| dbo:abstract
|
- Anatoli de Beirut (en llatí Anatolius, en grec Ἀνατόλιος) va ser un magistrat, governador i jurista romà. Va rebre educació legal a la important escola de juristes de Berytus (Beirut) i aviat va adquirir una gran reputació com a advocat. No s'acontentà i va anar a Roma, on va entrar al servei de l'emperador, on ràpidament li van reconèixer el mèrits i va ser admirat i respectat fins i tot pels seus enemics, guanyant diversos càrrecs i honors. Va esdevenir consularis de Galàcia, i després vicari d'Àsia sota Constantí l'any 339. Apareix com a praefectus praetorio el 346 i el 349, però no s'esmenta el districte si bé sortosament el 359 Ammià Marcel·lí diu que era Prefecte del Illyricum i diu que va morir el 361 exercint aquest càrrec, i se suposa que havia exercit el càrrec des del 346 al 361 probablement sense interrupció. Aureli Víctor diu que va ser un excel·lent governador, que va acabar amb la usura dels governadors provincials i va portar a terme una reforma brillant, però solitària de l'administració de la província. Existeixen diverses cartes de Libani adreçades a Anatoli, en la seva majoria demanant favors per a alguns amics. Una especialment fa referència al moment de prendre possessió del seu càrrec de governador, on refereix el que va dir a Constantí: Sembla que va actuar així durant el seu mandat. Foci va conservar un panegíric sobre Anatoli escrit pel sofista Himeri de Prusa, però és més aviat hagiogràfic i poc es pot deduir de la seva la vida i dels seus fets. Libani sembla que insinua que va tractar d'afavorir sempre als seus amics, i que no rebutjava els regals que se li oferien voluntàriament. Els seus detractors l'anomenaven Άρυτρίων, una paraula que ha desconcertat als lexicògrafs però sembla que es referia a alguna cosa relacionada amb el teatre. Va ser pagà en un moment en què tothom s'estava decantant cap al cristianisme, i es diu que quan va entrar a Atenes va visitar els temples dels déus on va fer sacrificis amb gran ostentació. Es creu que Anatoli era expert en temes de medicina, agricultura i lleis, i sovint és citat a la Geopònica amb els noms d'Anatolius, Vindanius o Vindanianus i Berytius. Va escriure una obra sobre agricultura que sembla que va ser el millor treball sobre el tema, tot i que contenia algunes coses meravelloses i increïbles. L'obra "sobre simpaties i antipaties" (περὶ Συμπαθειῶν καὶ Ἀντιπαθειῶν) s'ha conservat en part, però la seva autoria és discutida. Fabricius en reprodueix fragments. (ca)
- Vindonius Anatolius dit aussi de Beyrouth était un érudit grec du IVe siècle. Il fut probablement préteur de la province romaine d’Illyrie et ami de Libanios. Il est surtout célèbre pour être l’auteur d’un traité encyclopédique de douze volumes dans le domaine de l’agriculture (Συναγωγή γεωργικών έπιτηδευμάτων / Réunion (Synagogue) de pratiques agricoles). Ce traité fameux à son époque est perdu de nos jours mais il fut la principale source, par le biais de Cassianus Bassus, de la compilation byzantine Geoponica rédigé six siècles plus tard. L’agronome romain Palladius l’utilisa aussi abondamment dans son propre travail. Par leur intermédiaire, le travail de Vindonius Anatolius a été considéré jusqu’aux débuts de l’agronomie moderne occidental. Au VIIe s. il existait une traduction syriaque, au VIIIe en arabe et au Xe en arménien. Il fut donc aussi une source pour les agronomes arabes médiévaux tel Ibn al-Awwam. Selon Photios, pour rédiger son traité Vindonius Anatolius s’inspira d’auteurs dont nous ne savons pour la plupart que très peu de choses : pseudo-Démocrite, Diophane de Nicée, Julius Africanus, Apuleius, Florentinus, Tarentinus, Leo, Pamphilus, Valens. De leurs travaux nous ne connaissons au mieux que quelques fragments ou citations. Nous savons qu’il s’est aussi inspiré d’auteurs latins tels Pline l'Ancien et les Quintilii. (fr)
- Vindonius Anatolius of Beirut or Vindonius Anatolius Berytius, also known as Vindanius, Vindanionius, was a Greek author of the 4th century, and may be identical with the praetorian prefect of Illyricum mentioned by Ammianus Marcellinus. He was the author of a "Collection of agricultural practices" based on numerous earlier authors including Julius Africanus, pseudo-Democritus, pseudo-Apuleius, the , Florentinus and . Except for a few fragments, the work of Vindonius is lost. Evidence of its contents includes:
* It was the major source of the 6th-century work of Cassianus Bassus' Eclogae de re rustica, which is also lost but was excerpted in the Geoponica, a surviving 10th-century text.
* Photius included a notice of Vindonius's work in his Bibliotheca (codex 163).
* A Syriac translation was made in the 6th or 7th century, and Arabic and Armenian translations were made from this in the 9th and 10th centuries.
* One page of the original work survives in Bibliothèque Nationale MS B.N.Gr. 2313 f. 49v. (en)
- Anatolio, detto Azutrion dai suoi nemici (in latino: Anatolius; Beirut, ... – 360), è stato un politico romano. (it)
- Анатолий (лат. Anatolius) — римский политический деятель второй половины IV века. Анатолий происходил из Киликии. До 361 года он был наместником Галатии. В 361 году Анатолий занимал должность наместника Финикии. Переписывался с известным ритором Либанием. У него было три сына: Аполлинарий, Гемелл и Анатолий. (ru)
- Anatólio (em latim: Anatolius) foi um oficial romano durante o reinado do imperador Constâncio II. Nascido em Beirute, Anatólio foi governador consular da Síria em 349, vigário da Ásia em 352, procônsul de Constantinopla em 354 e prefeito pretoriano da Ilíria entre 357-359; recusou o cargo de prefeito urbano de Roma em 355. Foi considerado por seus contemporâneos como eficiente, estrito e incorruptível, além de ter sido grande conhecedor do direito romano e um aficionado por cultura grega. Devido a um desentendimento com Libânio, filósofo sofista grego, Anatólio foi alvo de diversas cartas hostis. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Anatolio, detto Azutrion dai suoi nemici (in latino: Anatolius; Beirut, ... – 360), è stato un politico romano. (it)
- Анатолий (лат. Anatolius) — римский политический деятель второй половины IV века. Анатолий происходил из Киликии. До 361 года он был наместником Галатии. В 361 году Анатолий занимал должность наместника Финикии. Переписывался с известным ритором Либанием. У него было три сына: Аполлинарий, Гемелл и Анатолий. (ru)
- Anatólio (em latim: Anatolius) foi um oficial romano durante o reinado do imperador Constâncio II. Nascido em Beirute, Anatólio foi governador consular da Síria em 349, vigário da Ásia em 352, procônsul de Constantinopla em 354 e prefeito pretoriano da Ilíria entre 357-359; recusou o cargo de prefeito urbano de Roma em 355. Foi considerado por seus contemporâneos como eficiente, estrito e incorruptível, além de ter sido grande conhecedor do direito romano e um aficionado por cultura grega. Devido a um desentendimento com Libânio, filósofo sofista grego, Anatólio foi alvo de diversas cartas hostis. (pt)
- Anatoli de Beirut (en llatí Anatolius, en grec Ἀνατόλιος) va ser un magistrat, governador i jurista romà. Va rebre educació legal a la important escola de juristes de Berytus (Beirut) i aviat va adquirir una gran reputació com a advocat. No s'acontentà i va anar a Roma, on va entrar al servei de l'emperador, on ràpidament li van reconèixer el mèrits i va ser admirat i respectat fins i tot pels seus enemics, guanyant diversos càrrecs i honors. Va esdevenir consularis de Galàcia, i després vicari d'Àsia sota Constantí l'any 339. Apareix com a praefectus praetorio el 346 i el 349, però no s'esmenta el districte si bé sortosament el 359 Ammià Marcel·lí diu que era Prefecte del Illyricum i diu que va morir el 361 exercint aquest càrrec, i se suposa que havia exercit el càrrec des del 346 al 361 (ca)
- Vindonius Anatolius dit aussi de Beyrouth était un érudit grec du IVe siècle. Il fut probablement préteur de la province romaine d’Illyrie et ami de Libanios. Il est surtout célèbre pour être l’auteur d’un traité encyclopédique de douze volumes dans le domaine de l’agriculture (Συναγωγή γεωργικών έπιτηδευμάτων / Réunion (Synagogue) de pratiques agricoles). Ce traité fameux à son époque est perdu de nos jours mais il fut la principale source, par le biais de Cassianus Bassus, de la compilation byzantine Geoponica rédigé six siècles plus tard. L’agronome romain Palladius l’utilisa aussi abondamment dans son propre travail. Par leur intermédiaire, le travail de Vindonius Anatolius a été considéré jusqu’aux débuts de l’agronomie moderne occidental. Au VIIe s. il existait une traduction syriaqu (fr)
- Vindonius Anatolius of Beirut or Vindonius Anatolius Berytius, also known as Vindanius, Vindanionius, was a Greek author of the 4th century, and may be identical with the praetorian prefect of Illyricum mentioned by Ammianus Marcellinus. He was the author of a "Collection of agricultural practices" based on numerous earlier authors including Julius Africanus, pseudo-Democritus, pseudo-Apuleius, the , Florentinus and . Except for a few fragments, the work of Vindonius is lost. Evidence of its contents includes: (en)
|
