia according to Faustus of Byzantium. During Shapur II's invasion of the Kingdom of Armenia, Arsaces II (Arshak II), his wife Pharantzem and their son, the future king Papas (Pap) were holed up with the Armenian treasure in the fortress of Artogerassa defended by a troop of azatkʿ. Their equivalence with the medieval Western knights was immediately recognized when, as during the Crusades, the two societies, Armenian and Frankish, existed side by side. Thus the Armeno-Cilician Code of the Constable Smbat (after 1275) explains the meaning of azat by dziavor, an Armenian adaptation of chevalier. (en)
- Azat (en armenio: ազատ; plural, ազատք azatkʿ; colectivo ազատանի, azatani) era una clase de nobleza armenia. El título llegó a designar inicialmente a la nobleza media y baja, en contraste con los najarark que eran los grandes señores. Desde la Edad Media tardía, el término y sus derivaciones se utilizaron para designar a todo el cuerpo de la nobleza. (es)
- Аза́ты (от пехл. Yazata «свободный, независимый»; арм. ազատ «свободный; благородный») — в Сасанидском Иране низшая, наиболее массовая прослойка привилегированного сословия воинов-всадников (артештарам) — средние и мелкие землевладельцы, освобождённые от податей и составлявшие во время войны конное ополчение. (ru)
- Азати (перське азад — вільний, вірменське — вільний, благородний): 1.
* В Ірані за Сасанідів (3-7 століття) це найнижчий прошарок привілейованого стану вершників — середні та дрібні землевласники зобов’язані служити у війську під час війни. 2.
* У Вірменії в ранньому середньовіччі середні та дрібні феодали, а в ширшому значенні взагалі уся знать на противагу аназатам (невільним) — міщанам та селянам. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Azat (armenisch ազատ; pl. ազատք azatkʿ, kollektiv: ազատանի azatani) war eine Klasse armenischer Adliger; der Titel bezeichnete ursprünglich die mittleren und niederen Adelsränge im Kontrast zu den Nachararkʿ, welche dem Hochadel angehörten. Ab dem Spätmittelalter wurde die Bezeichnung und ihre Ableitungen für die Gesamtheit der Adligen verwendet. (de)
- Azat (en armenio: ազատ; plural, ազատք azatkʿ; colectivo ազատանի, azatani) era una clase de nobleza armenia. El título llegó a designar inicialmente a la nobleza media y baja, en contraste con los najarark que eran los grandes señores. Desde la Edad Media tardía, el término y sus derivaciones se utilizaron para designar a todo el cuerpo de la nobleza. (es)
- Аза́ты (от пехл. Yazata «свободный, независимый»; арм. ազատ «свободный; благородный») — в Сасанидском Иране низшая, наиболее массовая прослойка привилегированного сословия воинов-всадников (артештарам) — средние и мелкие землевладельцы, освобождённые от податей и составлявшие во время войны конное ополчение. (ru)
- Азати (перське азад — вільний, вірменське — вільний, благородний): 1.
* В Ірані за Сасанідів (3-7 століття) це найнижчий прошарок привілейованого стану вершників — середні та дрібні землевласники зобов’язані служити у війську під час війни. 2.
* У Вірменії в ранньому середньовіччі середні та дрібні феодали, а в ширшому значенні взагалі уся знать на противагу аназатам (невільним) — міщанам та селянам. (uk)
- Azat o Azatani és el nom de la petita noblesa armènia. El nom equival al llatí agnatus. Els azatkʿ eren una classe de terratinents nobles directament subordinats als prínceps i al rei, com a príncep de la seva pròpia propietat, i alhora una classe de nobles guerrers, una ordre eqüestre. En primer lloc, el vassallatge s'expressava en el deure, que també era un privilegi, de servir la cavalleria feudal dels seus sobirans, així com en altres obligacions. Sembla plausible que gaudissin de certs drets governamentals menors a les seves pròpies terres. Els azat van participar en els principals esdeveniments del país, com l'elecció del segons Faust de Bizanci. Durant la invasió del Regne d'Armènia per part de Shapur II, Arsaces II (Arshak II), la seva dona Pharantzem i el seu fill, el futur rei P (ca)
- Azat (Armenian: ազատ; plural ազատք azatkʿ, collective ազատանի azatani) was a class of Armenian nobility; the term came to designate the middle and lower nobility originally, in contrast to the naxarark who were the great lords. From the Late Middle Ages on the term and its derivatives were used to designate the entire body of the nobility. (en)
|
