| dbo:abstract
|
- El terme art pobre (en italià, arte povera) fou creat el 1967 pel crític d'art i curador Germano Celant i s'empra per referir-se a un moviment d'artistes plàstics generalment provinents de Roma i del nord d'Itàlia de la segona meitat dels anys seixanta i dels setanta del segle vint. Les obres d'art pobre solen ser instal·lacions espacials fetes de materials "pobres", és a dir, habituals i quotidians (terra, vidres trencats, fusta, fils, etc.) i també residus sense valor. Es caracteritzen també per la voluntat d'ocupar l'espai i d'exigir la interacció i participació amb el públic. Miren de provocar la reflexió entre l'objecte i la seva forma mitjançant la seva manipulació i no només l'observació. Alguns artistes destacats d'aquest estil són , Joseph Beuys, , Mario Merz, Jannis Kounellis, , , , i . (ca)
- Arte povera je umělecké hnutí, které má kořeny v Itálii 50. a 60. let 20. století. Pojem, který by šel volně přeložit jako „chudé umění“, zavedl umělecký kritik Germano Celan v roce 1967, aby jím pojmenoval trend, kdy se umělci snažili vytvářet svá díla z nejjednodušších, „chudých“, materiálů jako dřevo, sláma, hlína, textilie, cement, sádra, plst, tuk apod. Šlo často o instalace a arte povera měla tak velmi blízko ke konceptualismu, někdy je považována za jeho větev. Mezi nejvýznamnější představitele hnutí patřili Jannis Kounellis, , nebo . Ohlasy arte povera v českých zemích lze najít u Stanislava Kolíbala nebo Dalibora Chatrného. Hnutí arte povera odmítlo abstraktní umění a velmi kriticky reflektovalo technologický pokrok a vědeckou racionalitu. (cs)
- H Arte Povera, η φτωχή τέχνη ως μεταμοντέρνο κίνημα έχει τις ρίζες της στα τέλη της δεκαετίας του 1960 στις μεγάλες πόλεις της Ιταλίας και κυρίως στο Τορίνο. Ο όρος πιστώνεται στον Ιταλό κριτικό της τέχνης Γκερμάνο Τσελάντ (Germano Celant) το 1967 και εισήχθη στην Ιταλία σε περίοδο κοινωνικής αναταραχής, όταν οι καλλιτέχνες υιοθέτησαν ριζοσπαστική στάση, επιτιθέμενοι στις αξίες των καθιερωμένων θεσμών της κυβέρνησης, της βιομηχανίας και του πολιτισμού. Σημείο εκκίνησης του κινήματος θεωρείται η έκθεση Im Spazio, που επιμελήθηκε ο Celant και πραγματοποιήθηκε στη Galleria La Bertesca στη Γένοβα της Ιταλίας, από τον Σεπτέμβριο έως τον Οκτώβριο του 1967. Ο Celant, από τους σημαντικότερους υποστηρικτές του κινήματος Arte Povera, διοργάνωσε δύο εκθέσεις το 1967 και το 1968 και συνέγραψε το Arte Povera Storie e protagonisti, προωθώντας την ιδέα μιας επαναστατικής τέχνης, ελεύθερης από δομικές και οικονομικές συμβάσεις. (el)
- Arte Povera (pronounced [ˈarte ˈpɔːvera]; literally poor art) was an art movement that took place between the end of the 1960s and the beginning of the 1970s in major cities throughout Italy and above all in Turin. Other cities where the movement was also important are Milan, Rome, Genoa, Venice, Naples and Bologna. The term was coined by Italian art critic Germano Celant in 1967 and introduced in Italy during the period of upheaval at the end of the 1960s, when artists were taking a radical stance. Artists began attacking the values of established institutions of government, industry, and culture. Some of the first exhibitions of artists associated with Arte Povera were held at the Christian Stein Gallery in Turin, run by Margherita Stein. The exhibition "Im Spazio" (The Space of Thoughts), curated by Celant and held at the Galleria La Bertesca in Genoa, Italy, from September through October 1967, is often considered to be the official starting point of Arte Povera. Celant, who became one of Arte Povera's major proponents, organized two exhibitions in 1967 and 1968, followed by an influential book published by Electa in 1985 called Arte Povera Storie e protagonisti/Arte Povera. Histories and Protagonists, promoting the notion of a revolutionary art, free of convention, the power of structure, and the market place. Although Celant attempted to encompass the radical elements of the entire international scene, the term properly centered on a group of Italian artists who attacked the corporate mentality with an art of unconventional materials and style. Key figures closely associated with the movement are Giovanni Anselmo, Alighiero Boetti, Enrico Castellani, Pier Paolo Calzolari, Luciano Fabro, Jannis Kounellis, Mario Merz, Marisa Merz, Giulio Paolini, Pino Pascali, Giuseppe Penone, Michelangelo Pistoletto, Emilio Prini, and Gilberto Zorio. They often used found objects in their works. Other early exponents of radical change in the visual arts include proto Arte Povera artists: Antoni Tàpies and the Dau al Set movement, Alberto Burri, Piero Manzoni, and Lucio Fontana and Spatialism. Art dealer Ileana Sonnabend was a champion of the movement. (en)
- Der Begriff Arte Povera (ital. arme Kunst) wurde am 27. September 1967 von dem Kunstkritiker und Kurator geprägt, nachdem er in seiner Heimatstadt Genua eine Ausstellung mit Arbeiten von sechs italienischen Künstlern – Alighiero Boetti, Luciano Fabro, Jannis Kounellis, , Giulio Paolini und Emilio Prini – mit dem Titel Arte povera e IM spazio (dt.: Arme Kunst und IM Raum) zeigte. Arte Povera steht für eine Bewegung von bildenden Künstlern aus Rom und Norditalien aus der zweiten Hälfte der 1960er und der 1970er Jahre. Die Werke der Arte Povera sind typischerweise räumliche Installationen aus „armen“, d. h. gewöhnlichen und alltäglichen Materialien (Erde, Glassplitter, Holz, Bindfaden u. Ä.). Eine der ersten Spielstätten war der 1969 in München von Alfred Gulden und Freunden gegründete „Aktionsraum 1“, eine Halle, in der Aktions- und Konzept-Kunst sowie Arte Povera gezeigt wurden. Die bedeutendste Sammlung von Künstlern der Arte Povera außerhalb Italiens befindet sich heute im Kunstmuseum Liechtenstein. (de)
- El arte pobre (del italiano: arte povera) es un movimiento artístico surgido en Italia en la segunda mitad de la década de 1960, al cual se adhirieron autores del ámbito predominantemente turinés. Fue llamado así por Germano Celant, debido a que se utilizan para su creación materiales humildes y pobres, generalmente no industriales (plantas, sacos de lona, grasas, cuerdas, tierra, troncos). Estos materiales se valoran principalmente en sus cambios, ya que a medida que se van deteriorando, transforman la obra. Mario Merz (1925) destaca entre los artistas italianos que han practicado este arte. Sus obras parten de una muy elemental, la del matemático medieval Fibonacci, para quien el desarrollo derivaba no de la simple sucesión de números, sino de la progresión en la cual cada número resulta de la suma de los dos precedentes. Esta progresión matemática es la que publica Merz en cualquiera de sus trabajos, ya sean objetos, espacios, vegetales, etc. Como por ejemplo, la disposición de paquetes de periódicos en el suelo, con los números de Fibonacci realizados en neón o grupo de frutas y verduras esparcidos por el suelo, que se van deteriorando como sucede con otros fenómenos naturales, o la realización de un iglú recubierto por una estructura de neón, donde aparece la serie de números Fibonacci. Destacan asimismo: Jannis Kounellis, , Richard Serra; y entre los alemanes Joseph Beuys (1921-1985). El material preferido de este último era la grasa, con la cual realizaba enigmáticos objetos o recubría otros, en los que destacaba principalmente, el valor expresivo del propio material. En los años sesenta (1960), junto con otro artista alemán, Wolf Vostell, y los vieneses del grupo Fluxus, Beuys llevó a cabo infinidad de Happenings en los que se hacía patente su marcado inconformismo. (es)
- L'arte povera (de l'italien : « art pauvre » ; non traduisible littéralement, "povera" signifiant ici que la "richesse" de la démarche ne se trouve pas dans le support en lui-même, soit dans l’œuvre stricto-sensus, mais dans le médium, soit dans l’œuvre intégrale, soit depuis sa création jusqu'à sa réception) est un mouvement artistique italien, qui, au départ de Turin et de Rome, est apparu sur la scène internationale dans les années 1960. Le terme "povera" se veut une revendication du fait que l’œuvre n'est pas grand chose en elle-même, au sens qu'elle s'ancre dans une démarche globale, que ce soit au niveau de la création (éventuellement collective), de la diffusion, comme de la réception (c'est au public de s'approprier l’œuvre et les propositions qu'elle ouvre, voire de contribuer à ladite oeuvre ; la "richesse" consiste à "ouvrir" plutôt qu'a enfermer dans un discours). L’Arte povera s’inscrit dans une histoire artistique dont les thématiques sont alors énoncées par un critique d'art et commissaire d'exposition, Germano Celant. Ce critique d'art décèle un courant artistique nouveau se positionnant dans une volonté de sobriété, à l’instar du minimalisme américain, en réaction au lyrisme pictural de l’expressionnisme abstrait et à la figuration du Pop art. Cette sobriété peut trouver un écho dans une recherche de pauvreté ou simplicité : l’œuvre est réduite à des composants plastiques épurés, sans emphase où l’artiste povériste adopte une démarche à contre-courant de la débauche productiviste. Parmi les caractéristiques de l’Arte povera, ce principe de pauvreté devient essentiel pour la critique de ce modèle. Ce principe est principalement établi sur la sélection des matériaux employés. Leurs usages se constatent avant tout à l’état brut dans une optique d’immédiateté à la matière et n’ont pas pour vocation initiale à être employés comme matériaux artistiques. Raison pour laquelle le fait de les transposer dans le monde de l’art implique deux idées névralgiques. D’une part, l’Arte povera introduit la notion de banalité dans la sphère de l’art par l’intermédiaire du geste pauvre qui vise à se détacher de toute sophistication. D’autre part, ces matériaux pauvres, souvent trouvés à l’état naturel dans leur environnement, sont en opposition avec l’idée d’une société industrialisée et consumériste. (fr)
- アルテ・ポーヴェラ（イタリア語：Arte Povera、和訳『貧しい芸術』）は、イタリア人の美術評論家、キュレーターであるが1967年に企画した「アルテ・ポーヴェラ、Im空間」展において命名された、1960年代後半のイタリアの先端的な美術運動。 (ja)
- L'arte povera è un movimento artistico sorto in Italia nella seconda metà degli anni sessanta del Novecento al quale aderirono autori di ambito torinese. (it)
- De term arte povera (arme kunst) werd voor het eerst gebruikt in 1967 door de Italiaanse kunstcriticus om het werk van een aantal jonge kunstenaars te beschrijven die installaties maakten met eenvoudige materialen. Arte povera was een invloedrijke kunststroming in de jaren zeventig met raakvlakken aan de internationale fenomenen zoals land art, minimal art en conceptuele kunst. De kunstenaars waren afkomstig uit Genua, Turijn, Rome en Milaan. De essayist Germano Celant zette de principes van de kunststroming uiteen in Arte Povera uit 1969 en was er uiteraard de grote promotor van. Arte povera wilde een verdere evolutie zijn van op-art en popart en wees zowel het 'schilderij-object' af van de eerste als de 'wijze van naar buiten treden' van de laatste. Deze kunstvorm wilde aansluiting zoeken zowel bij het Amerikaanse neo-dadaïsme als bij het Franse nouveau réalisme. Door het kunstwerk als verhandelbaar 'product' te ontkennen, ontstonden kortstondige creaties in vergankelijke materialen en op tijdelijke plaatsen. (nl)
- Arte povera (wł. sztuka uboga, sztuka biedna) – ruch artystyczny rozwijający się w latach 1967-77. W 1967 roku włoski krytyk sztuki użył tego terminu opisując prace grupy włoskich artystów, których cechą charakterystyczną było eksponowanie surowości materiałów – metalu, gałęzi, szkła, kamienia, gazet, szmat. Posługiwanie się przedmiotami pospolitymi miało być odwrotem od tradycyjnej tzw. wysokiej sztuki. Przez używanie w procesie twórczym „bezwartościowych” materiałów, nieartyst. i prymitywnych surowców (...) a.p. dąży do pozbawienia gotowego dzieła wartości przedmiotowych i komercyjnych. Akcentuje kreacyjną rolę procesu myślowego. (pl)
- Arte povera (pronuncia-se arte póvera; em português "arte pobre") foi uma expressão criada pelo crítico e curador italiano Germano Celant, para referir-se ao movimento artístico que se desenvolveu originalmente na segunda metade da década de 1960 na Itália. Os seus adeptos utilizavam materiais de pintura (ou outras expressões plásticas não convencionais, como por exemplo areia, madeira, sacos, jornais, cordas, feltro, terra e trapos) com o intuito de "empobrecer" a obra de arte, reduzindo os seus artifícios e eliminando barreiras entre a Arte e o quotidiano das sociedades. O movimento artístico desenvolveu-se ao longo da década de 1970, período em que os artistas voltaram a sua atenção para as temáticas da natureza e seus derivados, rompendo com os processos industriais e revelando a sua critica ao empobrecimento de uma sociedade guiada pelo acúmulo de riquezas materiais. (pt)
- Arte povera är en konstgenre. Termen myntades av konstkritikern och kuratorn år 1967 och betyder ordagrant översatt "fattig konst". Celant anordnade under 1960-talet utställningar med unga, italienska konstnärer från bland annat Turin, Milano, Genua och Rom. Konstnärerna som ställdes ut var revolutionära och ifrågasatte rådande konventioner i bland annat konstvärlden. Termen kommer av att konstnärerna använde sig av material i sin konst som var gratis eller väldigt billiga. Materialet kunde bestå av stenar, rep, järn och trä. Termen användes inte nedsättande utan avsåg snarare att konstnärerna inte längre behövde köpa dyra material att arbeta med. (sv)
- А́рте по́вера (итал. Arte Povera — бедное искусство) — термин, введённый в 1967 году искусствоведом и куратором Джермано Челантом для определения художественного течения, объединившего художников из Рима, Турина, Милана и Генуи во второй половине 1960-х — 1970. Таким образом, новым термином Джермано Челант обозначил эпоху нового итальянского искусства. Под «бедностью» понималось примерно то же самое, о чем говорили на Западе. Арте повера становится направлением, которое отрицает богатства сложившейся культуры, отрекается от всего прекрасного, разумного и доброго. Все утратило смысл: сокровища культуры больше не представляют ценности - они скомпрометированы и утратили доверие. Художники арте повера визуализировали диалог между природой и индустрией, используя промышленные или нехудожественные материалы, хотели освободить творчество от ограничений традиционных форм искусства и художественного пространства, а также играли с политическим измерением индустриальных материалов. Движение стало заметным явлением на международной арт-сцене. Если в Америке господствовал абстрактный экспрессионизм и последовавший за ним минимализм, который также использовал индустриальные материалы, то Италия первой решила обратиться к природному и ручному. С точки зрения художников арте повера, минимализм занимался аспектами формы и не затрагивал поэтические, политические и исторические проблемы, которые были важны для арте повера. Арте повера не было объединением художников, имеющим свой манифест. Это было прежде всего движение, которое при помощи куратора и критика было признано и классифицировано в своей совокупности. Некоторые из художников арте повера, которые принадлежали к разным поколениям, были уже хорошо известны в арт-кругах Италии. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Arte povera je umělecké hnutí, které má kořeny v Itálii 50. a 60. let 20. století. Pojem, který by šel volně přeložit jako „chudé umění“, zavedl umělecký kritik Germano Celan v roce 1967, aby jím pojmenoval trend, kdy se umělci snažili vytvářet svá díla z nejjednodušších, „chudých“, materiálů jako dřevo, sláma, hlína, textilie, cement, sádra, plst, tuk apod. Šlo často o instalace a arte povera měla tak velmi blízko ke konceptualismu, někdy je považována za jeho větev. Mezi nejvýznamnější představitele hnutí patřili Jannis Kounellis, , nebo . Ohlasy arte povera v českých zemích lze najít u Stanislava Kolíbala nebo Dalibora Chatrného. Hnutí arte povera odmítlo abstraktní umění a velmi kriticky reflektovalo technologický pokrok a vědeckou racionalitu. (cs)
- アルテ・ポーヴェラ（イタリア語：Arte Povera、和訳『貧しい芸術』）は、イタリア人の美術評論家、キュレーターであるが1967年に企画した「アルテ・ポーヴェラ、Im空間」展において命名された、1960年代後半のイタリアの先端的な美術運動。 (ja)
- L'arte povera è un movimento artistico sorto in Italia nella seconda metà degli anni sessanta del Novecento al quale aderirono autori di ambito torinese. (it)
- El terme art pobre (en italià, arte povera) fou creat el 1967 pel crític d'art i curador Germano Celant i s'empra per referir-se a un moviment d'artistes plàstics generalment provinents de Roma i del nord d'Itàlia de la segona meitat dels anys seixanta i dels setanta del segle vint. Les obres d'art pobre solen ser instal·lacions espacials fetes de materials "pobres", és a dir, habituals i quotidians (terra, vidres trencats, fusta, fils, etc.) i també residus sense valor. Es caracteritzen també per la voluntat d'ocupar l'espai i d'exigir la interacció i participació amb el públic. Miren de provocar la reflexió entre l'objecte i la seva forma mitjançant la seva manipulació i no només l'observació. Alguns artistes destacats d'aquest estil són , Joseph Beuys, , Mario Merz, Jannis Kounellis, , (ca)
- H Arte Povera, η φτωχή τέχνη ως μεταμοντέρνο κίνημα έχει τις ρίζες της στα τέλη της δεκαετίας του 1960 στις μεγάλες πόλεις της Ιταλίας και κυρίως στο Τορίνο. Ο όρος πιστώνεται στον Ιταλό κριτικό της τέχνης Γκερμάνο Τσελάντ (Germano Celant) το 1967 και εισήχθη στην Ιταλία σε περίοδο κοινωνικής αναταραχής, όταν οι καλλιτέχνες υιοθέτησαν ριζοσπαστική στάση, επιτιθέμενοι στις αξίες των καθιερωμένων θεσμών της κυβέρνησης, της βιομηχανίας και του πολιτισμού. (el)
- Arte Povera (pronounced [ˈarte ˈpɔːvera]; literally poor art) was an art movement that took place between the end of the 1960s and the beginning of the 1970s in major cities throughout Italy and above all in Turin. Other cities where the movement was also important are Milan, Rome, Genoa, Venice, Naples and Bologna. The term was coined by Italian art critic Germano Celant in 1967 and introduced in Italy during the period of upheaval at the end of the 1960s, when artists were taking a radical stance. Artists began attacking the values of established institutions of government, industry, and culture. (en)
- El arte pobre (del italiano: arte povera) es un movimiento artístico surgido en Italia en la segunda mitad de la década de 1960, al cual se adhirieron autores del ámbito predominantemente turinés. Fue llamado así por Germano Celant, debido a que se utilizan para su creación materiales humildes y pobres, generalmente no industriales (plantas, sacos de lona, grasas, cuerdas, tierra, troncos). Estos materiales se valoran principalmente en sus cambios, ya que a medida que se van deteriorando, transforman la obra. (es)
- Der Begriff Arte Povera (ital. arme Kunst) wurde am 27. September 1967 von dem Kunstkritiker und Kurator geprägt, nachdem er in seiner Heimatstadt Genua eine Ausstellung mit Arbeiten von sechs italienischen Künstlern – Alighiero Boetti, Luciano Fabro, Jannis Kounellis, , Giulio Paolini und Emilio Prini – mit dem Titel Arte povera e IM spazio (dt.: Arme Kunst und IM Raum) zeigte. Die bedeutendste Sammlung von Künstlern der Arte Povera außerhalb Italiens befindet sich heute im Kunstmuseum Liechtenstein. (de)
- L'arte povera (de l'italien : « art pauvre » ; non traduisible littéralement, "povera" signifiant ici que la "richesse" de la démarche ne se trouve pas dans le support en lui-même, soit dans l’œuvre stricto-sensus, mais dans le médium, soit dans l’œuvre intégrale, soit depuis sa création jusqu'à sa réception) est un mouvement artistique italien, qui, au départ de Turin et de Rome, est apparu sur la scène internationale dans les années 1960. Le terme "povera" se veut une revendication du fait que l’œuvre n'est pas grand chose en elle-même, au sens qu'elle s'ancre dans une démarche globale, que ce soit au niveau de la création (éventuellement collective), de la diffusion, comme de la réception (c'est au public de s'approprier l’œuvre et les propositions qu'elle ouvre, voire de contribuer à l (fr)
- De term arte povera (arme kunst) werd voor het eerst gebruikt in 1967 door de Italiaanse kunstcriticus om het werk van een aantal jonge kunstenaars te beschrijven die installaties maakten met eenvoudige materialen. Arte povera was een invloedrijke kunststroming in de jaren zeventig met raakvlakken aan de internationale fenomenen zoals land art, minimal art en conceptuele kunst. De kunstenaars waren afkomstig uit Genua, Turijn, Rome en Milaan. (nl)
- Arte povera (wł. sztuka uboga, sztuka biedna) – ruch artystyczny rozwijający się w latach 1967-77. W 1967 roku włoski krytyk sztuki użył tego terminu opisując prace grupy włoskich artystów, których cechą charakterystyczną było eksponowanie surowości materiałów – metalu, gałęzi, szkła, kamienia, gazet, szmat. Posługiwanie się przedmiotami pospolitymi miało być odwrotem od tradycyjnej tzw. wysokiej sztuki. (pl)
- Arte povera (pronuncia-se arte póvera; em português "arte pobre") foi uma expressão criada pelo crítico e curador italiano Germano Celant, para referir-se ao movimento artístico que se desenvolveu originalmente na segunda metade da década de 1960 na Itália. Os seus adeptos utilizavam materiais de pintura (ou outras expressões plásticas não convencionais, como por exemplo areia, madeira, sacos, jornais, cordas, feltro, terra e trapos) com o intuito de "empobrecer" a obra de arte, reduzindo os seus artifícios e eliminando barreiras entre a Arte e o quotidiano das sociedades. (pt)
- Arte povera är en konstgenre. Termen myntades av konstkritikern och kuratorn år 1967 och betyder ordagrant översatt "fattig konst". Celant anordnade under 1960-talet utställningar med unga, italienska konstnärer från bland annat Turin, Milano, Genua och Rom. Konstnärerna som ställdes ut var revolutionära och ifrågasatte rådande konventioner i bland annat konstvärlden. (sv)
- А́рте по́вера (итал. Arte Povera — бедное искусство) — термин, введённый в 1967 году искусствоведом и куратором Джермано Челантом для определения художественного течения, объединившего художников из Рима, Турина, Милана и Генуи во второй половине 1960-х — 1970. Таким образом, новым термином Джермано Челант обозначил эпоху нового итальянского искусства. Под «бедностью» понималось примерно то же самое, о чем говорили на Западе. Арте повера становится направлением, которое отрицает богатства сложившейся культуры, отрекается от всего прекрасного, разумного и доброго. Все утратило смысл: сокровища культуры больше не представляют ценности - они скомпрометированы и утратили доверие. Художники арте повера визуализировали диалог между природой и индустрией, используя промышленные или нехудожественн (ru)
|
