| dbo:abstract
|
- El desenvolupament floral o desenvolupament de la flor és el procés pel qual les plantes angiospermes produeixen un patró d'expressió genètica característic en un meristem que condueix a l'aparició d'un òrgan orientat a la reproducció sexual, la flor. Per a fer això, han de produir-se tres esdeveniments fisiològics: el primer, la transició de la planta immadura sexualment fins a l'estat madur (és a dir, la transició cap a la floració); el segon, la transformació del destí del meristem apical de la tija cap a un meristem de flor o inflorescència; i, finalment, l'arquitectura dels distints òrgans de la flor. Respecte d'aquest darrer pas, s'ha descrit un model, conegut com a model ABC, que intenta explicar des de la perspectiva de la genètica molecular i genètica del desenvolupament la base biològica d'aquest procés. Perquè s'iniciï la diferenciació cel·lular del meristem cap a una flor cal l'existència d'un estímul exogen que activi la divisió mitòtica del meristem, especialment en els seus laterals, on es generen els nous primordis. A més els esmentats meristems, motivat per aquest estímul, segueixen una pauta de biologia del desenvolupament que porta a generar meristems florals i no pas meristems apicals de la tija; la principal diferència amb aquests, a més de l'evident disparitat en l'òrgan objectiu, és la filotàxia verticilada, és a dir, l'abscència d'elongació de la tija entre els successius verticils del primordi. Els verticils esmentats, seguint un desenvolupament acropètal, donen lloc als sèpals, pètals, estams i carpels. A més una altra diferència amb els meristems vegetatius axilars és que el floral está «determinat», cosa que significa que, una vegada diferenciades, les seves cèl·lules no es dividiran més. La identitat dels òrgans presents en el quatre verticils florals és conseqüència de la interacció de com a mínim tres tipus de productes gènics de funcions diferents. Segons el model ABC, les funcions A i C, es requereixen respectivament, per a determinar la identitat dels verticils del periant i dels verticils reproductius. Ambdues funcions serien excloents, i, l'absència d'una d'elles, provocaria que l'altra funció passés a determinar la identitat de tots els verticils de la flor. L'existència de la funció B permetria diferenciar la identitat de pètals de la identitat de sèpals en el verticil segon, així com la identitat dels estams de la identitat de carpels en el tercer verticil. El concepte de flor d'acord amb la teoria foliar, que suggerix que totes les peces florals són fulles estructuralment modificades i funcionalment especialitzades en la reproducció o la protecció, ja va ser formulat al segle XVIII, el 1790 quan Goethe publicà la seva obra "Un intent per interpretar la metamorfosi de les plantes" ("Versuch die Metamorphose der Pflanzen zu erklaren"). (ca)
- The ABC model of flower development is a scientific model of the process by which flowering plants produce a pattern of gene expression in meristems that leads to the appearance of an organ oriented towards sexual reproduction, a flower. There are three physiological developments that must occur in order for this to take place: firstly, the plant must pass from sexual immaturity into a sexually mature state (i.e. a transition towards flowering); secondly, the transformation of the apical meristem's function from a vegetative meristem into a floral meristem or inflorescence; and finally the growth of the flower's individual organs. The latter phase has been modelled using the ABC model, which aims to describe the biological basis of the process from the perspective of molecular and developmental genetics. An external stimulus is required in order to trigger the differentiation of the meristem into a flower meristem. This stimulus will activate mitotic cell division in the apical meristem, particularly on its sides where new primordia are formed. This same stimulus will also cause the meristem to follow a developmental pattern that will lead to the growth of floral meristems as opposed to vegetative meristems. The main difference between these two types of meristem, apart from the obvious disparity between the objective organ, is the verticillate (or whorled) phyllotaxis, that is, the absence of stem elongation among the successive whorls or verticils of the primordium. These verticils follow an acropetal development, giving rise to sepals, petals, stamens and carpels. Another difference from vegetative axillary meristems is that the floral meristem is "determined", which means that, once differentiated, its cells will no longer divide. The identity of the organs present in the four floral verticils is a consequence of the interaction of at least three types of gene products, each with distinct functions. According to the ABC model, functions A and C are required in order to determine the identity of the verticils of the perianth and the reproductive verticils, respectively. These functions are exclusive and the absence of one of them means that the other will determine the identity of all the floral verticils. The B function allows the differentiation of petals from sepals in the secondary verticil, as well as the differentiation of the stamen from the carpel on the tertiary verticil. Goethe's foliar theory was formulated in the 18th century and it suggests that the constituent parts of a flower are structurally modified leaves, which are functionally specialized for reproduction or protection. The theory was first published in 1790 in the essay "Metamorphosis of Plants" ("Versuch die Metamorphose der Pflanzen zu erklären"). where Goethe wrote: "...we may equally well say that a stamen is a contracted petal, as that a petal is a stamen in a state of expansion; or that a sepal is a contracted stem leaf approaching a certain stage of refinement, as that a stem leaf is a sepal expanded by the influx of cruder saps". (en)
- El desarrollo floral o desarrollo de la flor es el proceso por el cual las plantas angiospermas producen un patrón de expresión génica característico en un meristemo que conduce a la aparición de un órgano orientado a la reproducción sexual, la flor. Para ello, deben producirse tres acontecimientos fisiológicos: primero, la transición de la planta inmadura sexualmente hacia el estado maduro (es decir, la transición hacia la floración); segundo, la transformación del destino del meristemo vegetativo hacia un meristemo de la flor o inflorescencia; y, finalmente, la arquitectura de los distintos órganos de la flor. Respecto de este último paso, se ha descrito un modelo, conocido como modelo ABC, que intenta explicar desde la perspectiva de la genética molecular y del desarrollo la base biológica de dicho proceso. Para que se inicie la diferenciación del meristemo hacia una flor es precisa la existencia de un estímulo exógeno que active la división mitótica del meristemo, especialmente en sus laterales, donde se generan los nuevos primordios. Además, dichos meristemos, debido a este estímulo, siguen una pauta de desarrollo conducente a generar , y no meristemos vegetativos; la principal diferencia con éstos, además de la evidente disparidad en el órgano objetivo, es la , es decir, la ausencia de elongación del tallo entre los sucesivos verticilos del primordio. Dichos verticilos, siguiendo un desarrollo , dan lugar a los sépalos, pétalos, estambres y carpelos. Además, otra diferencia con los meristemos vegetativos axilares es que el floral está «determinado», lo que significa que, una vez diferenciadas, sus células no se van a dividir más. La identidad de los órganos presentes en los cuatro verticilos florales es consecuencia de la interacción de al menos tres tipos de productos génicos de funciones distintas. Según el modelo ABC, las funciones A y C, se requieren, respectivamente, para determinar la identidad de los verticilos del periantio y de los verticilos reproductivos. Ambas funciones serían excluyentes, y, la ausencia de una de ellas, provocaría que la otra función pasara a determinar la identidad de todos los verticilos de la flor. La existencia de la función B permitiría diferenciar la identidad de pétalos de la identidad de sépalos en el verticilo segundo, así como la identidad de estambres de la identidad de carpelos en el tercer verticilo. El concepto de flor de acuerdo a la «teoría foliar», que sugiere que todas las piezas florales son hojas estructuralmente modificadas y funcionalmente especializadas en la reproducción o la protección, fue formulado ya en el siglo XVIII. En 1790 cuando Goethe publicó su obra "Un intento para interpretar la metamorfosis de las plantas" ("Versuch die Metamorphose der Pflanzen zu erklaren"). En este libro, que consistía en 123 párrafos numerados, Goethe escribió: "...también deberíamos decir que un estambre es un pétalo contraído, como que un pétalo es un estambre en expansión; o que el sépalo es una hoja caulinar contraída aproximándose a cierto estado de refinamiento, como que una hoja caulinar es un sépalo expandido por el influjo de jugos más bastos". (es)
- Il Modello ABC di sviluppo fiorale nelle angiosperme è stato formulato da Enrico Coen e nel 1991. Questo modello è stato sviluppato a partire dalle osservazioni sui mutanti omeotici. Il Modello ABC descrive come l'espressione di fattori di trascrizione nelle differenti parti del fiore regolano lo sviluppo degli organi fiorali. Due osservazioni chiave hanno portato alla formulazione di questa teoria. Prima, la scoperta di mutazioni omeotiche dove un organo si sviluppa in un'area diversa da quella dove dovrebbe svilupparsi in condizioni normali. Per esempio, la rosa selvatica ha solo cinque petali ma molti stami. La rosa da giardino invece ha una mutazione omeotica che induce lo sviluppo di petali al posto degli stami. Secondo, ognuno dei geni che influenzano l'identità di un organo fiorale hanno effetto su due gruppi di organi fiorali, influenzando lo sviluppo dei petali e dei sepali o influenzando i petali e gli stami. I geni dello sviluppo degli organi fiorali sono divisi in tre classi, in base al tipo di organo che sviluppano. Mutazioni di geni di classe A influenzano i sepali e i petali. Mutazioni di classe B influenzano i petali e gli stami, mentre mutazioni nei geni di classe C influenzano gli stami e i pistilli. Tutti e tre questi geni sono detti geni omeotici, che sono tradotti in proteine. Ognuna di queste proteine contiene una sequenza MADS-box una regione che si lega al DNA, a livello dei promotori dei geni, e ne regolano la . Come tutti i fattori di trascrizione regolano quindi l'espressione di certe proteine, in questo caso quelle che controllano lo sviluppo degli organi fiorali. Nel modello ABC il gene A da solo induce lo sviluppo dei sepali, ma se espresso insieme a B produce petali. Classe C da solo invece induce lo sviluppo dei pistilli, ma insieme a B produce stami. A supporto della teoria che l'espressione dei geni B insieme ad A e C producano organi diversi vi è l'osservazione dei mutanti del gene B. Un gene B difettoso non permette lo sviluppo di stami e petali; al posto loro si sviluppano sepali e pistilli. Simili mutazioni omeotiche occorrono quando gli altri due geni vengono mutati. Riassumendo:
* L'espressione di A produce sepali.
* L'espressione contemporanea di A e B produce petali.
* L'espressione contemporanea di B e C produce stami.
* l'espressione di C produce pistilli. I caratteri espressi in mutanti sepallata1,2,3 triplo mutante in Arabidopsis Ha portato alla formulazione del modello ABCE, Che considera l'importanza di un quarto gene E nello sviluppo degli organi fiorali (nel caso specifico degli ovuli). Il genetista tedesco Günter Theißen ha proposto alcuni modelli di sviluppo ed evoluzione delle piante sulla base di risultati sperimentali. Ad esempio, nel 2001 ha suggerito il concetto del quartetto fiorale secondo cui quattro fattori di trascrizione di MADS-box cooperano per determinare diversi tipi di organi fiorali. (it)
- 花の発生におけるABCモデルは、被子植物の花の発生を遺伝子の発現調節から説明するモデルである。 花の発生とは、被子植物がメリステム（分裂組織）において遺伝子の発現を変化させ、有性生殖のための器官、すなわち花の形態を形成していく過程のことを指す。この過程においては次に示す3つの生理学的な変化が起こる必要がある。第一に、植物体は性的に未成熟な状態から成熟した状態に移行しなければならない（すなわち、花成へと移らなければならない）。第二に、頂端メリステムの機能を栄養成長から生殖成長へと転換させなければならない。そして最後に、花におけるそれぞれの器官を成長させなければならない。この花器官形成の過程を分子・発生遺伝学の観点から記述し、モデル化したのがABCモデルである。 ABCモデルは、異なる3クラスの転写因子が花の異なる部分で発現することにより、発生を制御する様式を次のように説明する。
* クラスA遺伝子は単独ではがくを発生させる。
* クラスB遺伝子は、クラスA遺伝子と共存すると花弁を発生させる。またクラスC遺伝子と共存すると雄蕊を発生させる。
* クラスC遺伝子は単独では心皮（雌蕊）を発生させる。 ABCモデルは1991年にE. CoenとE. Meyerowitzによって提唱された。シロイヌナズナやキンギョソウなどの花の各器官（葉が変化したものと考えられるので花葉と呼ばれる）に異常を起こす突然変異体の研究成果に基づいており、その後、他の多くの植物に適用できることが示されつつある 。 (ja)
- O controle do florescimento em plantas ocorre com o início da transcrição para o florescimento, envolvendo alterações no padrão de morfogênese e diferenciação celular do meristema apical do caule. Em ultima análise, este processo leva a formação de órgãos florais, através de interações de fatores internos e externos que capacitam a planta a sincronizar seus desenvolvimentos reprodutivos com o ambiente. O desenvolvimento dos órgãos florais inicia quando ocorre um aumento na taxa de divisão das células centrais do meristema apical do caule. Ocorre então a transformação do meristema vegetativo num meristema primário de inflorescência que produz meristemas florais. A morfogênese floral é controlada por uma série de genes. Tal como a iniciação dos verticilos florais. O genes que regulam o desenvolvimento floral controlam a identidade floral. (pt)
- ABC-modellen är en modell över hur olika organ utvecklas hos blomman. I modellen antas blommans utveckling styras av tre grupper av gener, som kallas A, B och C. Alla blommande växter har i princip samma uppbyggnad; ytterst består blomman av en krans sterila gröna foderblad, innanför foderbladen finns en krans sterila färgglada kronblad. Innanför dessa kransar finns ännu en krans som denna består av ståndare, och i mitten av denna krans finner man pistillen. ABC-modellen förklarar hur identiteten på blommans alla organ regleras på molekylärnivå. De tre olika generna i blomman; A,B och C, bestämmer tillsammans identiteten på blommans organ. Gen A kodar för blommans foderblad, gen A+B kodar tillsammans för blommans kronblad, gen B+C kodar tillsammans för blommans ståndare och gen C kodar för blommans pistill. Om det sker en mutation i växten och en av dessa gener saknas så kommer det alltså vara ett eller två organ som inte kan bildas. Om till exempel gen A saknas så bildas inga foderblad eller kronblad, då gen A är med och bestämmer identiteten på just dessa organ. Modellen utvecklades av E. Coen och E. Meyerowitz efter att de arbetat och undersökt blomman Arabidopsis thaliana, mer känd som backtrav. De studerade då blommor där organidentiteten blommans kransar såg annorlunda ut jämfört med av samma sort. De blommor de studerade kunde till exempel ha en uppsättning med två kransar kronblad och två inre kransar bestående av pistill-liknande organ, istället för den vanliga uppsättningen av foderblad, kronblad, ståndare och pistill. (sv)
- 被子植物花发育的ABC模型由恩里科·科恩和埃利奥特·迈耶罗维茨在1991年提出。这个模型是以对花器官发育有缺陷的突变体的观察为基础的。ABC模型概括了在花的不同部位中，不同类型的转录因子是怎样起作用或不起作用，从而控制了花部器官的发育的。 (zh)
- Развитие цветка — это процесс, посредством которого цветковые растения запускают каскад экспрессии генов в меристеме, который приводит к образованию органа полового размножения — цветка. Чтобы это произошло, растение должно пройти три стадии развития и сопутствующие им физиологические изменения: во-первых, оно должно достичь половой зрелости и стать половозрелой особью (то есть, переход к цветению); во-вторых, должно произойти преобразование апикальной меристемы из вегетативной во флоральную меристему (то есть, должна произойти закладка цветка); и, наконец, рост и развитие индивидуальных органов цветка. Для объяснения механизма последней стадии была придумана модель ABC, которая пытается описать биологическую основу процесса с точки зрения молекулярной генетики и биологии развития. Для запуска процесса цветения необходим внешний стимул, который мог бы запустить дифференцировку меристемы. Этот стимул запускает митотическое деление клеток меристемы, в особенности по бокам, где формируются зачатки цветков. Тот же стимул заставляет меристему включить генетическую программу развития, которая приведёт к росту флоральной меристемы. Главное различие между флоральной и вегетативной меристемами, кроме очевидного несоответствия между образуемыми органам, — это наличие у первой мутовчатого филлотаксиса, суть которого заключается в том, что образуется зародыш, между отдельными мутовками органов которого не происходит удлинения стебля. Эти мутовки претерпевают акропетальное развитие, давая начало чашелистикам, лепесткам, тычинкам и плодолистикам. Ещё одно отличие от вегетативных пазушных меристем — «детерминированность» флоральной меристемы: после дифференцировки её клетки больше не могут делиться. Меристемы цветка можно подразделить на два типа: генеративные меристемы, из которых формируются соцветия, и которые дают начало цветковой меристеме, формирующей органы цветка. Цветковые меристемы дают начало четырём органам цветка: чашелистикам, лепесткам венчика, тычинкам и плодолистикам (пестику). Все органы цветка и соответствующие меристемы закладываются как мутовки, то есть расположены в виде концентрических кругов вокруг цветковой меристемы. То, какой орган будет сформирован из четырёх мутовок цветка, определяется взаимодействием по крайней мере трёх классов генов, а точнее их продуктов, каждый из которых выполняет свою специфическую функцию. Согласно ABC-модели, функции генов класса A необходимы для закладки мутовок околоцветника, а гены класса C для закладки репродуктивных мутовок. Функции этих генов незаменимы, и отсутствие одной из них будет означать, что другая будет определять идентичность всех флоральных меристем. Функция генов класса B — образование лепестков из чашелистиков во второй мутовке, а также формирование тычинок из плодолистиков в четвёртой мутовке. Считается, что все органы цветка являются видоизменёнными листьями или выростами стебля. Эту идею впервые высказал И. В. Гёте в XVIII веке. Впервые «цветковая теория» Гёте была опубликована в 1790 году в эссе «Опыт объяснения метаморфоза растений» (нем. Versuch die Metamorphose der Pflanzen zu erklaren), где Гёте написал: Ибо мы можем одинаково хорошо сказать, что тычинка является сжавшимся лепестком, и что лепесток — это тычинка в состоянии расширения; что чашелистик — это сжавшийся, приближающийся к известной степени утончённости стеблевой лист, и что последний — это под напором грубых соков расширившийся чашелистик.Goethe J.W. von Versuch die Metamorphose der Pflanzen zu erklaren. — Gotha, Ettlinger, 1790; paragraph 120. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- 被子植物花发育的ABC模型由恩里科·科恩和埃利奥特·迈耶罗维茨在1991年提出。这个模型是以对花器官发育有缺陷的突变体的观察为基础的。ABC模型概括了在花的不同部位中，不同类型的转录因子是怎样起作用或不起作用，从而控制了花部器官的发育的。 (zh)
- El desenvolupament floral o desenvolupament de la flor és el procés pel qual les plantes angiospermes produeixen un patró d'expressió genètica característic en un meristem que condueix a l'aparició d'un òrgan orientat a la reproducció sexual, la flor. Per a fer això, han de produir-se tres esdeveniments fisiològics: el primer, la transició de la planta immadura sexualment fins a l'estat madur (és a dir, la transició cap a la floració); el segon, la transformació del destí del meristem apical de la tija cap a un meristem de flor o inflorescència; i, finalment, l'arquitectura dels distints òrgans de la flor. Respecte d'aquest darrer pas, s'ha descrit un model, conegut com a model ABC, que intenta explicar des de la perspectiva de la genètica molecular i genètica del desenvolupament la base b (ca)
- The ABC model of flower development is a scientific model of the process by which flowering plants produce a pattern of gene expression in meristems that leads to the appearance of an organ oriented towards sexual reproduction, a flower. There are three physiological developments that must occur in order for this to take place: firstly, the plant must pass from sexual immaturity into a sexually mature state (i.e. a transition towards flowering); secondly, the transformation of the apical meristem's function from a vegetative meristem into a floral meristem or inflorescence; and finally the growth of the flower's individual organs. The latter phase has been modelled using the ABC model, which aims to describe the biological basis of the process from the perspective of molecular and developm (en)
- El desarrollo floral o desarrollo de la flor es el proceso por el cual las plantas angiospermas producen un patrón de expresión génica característico en un meristemo que conduce a la aparición de un órgano orientado a la reproducción sexual, la flor. Para ello, deben producirse tres acontecimientos fisiológicos: primero, la transición de la planta inmadura sexualmente hacia el estado maduro (es decir, la transición hacia la floración); segundo, la transformación del destino del meristemo vegetativo hacia un meristemo de la flor o inflorescencia; y, finalmente, la arquitectura de los distintos órganos de la flor. Respecto de este último paso, se ha descrito un modelo, conocido como modelo ABC, que intenta explicar desde la perspectiva de la genética molecular y del desarrollo la base biológ (es)
- Il Modello ABC di sviluppo fiorale nelle angiosperme è stato formulato da Enrico Coen e nel 1991. Questo modello è stato sviluppato a partire dalle osservazioni sui mutanti omeotici. Il Modello ABC descrive come l'espressione di fattori di trascrizione nelle differenti parti del fiore regolano lo sviluppo degli organi fiorali. Riassumendo:
* L'espressione di A produce sepali.
* L'espressione contemporanea di A e B produce petali.
* L'espressione contemporanea di B e C produce stami.
* l'espressione di C produce pistilli. (it)
- 花の発生におけるABCモデルは、被子植物の花の発生を遺伝子の発現調節から説明するモデルである。 花の発生とは、被子植物がメリステム（分裂組織）において遺伝子の発現を変化させ、有性生殖のための器官、すなわち花の形態を形成していく過程のことを指す。この過程においては次に示す3つの生理学的な変化が起こる必要がある。第一に、植物体は性的に未成熟な状態から成熟した状態に移行しなければならない（すなわち、花成へと移らなければならない）。第二に、頂端メリステムの機能を栄養成長から生殖成長へと転換させなければならない。そして最後に、花におけるそれぞれの器官を成長させなければならない。この花器官形成の過程を分子・発生遺伝学の観点から記述し、モデル化したのがABCモデルである。 ABCモデルは、異なる3クラスの転写因子が花の異なる部分で発現することにより、発生を制御する様式を次のように説明する。
* クラスA遺伝子は単独ではがくを発生させる。
* クラスB遺伝子は、クラスA遺伝子と共存すると花弁を発生させる。またクラスC遺伝子と共存すると雄蕊を発生させる。
* クラスC遺伝子は単独では心皮（雌蕊）を発生させる。 (ja)
- O controle do florescimento em plantas ocorre com o início da transcrição para o florescimento, envolvendo alterações no padrão de morfogênese e diferenciação celular do meristema apical do caule. Em ultima análise, este processo leva a formação de órgãos florais, através de interações de fatores internos e externos que capacitam a planta a sincronizar seus desenvolvimentos reprodutivos com o ambiente. (pt)
- ABC-modellen är en modell över hur olika organ utvecklas hos blomman. I modellen antas blommans utveckling styras av tre grupper av gener, som kallas A, B och C. Alla blommande växter har i princip samma uppbyggnad; ytterst består blomman av en krans sterila gröna foderblad, innanför foderbladen finns en krans sterila färgglada kronblad. Innanför dessa kransar finns ännu en krans som denna består av ståndare, och i mitten av denna krans finner man pistillen. ABC-modellen förklarar hur identiteten på blommans alla organ regleras på molekylärnivå. De tre olika generna i blomman; A,B och C, bestämmer tillsammans identiteten på blommans organ. Gen A kodar för blommans foderblad, gen A+B kodar tillsammans för blommans kronblad, gen B+C kodar tillsammans för blommans ståndare och gen C kodar för (sv)
- Развитие цветка — это процесс, посредством которого цветковые растения запускают каскад экспрессии генов в меристеме, который приводит к образованию органа полового размножения — цветка. Чтобы это произошло, растение должно пройти три стадии развития и сопутствующие им физиологические изменения: во-первых, оно должно достичь половой зрелости и стать половозрелой особью (то есть, переход к цветению); во-вторых, должно произойти преобразование апикальной меристемы из вегетативной во флоральную меристему (то есть, должна произойти закладка цветка); и, наконец, рост и развитие индивидуальных органов цветка. Для объяснения механизма последней стадии была придумана модель ABC, которая пытается описать биологическую основу процесса с точки зрения молекулярной генетики и биологии развития. (ru)
|
